Google Website Translator Gadget

dimecres, 29 d’agost de 2012

Processó nocturna i postes de sol a Perafita, Lluçanès


Ahir es va celebrar la Processó de Sant Agustí a Perafita, un poble del Lluçanès famós per les seves coques i las magnífiques vistes cap al Berguedà i la Cerdanya. Es tracta d’una processó nocturna amb espelmes fins la capelleta del sant propera al poble que se celebra des de fa 33 anys. Ens vam reunir unes 80 persones i en acabar es va demanar als assistents de retornar les espelmes que havien portat per tal d’evitar que algun incívic aprofités les espelmes i provoqués un incendi forestal. Després, el piscolabis habitual en aquests casos. Les fotos poden donar idea de l’acte però en no tenir trípode a mà són de molt baixa qualitat.








 
S’ha dit que Perafita té bones vistes, això és perquè queda allunyat de les principals carenes muntanyoses de la zona alhora que gaudeix d’una alçada suficient per veure les esmentades carenes. Aquestes vistes donen unes postes de sol meravelloses sobre Rasos de Peguera, la Serra d'Ensija, el Pedraforca, el Cadí...

Serra de Busa (?) i castell de Lluçà

Rasos de Peguera







dijous, 23 d’agost de 2012

Imatges de la vall de Peguera


D'Espot a l'estany Negre i Tort de Peguera sempre és una experiència interessant paisatgísticament. Després de l'esforç de la pujada agrada arribar a l'estany Tort i veure el refugi Josep M. Blanc arràn d'aigua.



Arbres secs davant la Pala d'Eixe

Coll entre Pala d'Eixe i Sudorn

Els preciosos estanys de Trescuro

I perquè els pins negres han de nèixer enmig de la roca?



Les rebuscades formes dels pins negres aguantant tot l'any el clima dur d'alta muntanya














Pujant a l'estany de la Coveta han afegit ferros i esglaons que ho faciliten
Estany Tort i refugi Josep M. Blanc pujant al' estany de la Coveta



Estany de la Coveta


dilluns, 20 d’agost de 2012

Imatges del País Basc



Gernika


Gugenheim Bilbao

Gugenheim Bilbao

Gugenheim Bilbao

Bilbao

Zumaia


Donosti


Donosti

Donosti
El Peine del Viento - Donosti

Donosti

Hondarribia

Hondarribia

Biarritz

dimarts, 7 d’agost de 2012

Nou camí per l’estany de les Obagues de Ratera cap al refugi d’Amitges


Han obert un camí nou al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estanyde Sant Maurici amb la finalitat de donar a conèixer l’estany de les Obagues de Ratera, pel que tan sols s’hi passava en fer el camí del port de Ratera. Alhora es volia evitar la coincidència de caminants i taxis a la pista que puja al refugi d’Amitges. El nou camí compleix els objectius proposats. Això sí, fent aquesta volta per les Obagues de Ratera es triga més temps que pel  clàssic itinerari de la pista al refugi. Apart de donar a conèixer l’estany esmentat de les Obagues el nou camí és interessant perquè va força estona planejant sobre els 2300 metres fins que connecta amb la pista quan tan sols queden 100 metres pel refugi.

Aquest nou camí completa la xarxa del Parc i permet prescindir quasi totalment de les pistes per on passen els taxis. És a dir, es pot pujar a Sant Maurici pel sender, es pot pujar a l’estany de Ratera per la cascada i a continuació coincidir un tros amb la pista, i agafant el camí al Mirador es pot desviar cap a les Obagues de Ratera pel nou camí fins al refugi d’Amitges.

Pel camí de les Obagues de Ratera

Vora l'estany Gran d'Amitges

Vora l'estany Gran d'Amitges


Estany de la Cabana

diumenge, 5 d’agost de 2012

Mont Roig per Cerbi


Fer el Mont Roig representa un desnivell considerable. Tant pel costat de Cardós com del de Cerbi (Unarre) hi han refugis lliures no guardats, la qual cosa no soluciona del tot la logística de sopar i dormir si es vol fer en dos dies. Pel costat de Cerbi hi ha una pista forestal en bastant mal estat que puja fins molt a prop del pla de Sartari i que permet guanyar uns 300 metres de desnivell. Vam decidir fer-ho en un sol dia, en teoria uns 1200 metres de desnivell. D’altra banda, ens feia il·lusió pujar per un costat de la Serra Mitjana i baixar per l’altra. I estudiant els mapes vam veure que hi havia un camí que va de Sant Beado a la pista que puja a Sartari, al pont de Graus. Així vam planejar una ruta circular pujant per Sartari – estany de la Gola i baixant per la vall del Nyiri. 
 
L’itinerari a fer era el següent: Pla de Sartari – estany de la Gola – estany de Calverante – coll Curiós -  estanys de la Tartera – Mont Roig vèrtex geodèsic – Mont Roig espanyol – Mont Roig francés – retorn – estanys de la Tartera – estany de Buixasse – vall del Nyiri – desviar cap a Sant Beado – camí de Sant Beado a Sartari (Pont de Graus).

Estany de la Gola

Estany de la Gola

Estany de Calberante

Estany de Buixasse des de Coll Curiós

Estanys de la Tartera

Estanyet d'un blau sorprenent sota el coll de Mont Roig
Amb alguns petits errors seguim bé l’itinerari proposat. La zona dels estanys de la Tartera des de coll Curiós es presta a embolicar-se una mica, però no és greu, la direcció ha de ser cap al coll de la Tartera. Un cop allà es segueix l’aresta cap al Mont Roig, que en la part final és una grimpada, on la complicació és més la pedra solta que la dificultat tècnica, ja que hi han moltes presses. 

La grimpada fins al vèrtex geodèsic Mont Roig

Pic de Ventolau, Serra Mitjana, la vall del Nyiri

Pics de la Gallina i Ventolau des del vèrtex geodèsic Mont Roig

Un cop dalt al vèrtex geodèsic ens trobem un pla de pedres que s’allarga fins a l’autèntic Mont Roig. Sorprenentment hi ha una vintena d’ovelles. Poden ser les que van perdre a Isil fa uns dies per l’aparició de l’ós que espantades fugissin amunt, amunt?


La serra Mitjana i la serra de Pilàs es veuen baixetes des del Mont Roig

Costat francès sota els núvols
La vista és impressionant, de les de 360 graus, des del massís de la Pica d’Estats fins als cims de l’Aran, Mont Valier i port de Salau. I a França boires com passa tant sovint. Però sobre nostre també s’estan posant grisos els núvols i ja que no ens fa massa gràcia fer la desgrimpada amb pluja decidim baixar sense arribar-nos al Mont Roig autèntic. Però no plou.
Mont Roig

Estany de Buixasse

Vall del Nyiri

Els passos de cadenes finals

Els passos de cadenes finals
La tornada pel Nyiri es fa una mica llarga i monòtona. Un cop al desviament de sant Beado no veiem un camí que travessa el riu i després va mantenint l’alçada fins a l’ermita, així que baixem i pugem uns 50 metres. Un cop a l’ermita agafem el camí que diu cap a Sartari i estany de la Gola i avisa que hi ha cadenes, cosa que havíem llegit en algun lloc. Les cadenes li donen un toc divertit al camí, però el que no ho és tant és el traçat: hauria de planejar i no, baixa, puja, baixa, puja, i molts cops amb fort pendent. Arribem finalment a on hem deixat el vehicle, però aquest últim tram no ens ha convençut, ja que al final el desnivell acumulat que ens marca el navegador és de 1400 metres. Per això ja sortim de Cerbi i no fem malbé el cotxe per la pista!

Itinerari