Amb els colors de tardor hem fet una ruta pel Parc Nacionald’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Als pobles es comencen a veure colors
de tardor, així que més amunt, suposem, n’hi hauran més. Tot té un límit, però,
i aquest el donen les diferents espècies vegetals que conviuen al Parc. Quan s’acaben
les moixeres i els bedolls i s’entra en el terreny del pi negre, s’ha acabat el
color de tardor. Però això no és cert
del tot, ja que l’herba molt seca i groc
marronosa, dona una coloració molt diferent als paisatges que hem vist a l’estiu
amb l’herba verda.
|
També hi han vermells, em sembla que són nabius |
Hem anat cap a Subenuix, des d’Espot, una vall molt tranquil·la
perquè no entra al recorregut de la famosa travessa Carros de foc, ni té cap
refugi, ni hi arriba cap pista per on els taxis pugin clients. Els arbres de color
tan sols arriben al primer llac, el gran, però la vall és tant petita que val
la pena amb mitja horeta més arribar-se a l’estany xic. Allà hi veiem un ànec
coll verd que ens ve a veure nedant. Excursionistes tan sols n’hem trobat pel
camí.
|
Estany deSant Maurici des del camí de Subenuix |
|
Estany gran de Subenuix |
|
Estany xic de Subenuix |
|
Estany xic de Subenuix |
|
Estany xic de Subenuix |
No hem fet res de l’altre món, però tenim el sentiment que
el Parc mai decepciona, sempre hi trobes alguna cosa interessant.
(*) Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici