Un poema de Joan Margarit

M'ha agradat molt un poema d'en Joan Margarit al llibre Casa de Misericòrdia, es diu

Ciutadans

Jo vinc d'un temps més fred. Abans de l'alba,
camins gebrats duien callades ombres
als finestrals brutosos de les fàbriques.
Avui aquelles ombres del passat
que van ensordir el món amb els seus cants
miren des de dins meu. No entenen res.
Contemplen, opulenta, una misèria
que ni sap que és misèria.
És el final d'un somni. Ara toca
fer democràtic l'art. Cap arbre alt.
Espantosament rics i, per això,
espantosament pobres.

Escola o vacances?

Quan vaig a treballar passo cada matí per davant d’un hotel de quatre estrelles que té la cafeteria restaurant a la vista del públic, ja que està separada del carrer per vidres transparents. A aquella hora sempre hi ha hostes de l’hotel esmorzant. 

He observat que molts dilluns i divendres entre les persones que estan esmorzant hi ha famílies amb nens i nenes en edat escolar. La conclusió que en trec és que aquests nens i nenes estan de vacances amb els seus pares. I ja que ho veig durant el curs escolar vol dir que aquests nens i nenes no van a escola aquells dies. 

També podria ser que provinguin de països on aquella setmana en que jo els veig tinguin vacances escolars, però la reiteració en veure-hi escolars em fa pensar més aviat en que es prioritzen les vacances dels pares que no l’assistència a l’escola. I si això fos cert és greu. Si es tracte de nens i nenes espanyols, no m’estranya que després parlem del fracàs escolar.