|
Vall de Ratera |
A vegades les coses no surten bé i has d’anar
adaptant l’excursió sobre la marxa. El mes de juny al Pirineu és delicat per la
neu. A les ciutats de la terra baixa hi fa calor, creus que la neu estarà tova
i error! En alguns punts no és cert, i si són pales inclinades amb un cert
recorregut fins on et podries parar si caiguessis, és aconsellable posar-se els
grampons. Però ja que a les ciutats hi fa calor no atinem a agafar els grampons
i ens ho trobem quan ja som a la muntanya. Sí, gran error nostre de no informar-nos
millor. Però és el que hi ha.
|
Els Encantats |
|
Refugi, pic de Saboredo, Agulles, pic d'Amitges |
|
Estany dels Barbs i la ruta cap al port de Ratera per Amitges |
Primera idea, fer l’Agulla Gran d’Amitges, d’allà
al port de Ratera i tornar per la vall de Ratera. A tocar del refugi d’Amitges
ja veiem que està molt complicat passar entre els dos llacs d’Amitges per
seguir el camí que va a l’Agulla. Seguim el camí al port de Ratera anant mirant
el final del llac per si per allà podem passar. Cada cop ens enfilem més i
veiem que a la cara nord de les Agulles hi queda molta neu i que sense grampons
ho tenim difícil. Seguim cap al port de Ratera. Venen un flanqueigs delicats, i
no ens volem arriscar a una caiguda. Ens sap molt greu però girem cua. Baixant
del refugi agafem el camí nou que han obert que va cap a l’estany de les
Obagues de Ratera. Seguim amunt sense massa convenciment, estem cansats, és
tard, però anem veient que la vall de Ratera puja més suau, la neu està més
tova, també és més tard, i anem fent ... El final de la vall és dret, també hi
han trams de neu dura amb flanqueig . Veiem un grup de bascos que tenen
problemes. Observem una llenca de pedra sense neu que puja directa a la zona
dels llacs del Port de Ratera i ens decidim per aquesta opció. Cap problema i
ja som dalt.
|
Estany dels Barbs |
|
Vall d'Amitges amb els estanys dels Barbs i de la Munyidera |
|
Agulles d'Amitges per darrera |
|
Vall d'Amitges, al fons Pui de Linya i Peguera |
|
Estanys del Port de Ratera, al fons muntanyes de la Bonaigua |
Pel camí hem trobat un parell de noies d’Israel
que ens van seguint, una d’elles va calçada amb xancletes. Per la neu i la roca
ella va fent, i també arriba a dalt pel nostre itinerari. Sorprenent!
|
Tuc de Ratera |
|
Cascada de Ratera sense ningú! |
Per baixar fem una petita variant pel costat Saboredo que allarga
el camí i cap a la vall de Ratera altre cop. Passat l’estany de Ratera baixem
per la cascada per variar. Tot plegat 10 hores de marxa, 22 km i uns 1400 m de
desnivell, a estones amb calma i indecisions, però almenys hem fet el Port de Ratera. Aprendrem dels errors. És la muntanya.