De Planès a Núria

Per variar una mica de les clàssiques travesses des de pobles de l’Alta Cerdanya fins a Núria el GREC (Club Excursionista de la Cerdanya), aquest any, l’ha fet sortir des de Planès, al Conflent i una mica més avall que els altres (1517 m). 

Planès té una curiosa església romànica rodona. Sortim del petit aparcament que hi ha al poble pujant cap a l'església i en un encreuament de camins agafem el del mig, un camí ramader amb marques blaves. Seguint aquest camí anem pujant pel bosc durant força estona, es creua una pista i es segueix amunt. El bosc es comença a obrir, veiem prats i comencem a veure les muntanyes per on passarem més tard. S’arriba a un orri on veiem un grup acampat, un lloc agradable. 

L'Orri

Estanyet de Planès

Seguim pujant per la vall i es troba el petit estany de Planès, amb més molleres que espai d’aigua, però maco. Es voreja per l’esquerra (hi ha un camí a mà dreta!), i es segueix pujant. El paisatge va canviant, es va acabant el bosc i els prats es tornen més de pedra, s’entra a la part alta de la vall. 

Pujarem per damunt de la taca de roca blanca

Part alta de la vall de Planès

Estem a La Conca, 2500 metres, a l’esquerra es veu l’espectacular Roc del Boc i tanquen el circ altres muntanyes de formes espectaculars. Nosaltres ens enfilem a mà dreta per petits camins camins que van guanyant alçada de manera eficaç. El camí fa alguns girs que finalment ens porta al Cim del serrat de les Fonts a 2771 metres. Aquí comencem a gaudir de les àmplies vistes d’aquesta excursió, es veu el Puigmal i una mica de la vall d’Eina, molt avall. 

Circ de la Conca

Seguim un camí per la carena per sobre de la vall d’Eina. Baixa a un collet i després puja per unes roques en que ens hem d'ajudar amb les mans, res, molt senzill. Es surt a un pla i es passa per un avantcim que ens acosta al principal, la Torre d’Eina de 2830 metres, el punt més alt de l’excursió. Les vistes són molt bones, tot i que el dia no ajuda, està calitxós, però es veu tot. Rasos de Peguera, Pedraforca, cims del Pallars i d’Andorra, els de la Cerdanya evidentment, i per l’altre costat el Canigó, Noufonts, Noucreus, Bastiments. Es veu molt bé la capçalera de la vall d’Eina. Ara seguim per la carena en direcció sud est cap al Pic d’Eina. El camí ben visible va seguint tota la carena fins al cim, el Pic d’Eina de 2786 metres. 

És un punt estratègic interessant. El responsable de la sortida ens fa veure que estem entre tres comarques Conflent, alta Cerdanya i Ripollès, i les aigües es divideixen entre tres conques fluvials, la Tet, el Segre i el Ter. En aquest cim coincidim amb gent que fa l’olla de Núria, algun corrent, grups diversos. L’objectiu final ja és ben visible, ja només queda baixar a Núria. 

Torre d'Eina i carena al Pic d'Eina

Ja es veu l'objectiu, Núria

Cal passar pel coll d’Eina o de Núria ja que les parets sud del Pic d’Eina són massa pronunciades. El camí fa una S en direcció al Roc Malé i gira per anar a parar al torrent de la Coma d’Eina, uns 500 metres més avall. Un cop creuat el torrent el camí és més planer i ens porta fins a Núria. 

Pared sud del Pic d'Eina

Torrent de la Coma d'Eina

Arribant a Núria

Una sortida interessant per la varietat de paisatges entre la vall de Planès i les parts altes de les carenes de l'eix pirinenc en aquesta zona, i finalment l'arribada a Núria ben diferent de la resta. És una ruta llarga però gens difícil, en tot cas d'orientació a la part final de la vall de Planès.

Track 

Pla d'Aiats - Cabrera - Agullola de la Tuta

 

Cresta de Masanella i Agullola de la Tuta

Hem seguit la ruta de guillemjunyent a wikiloc  per fer una volta per Cabrera, Pla d’Aiats i l’Agullola de la Tuta. El track és molt exacte, però cal estar molt atent als nombrosos desviaments de camins. 

Cingle del pla d'Aiats

Camí de l'Escaleta

Arribant al Pla d'Aiats

Es surt de l’aparcament del restaurant Can Puntí, ara tancat entre setmana. Un camí ens porta al pont de la carretera i allà agafem la pista en direcció a la casa d’Aiats. Potser per les pluges dels dies anteriors ens ha costat de trobar el camí que puja al Pla d’Aiats des de darrera de la casa. Cal buscar unes fites de pedres. Més amunt hi ha el camí de l’Escaleta amb un pas espectacular pel mig de la paret sense dificultat. Després es passen trams molts bonics per acabar de pujar el cingle i s’arriba a les cabanyes d’Aiats, amb falgueres arreu del pla. Ens arribem fins al mirador on no hi ha l’estelada que hi havia i no seguim més enllà perque el dia és boiròs i no val la pena. Retornem pel mateix camí i seguim cap al coll de Bram. Un pas tècnic amb corda i grapes abans d’arribar-hi. 

Abans del coll de Bram

Un cop al coll toca pujar al santuari de Cabrera per les escales, a dalt ens arribem també al mirador. El dia millora a estones però la visibilitat segueix sent no massa bona. Baixem pel camí de les Marrades, molt maco i ben conservat. Al coll de Bram agafem el camí de la dreta i a partir d’aquí cal anar en compte amb els desviaments. Al cap de poc desviament a mà dreta, cap a la vora del cingle. Al llarg de l’excursió hi ha marques de tots colors però a la zona Masallera -Tuta només hi ha alguna marca blanca. Ara el camí va seguint el cingle i durant bastanta estona trobem passos tècnics, no especialment difícils, però sí que cal posar-hi atenció. És espectacular. Cap al final s’acaba el camí estret de la cresta i per bosc s’arriba a l’Agullola de la Tuta. Espai molt reduït, una creu amb una placa explicativa de la rondalla de la donzella i un pal amb la senyera. 

Cresta de Masallera

Cresta de la Masallera

Cresta de la Masallera

Cresta de la Masallera

La baixada de l’agullola és realment molt dreta i impressiona una mica, sort que un cop baixats uns quants metres la cosa millora. Algun altre desviament on cal estar atent, cap a mà dreta, i després un bonic camí ens apropa cap al Morral de Caselles que voregem tot baixant. Quan s’arriba al pla, el bosc és ple de boixos trencats, suposo per la malura de fa uns anys, que fan difícil veure el camí, però hi ha fites que ens l’indiquen. Acabat el bosc ve un tram de pastures idíl·lic en primavera i després de pluges, però després el track segueix pels tancats de bestiar fent drecera fins al pont de la carretera. No ens ha agradat gaire, pensem que seria més elegant anar cap a Ca la Rotllada i la pista encara que sigui més llarg. 

Potser seria millor fer la ruta en sentit invers, començar pel tram de la Tuta, més tècnic i desconegut, i complementar l’excursió amb Cabrera i Pla d’Aiats que són més coneguts. 

És una gran excursió, però cal tenir en compte que hi ha bastants passos tècnics, que sense ser difícils, poden portar problemes en un grup nombrós o amb gent poc experimentada.

Track

Pels rius de Bena i Salit

Una senzilla però bonica ruta sortint de l'aparcament d'abans d'arribar al poble de Bena, Enveitg. 

Enveitg està a la vall del riu Carol, que baixa del coll de Pimorent, però enfilant-se cap a mà dreta des del poble d'Enveitg s'obre una vall no massa coneguda que abasta els pobles de Bena, Faners i Brangolí. Bena és el més occidental, cap al costat de la vall del Carol, mentre que Brangolí queda sota l'ermita de Belloch. Un llom de muntanya separa el riu Brangolí del riu de Bena. Aquest últim riu creua la carretera de Bena a tocar de l'aparcament abans d'arribar al poble. És el punt de partida d'aquesta petita excursió. 

Per la carretera anem a buscar els senyals vermells i grocs del Tour del Carlit i anem seguint el riu de Bena per un bonic camí. Al cap d'una estona el camí s'enfila, quan es troba una tanca de pedra cal buscar pels prats a mà esquerra un sender més avall per anar en direcció contrària. S'intueix i més tard es veu el riu Salit. 

Riu Salit

Fins a Bena per prats

Un cop trobat el camí es segueix al costat del riu Salit amb espais molt macos. Finalment deixant a mà dreta el riu ens enfilem per prats cap a Bena, que travessem i seguim per la carretera fins a l'aparcament.

Track