Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dilluns, 21 de novembre del 2011

Matagalls, per fonts i fagedes


El Matagalls, al Montseny, per la seva situació entre el Vallès i l’Osona, pels pendents relativament suaus, per la vista de 360 º, per la diversitat de vegetació entre les seves vessants, fa que sigui una muntanya en que cadascú pugui trobar el seu itinerari predilecte, que sempre s’hi trobi molta gent i que hi hagin pujat per llocs diferents. 

Al fons Montserrat, davant Sant Llorenç del Munt i més endavant Sant Sadurní de Gallifa
Una companya de feina em va recomanar una ruta pel Torrent de Rentadors que resulta magnífica a la tardor, ja que el camí va quasi tota l’estona per fagedes. Si es té en compte que amb les pluges de novembre el torrent baixa molt ple d’aigua, el paisatge és realment maco, i completament diferent que si es puja directament de Collformic cap al cim del Matagalls. Val la pena des d’aquest coll anar cal al Pla de Cent Sous i agafar la pista que baixa a creuar el torrent de Rentadors, on hi ha un camí que el segueix.



Aquest itinerari té un altre punt d’interès, les fonts. Amb un pontet dedicat que creua el torrent per arribar-hi es troba la dels Manlleuencs, a la zona més maca de totes. 




Una mica més amunt, en un pla, hi ha la Font Clareta, que segons quin mapa es consulti pot ser la Font del Pla de la Gavarresa o de la Sardana. 


Després el camí s’enfila més que el torrent, la fageda es va acabant, i es veu ja el cim del Matagalls. 


Es troba una font que fa menció a una trobada de bisbes de l’any 1963, i per situació, podria ser la Font de la Rosa o la del Collet dels Llops. 


Poc més enllà, quan sembla que s’acaba el torrent o que neix allà, hi ha la font  Freda, o la del Collet dels Llops segons quin mapa es miri. La Font Freda, els de Tona, la dediquen a Jaume Balmes l’any 1970. També s’hi troben cites de Verdaguer. Fa pensar en quanta gent sap avui que Balmes és alguna cosa més que un nom de carrer o d’institut d’ensenyament.




Per baixar es va cap a la carena de la serra de Salaverds i es baixa cap a una altra font, la del Matagalls. Aquesta, situada altre cop a tocar d’una fageda, té una construcció que permetria protegir-se de les inclemències del temps si fes falta. Entre les plaques se’n troba una dedicada a Mossèn Antoni Batlle fundador de l’escoltisme a Catalunya. 





Totes les fonts que es troben tenen en comú que hi ha un munt de plaques, col·locades per associacions diverses, que donen idea de la vida que han tingut durant els segles XIX i XX, en forma d’aplecs, excursions o el que fos. Ara es veuen una mica abandonades, costa de llegir algunes plaques, però les fonts del Matagalls, o del Montseny, donarien per fer un estudi seriós des dels vessants excursionista, catalanista, religiós, de canvis de costums i de mobilitat, i més aspectes que de ben segur hi ha.


De la Font del Matagalls es segueix cap al coll Saprunera i d’allà un camí baixa cap a trobar la pista que ve de Sant Segimon i que permet enllaçar amb l’itinerari d’anada, al creuar el torrent de Rentadors.




Certament l’itinerari efectuat de pujar pel torrent de Rentadors i baixar per la Font de Matagalls i Coll Saprunera és molt recomanable, sobretot la fageda del torrent de Rentadors.



Versió des de Collformic: Per seguir aquesta ruta des de Collformic i estalviar el desnivell des del Brull es comença per la ruta normal i, un cop s’és dalt del primer turó, es deixa l’itinerari marcat al Matagalls i es segueix cap a l’esquerra per la pista. Aquesta pista porta al Pla de Cent Sous, allà es creua amb altres, s’agafa la que baixa cap a la dreta. Des d’aquí ja es pot seguir l’itinerari de wikiloc que ve del Brull. Cal dir que es fa volta, i es fa més desnivell de pujada i de baixada, però, com s’ha dit, és molt més maco i variat que pujar directe Collformic - Matagalls.
Ruta Collformic - Rentadors - Matagalls - Saprunera a wikiloc

dimecres, 16 de novembre del 2011

Avet de 509 anys sota Els Encantats

Aquest estiu vaig penjar unes fotos de llocs idíl·lics, entre elles n’hi havia una del bosquet d’avets sota Els Encantats, al parc Nacional d’Aiguestortes i Estany de Sant Maurici. Doncs avui apareix a la premsa que el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) ha fet un inventari de 292 boscos de Catalunya de gran valor paisatgístic i ambiental, i gràcies a això he sabut que el bosquet d’avets sota Els Encantats, que per mi és un lloc maco i tranquil, es diu Clot dels Bous. 

Però no sols això, sinó que l’arbre més antic dels estudiats en l’inventari del CREAF té 509 anys i està dins aquesta avetosa. Ara em falta localitzar aquest vell avet, que jo recordi ara n’hi havia bastants de molt grans. Si el trobo en penjo la fotografia.

Premsa:

http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/1-territori/11-mediambient/475819-un-inventari-detalla-els-292-millors-boscos-de-catalunya.html?piwik_campaign=rss&piwik_kwd=portada&utm_source=rss&utm_medium=portada&utm_campaign=rss

http://www.ara.cat/ara_premium/ara_tu/millors-boscos-Catalunya_0_592140815.html


Camí als Encantats que travessa l'avetosa

dimarts, 1 de novembre del 2011

Com devia ser l’estany de Sant Maurici abans de construir la presa

L'estany de Sant Maurici s'ha buidat per obres de manteniment de la presa. L'aigua que hi ha deu ser la que correspon a l'antic estany natural i això dóna l'oportunitat d'imaginar com devia ser per allà els anys 50 del segle passat. Val la pena pujar i veure-ho. Com a paisatge és lleig, però interessant de veure l'extensió de pedres, arbres tallats, fang, etc. amb els meandres que fan les entrades d'aigua de Ratera, del Portarró i de Subenuix. Pel que es veu, hi devia haver molt bosc fins a tocar de l'aigua, però també prats i meandres a la part oposada de la paret de la presa, el racó de l'estany que en diuen. Un estany que devia ocupar la meitat de l'actual, amb arbres i prats fins l'aigua i que es veu des de molts llocs, devia ser una preciositat!


 







Vista de l'estany des del mirador

Vam completar l'excursió donant la volta pel mirador cap a l'estany de Ratera. 


Serra de Saboredo, refugi d'Amitges al peu de les Agulles, pic d'Amitges
Estanyola de Ratera