Riells
del Montseny té un encant especial que fa que hi torni. L’any passat vaig
descobrir el camí de carboneres del Sot Llobater, feréstec i dur. En un itinerari interessant pujava a Santa Fe
i baixava per una pista, pels abandonats cortals d’en Perarnau fins a Riells
altre cop. Buscant la informació
d’aquesta zona vaig saber que hi havia un gorg, unes cascades i un camí que era
una alternativa parcial a la baixada per la pista que havia fet. Així que he
tornat a la zona, ara amb el propòsit de seguir el torrent pel camí de les
cascades i intentar connectar amb la pista que baixa de Santa Fe.
La primera sorpresa és el mal estat dels camins. Ni una
indicació ni marca de pintura, alguna fita de pedres molt de tant en tant. La
natura tampoc ha jugat a favor, i ens trobem un munt d’arbres caiguts que cal
anar sortejant. La vegetació de tipus esbarzers també ha contribuït en molts
punts a tapar els camins, ja de per si difícils de seguir. És una llàstima que
la gent del Parc
del Montseny no dediqui recursos a mantenir aquests camins.
El
camí va tota l’estona tocant a l’aigua i sovint cal travessar el torrent. El
paisatge és espectacular, però potser influït negativament per la dificultat de
buscar el camí entre la vegetació, no em va semblar res de l’altre món,
comparat amb altres torrents que ens podem trobar per les muntanyes catalanes.
Molta vegetació caiguda |
El famós gorg Negre és molt petit! |
El camí de les cascades és curt i un cop es deixa el torrent
es va a buscar la pista que baixa de Santa Fe i es surt a l’alçada dels cortals
d’en Perarnau, just al davant. La tornada per la pista cap a Riells no té cap
dificultat.
Es veu el camí? |
Cortals d'en Perarnau |
Cortals d'en Perarnau |
L'església de Riells de Montseny, o abadia de Sant Martí, de
la qual ja es té notícia des del segle X, és digna de visitar. És un lloc molt
tranquil que convida a posar-se a caminar. Darrera l’església hi ha un petit
nucli de cases, que inclouen un restaurant, portat per uns grans coneixedors de
la natura de la zona, bolets, herbes, fruits, i on es menja molt bé.
"El camí de les Cascades” és el nom que fou donat per
mossèn Pere Ribot,
rector de Riells, al corriol que hem comentat. Aquest sacerdot, a criteri del
seu bisbe, era massa catalanista, i arribà a la parròquia de Riells del
Montseny l'any 1941, en el que es pot interpretar com un exili o càstig, i s’hi
va estar fins a la mort el 1997. Però en aquest racó trobà la inspiració. Va
escriure poesia sobre la meravella del Montseny, es va apropar al moviment excursionista, d’aquí que li agradés
passejar pel camí de les cascades, i alhora convertí Riells en un punt de
trobada de catalanisme i poesia durant el franquisme.
Ruta a wikiloc
Ruta a wikiloc
Hola Josep M. la ruta molt maca i ben descrita...però comentar-te que el famós gorg negre del Montseny no és aquest que mostres a la fotografia! Pot ser molt bé que aquest de la teva fotografia també se l'anomeni gorg negre, ja que és un nom molt comú per posar als gorgs igual que gorgs blau, però el que forma part de totes les històries i llegendes del Montseny, està al terme municipal de Gualba, a la riera de Gualba, sota la central num. 2 !!
ResponEliminaSalut i molt bon blog!
Oriol
Hola Josep Maria, bon reportatge, només preguntar-te si es molt lluny de l'església de Riells. Comparteixo amb tu lo dels camins, el bosc esta força descuidat. Salut.
ResponEliminaL'església de la que he posat fotografia està on acaba la carretera asfaltada. A partir d'allà, seguint la pista de la dreta amunt, en poca estona hi ha un trencant - àrea d'esbarjo - pont cap al riu, és allà on es troba el camí de les cascades. Fa temps que no vaig per allà però no és més de 1 km. Espero haver-te respost.
ResponElimina