Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

divendres, 16 d’agost del 2019

Estanys de Camporrells des de l'estació de Formiguera



El Capcir és una petita comarca entre la Cerdanya, el Donasà (dins l’Arieja) i el Conflent. Tenint en compte com és de petita la comarca té bastants llacs, i per mi els més macos són els de Camporrells. I lògicament han convertit la seva visita en una clàssica excursió.
 
Embassament de Puigbalador

Els Perics, a la dreta el punt més alt de la serra de Mauri

S’hi pot arribar per la Bollosa sense massa desnivell o des de l’estació d’esquí de Formiguera amb desnivell depenent de fins on pugem per les pistes. Ens hem inspirat en aquesta ruta de wikiloc de mparaira però no hem pogut començar tant amunt com ell (feia la ruta el 2016).

 
L'espectacular visió dels estanys sota els Perics

El Puig Peric des de l'estany del Mig

Hem començat pujant per una pista d’esquí uns 150 metres en línia recte i després es troba la recepció d’un telecadira, una mica de pista i ja agafem un camí que ens portarà cap a la serra de Mauri. Haurem pujat quasi 600 metres. Un cop es veu el punt més alt de la serra es pot triar en passar per aquest punt en anar o tornar, té molt bona vista, molt recomanable. Es veu l’estany de la Bollosa, el Carlit, el Cadí, el Pedraforca també treu el nas, per l’altre costat els embassaments de Puigbalador i de Matamala, la serra de Madres, el Canigó i tota la carena fins al Puigmal.

 
Excel.lents vistes, a mig terme estany de la Bollosa

S’avança una mica més i ja en baixada es comencen a veure els estanys de Camporrells. Uns de petits anomenats La Basseta, més amunt l’estany del Mig, que a la seva vora hi ha el refugi, i més a mà dreta el Gran. Es va baixant i la visió de l’estany del Mig amb els Perics a sobre és preciosa.

 
Serra de Madres sobre l'altiplà del Capcir

Es visita l’estany del Mig, el Gran i es torna a pujar. Nosaltres hem anat al punt més alt de la serra a la tornada però és completament indiferent, està ple de caminets per tot arreu.



Hi hem anat els dies més plens d’agost i es veia gent per tot arreu, prova que són uns estanys idíl·lics!