Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dimarts, 30 de juliol del 2013

Ruta circular des de Son cap a la Mata de València, pas del Coro i Planes de Son




Una magnífica excursió circular des del poble de Son, a les valls d’Àneu, que surt de Son pel camí del Calvari, entronca amb una pista que puja de València, passa per la part superior de la Mata de València, bosc del Gerdar, i va a trobar la vall de Cabanes. A l’indret anomenat el Breviari gira cap al pas del Coro, sota el Tèsol, i baixa cap a les Planes de Son. Pel camí antic arriba altre cop fins al poble de Son. La ruta està marcada al mapa de l’Alpina amb el senyal de camins Vius. Cal una mica d’atenció al començament de la pista que ve de València i ens hem desviat respecte al mapa, seguint un camí, abans de la pujada al Breviari. Per qui coneix una mica la zona o està acostumat als mapes la resta no té pèrdua.


És una volta de vegetació molt variada, començant per un bosc de pi roig, després bedolls i avets amb molsa al sotabosc, didaleres i prats, i a la part més enlairada de la ruta avets, pins negres i nerets, després més prats de flors, i altre cop bedolls fins a Son. I ja que aquest any hem tingut un hivern llarg i una primavera hivernal la vegetació va endarrerida, així que a finals de juliol sembla finals de juny: tot són flors, aigua, prats verds, està esplèndid!

Quan el camí gira cap al Gerdar vistes  cap a Quanca i Roca Blanca




 
Les didaleres florides ens acompanyen un bon tros de camí


El camí de marques grogues baixa cap a la dreta

Encreuament de camins al Breviari

Entre el Breviari i el pas del Coro magnífics prats

El Pas del Coro, sota el Tésol, completament florit

El centre de natura de les Planes de Son

Hem sortit que al campanar de Son tocaven les 9 i quan estàvem asseguts a taula de casa Masover esperant el dinar tocaven les 3 al mateix campanar. Molt recomanable.



Altre cop a Son
 Ruta a wikiloc



dilluns, 22 de juliol del 2013

Amitges: encara hi ha neu a 20 de juliol

Hem pujat a Amitges des d'Espot, un lloc molt maco amb tres estanys, el confortable refugi, les vistes properes cap a les Agulles i els cims de Saboredo i Amitges, i la ruta cap al port de Ratera, lloc de pas dels qui fan els Carros de foc. La vista llunyana del Pui de Linya, les valls de Monastero, Subenuix, Portarró, amb els seus cims, i els Encantats que es veuen baixets.

Fa uns anys havia fet fotografies dels estanys amb els nerets florits (que al Pallars en diuen bardanals), i la sorpresa va ser trobar-me neu per arribar als estanys, i l'herba totalment groga, encara cremada per l'hivern. De nerets florits, algun a tocar de l'estany Petit. Més avall, entre 1900 i 2300 metres sí que n'hi han, i molts. Però a 20 de juliol, als estanys d'Amitges, és sorprenent com estava la vegetació, d'hivern.

De baixada vam anar sortejant la tempesta, vam tenir sort, i pràcticament no ens vam mullar. Ens vam refugiar una estoneta al cobert que hi ha a l'estany de sant Maurici i a l'ermita, i vam arribar secs. Em sembla que molts dels que voltàvem dissabte per aquelles valls no van tenir tanta sort. 

I pel que diuen els d'Espot porta 15 dies plovent cada tarda, veurem quan para ...


Neu a tocar del refugi d'Amitges

En direcció al port de Ratera, estany Mitjà d'Amitges

Estany Mitjà d'Amitges

Estany Mitjà d'Amitges

Estany Petit d'Amitges

Estany Petit d'Amitges
A l'alçada del desviament al Mirador sí que hi han nerets florits


Una mica de pluja


Sortejant la tempesta vam tenir llums interessants, el Pui de Linya