Google Website Translator Gadget

dilluns, 11 de maig de 2015

Els graus de La Morera del Montsant


Havíem caminat pel costat d’Ulldemolins de la serra del Montsant, pujant a la Serra Major i assaborint els racons de Fraguerau i les netes aigües d’aquell vessant. Ara volíem veure l’altre costat d’aquest Parc Natural de la Serra de Montsant, els graus que des de La Morera del Montsant es veuen espectaculars. Volíem pujar pel Grau dels Barrots i, per allargar l’excursió, retornar a La Morera per l’altre extrem de la serra baixant pel grau de Salforés.  Buscant per wikiloc vaig trobar la l ruta ideal passant pel Clot de Cirer.

La Morera del Montsant, punt de partida i arribada
La sortida de La Morera cap al Grau dels Barrots és bastant directa, puja de cop per un camí de còdols per ambientar-nos en el que serà una constant de l’excursió. Quan s’arriba a la desviació al grau dels Barrots costa de creure que en aquell forat al mig de la roques hi hagi un camí. Doncs sí, quasi en la foscor, es veuen uns “barrots” clavats a la paret que permeten salvar el primer obstacle. Es segueix passant per sota i per sobre de rocs gegants, caminant ajupit per no tocar al sostre de la roca en altres llocs, i a base de giragonses es va pujant per l’interior de la muntanya fins a un replà mirador. 

Per aquí es fica el camí per superar el Grau dels Barrots

Camí del grau dels Barrots

Camí del grau dels Barrots

Camí del grau dels Barrots
A continuació el camí és més exterior, algun pas molt estret amb cable per agafar-se, altres llocs que amb pluja o gel preferiria no haver-hi de passar. Es troba el mirador del Priorat  i quasi som dalt. Un grau molt divertit i un mèrit innegable per la persona que, ves a saber quan, va trobar aquesta intricada ruta, té el seu mèrit!

A mesura que pugem la vista és impressionant:La Morera i el Priorat

Camí del grau dels Barrots

Camí del grau dels Barrots


A dalt el paisatge canvia, molt sec, ventós, i amb unes vistes formidables. Quasi amb la mateixa mirada veus el mar i el Pirineu nevat . En dies clars de l’hivern s’ha de veure molt bé!
Un cop dalt la Serra de Montsant

El paisatge canvia

Les roques de Fraguerau i al fons el Pirineu d'Aragó

Pi d'en Cugat
Ens dirigim cap al Piló dels Senyalets i més enllà es troba el Pi d'en Cugat, arbre catalogat. Seguint el track baixem al Clot del Cirer, un oasi de frescor, humitat i verdor en un dia molt calorós. Un lloc curiós, amb dos grans nogueres, una font - abeurador  amb l’aigua que regalima de les roques i ombra. Però per mantenir el nivell de tota l’excursió, per arribar o sortir del clot, una roca rodoneta ens fa posar-hi atenció. Una marca vermella ens diu per on atacar-la.
Clot del Cirer, un punt d'humitat i bellesa al mig del Montsant

Clot del Cirer, preciós en primavera
Ja tan sols queda anar a buscar l’extrem de la Serra per baixar pel grau de Salforés. Aquest tampoc és senzill del tot, ja que hi ha un pas que no si fos pel cable ho tindríem molt difícil. Després ja es veu altre cop La Morera del Montsant, però pel costat oposat al que hem sortit. I així entre camps de vinya i petites parets de pedra seca arribem altre cop al parking de La Morera.

Tornem a veure La Morera

Grau de Salforés: sense cable seria complicat

dijous, 7 de maig de 2015

Comiat de la neu a Amitges

Aquest any pel maig ha vingut la calor sobtada i hem aprofitat per fer el comiat de la neu pujant a Amitges, al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Hi ha molta neu encara a la muntanya, però estovada i incòmode.

Han netejat i obert la pista de neu fins a l’inici de l’estany de Ratera, i lògicament està pleníssim de gent que ha pujat amb taxi.  Tant maco i tranquil que era abans!  Passem de llarg sense parar.

Estany de Ratera


Refugi d'Amitges


Estany dels Barbs i serra de Saboredo
A l’encreuament del camí cap al Mirador i la pista (que no es veu per la neu) que puja a Amitges, la majoria va al Mirador, però em sorprèn la quantitat de gent que puja al refugi d’Amitges, la majoria sense raquetes ni esquís. Un cop al refugi i als estanys la tranquil·litat és absoluta. Els grans paisatges nevats relaxen ...
Estany i Agulles d'Amitges

Estany dels Barbs


Refugi d'Amitges

Pic de Saboredo i Agulles d'Amitges

Estany de la Cabana


dilluns, 4 de maig de 2015

L’encant de les conques del Pallars Jussà

La silueta del Montsec des del coll de Comiols

A base de travessar el Pallars Jussà per anar al Pallars Sobirà vas assaborint les immenses vistes, els canvis de color amb les estacions de l’any, vas posant nom a les muntanyes properes i llunyanes, vas identificant pobles i petites serres. Les enormes extensions de terreny que es veuen des de Comiols li donen un cert aire de terra llunyana, com verge d’alguna manera, no es veuen polígons industrials, urbanitzacions, fums, …

El Pallars Jussà està format per la Vall Fosca i tres conques: la Conca Dellà (cap a Isona), la Conca de Dalt (cap a Claverol, Aramunt, Hortoneda i Carreu) i la conca de Tremp. M’agrada parlar-ne en conjunt, ja que tenen uns encants que, almenys en el meu cas, no es veuen a primera vista i les he anat descobrint conjuntament.

Des de qualsevol lloc es veu el magnífic Montsec, tallat pels rius que el travessen. També la muntanya de Sant Corneli tristament famosa a la guerra incivil, i al costat el Roc de Pessonada, amb el poble del mateix nom al seu peu, popularitzat per l’escriptor Pep Coll, el de “l’home que corria més que el sol”, lema de la cursa al Monteixo. Més amagada, o més distant, la Serra de Carreu, que ja toca amb la serra del Boumort
Conca Dellà i Sant Corneli
Però no tot són muntanyes, des de molts llocs es veu l’embassament de Terradets, el llac com li diuen, i el de Sant Antoni, entre Talarn i la Pobla de Segur, que regulen i aprofiten l’aigua de la Noguera Pallaresa.
Com es veu l'embassament de Terradets pujant a Llimiana

Actualment també és terra de vins de molta qualitat, i de geologia, arqueologia i dinosaures que entusiasma els especialistes. I si voleu disfrutar dels paisatges té excel·lents fotògrafs com Jordi Peró i Llibert Cases .Tot això fa que aquestes conques tinguin forta personalitat, i acabis estimant-les.

Aquesta introducció és per situar la ruta que comento. La Serra de Carreu vista de lluny és molt espectacular i abans de fer alguna caminada per allà volia ampliar els meus coneixements de la zona. Vaig idear un itinerari entrant al Pallars Jussà des de l’Alt Urgell. Hi ha una carretera que des de Coll de Nargó puja al coll de Bóixols i baixa cap a Isona. La vista allà dalt és excel·lent. La idea era visitar Abella de la Conca i després la zona d’Orcau (Conca Dellà)… però provant la transitabilitat de les pistes ens vam trobar al coll de Llívia. 
 
Serra de Sant Joan (entre la Serra de Carreu i Organyà)
Serra de Carreu i el Roc de Pessonada des del coll de Llívia. Al mig el pantà.

Aquest és un punt neuràlgic base d’excursions, ja que limita amb la Serra del Boumort, amb la de Carreu i és la capçalera de la vall de Carreu. Em va agradar la vista diferent que es té des d’aquest coll. Vam seguir avall per la pista de la vall de Carreu, avui totalment despoblada. Hi ha rètol i restes a la Molina de Carreu, però del poble ni rastre, almenys en una primera visió i des de la pista, tot i que sembla que era un poble molt dispers. 
La Molina de Carreu
 
Final de la serra de Carreu i ja es veu la muntanya de Sant Corneli

És molt interessant com va canviant la vista a mesura que es va deixant la proximitat al Boumort i ens anem acostant al Roc de Pessonada i la muntanya de Sant Corneli. Vam acabar a Pessonada (Conca de Dalt), sense haver passat per Abella ni per Isona ni Orcau, però havent gaudit de la geografia d'aquest extrem del Pallars Jussà que toca a l'Alt Urgell. Segueix pendent la Conca Dellà ...

Arribant a Pessonada

L'ermita de la Mare de Déu de la Plana al peu del Roc de Pessonada

Pessonada