Google Website Translator Gadget

divendres, 27 de maig de 2016

Història a la Serra de l'Obac: Hospital de sang


El Paller de Tot l'Any davant Montserrat

No m’imaginava que la Serra de l’Obac (Vallès occidental) amagués tantes històries. Tampoc sabia que no és terreny fàcil per l’excursionista degut a les poques indicacions que hi ha i els molts camins que es troben. És perdedora. Però tot plegat proporciona unes excuses perfectes per fer-hi una caminada. 


La ruta d’avui a grans trets és Hospital de sang – font de la Pola – Castellsapera.  El punt de sortida és el parking de l’Alzina del Salari, a la carretera del coll d’Estenalles. Al poc de caminar es passa pel camí dels Graons de Mura, diuen que és una antiga ruta ramadera que portava el bestiar del Vallès cap al Pirineu. 
Entrada a la canal que porta al Hospital de sang

Hospital de sang

Hospital de sang

Pel coll del Boix i el coll de la Cort Fosca anem a buscar el famós Hospital de sang. Seguint uns marques blaves amb una H ens hi acostem. Trobem unes marques grogues que ens porten fins l’entrada de la canal. Realment costa de trobar si no ho saps, està realment amagat!


Es baixa la canal i s’entra a un lloc ombrívol, fresc, humit. Sorprenent! Al fons es veu una cova o enorme forat triangular a la roca tapiada, en part, pels dos costats. Fa com un túnel ampli que es va habilitar com a hospital de campanya per l’exèrcit carlí al segle XIX. El lloc és estratègicament amagat, no és visible fora de la canal perquè queda tapat per alzines i grans roques. A un costat es veu una gran escletxa oberta entre roques que devia fer les funcions de finestra de vigilància ja que ofereix una excel·lent visió aèria d’altres parts de l'Obac i de la plana del Bages.
Arrels separades de la roca al ombrívol terreny de l'Hospital de sang

Diuen que el lloc també es va utilitzar a la guerra civil i com a refugi de llenyataires i carboners. És un lloc realment interessant per la barreja de la història que amaga i el complicat que és accedir-hi. 

Cova del Racó gran

Cova del Racó gran: al fons es veu un fogó i a primer terme una pica de terrissa

El següent punt d’interès de la ruta és la cova del Racó Gran. Si no vigiles hi passes per sobre sense veure-la. Cal agafar el camí de baix i es veu com s’ha aprofitat un racó de la muntanya i com s’ha espavilat la gent per viure. Restes d’un fogó, una pica de ceràmica encastada, una cova, i un rètol que sembla que fins 1990 va estar activa.   

Font de la Pola

Font de la Pola
Anem cap a la font de la Pola, situada sota una balma. També té un munt d’històries per explicar aquesta font! Però segons alguns experts la cosa ve de més antic, unes roques al costat de la Font poden ser un antic santuari prehistòric o Luni-Solar.

Balma de la Porquerissa


Encara ens queda una curiositat al camí, la balma de la Porquerissa, que també havia estat habitada. Està en un lloc curiós per les roques que té a sobre i unes petites, com fent un dolmen, al costat.


Canaleta d'arrels pujant a Castellsapera
I per acabar ens dirigim cap a Castellsapera, a primera vista una paret de roca impressionant. Des del coll de Tres Creus el camí l’ataca per darrera. Hem pujat per una divertida canal plena d’arrels i hem baixat per una roca agafats als arbres i després amb una corda fixa d’ajuda. Són els dos punts d’accés al cim. La vista és molt bona: la Mola de Sant Llorenç, el Paller de Tot l’Any, Montserrat, ...
Baixant de Castellsapera
Una excursió per repassar l'historia, per recordar com es vivia no fa pas tants anys, amb un final divertit pujant i baixant de Castellsapera.

Track


dilluns, 23 de maig de 2016

Per les valls d’Irati i Salazar, al Pirineu de Navarra

Prop de la Foz de Lumbier


Avui  no és una excursió, sinó uns apunts  del quadrant nord est de Navarra, una zona que m’ha agradat paisatgísticament.

A l’extrem est de Navarra i prop de Sangüesa es troben les anomenades Foz, congosts. Com a recurs fotogràfic naturalista són bon lloc per captar voltors. El paisatge hi ajuda, són llocs macos que m’han agradat.
 
Foz de Lumbier

Parets plenes de voltors

Foz de Lumbier: sortint d’una area d’aparcament i informació es camina per una antiga via de tren que ressegueix tot el congost , es passen un parell de túnels, i s’arriba al final on val la pena buscar el lloc on hi havia el Puente del Diablo. El camí que hi porta va per damunt d’un eixamplament del riu Irati, i al final cal posar  atenció a la roca relliscosa i al petit espai on es pot veure on devia haver-hi hagut el pont. L’alçada sobre el nivell de l’aigua és considerable i impressiona. Fer un pont allà certament devia ser cosa del Diable.
Retornant al congost, les seves parets  estan plenes de voltors, et passaries estona veient els seus vols i el que a mi més agrada, com “aterren” al mig de la paret,  tanquen les ales i entren al seu forat.  
Al costat de l'antic Puente del Diablo

Foz de Lumbier


Foz de Arbaiun:  el riu Salazar que baixa d’Ochagavía ha excavat un congost impressionant, gran, llarg de 6 km i també ple de voltors. Hi ha un fantàstic mirador al collet de Iso des d’on es té una visió aèria molt bona.  Vam tenir la sort de coincidir amb un expert equipat amb uns prismàtics i trípode i vam poder veure algun voltor al niu cuidant el poll. Segons l’hora del dia i les estacions de l’any la visió ha de ser impressionant.
 
Foz de Arbaiun
Selvade Irati: Una fageda enorme, 17.000 Ha. Hi hem anat des d’Ochagavía pel coll de Tapla travessant la Sierra de Abodi. En aquest coll, quan s’aixeca la boira, es veuen  muntanyes famoses d’aquesta part de Pirineu, el pic d’Anie, la Mesa de los Tres Reyes i justet l’Agulla d’Ansabere. Des d’aquest coll es pot caminar a un mirador anomenat Goñiburu o pujar a Idorrokia, un cim que segurament és interessant. Però la mateixa carretera pel mig de la fageda ja és deliciosa. Tant amb boires com amb sol té la seva gràcia. Les Casas de Irati són un centre d’excursions pels senders de la zona amb serveis de bar i menjar.
 
Selva de Irati
 

Selva de Irati

Coll de Tapla amb molt de vent. Entre boires es veien els cims d'Anie i la Mesa de los Tres Reyes
 

Muskilda: un petit santuari prop d’Ochagavía amb bona vista i un entorn molt agradable. La carretera fa una volta enorme, potser és bona idea pujar-hi des del poble.
Mirador de Muskilda, sense boires veuríem molt

De la vall del Salazar a la vall de Roncesvalles:  Per tornar a Pamplona des d’Ochagavía una opció més llarga és anar en direcció a la vall de Roncesvalles per la carretera NA140 i Aribe. Les carreteres són tranquil·les, amb paisatges de poblets,  camps verds i vistes relaxants. Molt recomanable.
 
Prop de la població de Garralda, NA-140


Em falta veure Roncesvalles i la vall deRoncal per completar el quadrant nord-est de Navarra que he trobat paisatgísticament interessant.