Google Website Translator Gadget

dissabte, 3 de setembre de 2016

Valls de Peguera i Saburó des del poble d’Espot

Estany Tort de Peguera
L’excursió d’avui té la gràcia de recórrer una vall de punta a punta, del poble d'Espot a la collada de Saburó.

A Espot s’ajunten el riu Escrita i el riu Peguera. El primer ve de l’estany de Sant Maurici i el segon dóna nom a la vall de Peguera, ambdós inclosos totalment dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Parlar d’un riu en sentit de pujada sona una mica estrany, per tant ens situem a la capçalera i anirem baixant. Aquesta està a la coma de Peguera, una valleta que formen el pic de Peguera i un cim punxegut anomenat Saburó inferior. En aquesta valleta tancada pel nord amb un estrep del Monestero, hi ha un reguitzell d’estanys origen de la vall de Peguera pròpiament.
Les moixeres comencen a agafar color de tardor

Estanys de Lladres i Trescuros

Pocs refugis estan tant ben situats com aquest
Però avui seguim la vall de Saburó, que acaba a la de Peguera, i que està emmarcada entre el pic de Saburó, i l’abans indicat Saburó inferior, i el pic de Mainera, ambdós de 2900 metres. Les aigües van a parar a l’estany del Cap de Port, i més avall a l’estany de la Llastra. Al coll de Saburó es veu el costat Vall Fosca. Sorprèn que l’estany Saburó estigui sec, es veuen dos parets que fan de presa, i molt al fons una mica d’aigua. L’estany de Mar sí que està ple. La vista és de molta pedra, m’agrada més el costat d’on vinc.
Estany de la Llastra, al fons el pic de Peguera i a mà dreta el Monestero

Confluència de valls de Peguera i Saburó
Estany del Cap de Port

Estany del Cap de Port, sota la collada de Saburó
On s’ajunten les dues valls de Saburó i de Peguera és com un petit altiplà amb multitud d’estanyets i rierols en diverses direccions on convé seguir el camí encara que sembli que fa voltes. Una mica més avall es troben els estanys de la Llastra i la Coveta, que desemboquen a l’estany Trullo, un annex del famós estany Tort de Peguera, suposo que sense aprofitament hidroelèctric sí devien ser dos estanys diferenciats. L’estany Tort té a la seva riba el refugi Josep M Blanc, molt ben situat al meu parer. La multitud de fotografies d’aquest paratge l’han fet molt popular.



Es veu aigua a l'estany de Mar però quasi buit el de Saburó. Mireu on queda la presa, es confon amb una ombra
Pic de Saburó
Les aigües del Tort juntament amb les del Negre devien baixar espectacularment abans de les obres hidroelèctriques, ara només en sentim el soroll i veiem el riu allà baix, lluny, a la plana on hi ha els estanys bessons de Trescuro i més avall del Lladres. El camí ha anat per la pista i lluny del riu fins a Lladres. Aquí el camí que baixa al poble d'Espot, hi ha un altre camí que va a l’aparcament de Prat Pierró, també va lluny del riu una bona estona. Encara queden per baixar uns 700 metres.

Part final del riu Peguera



Cascades de la part final del riu

Cascades del Peguera
A la part final de la vall es retroba el riu i genera un dels paisatges més macos de tota la vall. Es comença amb dos ponts entre boscos de bedolls, entre ells una cascada maca, més avall el camí va enganxat al riu, i es veuen les destrosses que fa sovint amb els aiguats. El camí torna a baixar amb força pendent i lògicament el riu ha de salvar aquest desnivell. Quan veieu un gran exemplar de pi roig al costat del camí, amb cura de no relliscar, mireu cap al riu i veureu unes magnífiques cascades.

El riu ja quasi ha acabat, segueix baixant tocant al poble i acaba en un petit embassament d’aprofitament hidroelèctric. Segons el track la vall de Peguera - Saburó té uns 11 km de longitud i un desnivell acumulat d'uns 1500 metres. És una vall molt dura tant de pujar com de baixar, del refugi al poble són 1000 metres de desnivell! Però és de les valls més maques de les valls d’Àneu.



Track

divendres, 26 d’agost de 2016

Excursió popular a Alós d'Isil


Organitzada per l’Associació Cultural d’Alós a la setmana de la festa major s’ha fet una excursió circular, amb sortida i arribada a Alós d’Isil, amb molta assistència de veïns.


Ens hem enfilat força, Alós està als nostres peus

Baixant a trobar la pista a les bordes de Lapre, al fons Isil

Borda d'Albert

Esmorzar a les bordes de Lapre, amagats del sol

Bordes de Lapre, al fons Àtics i Estanyardo

L’esquema de la ruta és: Alós d'Isil - borda d'Albert - pista a les bordes de Lapre - bordes de Lapre - restes de les bordes d'Airoto - barranc d'Airoto - baixada pel camí a Isil - Isil - pel camí de Borén fins Sant Joan d’Isil, per l'altre costat de la Noguera - retorn a Isil pel mateix camí- un tros de carretera i agafem el nou camí a Alós d'Isil - "platja" d'Isil - Alós d'Isil. 



Ja som al barranc d'Airoto

Arribant a Isil

La preciosa imatge de Sant Joan d'Isil des de l'altre costat de la Noguera

La "platja" d'Isil

S’han fet explicacions als indrets més interessants, s’ha parat a esmorzar, a dinar, a banyar-se a la Noguera Pallaresa a l’anomenada “platja d’Isil”, i quasi hem estrenat el nou camí d’Isil a Alós, ple de passeres i ponts de fusta, s’hi ha treballat molt i val la pena d’anar-hi. Potser hi ha algun punt delicat per qui vagi amb criatures molt mogudes, és a dir, algun punt sense baranes i tocant al barranc. Però els paisatges són interessants. 



Un dels ponts nous entre Isil i Alòs

El tram més complicat de nou itinerari

Les múltiples passeres entre Isil i Alòs

Retorn a Alòs, observant el bany a la Noguera
Una sortida diferent amb molt “bon rotllo” per part de la gent d’Alós. 


Track

diumenge, 14 d’agost de 2016

Pinetó i Roca Blanca des del refugi del Pla de la Font


Roca Blanca i Teso des de l'aparcament
La particularitat d’aquesta excursió és que en tot moment es veu tot el recorregut.

Es surt del refugi del Pla de la Font, hi ha aparcament a 1 km després de fer una pista de 8 km. També s’hi arriba des de les Planes de Son. Es puja en direcció al coll de Fogueruix, un excel·lent mirador, però abans d’arribar-hi es desvia un camí a mà dreta, pel bosc i s’arriba a un lloc preciós, un llom herbós amb vistes a la vall de l’Escrita, Espot. El mapa l’anomena Plana d’Aires. Es veu des del llunyà Cadí fins a l’estany de Sant Maurici. A partir d’aquí ve la pujada més forta de l’excursió al Pinetó, seguim amb vistes. En tot moment hi ha camí, fites i no és gens perdedor. Es va pujant per la carena i el Pinetó es fa esperar, hi ha un munt de falsos cims, òpticament parlant. Al final una estreta però fàcil aresta ens porta al cim. 
 
Plana d'Aires i Espot al fons


Camí ben indicat fins al Pinetó

Carena del Pinetó, al fons esquerra Esterri d'Àneu, al fons dreta, Espot

Roca Blanca

Teso, muntanyes araneses i amb boires el Mont Valier
Les vistes són molt bones com passa sempre en muntanyes separades de les “importants”. Es veu des de la zona de la Bonaigua i Aran, Moredo, Quenca, Mont Valier, la zona del port de Salau, aquestes últimes amb les típiques boires franceses, Mont Roig, Ventolau, cap a la Pica d’Estats, Monteixo, … per davant Campirme, Montcaubo, Pic de l’Orri, i més enllà Salòria, Cadí, i per tancar la vista les muntanyes del Parc Pui de Linya, i la carena fins Peguera, Morto, Subenuix, la zona del Portarró, ... Impressionant en dia clar. I cosa curiosa es veu alhora Esterri d’Àneu i Espot.


Cresta del Roca Blanca des del cim

Des del cim del Pinetó es veu un estany de Cabanes

Des del Pinetó fins Esterri d'Àneu, al fons Ventolau, la Pica d'Estats, ...
El Pinetó és un cim humil però important. Límit del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, punt de connexió cap a les Agudes i la vall de Cabanes, on hi baixa un camí, i es gira 90 graus per seguir cap a Roca Blanca i Teso. L’excursió fins al Teso des del Pla de la Font fa com una ferradura. Es segueix cap a Roca Blanca per la carena. Al peu del cim puja dret un camí relliscós. Més amunt unes fites ens porten a una cresta en semicercle. Cal posar atenció a les pedres de totes mides que trobem. Sembla que el millor es seguir el fil de la cresta, per on van les fites. És un cim que fa més impressió que dificultat real. Des del cim es veu molt bé la part alta del Teso, i és possible anar-hi, i completar l’excursió baixant del Teso i per Campolado, un lloc preciós, retornar al refugi del Pla de la Font.
El Cadí des del Pinetó

Quenca, Moredo i Mont Valier

Campolado, sota Teso i Roca Blanca

Però avui retorno pel mateix camí. Es veu el Pinetó, la plana d’Aires, el refugi, tota l’excursió! Un cop al refugi ressegueixo amb la vista l’itinerari que hem fet. Una excursió de les que gaudeixes de paisatges, no només de vistes.


Track

dijous, 28 de juliol de 2016

Agulla del Portarró d’Espot

Hi han cims lletjos, i també n’hi han d’incòmodes de pujar, sense camí, o rebuscat, amb blocs. Doncs l’Agulla del Portarró ho té tot. Lleig, el mires de baix i et preguntes el perquè del nom si es veu pla per dalt, tot i que no pel costat nordest. I és un munt de rocs sense gaire gràcia. Aquests rocs fan la pujada pesada, incòmode, costa marcar-hi camins. Fa uns anys vaig pujar seguint unes fites, aquest cop no les vaig buscar en pujar i en baixar les vaig perdre. 
 
Carena de Pui de Linya fins Peguera, veieu els Encantats?

Estany Nere i al fons el Llong

Carena de Pui de Linya cap a Peguera, vall i llacs de Subenuix

Això és el cim, com veieu inofensiu per dalt

Pica d'Estats al fons, Montcaubo, i en primer terme la zona de Fogueruix

Malgrat aquesta introducció que no convida gens a pujar-hi, un cop dalt les vistes són molt interessants. La vall de Subenuix es veu perfectament als nostres peus. Té interès també la carena que va del Pui de Linya fins al Peguera passant per Fonguero i Monestero. I costa molt veure Els Encantats, “tant baixets” que queden eclipsats pel Pui de Linya. L’estany Nere i la collada dels Gavatxos també es veuen molt bé. I per damunt del port de Ratera s’obre un forat que permet veure les muntanyes de l’Aran
 
Collada i estany dels Gavatxos

L'imponent Peguera

Monestero i el seu coll

Sempre que passo per aquí haig de fer la foto, m'atrau la simetria de Saboredo Amitges

Baixo entre rocs i alguna clapeta de verd i torno a ser al Portarró. Aquest sí que és un bon lloc. Un coll molt ampli, amb vista, tradicional via de comunicació entre la vall de Boí i les valls d’Àneu, amb força trànsit de gent entre Boí i Espot ja que comunica dues zones molt importants del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici. Sempre que hi he pujat hi fa vent i sempre hi veig núvols fotogènics. Un lloc agraït, aquest sí. Si voleu fer un cim des del Portarró millor feu el Pic del Portarró, una mica més alt però amb camí fàcil.
Cascada que forma el riu que ve de Subenuix ja tocant a l'estany de Sant Maurici