Colors de tardor a Bellmunt

Masia del Coll de Vidrà

Aquesta tardor és excepcional i pels que ens agraden les muntanyes i la fotografia s’ha d’aprofitar. Els qui seguiu el blog sabeu de la meva afecció per les muntanyes amb vistes, m’agrada la sensació de veure el territori des de dalt, i de posar noms i records al que veig. Una de les zones més típiques de tardor són les muntanyes a cavall entre Osona, Ripollès i Garrotxa. Així que m’he arribat a Bellmunt, un mirador de primer ordre sobre la plana de Vic i la vall del Ges per un costat i el Bisaura per l’altre. En dies bons també es veu el Pirineu, que no era el cas d’ahir.

Boires sobre el pantà de Sau

Santuari de Bellmunt

Un excel·lent blog que detalla les caminades que es poden fer per la zona de Bellmunt és el d’Antoni Prat. He seguit una ruta que surt de la masia del Coll de Vidrà i travessa una fageda imponent per seguir per la cresta que puja al santuari. La varietat de vegetació (faigs, roures, boixos, alzines, ...) i els colors de tardor han donat una excursió magnífica.

El Montseny al fons

Roques del Corb i sant Honorat: vistes espectaculars en muntanyes poc conegudes

L’excursió d’avui és per una zona no gaire coneguda que ha resultat molt interessant, a l’Alt Urgell. Les roques del Corb i Sant Honorat formen part d’un espectacular massís rocós de conglomerat, a la zona de Peramola i Oliana. No tenen gaire alçada però les vistes de la vall del Segre i cap a les muntanyes de l’Alt Urgell són espectaculars.

Les boires es comencen a aixecar

 

El lloc de sortida és l’Hostal del Boix, prop de Peramola. Pugem directament cap al Corb i anem deixant a sota la boira. Es troba un avenc al peu de la pista que envolta els diferents cims del Corb. Una desviació ens porta a la casa i corral del Corb, sota una immensa balma. Sorprèn veure la distribució de la casa i un forn en força bon estat.  De tornada a la pista principal, al cap de molt poc es troba el desviament a l’ermita de sant Salvador del Corb. L’ermita està en runes i és molt petita, però té una vista impressionant cap a la vall del Segre. Ens arribem a la part superior d’aquesta roca, sota nostre hi ha la casa del Corb. Molt bones vistes de la serra de sant Honorat. Retornem a la pista  posant cura en un pas ja que la roca està mullada. No veiem la desviació que ens portaria a l’Agulla del Corb, i arribem al coll de Mu (o Mur segons quin rètol). Aquest coll separa els rocs del Corb de la serra de sant Honorat. 

Casa del Corb

El forn de la casa del Corb

Sant Honorat des de l'ermita de sant Salvador

Ermita de sant Salvador des del turó de sobre l'ermita

A partir d’aquí agafem un corriol que va flanquejant les diverses canals de la serra de sant Honorat. Al començament es troba un pas amb ajuda d’una cadena, però després la roca potser és més delicada i no hi ha cadena. No és gens complicat però cal estar atent a no relliscar. Hi ha fites que indiquen el camí. Cap al final de les diverses entrades n’hi ha una de molt fonda en que no es veu per on seguir: cal anar al final de tot i per darrera un arbre hi ha unes preses que ens permeten avançar; més divertit que perillós. Acabat el flanqueig el camí es comença a enfilar cap a dalt de la serra. Una daina surt disparada en detectar-nos, i com sempre al·lucines del ràpid que van per les roques. Ja bastant amunt es troba el camí que baixa a l’Hostaldel Boix pel barranc de Font Viva. 

El pas assegurat amb cadena

El camí va pel mig

El pas amagat i divertit

El pantà de Rialb a la vall del Segre

Es troben bastants indicadors, aquest és el de sant Honorat

Nosaltres seguim amunt cap la part superior de la serra de Sant Honorat. Unes runes indiquen on hi havia l’ermita i poc abans dos rètols ens indiquen cap a dos miradors excepcionals. Des del de l’est veiem la serra de sant Aubenç i del Turp, el pantà d’Oliana, Cadí i Port del Compte, la serra de Canals, una roca punxeguda de nom Roc de la presó o Picapoll, a l’estil de Busa (!) i molt més. Anem cap a l’oest i el mirador permet veure tot  el camí que hem fet pel Corb i pel flanqueig de sant Honorat. Veiem les diverses roques del Corb, l’ermita, el coll de Mu, ... i al fons, el Montsec. Molt espectacular!.

El pantà d'Oliana rodejat per la dreta per l'espectacular serra de Canals

El mirador est, al fons la serra de sant Aubenç

El Roc de la presó o Picapoll

Des del mirador oest es veu tota l'excursió pel Corb i el flanqueig per sant Honorat

Al mig de la roca del Corb es veu el camí pel que hem pujat a l'ermita i a la part superior del turó

Baixem per una pista que porta cap al roc de Rombau. Ens enfilem una mica i veiem l’altre costat, la zona d’Oliana. Retornats a la pista optem per baixar per Castell –Llebre. El camí és molt incòmode, una pista plena de pedres tipus còdols i amb força pendent. Castell-llebre és una edificació estratègicament situada dominant la presa del pantà d’Oliana. Molt bones vistes tal com hem tingut durant tota l’excursió. Un curt tram de pista per sota les parets dels Roc dels Moros i del Rombau en retorna a l’Hostal del Boix. 

Oliana des de les roques de Rombau

Castell-llebre sobre la presa del pantà d'Oliana

Castell-llebre

La baixada no ens ha agradat tant, el Roc de Rombau no val la pena, segurament és millor baixar pel barranc de la Font Viva.

Track

I retorn al punt de sortida, Hostal del Boix