Montardo per Arties

Des del cim del Montardo

El Montardo és d’aquells cims que coneix tothom. Passant per la carretera de la Bonaigua a l’alçada d’Arties es veu la seva silueta punxeguda. Però si es puja qualsevol pic del Parc Nacional d’Aiguestortes i Estany de Sant Maurici també es veu, si es va cap al Pirineu d’Aragó també es reconeix, i si un es mou per les muntanyes del Baix Aran i la zona del Pla de Beret també. Juntament amb una alçada que no és ni excessiva ni massa baixa, i sense cap pas tècnic, n’explica, penso, la seva popularitat. 

Arribada al refugi de la Restanca

Entre Restanca i l'estany del Cap de Port

Estany del Cap de Port

Amb aquest preàmbul, pujar-lo pel pont de Sant Joan era garantia de no estar sols al cim, i així va ser. De l’ordre de 30 persones al cim i unes quantes més pujant , baixant, o reposant al magnífic altiplà que formen els estanys de Monges i Mangades tancat pel Port de Caldes i el coll de Güellcrestada.

 

Tossal de Mar traient el cap entre la boira a l'estany del Cap de Port

Altiplà dels estanys de Monges i Mangades

Des de l’aparcament de la ribera de Valarties es segueix la pista fins on es desvia a mà esquerra el camí al refugi de laRestanca, al pontet i barraca de Rius. Si seguíssim per aquest barranc de Rius arribaríem a l’estany de Rius sota el Tuc de Sarraera.

 

Corrua de gent anant i venint del cim

Besiverris, Punta Harlé, pa de Sucre i a la dreta la Maladeta

Per anar al Montardo es puja cap al refugi de la Restanca  i allà es deixa a mà dreta el camí a l’estany de Mar. El camí està molt ple d’aigua i entre boires s’arriba a l’estany del Cap de Port. Ara ve la part més incòmode, una tartera fins al coll de Güellcrestada. Però un cop s’arriba al coll l’espectacle val la pena: els estanys de Monges i Mangades i pics per tot arreu. Ja tan sols queda l’ascensió al pic. A estones per camí, a estones travessant congestes de neu es va pujant fins a un últim collet on es veu la gentada que hi ha al cim.

 

Ambient d'alta muntanya

Estany de Monges

A dalt la vista és excel·lent, Colomers, Punta Alta, Travessany, Besiverris, Maladeta, però l’Aran tot tapat per la boira. Sobresurt el Mauberne i poca cosa més. De lluny es veuen moltes muntanyes, semblen Monastero i Peguera, cap a Amitges també, però la possibilitat d’alguna tempesta a la tarda fa que no ens encantem identificant-les.

 

Baixant tornem a la boira de l'Aran

Una gran excursió, amb bones vistes i que amb la quantitat de neu que encara queda li dona un aire d’alta muntanya molt agradable.

Track