Google Website Translator Gadget

dilluns, 18 d’abril de 2016

Barranc d'Enseu, de Gerri de la Sal a Baen




Es comença el recorregut creuant el pont romànic de Gerri de la Sal i anant en direcció al monestir. Una indicació de Passejada d’Enseu porta per un costat de torrent on hi ha una recreació de rapinyaires i plafons explicatius de l’aufrany, l’àguila daurada, el trencalòs, el voltor negre i el voltor comú. Per l’altre costat hi ha un altre camí que passa pel planter de Gerri. S’ajunten els dos camins molt aviat. Es segueix amunt i es comencen a veure els petits murs que es van construir per frenar les avingudes d’aigua del torrent, que antigament ja havia fet malbé les salines d’aquest costat de la Noguera.



Església d'Enseu
És època de lliris, se'n veuen molts al Pallars aquests dies

S’arriba a Enseu, un poble molt petit en que no hi veiem ningú. Cal prestar atenció al camí ja que n’hi ha d’altres de marcats amb pintura groga estil Pallars, cal seguir la direcció de la vall. El camí va pujant entre alzines, roures i nogueres fins que es veu el riu al fons d’un engorjat. És un tram molt espectacular. A continuació es veu una cascada d’alçada considerable amb un mur a manera de petita resclosa de protecció.  
Impressionant salt d'aigua

Nogueres a la part superior de la cascada
Pedres bicolors
Una mica més enllà una marca de pas barrat pintada recentment ens impedeix seguir pel torrent principal i ens porta per un camí que fa més volta, probablement més segur, per una valleta secundària. Quan es torna a ajuntar amb el camí antic,  es veu la casa del Pui i de seguida s’arriba a Baen. Durant tot el camí els núvols amenaçaven pluja i un cop al poble també, així que després de menjar una mica refem les nostres passes cap avall. 
 
Vista des de Baen cap a Collegats
Baen
 Pel camí hem vist Pujol, poble molt prop de Collegats, que hi vam estar fa poc a la volta de Peramea a Montcortès. Un cop a Baen les vistes són bones cap a les muntanyes de sobre Collegats. I en arribar a Gerri altre cop es té una visió del monestir diferent de l’habitual.

 
Monestir de Gerri de la Sal
Una excursió curta amb punts d’interès.

dilluns, 11 d’abril de 2016

El riu Siurana i els seus 6 graus

Pantà de Siurana, serra de Montsant al fons, i cingles de Siurana al mig



Els 6 graus de Siurana semblava un títol prou suggerent per anar-hi ja que no hi ha gaires excursions amb tants graus. Seguim la ruta de wikiloc de GERCA i som a Cornudella de Montsant a l’únic lloc per fer un café abans de les 9 del matí, al forn. Apart de pastes i coques per tots els gustos, s’hi troba un ambient internacional d’escaladors que emplenen el local.

En començar veiem el riu Siurana molt avall!


El riu Siurana

El Molí de l'Esquirola
Ens arribem a l’inici del recorregut, el corral de l’Isidret. Al costat del camí hi ha uns quants cotxes i furgonetes habilitats per dormir-hi, un càmping lliure. Sabreu que aneu pel bon camí si trobeu aquests vehicles al costat tant bon punt comenceu l’excursió. Es baixa pel Grau dels Corrals Nous, cap problema. Ve el primer dels infinits creuaments del riu Siurana, al molí de l’Esquirola. Després de tornar a creuar el Siurana anem a pujar  pel Grau del Nen de Prades. Poc indicat el començament, després sense problemes. Algun fallo de recepció de GPS, marca coses rares. El grau no és tècnicament difícil però cal una certa forma física i puja bastant dret.
El grau del Nen de Prades


En acció al grau del Nen de Prades

Runes del masos de Galzeran
Un cop dalt, pista d’unió fins als Masos de Galzeran. Sorprèn que hi hagués hagut bastants edificacions, i actualment totes estiguin derruïdes. El lloc és maco, estaven ben situats. Es baixa per un grau fàcil fins al riu Siurana altre cop. 
Racons del riu Siurana

Voltants de Cova Serena
Es segueix pel paratge de Cova Serena, balmes molt grans. Un tros agradable del recorregut i altre cop una pista d’unió, les parts més avorrides. Així s’arriba a la zona dels Gorgs i el Gorguet. Lloc maco, ombrívol, a l’estiu deu ser molt adequat per banyar-s’hi.
Altre cop pista i després camí fins Gallicant. Unes runes del que havia sigut un veïnat. La millor vista de tota la ruta. Val la pena. Abans ja s’han vist de manera puntual les muntanyes del sud de Tarragona i el pantà de Siurana. Ara es veu tota la serra del Montsant, el poble de la Morera i els imponents cingles de Siurana,  fins i tot es veu la multitud de cotxes a l’aparcament de l’entrada del poble! 

El Gorg

El Gorguet

Serra del Montsant i cingles de Siurana

Gallicant

Es baixa pel grau de Bodró, llarg però sense dificultats. Aquí en lloc de seguir el track nosaltres optem per anar directament al Mas d’en Candi. Travessem per últim cop el riu Siurana i pugem al mas. Igual que el track que seguim tampoc trobem el camí al primer intent, és més cap al nordest.  Seguim el camí del Grau dels Massets, últim grau de l’excursió, que tampoc té problemes. 
Riu Siurana a l'alçada del Mas d'en Candi

Aigua neta al riu Siurana

Mas d'en Candi

Grau dels Masets
En tota la ruta tan sols hem trobat algú al Gorg, a la resta ningú, però en arribar al Grau dels Massets la cosa canvia radicalment, escaladors per tot arreu. És el seu paradís. El bosc s’ha omplert de cotxes, ara entenem el pseudo càmping al corral de l’Isidret!


Paradís d'escalada!

L’excursió és podria resumir en l’entorn del riu Siurana i tots els graus del seu voltant, connectats per avorrides pistes d’unió, sobretot la primera fins els masos de Galzeran. El grau del Nen de Prades és el més dur i divertit. Tot plegat fa una excursió llarga i cansada, pujant i baixant graus tota l’estona, ens han sortit 17 km, 1000 metres de desnivell i més de 7 hores amb parades. I si no coneixeu la zona aneu amb GPS ja que sense pot ser molt complicat. Es va contínuament canviant d’orientació i costa una mica situar-se.