Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dimarts, 1 de març del 2011

Violència al cinema. Però no a La red social


Sóc un personatge tant estrany que no vaig mai al cinema. I quan dic mai, vull dir cada tres anys més o menys. Perquè? Doncs perquè a la gran majoria de les pel·lícules hi ha alguna escena de violència, i estic convençut que la violència incita a més violència. No vull contribuir a que es facin més pel·lícules amb violència i per això no hi vaig. 

Pel que sembla sóc molt estrany de pensar això, tothom m’ho discuteix, fins i tot als educadors els sembla bé que la canalla vegi pel·lícules violentes, i jo estic convençut que a còpia de veure escenes violentes al cinema, a la televisió, als anuncis, a internet, etc. el que aprenen és que la violència és un mitjà més de que disposen per resoldre els problemes de la vida. I així ens va, mobbing escolar, mobbing a les empreses, violència domèstica, manifestacions violentes, amenaces, novatades, ... sembla com si no es pogués viure sense exercitar la violència física contra un altre.

M’havien aconsellat una pel·lícula en que no hi havia violència i vaig anar-hi. La red social, el fenomen Facebook. Em va agradar com descriu l’ambient de les universitats americanes, el món dels clubs més o menys exclusius, els nens rics als que mai ningú els porta la contrària, les diferències est oest a Estats Units, la novetat que ha suposat que nois de vint a vint i cinc anys creïn i facin créixer empreses de molts diners, els enemics i els judicis que això representa, bé força interessant per mi. Com podeu suposar pel que he comentat sobre la meva freqüència de veure pel·lícules, ho sóc tot menys crític de cinema. De totes maneres crec que és molt recomanable per conèixer una mica els orígens d’aquestes noves eines.