Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dissabte, 20 d’abril del 2019

De la vall del Querol a la de Brangulí

Bell-lloc, quasi no es veu l'espadanya
Un amic ens ha portat a fer una excursió a una valleta no massa coneguda a la Cerdanya, la vall del riu Brangolí. Entre les valls del riu Querol, aigües que baixen de Pimorent i les del riu Angostrina, que venen de la zona de la Bollosa, hi ha unes quantes muntanyes de 2200 metres de les que baixen els torrents de Brangolí i de la Bena, sota de les quals hi ha petits llogarets com Bena, Feners i Brangolí. La ruta va buscar aquests poblets. 


Rec de Puigcerdà
Hem sortit de La Tor de Querol anant a buscar el rec de Puigcerdà, i aviat hem enfilat amunt deixant Enveig a sota. La capella de Bell-lloc va desapareixent a mesura que ens enfilem. Hi ha força camins però convé no perdre l’orientació. Hem passat pel costat d’un centre de vacances a peu de la carretera. Algun tros l’hem fet per carretera però en general hem seguit camins antics amb parets de pedra. 
Antic safareig a Feners

Dolmen entre Feners i Brangolí
A Feners, amb algunes cases arreglades aparentment per turisme rural, la carretera segueix cap a Brangolí, pel camí visitem el dolmen, només cal desviar-se 50 metres. A Brangolí també hi ha una casa rural arreglada per turisme, i una església i un cementiri molt macos. Tornem per la carretera fins a Feners i pel mig del poble amunt seguim marques i camins que ens porten en direcció a la vall de Bena (si se'n pot dir així, torrent de la Bena). Passem per un aparcament que permet seguint aquesta vall anar cap als Pics del Coll Roig i el Carlit
Brangolí

Cementiri de Brangolí
Pujant cap a Bena


Per carretera arribem a Bena, aparentment dedicat a agricultura i ramaderia de muntanya, i seguint per la pista en el coll de Bena saltem cap a la vall del Querol. D’aquí baixem cap a la borda de Salit, on cal seguir camins que acabin de baixar a La Tor de Querol
Borda de Salit
En general hi ha marques a tot l’itinerari, però cal tenir un cert sentit de l’orientació per evitar confusions. La major part de la ruta es fa per prats de muntanya bastant abandonats, i es veuen molts marges de pedra actualment en desús. Sap greu, tanta vida que devia haver-hi en el passat.

Track

dissabte, 13 d’abril del 2019

La Roca Corbatera i Sant Joan del Codolar al Montsant


Sant Joan del Codolar
Els qui seguiu aquest blog sabeu que tinc un cert interès per la Serra de Montsant. Ens faltava el punt més alt de la Serra Major, la Roca Corbatera de 1163 metres i l’ermita del Codolar, tot dins l'espai del Parc Natural de la Serra de Montsant. Així hem seguit aquesta ruta de wikiloc que surt de Sant Joan del Codolar. Aquest nom ja ens diu que és el que trobarem prop de l’ermita, còdols, sobretot a la pujada a la Serra Major i cap a la Roca Corbatera.


La Morera del Monsant

Tota l’excursió es fa pràcticament seguint el GR 174, excepte a dalt de la Serra Major. En pujar a la Serra es pot fer  alguna drecera. Un cop s’arriba al pla de dalt la Serra el GR s’enfila una mica més i el track que seguim va més avall. Volíem veure la Cova Santa però buscant entre els dos camins no l’hem trobat. La ruta que seguim fa alguna cosa rara, potser és més lògic anar per dalt i seguir la carena fins al monument del Crist i d’allà a Roca Corbatera.


Un cop dalt la Serra, diversos camins i no trobem la Cova Santa



A dalt les vistes són espectaculars, Cornudella, Siurana, el pantà de Siurana, les diverses serres que envolten el Priorat, el Pirineu ben nevat de fons. Abans d’arribar a la Roca Corbatera sorprèn un gran forat, són els barrancs de les Pletes i de Pelags. Al costat oposat del forat l’ermita de Santa Maria de Montsant, darrera i enfonsat, Ulldemolins.


Barrancs de les Pletes i de Pelags

Roca Corbatera

A la dreta, Santa Maria del Montsant, a l'esquerra treu el cap Ulldemolins

Des de la Roca Corbatera es segueix en direcció a Albarca. No s’arriba al poble i un grup d’indicadors ens porten pel camí dels cartoixans en direcció a Sant Joan del Codolar. Més endavant el camí es divideix, el dels Cartoixans va més avall, sembla que comunica cap a la Morera i Scala Dei. En aquest últim tram s’observen formacions geològiques curioses i roques de color rogenc i groc.


Siurana i el pantà del seu nom, Cornudella, des de Roca Corbatera

Albarca, extrem NE del Montsant



I s’arriba altre cop a l’ermita de Sant Joan del Codolar, un racó acollidor, amb una entrada vorejada de vells xiprers preciosos. L’ermita, la casa de l’ermitana, un punt d’aigua, una zona de barbacoes. Un lloc tranquil, relaxant. Això sí, la carretera que hi puja des de Cornudella és molt estreta i cal vigilar perquè dos cotxes no es creuen en la major part del traçat.


Curioses formacions rocoses


Situació de Sant Joan del Codolar


Ermita de Sant Joan del Codolar

Aquests vells xiprers donen entrada a Sant Joan del Codolar


Com sempre el Montsant t’exigeix una mica d’esforç però mai decepciona.