Travessa de Núria a Toès Entrevalls per les gorges de Carançà

Visitar la vall de Carançà i les seves gorges requereix una mica de planificació ja que és una vall molt llarga que comença a la carena entre el Ripollès i el Conflent (estanys Blau i Negre que recullen les aigües del Pic de l’Infern, de la Vaca i de la Fossa del Gegant) i acaba desembocant al Tet, a Toès. Per aquest motiu la versió clàssica de visita és fes la travessa començant a Núria i acabant a Toès i Entrevalls aprofitant la infraestructura logística de RENFE, cremallera de Núria i tren groc o bus de l’Occitània liO.

 

Sortint de Núria

Així doncs després d’esmorzar a Ribes de Freser hem agafat el cremallera i cap a Núria. Allà es segueix el camí del Nou Creus, GR -11. Ja prop del coll la pujada és forta, contemplem la vista en un forat de la carena i seguim cap al coll de Nou Creus. Ara ja es veu on hem d’anar, cap al coll de Carançà i els estanys de la capçalera de la vall. Deixem el GR-11.

 

Prop de la carena

Núria al fons

Coll de Nou Creus

El camí està força marcat i es van passant els estanys Blau, Negre, i Gran o de les Truites. Després la vall es va eixamplant i el riu també, fa petits estanyets, aiguamolls, és un tram molt maco. Més endavant el camí entra al bosc i no el deixem fins prop del refugi, situat en uns grans prats.

 

Estany Blau i Pic de l'Infern

Arribant al refugi

Haurem fet uns 850 metres de desnivell de pujada i 1000 metres de baixada. El refugi està a 1800 m. No és un refugi modern, ans al contrari, sense llum, aigua a 20 metres, WC a 100 metres, dutxa al riu. És petit però correcte i el tracte dels guardes perfecte. Fem nit aquí. Per la nit plou i quan ens llevem també. Per sort en posar-nos a caminar ha parat.

 

Refugi del Ras de Carançà

Seguim baixant per la vall de Carançà, el camí va ara per boscos de menys alçada. La vall es va tancant i el riu ofereix imatges espectaculars, hi baixa força aigua. El camí està molt mullat i no sempre és un bon camí, de tant en tant toca buscar-lo entre roques. Quan ja es porta estona de bosc es troba el primer pont penjant: escala de pujada, pont, escala de baixada. Després passarel·les i ponts combinats en totes les variants. Espectacular més que difícil, tot i que no es pot badar ja que tot és mullat i rellisca.

 

Els ponts penjants (foto José Hidalgo)

Quan portem uns quants ponts i passarel·les un rètol ens diu que fan treballs d’àmbit ecològic i que provisionalment el camí està tallat. Ens envien muntanya amunt, a passar la resta de gorges per dalt, en un camí que puja molt dret i lògicament després baixa de la mateixa manera. Sap greu ja que ens perdem el tram de camí excavat a la roca. A més es posa a ploure així que acabarem la ruta ben mullats.

 

Ponts i pasarel·les (foto José Hidalgo)

Les pasarel·les (foto José Hidalgo)

Després ja tornem a connectar amb el camí que volíem fer i cap al càmping d’entrada al poble de Toès. Amb el bus de liO (1 €!) i la RENFE es completa la volta.

Ambient de les gorges (foto José Hidalgo)

Una ruta llarga, 25 km, amb important desnivell de baixada (2000 m), però que no es fa pesada per l'atractiu de les passarel·les i ponts i la bellesa de la vall de Carançà.

Track

Estanys entre el coll del Pam i la Bollosa

Estany de la Pradella

Volíem provar una manera diferent d’arribar al llac de la Bollosa, entre l'alta Cerdanya i el Capcir, i vam trobar qui hi anava des de Coll del Pam, un punt base de l’estació d’esquí de Font Romeu. Així que hem aparcat en aquest coll i hem començat l’excursió. 

D’entrada no pinta gaire bé, passem per sota de telecadires i la baixada és forta, pensem que en tornar acabarem l’excursió pujant, cosa que mai m’ha agradat. Després s’entra al bosc i si bé es segueix baixant és més maco. Quan es torna pla es troba l’encreuament cap al Pla dels Avellans i el Pla de Barres, l’aparcament on s’agafa el bus a l’estiu per pujar a la Bollosa. Es torna a pujar i ja es troba l’estany de la Pradella, molt maco i que també veurem en tornar. 

Estany Negre

Estany Negre

Estany Llarg

Sortint de l'estany Llarg

Hi han indicacions de la ruta dels llacs dels Esquits i la seguim. El camí va en direcció a la vall del Tet i es troba primer l’estany Negre, gran, rodejat de pins, tranquil. Les indicacions porten cap a l’estany Llarg. Hem baixat lleugerament per arribar al Negre i ara toca pujar per anar al següent. Algunes pedres compliquen el camí però es va vorejant l’estany. El següent és el Recó, es baixa lleugerament perquè hem passat un collet i es veu un gran estany però ple d’herbei, com si fos un gran aiguamoll. Ja es veu de lluny la presa de la Bollosa i un encreuament ens porta a la carretera per acabar la volta. Preferim seguir a mà esquerra vorejant un altre estany sec o amb aiguamolls cap als plans de sota la presa.

Plans de sota la presa. L'aigua baixava blanca

Hotel i presa de la Bollosa

Aquí es pot anar a buscar el camí que va de la Bollosa a l’estany de la Pradella, un camí recte pels plans i en lleuger descens. Es troba el desviament que va per la vall d’Angostrina, seguint el riu del mateix nom, i una mica més enllà ja hi ha l’estany de la Pradella, que amb la llum de tarda i els núvols està espectacular. Ara sí que ja es retorna pel mateix camí fins a Coll de Pam.

Estany de la Pradella

Estany de la Pradella

Una excursió amb molt de pujar i baixar, amb uns estanys molt típics rodejats de pins i amagats entre muntanyetes, tranquils i macos. Contrasten amb la zona de la Bollosa, molt més oberta i plana. La part negativa sortir d’una estació d’esquí en fort desnivell.

Problemes tècnics impedeixen posar el track, però seria quasi aquest.

Del llac de la Bollosa a l'estany d'Aude

Estany d'Aude

Hem fet una volta entre l'Alta Cerdanya i el Capcir, entre l’alta vall del Tet i la de l’Aude. No té massa desnivell ja que es camina per àmplies planúries entre 2000 i 2200 metres. Fins a l’estany d’Aude les vistes són grandioses, ja que són espais molt grans.

Llac de la Bollosa

Llac de la Bollosa

Es surt del llac de la Bollosa, al que a l’estiu s’hi arriba amb un servei de bus molt eficient, cada 15 minuts entre les 7 i les 19 hores. I més tard, fins a les 21 hores, també hi ha bus amb menys freqüència. El bus surt del pàrking del Pla de Barres. A l’hivern la carretera es talla al Pla dels Avellans.

Llac de la Bollosa

El bus ens deixa sota de la presa de la Bollosa, es camina per sobre de la presa fins a l’altra costat i es segueix el camí que indica Portella de la Grava, bucle de l’estany d’Aude. El camí va resseguint el llac entre pins i nerets florits. Aquesta presa de la Bollosa sembla que es va fer per proveir d’electricitat el tren groc que uneix Tor de Querol amb Vilafranca del Conflent. És un llac molt gran amb vistes a muntanyes relativament llunyanes. Cap al final del llac s’entra a una zona molt plana, amb alguns aiguamolls, on s'ajunten el torrent de la Grava i el rec de Puig Peric que alimenten el llac.

Aproximadament on neix el Tet

El camí travessa el recent nascut Tet i es comença a pujar entre bosc amb bones vistes del Carlit i després dels Perics. Una desviació ens portaria cap a Camporeils i cap a l’estany de la Balmette. Seguim pujant fins al punt màxim de la ruta i el camí es dirigeix cap a l’estany d’Auda. Ara és més abonyegat, pujades i baixades per aquest altiplà una mica perdedor ja que tot el paisatge és igual.

El Tet

Els Perics

Llac de la Bollosa i el Carlit al fons

Estany d'Aude

S’arriba a l’estany d’Aude, un agradable lloc entre pins on neix el riu Aude. Aquí es deixa el camí que ens portaria cap al Pla del Mir, a l’estació d’esquí dels Angles i s’agafa el que puja. Hem de salvar un collet que ens separa la conca de l’Aude i la del Tet. Tornem a veure la Cerdanya i es va baixant pel bosc fins a la carretera D60, la que porta a la presa de la Bollosa. Quan creiem que ens tocarà fer 1 km llarg de pujada fins a la presa per la carretera descobrim que hi ha una parada de bus que s’anomena Aude, on arriba el camí del bucle de l’Aude. Així que esperem pocs minuts i ens para un bus que ens retorna al pàrking. Un bon servei!

Coma de l'Orri i Gra de Fajol

Coma de l'Orri

Hem fet la volta de pujar per la Coma de l’Orri, anar al coll de la Marrana, Gra de Fajol, baixar cap a Ull de Ter, i retornar a l'inici.

 

Travessant el Ter

A la carretera que puja a Vallter  des de Setcases, en un revolt molt tancat, hi ha un petit aparcament i plafons informatius. Aparquem allà i seguim el camí a la Coma de l'Orri. Només de començar el riu Ter baixava molt cabalós i hem considerat més assenyat descalçar-nos per travessar-lo. 

La pujada per la Coma de l’Orri és maca, i diria que és una vall poc coneguda, no hem trobat ningú. Però un cop hem arribat al coll de la Coma de l'Orri ja es veia i se sentia gent i un nombrós grup d'isards que en fugien corrent. Hem seguit cap al coll de la Marrana i com més aprop del coll més gent. Pujant al Bastiments molts.

 

El camí de la Coma de l'Orri

Des del coll de la Marrana es pot pujar fàcilment al Gra de Fajol, 15 minuts. Sorprèn el color de la roca, tant blanca, que amb els núvols donen una imatge fantàstica. Retorn al coll de la Marrana. Baixem cap a Ull de Ter, passem pel refugi i després cap a la carretera. No ens recordem de buscar el camí que talla les corbes de la carretera, fa anys l’havíem fet, i ens trobem a la carretera fent les voltes!. Quan s’arriba al pàrking més gran cal buscar el camí vell d’Ull de Ter, davant de l'hostal Pastuira.

 

Gra de Fajol

Bastiments des del Gra de Fajol

La Coma de l'Orri des del Gra de Fajol

En aquest camí trobem molta aigua, la Font del Sauc és un lloc maco. Es segueix baixant fins arribar a encreuament on hem anat cap a la Coma de l’Orri, i d’allà fins on hem aparcat el cotxe.

Una excursió circular interessant amb dos parts ben diferenciades: pujada per l’Orri i baixada pel camí vell sense trobar ningú; tot el que envolta el coll de la Marrana i Ull de Ter ple de gent. 

 Track