Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

divendres, 6 de setembre del 2019

Portella d’Orlu per vall de la Galba

Part alta de la vall de Galba, a ma dreta es veu el camí

La vall de Galba és una vall del Capcir orientada est oest, el riu de la qual desemboca a l’embassament de Puigbalador. Per caminar-hi es surt d’Esposolla, on excepte a la temporada d’hivern, una pista ens permet guanyar uns 4 km. Un cop la pista travessa el riu hi ha un aparcament habilitat al lloc anomenat Plans de l’Orriet i una tanca que ens impedeix seguir.
 
Jaces refugi en bon estat

Pista entre bosc, al fons Puig Terrers
Es camina per una pista, es troba la Barraca de la Jaceta, refugi lliure. A través d’un bonic bosc es veu el Puig Terrers. Es segueix avançant fins una altra cabana, la Jaça de la Llosa, refugi lliure petit però correcte.
 
Pont del camí que porta a Camporrells
Fins aquí hem anat seguint el Tour del Capcir (marques grogues i vermelles) però ara aquest es desvia per anar cap a Camporrells, o cap a l’estany del Diable i Peira Escrita. El pont per travessar el riu és molt visible.

A partir d’aquí el camí no es veu massa i les fites no abunden, potser més posades per baixada que per la pujada. S’arriba al pla de les Bassetes, on el riu fa meandres, un pla molt gran.
 
Pla de les Bassetes

Pla de les Bassetes


Es puja direcció oest per on es veu una mica de camí entre abundants flors de Tora Blava (com a mínim al setembre). A mesura que es puja el pla que deixem es veu més bonic.
 
La Tora blava molt present, a baix pla de les Bassetes
S’arriba a un pla on hi pal de telenivòmetre i cap al fons de la vall ja s’intueix la Portella d’Orlu, es tracta de seguir el curs del riu.
 
Pla del Telenivòmetre
El camí més ben marcat (que en aquesta vall és molt relatiu) no s’acosta al llac gran, l’estany de la Portella d’Orlu, sinó que puja suaument fins anar a parar a unes roques que barren el pas d’un estanyet feréstec entre roques just sota la Portella. Probablement bona part de l’any hi deu haver neu. Des d’aquest estanyet ja es veuen unes traces que pugen a la Portella.
 
Estany de la Portella d'Orlu, Canigó al fons

Estanyet superior dels 3 petits

Estany de la Portella d'Orlu i Baixolllada a dalt
Si es segueix estrictament el curs del riu i girem lleugerament a la dreta veurem el gran estany de la Portella d’Orlu. No hi ha camins marcats, sols alguna fita i alguna traça. Un cop s’arriba a l’estany el més aconsellable es tirar pel dret amunt en direcció a la Portella. S’arriba a un petit pla des de on es veu un caminet i unes fites que cap a la dreta ens porten a un parell d’estanyets més, aquests sí que són macos.
 
Els dos estanyets amb traces de camí

Crestes del Baixollada

Dent d'Orlu

L'estreta Portella d'Orlu

Vall d'Orlu des de la Portella
Jo seguia un track que des d’aquests estanyets pujava a la Portella, però la pujada per herbeis en zona bastant dreta no em va convèncer gaire. A més un cop enlairat (direcció Baixollada) havia de retornar a mà esquerra per anar cap a la Portella. Això sí, en arribar a un pla uns 50 metres més amunt que la Portella vaig poder gaudir d’unes vistes molt bones. Diria que es veia el massís de la Pica d’Estats i una gelera que semblava la Maladeta, apart de la Dent d’Orlu i tota la vall d’aquest nom. Per l’altre costat durant tota l’excursió es té present el Canigó.
 
Estany de la Portella d'Orlu, el Canigó al fons
La baixada la vaig fer pel corriol que porta directament a l’estanyet feréstec. El meu consell és que si només es vol anar a la Portella s’hi pugi des d’aquest estanyet. Si heu anat a veure els altres dos estanyets surt més a compte tirar enrere i pujar per les traces de sender que pugen directament a la Portella. Una altre cosa és si vas a pujar el Baixollada.

Una excursió agraïda, és una vall molt verda, amb aigua, vistes, sense complicacions tècniques. Cal però una mica d’orientació ja que a diferència d’altres llocs a la part alta no hi rètols, ni marques ni quasi camins. De totes maneres les distàncies són curtes i els errors s’arreglen ràpid.

El track gravat no és gaire indicatiu ja que no coneixent la zona vaig fer moltes marrades per veure què hi havia. 


dilluns, 2 de setembre del 2019

Una circular des de Bor al mirador de Cap del Ras



Des del poble de Bor, un nucli de població del municipi de Bellver de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya, hem començat a caminar pel costat de l’església i anant a buscar el camí que en diuen dels Empedrats. Un camí frondós, ombrívol, que segueix el torrent del Forn. Més amunt es troba una pista que la seguim i fa una gran volta per anar a parar a una zona  de prats amb una cabana en un extrem.
Deixem a baixa la boira de la plana

Església de Bor

Bor aixecant-se la boira

Des d’aquests prats es segueix un camí que va pels Plans de Bor i després per sota la carretera que porta al refugi dels Cortals de l’Ingla. S’arriba a l’aparcament del mirador de Cap del Ras i ens dirigim cap allà. Vull fer notar que un camí per persones amb mobilitat reduïda porta fins al mirador. El mirador té bona vista sobre tota la baixa Cerdanya, Cadí, coll de Pendís, i també muntanyes llunyanes com el Pic de l’Orri.
 
Els prats amb la cabana al fons

La Tossa i Penyes Altes del Moixeró

L'extrem de la Serra del Cadí

Es retorna a l’aparcament i s’agafa un camí pel bosc, el sender GR-107-4. Es va baixant per un camí molt bonic fins un punt on es deixa aquest GR. Es gira cap a la dreta per anar a trobar el poble de Bor per un camí més sec i assolellat que l’anterior.
Refugi dels Cortals de l'Ingla