Google Website Translator Gadget

dilluns, 27 d’abril de 2015

Volta al Pedraforca


A les rutes proposades del Palau Robert hi ha la volta al Pedraforca dins el Parc Natural del Cadí-Moixeró, Berguedà. D’aquesta pàgina es pot baixar la ruta que hem fet. No és difícil, tot són camins i pistes. L’horari indicat és una mica just.

La volta consisteix en sortir de Gòsol en direcció al coll de la font de Terrers i amb vistes cap al Cadí arribar a El Collell. Aquí es veu el Pedraforca i s’agafa la pista fins al refugi Estasen. Per dins del bosc es passa per sobre Saldes i s’arriba a les restes d’explotacions mineres de Coll de Jou. Altre cop per bosc es passa per sobre l’Espà fins a creuar la carretera. Es tanca al cercle arribant a Gòsol pel mirador del coll del Cap de la Creu. És una volta molt variada.

Sortim de la plaça de Gòsol

Coll de Font Terrers
Avui som un grup nombrós

Visió  del Cadí entre el coll de Font Terrers i el Collell

El Collell

El Collell

En girar veiem les muntanyes de l'alt Berguedà

A baix, Gresolet

Llarga pista entre el Collell i el refugi per sota la cara nordest del Pedraforca
Una salamandra en les aigües fredes que baixen de la muntanya
Refugi Lluis Estasen



Analitzant la zona de les costes d'en Dou i balcó de la Joaquima per futura excursió

Restes de l'explotació minera prop de coll de Jou

O s'hi està treballant o el bosc està terriblement brut

Anem baixant, Espà

Arribant al Coll del Cap de la Creu

Mirador del Coll del Cap de la Creu

El Gallina Pelada amb boires des de la capelleta a Sant Antoni del Coll del Cap de la Creu

Gòsol

Gòsol

divendres, 24 d’abril de 2015

Pic del Vent, una muntanya fàcil amb molta vista, al Vallès

El Pic del Vent és el punt més alt de la muntanya del Farell. No és famós però té una vista de 360 graus. El motiu és el de sempre en aquests casos: estar separat de les muntanyes principals de la zona.
La Mola de Sant Llorenç del Munt i el Montcau

Sant Feliu de Codines, Cingles de Bertí i Puiggraciós
El Farell està situat a l’extrem de la plana vallesana i s’enfila de manera sobtada sobre Caldes de Montbui i Sentmenat. La visió del Vallès és absoluta. Un cop identificat quasi tot el Vallès (el dia era tapat i no permetia veure tant com deia la roseta indicadora), girem cap a l’esquerra i trobem Puiggraciós i els Cingles de Bertí, amb l’Ametlla,  Bigues i Riells i Sant Feliu de Codines  als seus peus. Al fons el Montseny. Girant una mica més Sant Sadurní de Gallifa, i l’altiplà de Castellterçol. En aquesta visió giratòria hem vist el Farell hotel, seguint la carena on estem, i més a l’esquerra ja veiem el pintoresc i tranquil poble de Sant Sebastià de Montmajor. Si seguim girant ja identifiquem l’allargassat massís de la Mola de Sant Llorenç de Munt i el Montcau. Cap aquí no es veu cap poble, només boscos. Una mica més a l’esquerra i veiem la zona de Guanta i Puig de la Creu, més propers. En un dia clar s’ha de veure molt més.
 
Gorg d'en Pelags
Hi hem anat des de Caldes de Montbui, que té molt fàcil punt d’inici i arribada al poliesportiu. Hem volgut veure el paratge del Gorg d’en Pelags, una font, una petita cascada, un lloc ombrívol, hi baixa poca aigua, curiós. La pujada en aquesta zona és pesada per la quantitat d’arbres caiguts quan la ventada de desembre, i que encara estan pel mig dels camins, obligant a passar-los uns per sobre i altres per sota: cansat i fa pena la destrossa. A la zona de Sentmenat està més arreglat, els arbres s’han tallat per no entorpir els camins. Hem seguit pujant fins a un mirador, a la zona de Guanta, que ens anticipa la visió des del cim, es veu Terrassa, Sabadell, etc. D’allà hem anat cap a la Serra Llissa, on ja tenim la magnífica visió de la muntanya de Sant Llorenç de Munt i el Moncau, de punta a punta. Després seguint pistes s’arriba a una zona d’antenes de telecomunicacions i per la carena al cim del Pic del Vent. 

Sant Sebastià de Montmajor

L'hotel del Farell
Baixem cap a l’hotel del Farell (tancat) i la urbanització i trobem la carretera que va de Caldes de Montbui a Sant Sebastià de Montmajor. El track que seguim esquiva al màxim la carretera , però tot i això, la baixada no ens convenç, molta pedra, molts cables elèctrics, i ens trobem un desnivell molt forçat on optem per la carretera. Retornem el camí per arribar a Caldes, torna a ser maco, i caminem entre camps fins al poliesportiu.


Track

diumenge, 12 d’abril de 2015

Salt del Sallent a la vall d'en Bas


La silueta de Santa Magdalena i Puigsacalm ens acompanya tota l'excursió
Sortint de l’àrea de pícnic del Pla d’en Xurri, a Sant Privat d’en Bas, cap al Salt del Sallent hem anat a buscar el camí de les gorgues per la riera de Gorners. Després de la Gorga Blava deixem la riera i comencem la pujada pel camí del Bot cap a la Freixeneda. 



Arribant a la gorga Blava
Moltes flors a les fagedes

Des d’aquesta antiga masia, molt ben situada, l’habitual és anar a les Escletxes de l’Euga, però nosaltres ja ho vam descobrir l’any passat així que ens dirigim cap a la Creu de la Freixeneda. 
La casa de la Freixeneda
Les vistes cap al Pirineu des de la Freixeneda
Des d’aquí el camí va en direcció al Salt del Sallent anant a buscar el cingle, un dels llocs més bonics de l’excursió, amb uns roures preciosos. Un cop al Salt del Sallent, el veiem amb molt poca aigua, de fet es vaporitza a mitja cascada, desapareix i reapareix més avall. Des d’aquí anem a buscar el Camí dels Matxos per tornar al lloc inicial, un camí molt ben traçat i amb restes de ben fet, com correspon a la funció que devia tenir.
Roures preciosos

Just abans del Salt del Sallent

Salt del Sallent, molt poca aigua

Una excursió de boscos!
Una excursió molt variada, amb vistes sobre Santa Magdalena i el Puigsacalm, i sobre la vall d’en Bas. Es travessen vàries fagedes i rouredes, pel que a la tardor i més aigua al Salt encara seria més maca. 
De fons sempre els camps de la vall d'en Bas
El bon traçat del camí dels Matxos

dimecres, 8 d’abril de 2015

Una altra mirada a Sant Joan d'Isil




Es molt coneguda la visió de l'església romànica de Sant Joan d’Isil (valls d'Àneu, Pallars Sobirà) des del costat de la carretera, on hi ha l'entrada i el cementiri. Però si aneu a Isil, busqueu la Casa de l’ós, seguiu carrer avall al costat de la Noguera Pallaresa (no el carrer exactament al costat, que no té sortida) i trobareu un camí direcció a Borén i Isavarre que en un breu passeig us porta a veure aquesta església per l’altre costat. És una visió molt diferent de l'habitual perquè es veu tot l’absis. Fins i tot disposeu d’un banc instal.lat pel Parc Natural de l'Alt Pirineu per gaudir millor de l’espectacle. Per la poca estona que haureu caminat val molt la pena arribar-s’hi.