Port de Ratera al juny

Vall de Ratera

A vegades les coses no surten bé i has d’anar adaptant l’excursió sobre la marxa. El mes de juny al Pirineu és delicat per la neu. A les ciutats de la terra baixa hi fa calor, creus que la neu estarà tova i error! En alguns punts no és cert, i si són pales inclinades amb un cert recorregut fins on et podries parar si caiguessis, és aconsellable posar-se els grampons. Però ja que a les ciutats hi fa calor no atinem a agafar els grampons i ens ho trobem quan ja som a la muntanya. Sí, gran error nostre de no informar-nos millor. Però és el que hi ha.

 

Els Encantats

Refugi, pic de Saboredo, Agulles, pic d'Amitges

Estany dels Barbs i la ruta cap al port de Ratera per Amitges

Primera idea, fer l’Agulla Gran d’Amitges, d’allà al port de Ratera i tornar per la vall de Ratera. A tocar del refugi d’Amitges ja veiem que està molt complicat passar entre els dos llacs d’Amitges per seguir el camí que va a l’Agulla. Seguim el camí al port de Ratera anant mirant el final del llac per si per allà podem passar. Cada cop ens enfilem més i veiem que a la cara nord de les Agulles hi queda molta neu i que sense grampons ho tenim difícil. Seguim cap al port de Ratera. Venen un flanqueigs delicats, i no ens volem arriscar a una caiguda. Ens sap molt greu però girem cua. Baixant del refugi agafem el camí nou que han obert que va cap a l’estany de les Obagues de Ratera. Seguim amunt sense massa convenciment, estem cansats, és tard, però anem veient que la vall de Ratera puja més suau, la neu està més tova, també és més tard, i anem fent ... El final de la vall és dret, també hi han trams de neu dura amb flanqueig . Veiem un grup de bascos que tenen problemes. Observem una llenca de pedra sense neu que puja directa a la zona dels llacs del Port de Ratera i ens decidim per aquesta opció. Cap problema i ja som dalt.

 

Estany dels Barbs

Vall d'Amitges amb els estanys dels Barbs i de la Munyidera

Agulles d'Amitges per darrera

Vall d'Amitges, al fons Pui de Linya i Peguera

Estanys del Port de Ratera, al fons muntanyes de la Bonaigua

Pel camí hem trobat un parell de noies d’Israel que ens van seguint, una d’elles va calçada amb xancletes. Per la neu i la roca ella va fent, i també arriba a dalt pel nostre itinerari. Sorprenent!

 

Tuc de Ratera

Cascada de Ratera sense ningú!

Per baixar fem una petita variant pel costat Saboredo que allarga el camí i cap a la vall de Ratera altre cop. Passat l’estany de Ratera baixem per la cascada per variar. Tot plegat 10 hores de marxa, 22 km i uns 1400 m de desnivell, a estones amb calma i indecisions, però almenys hem fet el Port de Ratera. Aprendrem dels errors. És la muntanya.

Track