Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

diumenge, 20 de juliol del 2014

Les Escletxes de l'Euga: Ja li hem vist la gràcia!




Hem tornat a les Escletxes de l’Euga. Ja ho vaig posar en aquesta entrada del blog, no li havíem vist la gràcia, però ens vam quedar amb la intriga. Hi hem tornat per això i ara sí que hem trobat les escletxes més impressionants.

Seguint el camí principal cal fixar-se en petits desviaments en que es vegi el terra molt fresat, es segueixen i es va descobrint un món de profunds forats que separen parets de roca de la muntanya o d’altres parets. Alguna d’aquestes escletxes és molt fonda, amb la foscor que hi ha no es veu el fons. Hi ha un petit pont de terra i un altre sobre una llosa que no sé si és natural o posada per algú, i per sota l’escletxa. El conjunt és ple de faigs i les seves arrels sorprenents mig penjant a les parets. És difícil fer fotos dignes per la poca llum que hi ha i la vegetació que entorpeix la visió de conjunt. 



Des de la llosa pont

Un pontet sobre una escletxa



Respecte a l’altre vegada hem descobert fites a les dues entrades de la ruta, a la pista principal. La de la cabanya és evident i no cal, però l’altra, al prat més proper a la masia de la Freixeneda hi ha fita i un rètol quasi invisible que indica “escletxes”. 

A l'esquerra del prat, venint de la Freixeneda, es veu una fita una mica amagada

A una pedra  al costat de la fita indica Escletxes
I al camí que puja del prat, on comença la ruta de les escletxes, també hi ha una fita
I un detall de la cabana, hem descobert una inscripció ben visible de 12 de juliol de 1938, suposo que d'un llenyataire. Hi posa el nom però no el vaig anotar ni fotografiar.


I l'agraït Puigsacalm des de la Freixeneda


diumenge, 13 de juliol del 2014

De Tavèrnoles a Sant Pere de Casserres

Des de dalt de Sant Feliuet de Savassona


Un canvi de plans, preparo l’excursió a última hora, baixo tres tracks i a caminar. Així és normal trobar-se sorpreses com que s’arriba en vehicle als punts interessants de l’excursió, i que Sant Pere de Casserres està restaurat i museïtzat.


He sortit de l’aparcament entre el castell de Savassona i el turó de Sant Feliuet de Savassona, a 1 km de Tavèrnoles. Tocant a la carretera ja es veuen uns blocs gegantins de pedra inèdits. En un, segons explica el rètol, s’hi feien sacrificis humans. Es puja a l’ermita romànica per un camí amb escales tallades a la pedra. A dalt molt bona vista: del castell de Savassona, del Montseny, del Puigsacalm, dels cingles de les Guilleries i algun dels meandres del Ter tocant al pantà de Sau. Un lloc molt interessant, de geologia curiosa. 
Sant Feliuet de Savassona dalt del turó

L'ermita de Sant Feliuet de Savassona

Des de dalt de Sant Feliuet de Savassona, el castelll de Savassona

Des de dalt de Sant Feliuet de Savassona

El bloc de pedra on expliquen que es feien sacrificis humans
Un cop a baix se segueix el camí i es troba una pedra amb un dibuix d’una figura humana molt antic, de la prehistòria. Se segueix per bosc d’alzines, roures i boixos. Sembla que s’han de veure els meandres del Ter, però no, el bosc ho tapa. Em sorprèn la quantitat d’aigua embassada que hi ha per tot arreu. N’hi havia a l’ermita i n’hi ha als camins. També hi ha moltes flors, que per ser 12 de juliol i tocant a Vic confirma que estem en un juliol atípic.

 
El camí voreja els 500 metres però constantment va fent pujades i baixades de poc desnivell. Així, en acabar haurem fet més de 500 metres de desnivell! Fins passat Fussimanya es va per bosc i quan es troba la carretera que va a Sant Pere de Casserres el paisatge millora, es veu el riu o el pantà i al cap de poc ja es veu el monestir. Em sorprèn molt veure la zona tant arreglada, amb aparcament, restaurant, el monestir museïtzat, fent pagar entrada ... hi tornaré un altre dia a fer la visita. 
Sant Pere de Casserres


Moltes flors a 12 de juliol

Camins molt ben indicats

Ja que la zona de Fussimanya no m’ha agradat gaire, es passa pel mig de l’urbanització, i he fet molts desnivells, de tornada agafo el camí que va al Parador amb la idea de tornar per la carretera. Segons el mapa no es veu gaire diferent de longitud. El camí segueix paral·lel a la carretera, des de Sant Pere, és de les coses que no m’entusiasmen. Un cop al Parador, per la carretera, torno fins a l’aparcament de sota sant Feliuet.


Una excursió amb punts d’interès notables, amb cultura i història, però que el fet que s’arribi amb vehicle a aquests punts, juntament amb un traçat dels camins proper a la carretera i passant per una urbanització, li treu atractiu.

El Parador


Track

dilluns, 7 de juliol del 2014

Camí dels enginyers: de Núria a Coma de Vaca

El camí dels enginyers i al fons el camí per on tornarem, el de les gorges del Freser


La zona de Núria és clàssica de l’excursionisme català. L’avantatge de disposar de transport públic en èpoques que el transport privat era escàs i car, juntament amb la relativa proximitat a les grans capitals ho van afavorir. Avui dia el cremallera segueix sent una bona eina d’aproximació a la muntanya i Núria una bona base per rutes  circulars.


Una clàssica d’aquestes rutes és el camí dels enginyers entre Núria i Coma de Vaca. El nom sembla que ve d’un estudi que es va fer per tal de construir una presa al riu Freser. Es va quedar en tubs de conducció de l’aigua visibles per la muntanya i la central elèctrica actual de Daió. Aquesta central està molt a prop de l’aparcament del cremallera de l’estació de Queralbs, la qual cosa facilita la logística de les rutes circulars en que es vulgui utilitzar el cremallera.



Sortim de Núria poc abans de començar la cursa Núria Queralt de 92 km


La volta sencera seria pujar a Núria pel camí des de Queralbs, agafar el camí dels enginyers i baixar des de Coma de Vaca per les gorges del Freser fins a la central de Daió i l’aparcament del cremallera de Núria. És una volta llarga i amb desnivell d’uns 800 metres. Nosaltres hem fet una variant còmode: pujar amb cremallera a Núria, i seguir pel camí dels enginyers i el de les gorges del Freser.

El Taga i sant Amanç des del camí dels enginyers

El riu sempre molt avall


El camí dels enginyers és un camí preciós, per gaudir de les vistes i dels barrancs i torrents que el camí va resseguint, per sota del Torreneules. Planeja des dels 2000 m de Núria fins a la mateixa alçada del refugi de Coma de Vaca, amb lleugeres pujades i baixades als innombrables collets del camí. Es comença amb vistes cap a la zona de Núria i cap al Taga, després cap a la vall del Freser per finalment girar cap a Coma de Vaca. No hem pogut gaudir d’aquestes últimes per la boira. En passar pel mirador no es veia res!.

El pas de l'escala: 2 graons



Els incomptables i preciosos collets del camí
Tram del cable i aglomeració quan es creuen dos grups

El tram del cable

Quan el camí gira cap a Coma de Vaca amb la boira no veiem res

Coma de Vaca


És espectacular el tipus de terreny rocós de la zona central del camí en contrast amb els prats verds de Núria i de Coma de Vaca. A l’hivern pot ser complicat, però en condicions normals, les petites grimpades dels graons d’escala i del tram del cable de suport, li donen una mica d’emoció a l’itinerari més que dificultat en sí.

Coma  de Vaca, al costat del refugi

Refugi de Coma de Vaca a baix a l'esquerra


Un cop a Coma de Vaca el descens pel les gorges del Freser acaba de completar una ruta molt maca i totalment recomanable.