Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

divendres, 28 d’agost del 2020

La Peira escrita i l’estany del Diable a la vall de Galba




A Esposolla, Capcir, hi ha un gran aparcament i comença una pista d’uns 3 o 4 km fins que es creua el riu i hi ha un altre aparcament. A l’hivern cal deixar el vehicle al primer aparcament, la resta de l’any es pot anar fins al segon. Seguint pista amunt anem entrant a la vall de Galba, es troben un parell de jaces i moltes vaques, és una vall amb molt bestiar.

Arriba un punt que si es vol anar cap als estanys i la Portella d’Orlu s’agafa el camí de la dreta, i si es vol anar a Camporrells o l’estany del Diable i la Peira Escrita el de l’esquerra. Per aquest últim es creua un pont molt visible i es segueixen les marques del Tour del Capcir.




Més endavant es deixa un camí que s’enfila directe cap al coll o el Puig de Terrers. Després es veu una zona d’aiguamolls en la direcció d’anar a Camporrells. Però si volem anar cap a l’estany del Diable el camí fa com mitja volta i després segueix amunt per un llom suau. Es va entrant a la valleta del Peira Escrita tot i que l’aigua ens queda lluny. Aviat es troba una zona de fonts naturals i tot seguit el Peira Escrita ja porta més aigua, el camí el travessa, es segueix tocant a una petita paret de roca costat sud i s’entra a un ampli planell on hi ha les pedres escrites.



Les Fonts abans d'entrar a la valleta del Peira Escrita


Algun dibuix encara es veu a una de les pedres




La zona de les pedres escrites


Peira Escrita plena de inscripcions "modernes" tot i que alguna de 1800
Un plafó ens informa de la situació de les pedres, ens demana que no hi posem el nom i ens informa que n’hi ha una Rocher de l’avenir, on sí que hi podem deixar constància que hem passat per allà. La realitat és que de les gravacions originals que diuen que daten de fa 3000 anys quasi no en queda res, tapades per les gravacions posteriors. Això sí, no tots els noms i dibuixos que es veuen són recents, n’hi ha del 1800, però això no esborra la meva decepció ja que m’esperava veure la Peira Escrita original que havia vist en algunes fotos.

Estany del Diable


Un cop deixem de mirar les pedres escrites retornem al camí que en poca estona ens porta fins l’estany del Diable. A diferència d’altres estanys l’aigua queda molt avall, potser sí que es tant fondo com diuen, de fet la llegenda diu que no té final i que baixa fins a l'Infern d'on li ve el nom. 


La zona d'aiguamolls de la vall que puja a la Portella d'Orlu vist des de l'altra vall

Els companys estan cansats i retornem pel mateix camí. Recordava un camí que voreja el Puig Terrers per baix i va cap a l’antena o pluviòmetre de l’altre valleta de Galba, sota la Portella d’Orlu. Un altre dia el buscarem.



dilluns, 24 d’agost del 2020

Moixeró

 

 

Des del poble de Riu s’agafa la pista que puja al refugi del Serrat de les Esposes, es deixa el refugi i es segueix per la pista, es deixa l’aparcament al mirador del Cap del Ras i al cap de poc  es troba una barrera a la pista i una altra que baixa al refugi dels Cortals de l’Ingla. Aparquem a la barrera.

Just passada la barrera surt una pista en pujada a mà esquerra que agafem (tornarem per la pista que anàvem en cotxe). Seguint la pista arribem al Coll de la Trapa. Les boires no ens deixen veure gaire cap a on anirem. Iniciem un flanqueig per apropar-nos a la carena del Moixeró. Entre prats, i avui amb boira, s’arriba a Coll de Dental. El camí a les Penyes Altes del Moixeró segueix flanquejant la muntanya mentre que per anar al Moixeró comencem a pujar. Sense boira no té cap dificultat, avui seguim un camí que ens porta al cim, llàstima que a dalt no veiem res!

 

Per baixar hi ha un corriol que ressegueix la carena fins Coll de Dental, sense boira deu tenir bones vistes. Algun moment que se’n va la boira es veuen unes parets espectaculars.  Com sigui arribem de nou al Coll de Dental i enfront nostre un camí que puja és el que ens portarà a Coll de Pendís. Seguim les traces de GR d’aquest camí que comença en pujada però després comença a baixar cap al coll. M’alegra veure tants boixos que han resistit l’eruga defoliadora que acaba amb ells. En baixada més pronunciada s’arriba al Coll dePendís.

 

Ja tant sols queda seguir la pista, primer en lleugera pujada, per arribar on hem deixat el vehicle.

 

És una excursió variada entre prats i boscos, que si la meteorologia acompanya ha de tenir molt bones vistes.

 

Track 


dissabte, 1 d’agost del 2020

Vall de la Llosa



La vall de la Llosa és una llarga vall orientada nord sud que a la capçalera agafa les aigües del Riu Engaït per l'est (Portella Blanca), del Torrent de Vallcivera per l’oest, del de Montmalús pel nord i encara rep aigua que baixa de Calm Colomer també per l’est. Aquests torrents s’uneixen aproximadament a la zona de la cabana dels Esparvers, i a partir d’aquí ja s’anomena riu de la Llosa que desemboca al Segre a l’alçada de Martinet.


Aquesta vall era important per la seva situació estratègica a tocar d'Andorra i França, que feia que l’utilitzessin contrabandistes, pastors i llauradors per passar a Andorra i els qui transportaven el ferro que s'extreia de les mines de Pimorent.
Cal Jan de la Llosa

Per caminar-hi s’acostuma a anar per Lles i Viliella, l’alternativa és per Prullans i Coborriu de la Llosa. Ambdós itineraris porten a una pista que surt de Viliella i va fins Cal Jan de la Llosa (3 km). Cal pagar per aparcar ja que tal com ens va explicar el propietari ha hagut d’habilitar un espai ja que sinó la gent aparcava al camí i ell no podia ni passar amb el tractor. Allà mateix passa el GR 11-10 i el GR 107 que ja no es deixa fins la cabana dels Esparvers. Fins allà no té pèrdua. 

Si es va per Coborriu, just en creuar el riu de la Llosa, hi ha un camí que porta als gorgs i al Molí del Salt. Des d’allà el camí continua fins a Cal Jan de la Llosa.
Castell de la Llosa

Poc després de Cal Jan de la Llosa es veu enfilat a mà esquerra les restes del castell de la Llosa, imponent. El camí segueix pujant, es passa pel costat d’una barraca i més endavant el bosc deixa pas als prats. Creuem les aigües del torrent de Calm Colomer que venen de l’estany del mateix nom, on la pista fa unes voltes per salvar el desnivell.


Ens anem acostant al riu i amb un pendent més suau s’arriba a una zona de prats, creuem un pont sobre el riu de la Llosa, és una zona molt maca. No gaire més enllà una altra zona de pastures, el Prat Xiuxirà a una alçada de 2000 metres, un lloc idíl·lic de prats i aigua. Cap al final del prat una petita capelleta de la Mare de Déu de la Llosa, al costat d'unes taules de pedra. Al damunt la imponent muntanya de la Muga.
Prat Xiuxirà

Prat Xiuxirà
La pista s’ha acabat però el sender segueix fins l’estratègica cabana dels Esparvers on s’ajunten les dues valls que hem dit a l’inici. Per arribar-hi cal travessar el pont sobre el riu que ve de Vallcivera. Segueixen camins cap al port de Vallcivera i l’estany de l’Illa ja a Andorra, i cap a l’altre costat seguint el riu Engaït (GR 107) cap a la Portella Blanca d’Andorra. Fins la cabana no haurem fet gaire més de 6 km.
Una vall amb molta aigua

Pont sobre el riu de Vallcivera

Cabana dels Esparvers
És una vall per caminar-hi sense presses, per captar l’ambient i gaudir del paisatge de l’alta muntanya ceretana.