A vegades una excursió molt curta permet descobrir racons o
vistes inesperades. Això em va passar l’últim cap de setmana. Des de Caldes de Montbui es puja al poblat ibèric de la Torre Roja. Pel camí es veuen les destrosses al bosc que va originar la
ventada del mes de desembre. Impressionant la quantitat d’arbres trencats i caiguts.
Un desviament de la ruta al Pic del Vent indica el camí al poblat ibèric. Cal visitar aquest jaciment arqueològic, està molt
ben equipat de cartells informatius, no tant ben conservat i amb un parell d’elements
paisatgístics fora de context, no sé pas què hi fan allà, no costaria gaire fer
neteja.
Així està el bosc |
Poblat ibèric |
Poblat ibèric |
A l’extrem del jaciment hi ha les restes de la Torre Roja, i aquest punt té una vista molt bona sobre bona part del
Vallés en estar enfilat sobre la plana de Caldes i Palau. Em va sorprendre la
visió del Montseny nevat, amb els cingles de Bertí al costat, semblava que estéssim
al Prepirineu, cap a Port del Compte o Berguedà!
Torre Roja |
Cingles de Bertí, Montseny, Puiggraciós, en primer terme les urbanitzacions de Caldes |
Des de la Torre Roja vam seguir un camí avall que porta
directament al Roure Gros, i un cop més vam comprovar les destrosses al bosc:
un seguit de pujar i baixar arbres trencats, giragonses del camí per esquivar
altres arbres, caòtic.
I un cop al Roure Gros (que no hi és) es pot veure el que en
queda de l’ermita de Sant Miquel de l’Arç, només les parets. El lloc, però, és interessant, és on
comença la muntanya i acaba el pla.
Restes de Sant Miquel de l'Arç |
Si enlloc d’anar en direcció a Caldes s’agafa la pista en
direcció al polígon industrial “El Pinatar” i la carretera de Sentmenat es veu un bonic paisatge d’oliveres, que contrasten amb la
terra roja d’aquest indret.
En resum, el que he dit abans, una excursió molt curta però
amb suficients punts d’interès.