Google Website Translator Gadget

diumenge, 24 de novembre de 2013

Montseny: de Cànoves al Sui pel castanyer del Cuc



La cara sud del Montseny no és gaire coneguda tot i ser la de més fàcil accés. Des de Cànoves una carretera puja cap a l’embassament de Vallfornès. Poc abans hi ha un parking on deixar el cotxe. Cal pagar per usar l’aparcament, pel que si aneu varis vehicles és aconsellable deixar-ne el màxim a Cànoves poble, hi han dos aparcaments gratuïts. No cal aparcar al lloc on s’agafa el tiquet d’aparcament, sinó que podeu seguir una mica més amunt.


La intenció era fer el pic del Sui, que actua com de límit sud del pla de la Calma, passant pel castanyer del Cuc, un arbre impressionant completament buit per dins, però encara viu, per les branques convertides en veritables arbres que envolten l’escorça inicial.

Castanyer del Cuc

Antic pou de gel del Cuc
Un cop vorejat el pantà de Vallfornès, amb molt poca aigua, ens hem endinsat a la baga del Cuc fins arribar a l’alçada del castanyer. Allà cal desviar-se una mica per anar a veure l’arbre monumental. Després ve la pujada forta fins al coll d’en Besa, ja a la carena del Sui. Ja només cal seguir el camí fins al Sui. M’ha agradat molt la vista que té aquest cim, impressionant: totes les muntanyes que limiten la plana de Llinars a Granollers amb el Maresme, Collserola, en una sèrie de plans diferents al fons veiem Montserrat, davant la Mola de sant Llorenç de Munt, més a prop nostre sant Sadurní de Gallifa, i davant seu Puiggraciós i els cingles de Bertí. Més a la dreta veiem el pla de la Calma amb el Puig Drau, el forat de Collformic, Matagalls, la cresta dels Castellets de les Agudes i el Turó de l’Home. I seguint cap a la dreta ja veiem les planes de la Tordera i el Montnegre i Corredor. De fons tot el Pirineu completament nevat. Com he dit una vista magnífica, molt recomanable.
 
El Sui

Montserrat, sant Llorenç, Gallifa, cingles de Bertí, Tagamanent


De tornada hem seguit la carena fins al Turó del Samon. Pel camí hem afegit a la vista el Tagamanent, amb la qual cosa es veu tot el recorregut de la Matagalls Montserrat! 


Hem baixat fins al Prat Fondo de Dalt però aquesta zona del Montseny està plena de pistes, així que no ens hem decidit a seguir fins al collet del Turó  per no fer massa volta i haver de remontar. Hem tornat a pujar al Turó del Samon, hem reculat fins al coll d’en Besa i, al cap de poc de baixar pel mateix lloc que la pujada, hem seguit cap al coll dels Palestrins. D’allà cap coll del Tascó i un camí molt eficaç ens ha dut fins can Quintana, masia restaurant, i sant Salvador de Terrades, una església com modernista, arreglada, que sembla més per fer casaments d’un hotel de 4 estrelles no massa lluny d’allà. Des d’aquest lloc hem baixat a can Morera, aquí no hem aconseguit trobar el camí que marca el mapa, ens han dit que fa anys que està perdut. Entre cases restaurades, pistes noves i camps no és d’estranyar. Així que hem seguit per la pista, ja sense gaire encant, fins a baix, a la carretera del pantà on teníem el cotxe.


Sant Salvador de Terrades des de can Quintana



Sant Salvador de Terrades

Can Quintana
Hotel can Cuc, sant Salvador de Terrades, can Quintana

dimecres, 13 de novembre de 2013

La Grevolosa, 2 setmanes més tard

Vam anar a la famosa fageda fa dues setmanes i no havia arribat la tardor. Ara encara no està al 100% tardor però s'hi assembla més. 

 I vam coincidir amb un petit concert de violí, violocel i soprano.






Han posat un pessebre a un tronc

Joanetes

Sota el Puigsacalm

dijous, 7 de novembre de 2013

La vall d'Airoto, Isil, valls d'Àneu

A l'esquerra Isil, al mig comença la vall d'Airoto
A la Noguera Pallaressa, al poble d'Isil, hi aporta aigües el riu d'Airoto, que baixa de l'estany del mateix nom a través d'una llarga vall. Si es puja des d’Isil cal comptar que aquest està a 1160 metres, l’estany d’Airoto a 2200 m, vull dir que el desnivell és considerable. 

El camí des d’Isil puja de manera continuada quasi sense cap pausa. Durant molta estona per dins d’una fageda preciosa, després s’obre. El riu d’Airoto no queda a peu de camí, però es va veient.

Per arribar a l'estany d'Airoto hi ha una alternativa: una pista que surt entre Isil i Alós que puja per les bordes de Lapre i s’enfila de manera espectacular pel barranc de Moredo fins a uns 2000 metres. D’allà s’acaba de pujar fins al coll dels Clots de Moredo (2400 m) i del coll es baixa a l’estany d’Airoto. Aquest coll és interessant perquè es passa entre els pics de Quenca i Moredo.

Un cop a la zona lacustre d’Airoto la impressió és de grandària i el sentiment de solitud és acusat. El refugi no és guardat, el que implica que cal pujar tot el material de subsistència. És una zona adequada per travesses cap a Bonaigua-Arreu o Marimanya.
A la tardor la part baixa de la vall d'Airoto presenta aquest aspecte:







dilluns, 4 de novembre de 2013

Colors de tardor entre l'estany de Sant Maurici i el de Ratera, valls d'Àneu


Riu Escrita
 



Gel i reflexos a l'estany de Ratera

Estanyola de Ratera, a l'encreuament de valls de Ratera i Amitges

La vista dels cims de Saboredo, agulles d'Amitges i Amitges

Les moixeres, les més avançades

Gel i reflexos a l'estany de Ratera

El pic de Ratera al fons a l'esquerra. Gel que ja no es fondrà fins al maig