Google Website Translator Gadget

dimecres, 28 d’agost de 2013

La Valleta seca, entre els Encantats i Monastero

La Valleta seca

Dues vegades havia estat parcialment a la Valleta seca i m’intrigava la fama que arrossega de ser un lloc on més d’un s’embolica. La travessa Carros de foc marca la Valleta seca com a possible itinerari alternatiu al tram entre el refugi Josep M Blanc i l’Ernest Mallafré, és a dir, alternatiu a fer la vall de Monastero sencera.


El camí comença a l'idíl•lic riuet darrera el refugi Ernest Mallafré

Prats i bosc al començar
Així doncs he anat d’exploració, sense tenir cap idea d’excursió al cap, per veure de primera mà quins possibles problemes té. L’inici al refugi Ernest Mallafré, sota Els Encantats és preciós. Una pujada forta entre un magnífic bosc d’avets dona pas a una zona en que es van rodejant Els Encantats entre verd i arbres. Ens anem enlairant sobre la vall de Monastero amb molt bones vistes fins que s’arriba al desviament del camí que va als Encantats. A partir d’aquí la serra de Monastero a mà dreta ens tapa la visió d’aquesta vall i s’entra a l’autèntica Valleta seca. El nom ja ho fa intuir, res d’aigua, només pedra. Algun trosset verd i alguns pins, però majoritàriament blocs de granit entre els que es busquen les fites per trobar els millor passos.
Anem rodejant els Encantats

Vistes curioses dels Encantats

La serra de Monastero, a la dreta, ens tapa la visió de la vall de Monastero

Desviament i canal de camí als Encantats

Els Encantats, un cop passat l'encreuament de camins


Me l’havia imaginat més petita aquesta valleta, però un cop veus el final t’adones de la magnitud, sobretot perque amb el caos de blocs de pedra s’avança lentament. La vall la tanquen les estribacions del Fonguero i el Monastero i per la dreta la serra de Monastero. Ara entenc perquè si et fiques aquí fent la travessa Carros de foc pots tenir problemes si no estàs molt avesat als grans blocs o vas amb el temps just.


Una mica de verd ja entrant a la Valleta seca
Molt bones vistes cap a Amitges
La capçalera de la Valleta seca
Tornant a mirar el mapa seria interessant una circular completa als Encantats anant per la Valleta seca i tornant per la de l’estany Serull.

dilluns, 26 d’agost de 2013

Sender dels 7 pobles al baix Aran

Begós


Hem fet el sender dels 7 pobles a la Val d’Aran, una excursió molt recomanable. Per internet es troba informació fàcilment a http://www.senderismovaldaran.com/ca/log-in/item/1679-ruta-de-los-siete-pueblos/1679-ruta-de-los-siete-pueblos i http://www.femturisme.cat/ca/ruta/el-tercon-de-lairissa/. D’aquí hem sabut que els set pobles estan al Terçon de Lairissa, i ubicats en la Montanha d'Uishèra. Són els pobles més antics i menys poblats de la Val d'Aran, el que li dona una gràcia especial, encara que a quasi tots hi hem vist apartaments nous.



Afegeix la llegenda

Arró

Arró


Ens ha sorprès agradablement el bon estat de conservació dels camins que comunicaven uns pobles amb altres. Quantitat de parets de pedra seca que els tanquen. Són camins macos i que fan de bon caminar. Tenen vegetació al voltant interessant: roures, avellaners, cirerers, un bosc de pins, falgueres enormes.

Arró


Com un passeig amb cirerers al costat del camí

Arres de Jus
 
Arres de Jus


Hem tingut un dia de boires i per tant no podem opinar de les vistes, però des d’aquesta muntanya es veu la Maladeta molt bé.


L'espectacular arribada a Vilamós

Begós
 
Benós

Com indiquen les informacions del sender el desnivell és de 580 metres i es triga unes 4 hores que passen molt bé. Nosaltres hem sortit de Es Bordes en direcció a Arrò i personalment el poble que més m’ha agradat és Arres de Jos, o el barri de baix d’Arres. L’he vist molt intacte, molt antic.  

dissabte, 24 d’agost de 2013

D’Espot a les Planes de Son pel coll de Fogueruix




Feia uns quants anys que no veia un company d’excursions i ha sorgit l’oportunitat de fer una matinal conjunta aprofitant que ell no havia pujat mai pel camí que surt entre Espot i el parking de Prat Pierró i s’enfila al coll de Fogueruix. Ell havia quedat per dinar a Son sobre les dues. Entre que parlem i ens hi posem hem sortit de la plaça d’Espot a les 10, que com tot muntanyenc sap és la millor hora per fer en un dia d’agost un desnivell de 800 metres pujats de cop. 


Però el meu company és un home ràpid i que està al dia de les millors tècniques de córrer per les muntanyes, sembla que ara s’utilitza l’estil de la marxa nòrdica. Jo hi he posat ganes a la pujada, i he practicat a estones aquest nou sistema d’impulsar-se amb els pals, a la baixada. I sorprenentment m’he trobat a les Planes de Son a quarts de dues, per mi un rècord! Però si vull conservar els genolls i els turmells hauré de fer alguna cosa.
 

Avui de fotos poques, no tenia temps! Com deia fa anys un corredor de curses de muntanya, “Hi hauré de tornar perquè era molt maco!”

Les balconades que hi ha pujant a Fogueruix

Espot

Les vistes en direcció valls d'Isil i Unarre

Roca Blanca i Teso des del refugi Pla de la Font

A finals d'agost segueix havent-hi molta aigua i flors

I ja som a les Planes de Son!