Google Website Translator Gadget

dilluns, 27 de juny de 2016

Montardo per Arties

Des del cim del Montardo
El Montardo és d’aquells cims que coneix tothom. Passant per la carretera de la Bonaigua a l’alçada d’Arties es veu la seva silueta punxeguda. Però si es puja qualsevol pic del Parc Nacional d’Aiguestortes i Estany de Sant Maurici també es veu, si es va cap al Pirineu d’Aragó també es reconeix, i si un es mou per les muntanyes del Baix Aran i la zona del Pla de Beret també. Juntament amb una alçada que no és ni excessiva ni massa baixa, i sense cap pas tècnic, n’explica, penso, la seva popularitat. 
Arribada al refugi de la Restanca

Entre Restanca i l'estany del Cap de Port

Estany del Cap de Port

Amb aquest preàmbul, pujar-lo pel pont de Sant Joan era garantia de no estar sols al cim, i així va ser. De l’ordre de 30 persones al cim i unes quantes més pujant , baixant, o reposant al magnífic altiplà que formen els estanys de Monges i Mangades tancat pel Port de Caldes i el coll de Güellcrestada.
 
Tossal de Mar traient el cap entre la boira a l'estany del Cap de Port

Altiplà dels estanys de Monges i Mangades


Des de l’aparcament de la ribera de Valarties es segueix la pista fins on es desvia a mà esquerra el camí al refugi de laRestanca, al pontet i barraca de Rius. Si seguíssim per aquest barranc de Rius arribaríem a l’estany de Rius sota el Tuc de Sarraera.
 
Corrua de gent anant i venint del cim


Besiverris, Punta Harlé, pa de Sucre i a la dreta la Maladeta

Per anar al Montardo es puja cap al refugi de la Restanca  i allà es deixa a mà dreta el camí a l’estany de Mar. El camí està molt ple d’aigua i entre boires s’arriba a l’estany del Cap de Port. Ara ve la part més incòmode, una tartera fins al coll de Güellcrestada. Però un cop s’arriba al coll l’espectacle val la pena: els estanys de Monges i Mangades i pics per tot arreu. Ja tan sols queda l’ascensió al pic. A estones per camí, a estones travessant congestes de neu es va pujant fins a un últim collet on es veu la gentada que hi ha al cim.
 
Ambient d'alta muntanya

Estany de Monges

A dalt la vista és excel·lent, Colomers, Punta Alta, Travessany, Besiverris, Maladeta, però l’Aran tot tapat per la boira. Sobresurt el Mauberne i poca cosa més. De lluny es veuen moltes muntanyes, semblen Monastero i Peguera, cap a Amitges també, però la possibilitat d’alguna tempesta a la tarda fa que no ens encantem identificant-les.
 
Baixant tornem a la boira de l'Aran
Una gran excursió, amb bones vistes i que amb la quantitat de neu que encara queda li dona un aire d’alta muntanya molt agradable.


dijous, 16 de juny de 2016

Port de Ratera al juny

Vall de Ratera
A vegades les coses no surten bé i has d’anar adaptant l’excursió sobre la marxa. El mes de juny al Pirineu és delicat per la neu. A les ciutats de la terra baixa hi fa calor, creus que la neu estarà tova i error! En alguns punts no és cert, i si són pales inclinades amb un cert recorregut fins on et podries parar si caiguessis, és aconsellable posar-se els grampons. Però ja que a les ciutats hi fa calor no atinem a agafar els grampons i ens ho trobem quan ja som a la muntanya. Sí, gran error nostre de no informar-nos millor. Però és el que hi ha.
 
Els Encantats

Refugi, pic de Saboredo, Agulles, pic d'Amitges

Estany dels Barbs i la ruta cap al port de Ratera per Amitges


Primera idea, fer l’Agulla Gran d’Amitges, d’allà al port de Ratera i tornar per la vall de Ratera. A tocar del refugi d’Amitges ja veiem que està molt complicat passar entre els dos llacs d’Amitges per seguir el camí que va a l’Agulla. Seguim el camí al port de Ratera anant mirant el final del llac per si per allà podem passar. Cada cop ens enfilem més i veiem que a la cara nord de les Agulles hi queda molta neu i que sense grampons ho tenim difícil. Seguim cap al port de Ratera. Venen un flanqueigs delicats, i no ens volem arriscar a una caiguda. Ens sap molt greu però girem cua. Baixant del refugi agafem el camí nou que han obert que va cap a l’estany de les Obagues de Ratera. Seguim amunt sense massa convenciment, estem cansats, és tard, però anem veient que la vall de Ratera puja més suau, la neu està més tova, també és més tard, i anem fent ... El final de la vall és dret, també hi han trams de neu dura amb flanqueig . Veiem un grup de bascos que tenen problemes. Observem una llenca de pedra sense neu que puja directa a la zona dels llacs del Port de Ratera i ens decidim per aquesta opció. Cap problema i ja som dalt.
 
Estany dels Barbs

Vall d'Amitges amb els estanys dels Barbs i de la Munyidera

Agulles d'Amitges per darrera

Vall d'Amitges, al fons Pui de Linya i Peguera

Estanys del Port de Ratera, al fons muntanyes de la Bonaigua

Pel camí hem trobat un parell de noies d’Israel que ens van seguint, una d’elles va calçada amb xancletes. Per la neu i la roca ella va fent, i també arriba a dalt pel nostre itinerari. Sorprenent!
 
Tuc de Ratera

Cascada de Ratera sense ningú!



Per baixar fem una petita variant pel costat Saboredo que allarga el camí i cap a la vall de Ratera altre cop. Passat l’estany de Ratera baixem per la cascada per variar. Tot plegat 10 hores de marxa, 22 km i uns 1400 m de desnivell, a estones amb calma i indecisions, però almenys hem fet el Port de Ratera. Aprendrem dels errors. És la muntanya.