Google Website Translator Gadget

divendres, 25 de setembre de 2015

Vall de Marimanya des de la Noguera Pallaresa





Vaig descobrir la vall de Marimanya fa molts anys, des del pic de Gireta o del Tres Comptes, no ho recordo bé. Vaig veure davant meu, mirant al sud, unes valls molt verdes que contrastaven amb els boscos del voltant. Eren les valls de Marimanya i de Llançanes. 


De les muntanyes que conformen el massís de Marimanya en surten tres torrents orientats al nord. Marimanya que limita amb l’Aran i acaba a la pista que va del Pla de Beret a Alòs d’Isil, prop de Montgarri. El segon torrent, el de Llançanes va paral·lel al Marimanya i desemboca a la Noguera una mica més cap a Bonabé. El tercer torrent és el de Cireres o Cirers, que cap al final gira una mica cap a l’est per anar a sortir a la zona de Borda Perosa / Bonabé.


Aquesta última vall la vam fer fa uns anys i em va sobtar la quasi absència de camins i no trobar ningú. Vam treure al cap a la vall veïna de Llançanes i vam confirmar que era molt verda. Aquesta encara la tinc pendent, però la de Marimanya ja no. Tampoc hi trobareu molta gent, només vam veure un francès que venia de pescar segons ens va dir. Cal estar molt atents al començar. 
La corba on comença el camí i els dos avets de referència
A partir d'aquest bedoll s'ha d'anar a la dreta

De la pista de Beret a Alòs d’Isil, passat Montgarri, a un parell de km hi ha un aparcament després de creuar el torrent de Marimanya.  Just passat el torrent hi ha una corba i al mig de la corba hi ha una fita, és on comença el camí. Cal dirigir-se pels prats amunt cap a dos grans avets que marquen l’orientació del camí. Passats els avets seguir una mica en aquesta direcció fins un gran bedoll, allà cal posar atenció, buscar el camí cap a la dreta, en direcció al torrent de Marimanya. Es segueix per prats amb el camí no gaire visible fins a entrar al bosc en direcció al torrent. Allà el camí puja fent ziga zagues pel bosc, però és bastant clar, tot i que hi ha dreceres. Quan heu guanyat una mica d’alçada el camí es va acostant al torrent i comença a anar paral·lel a aquest, ja només queda posar atenció a no perdre’l. Quan acaba el bosc el camí va molt aprop del riu, es veu un petit congost, i al cap d’una estona la cabana de Marimanya enfilada a l’altre costat del riu. Es veu una vall molt àmplia més amunt de la cabana, que ens portaria al Portilló de Marimanya, límit amb l’Aran.
Cap al nord es van veient les muntanyes frontereres amb França




Seguint el camí es troba la pleta de Marimanya. Es creuen petits torrents i s’ha d’anar en direcció al fons de la vall. Hi han fites. Més enllà es veu una inmensa paret de roca al davant que separa les valletes que van al coll d’Airoto la de l’esquerra i la que va cap al de Marimanya a la dreta. 
Al mig la cabana de Marimanya i la valleta del Portilló de Marimanya

Per la collada del fons es surt als estanys del Clot de l'Ós
Estany Gran de Marimanya. Al fons a la dreta el Tuc de Marimanya

Estany Gran de Marimanya

És important no seguir el camí que indica el mapa Alpina ni el Spain Topo. Aquests a l’inici van en direcció contrària al torrent, pugen també pel bosc però després baixen de cop fins al riu. No té sentit i es perd molt temps buscant el camí més adequat. Per aquest motiu només vam arribar al primer estany de Marimanya.  La part final de la vall dóna accés cap a Airoto, esquerra, cap a Baciver-Rosari al mig, i cap al Pla de Beret a través dels estanys del Clot de l’Ós, dreta. 
Aquesta carena limita amb la vall de Llançanes.

Es coneix més la part alta de la vall pels accessos comentats, ja que és més fàcil arribar-hi. Però la part mitja i baixa d'aquesta vall entre l'Aran i les valls d'Àneu és bastant desconeguda i val la pena.

Track

  
La pista de Beret a Alòs d'Isil té aquests paisatges a la zona de Montgarri


diumenge, 20 de setembre de 2015

A Amitges hi comença la tardor

Estany de la Cabana
Estanys d'Amitges, al fons Pui de Linya
Des del refugi d'Amitges es veu la perfecta simetria dels pics de Saboredo i Amitges amb les Agulles al mig





Estany de la Cabana

Desviament de la pista a Amitges

Desviament de la pista a Amitges

Desviament de la pista a Amitges




Una guineu que coixejava molt aprop del camí de l'estany de Sant Maurici

dissabte, 12 de setembre de 2015

El Far des de Sant Martí Sacalm




Inspirats pel blog Corriols hem fet la ruta de Sant Martí Sacalm al Far i tornada pel Pla de l’Om i la masia de la Triola. No hem encertat el dia i l’hem fet amb pluja, amb el que hem perdut bona part de l’encant de l’excursió que són les vistes.
Sant Martí Sacalm

Ermita de Santa Anna

Ermita de Santa Anna

Sant Martí Sacalm és un poble molt petit, no hi hem vist ningú, però té un local social punt de partida de la excursió. Pertany al municipi de Susqueda que curiosament ja no existeix des que es va fer el pantà que en porta el nom i per tant la capital és Sant Martí Sacalm. També és curiós que es troba entre Osona i Garrotxa però pertany a La Selva.
Sant Martí Sacalm des del Far




La pujada es fa pel grau de Santa Anna, amb un camí molt ben fet i antic. Un cop superat el cingle apareixem de cop a la carretera del Far, i trobem una petita ermita dedicada a Santa Anna. Ara toca seguir un tros per la carretera asfaltada, els voltants semblen enjardinats, es veu una vegetació cuidada,  i desviar-nos una mica cap al vèrtex geodèsic per contemplar la vista. Amb les boires i la pluja no podem assaborir la vista de les comarques gironines. Un cop al santuari del Far veiem una mica més des del mirador, però la pluja segueix fent la guitza, potser més que abans. Així que ens afanyem per seguir ja que encara ens queda molta ruta per fer.


Cap al Pla de l'Om
 
Baixant pel grau del Goleró

Sovint el camí és perfecte i sembla antic


Des del Far anem vorejant la cinglera fins al Pla de l’Om passant per punts espectaculars que tal com està el camí cal vigilar de no fer una relliscada. Les boires ens envolten. Trobem el camí que baixa pel grau de Cabrafiga i ens dirigim a buscar el nostre, el que baixa pel Goleró. El Pla de l’Om és molt gran i potser pel dia que fa i sense camins aparents, se’ns fa llarg. Però seguint el track que ens ha inspirat la ruta anem fent. Trobem el camí de baixada, passem el grau de Goleró i baixem per bon camí fins que s’acaba. Estem prop de la Triola i aquí s’embolica. Han posat tanca al voltant de la finca i si bé veiem les restes del castell de Fornils no veiem com arribar-hi. Després de buscar a dreta i esquerra trobem una porta a la tanca. El millor és baixar per les feixes i prats de sota la masia de la Triola fins a trobar una porta a la tanca, un cop passada girar cap a mà esquerra i més o menys en direcció a les runes del castell es troba la pista.

Can Sant Pau

Hem vist molts prats poc aprofitats

A partir d’aquí ja no hi ha cap problema, es passen masies, Can Sant Pau, molt arreglada,  Puiggalí, que sembla abandonada, i una altra que no apareix al mapa, i s’arriba altre cop a Sant Martí Sacalm. Com passa sovint, després d’haver-nos mullat tot el matí, comença a sortir el sol!
I en arribar torna a sortir el sol!

Ens ha agradat la pujada i el Pla de l’Om, i segur que val la pena les vistes.