Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dijous, 28 de juliol del 2016

Agulla del Portarró d’Espot

Hi han cims lletjos, i també n’hi han d’incòmodes de pujar, sense camí, o rebuscat, amb blocs. Doncs l’Agulla del Portarró ho té tot. Lleig, el mires de baix i et preguntes el perquè del nom si es veu pla per dalt, tot i que no pel costat nordest. I és un munt de rocs sense gaire gràcia. Aquests rocs fan la pujada pesada, incòmode, costa marcar-hi camins. Fa uns anys vaig pujar seguint unes fites, aquest cop no les vaig buscar en pujar i en baixar les vaig perdre. 
 
Carena de Pui de Linya fins Peguera, veieu els Encantats?

Estany Nere i al fons el Llong

Carena de Pui de Linya cap a Peguera, vall i llacs de Subenuix

Això és el cim, com veieu inofensiu per dalt

Pica d'Estats al fons, Montcaubo, i en primer terme la zona de Fogueruix

Malgrat aquesta introducció que no convida gens a pujar-hi, un cop dalt les vistes són molt interessants. La vall de Subenuix es veu perfectament als nostres peus. Té interès també la carena que va del Pui de Linya fins al Peguera passant per Fonguero i Monestero. I costa molt veure Els Encantats, “tant baixets” que queden eclipsats pel Pui de Linya. L’estany Nere i la collada dels Gavatxos també es veuen molt bé. I per damunt del port de Ratera s’obre un forat que permet veure les muntanyes de l’Aran
 
Collada i estany dels Gavatxos

L'imponent Peguera

Monestero i el seu coll

Sempre que passo per aquí haig de fer la foto, m'atrau la simetria de Saboredo Amitges

Baixo entre rocs i alguna clapeta de verd i torno a ser al Portarró. Aquest sí que és un bon lloc. Un coll molt ampli, amb vista, tradicional via de comunicació entre la vall de Boí i les valls d’Àneu, amb força trànsit de gent entre Boí i Espot ja que comunica dues zones molt importants del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Sempre que hi he pujat hi fa vent i sempre hi veig núvols fotogènics. Un lloc agraït, aquest sí. Si voleu fer un cim des del Portarró millor feu el Pic del Portarró, una mica més alt però amb camí fàcil.
Cascada que forma el riu que ve de Subenuix ja tocant a l'estany de Sant Maurici






divendres, 22 de juliol del 2016

Del refugi del Fornet (Alós d'Isil) a Bonabé pel Pletiu de Saüquers



Un dels meus llocs predilectes de les valls d’Àneu és l’alta vall d’Isil, concretament la zona de Bonabé i borda Perosa. Seguint la Noguera aigües amunt després d’Alós d’Isil es troba el refugi del Fornet, que havia estat tancat durant molts anys i s’ha reobert en fa un parell amb una parella txeco-eslovaca amb moltes ganes. A partir del Fornet segueix una pista que arriba al Pla de Beret passant per Montgarri. No és massa adequada per vehicles normals, sobretot entre Bonabé i Montgarri. Aquesta pista és molt transitada a l’estiu per tot tipus de vehicles, de manera que, si es vol arribar a Bonabé a peu, és una mica incòmoda.



En entrades anteriors d’aquest blog ja he parlat de les muntanyes i valls d’aquesta zona que m’agrada molt pel que té de salvatge i desconegut: Marimanya, Llagunes i Roca Blanca – Cireres. Els mapes antics assenyalen un camí que va de prop del refugi del Fornet cap a la part baixa de la vall de Cireres.  Portàvem de cap arribar a Bonabé sense passar per la pista, i començant pel camí esmentat ho hem aconseguit. 

Sortint del refugi del Fornet, cal seguir la pista fins al pont que porta a Borda Pubill (menys d’un km). Des d’aquesta borda buscar un caminet que puja en direcció oest. Quan arribeu a una clariana collet es veu més clar que hi ha un camí direcció NO. Aprofiteu a mirar la vista, des del pic de Gireta fins a Salau i Bassiero. No heu de deixar aquest camí fins molt enllà, passat un gran prat (uns 4 km). Quan us sembla que heu perdut el camí, potser és el lloc anomenat Pletiu de Saüquers: per la part més enfilada es veu un camí que va direcció a la part alta del bosc de Cireres, i per la part baixa un altre (500 m) va a parar a un pontet de fusta que creua el torrent de Cireres, just a tocar de la pista que puja en llaçades des de Bonabé per la Coma de Perosa. Ja tan sols queda baixar per aquesta pista fins a trobar la principal, la d’Isil a Montgarri, prop del pont de la Noguera.
 
Torrent de Cireres
En temps potser no es guanya gaire respecte a anar per la pista clàssica i transitada, però la bellesa del camí i la tranquil·litat compensen àmpliament el desnivell de més a fer. 

dijous, 21 de juliol del 2016

Pic de Monestero per l’estany de Sant Maurici

Pic i coll de Monestero


La vall de Monestero és potser la més maca de les que conflueixen a l’estany de Sant Maurici, Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de sant Maurici. El Pic de Monestero es pot pujar per aquesta vall o per la de Peguera. Però per la “seva” vall, curiosament, no es veu el cim fins que s’és al coll de Monestero. 

Estany de Monestero, al fons Peguera i Pic de Mar

El Peguera quan el sol treia el cap arribant al fals coll


El camí al cim no té pèrdua. Molt ben indicat fins a l'estany de Monestero i una mica més. Després es puja fins un fals coll on un indicador separa els camins als colls de Monestero i de Peguera. En aquest lloc es veu com una valleta fins al coll de Monestero. Queda encara un bon tros, amb camí ben marcat, però el realment dificultós i incòmode és la tartera de pujada final al coll. Està molt feta malbé pel pas de la gent i en molts llocs només queda la terra fina que rellisca molt. Superat aquest tram s’arriba a l’ampli coll. Vistes molt bones cap al costat de Peguera, es veuen molts llacs, i cap al nostre. Pujant ja s’anava veient la carena del Morto fins al Feixant de Monestero, ara s’hi afegeix des del Montardo, fins al Bassiero passant per tota la zona de Colomers i Amitges.
 
La valleta amb final a la tartera de pujada al coll de Monestero. Observeu el tamany de la gent a la tartera

El cim de Monestero des del coll del seu nom

El Peguera des del Monestero

Estanys Tort i Negre de Peguera des del cim de Monestero


Un camí amb fites en direcció al cim del Monestero flanqueja pel cantó de Peguera fins a unes grans roques en que cal grimpar una miqueta, després seguint les fites es va guanyant alçada per terreny fàcil i s’arriba al cim per darrera, costat Fonguero. M’han sorprès les vistes del cim, ha fet uns dies clars i es veuen totes les muntanyes del Pallars i algunes més. Diria que a l’esquerra del Cadí es veu la Tossa d’Alp. També es veu el Montsec, em sembla, i a més de la Maladeta es veuen un parell de muntanyes més amb neu, Posets? Mont Perdut? 
Estany de Monestero

Els Encantats de tornada a l'estany de Sant Maurici

Un cim satisfactori per una vall molt maca, la única pega, la tartera abans del coll.