Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dilluns, 19 de juliol de 2021

Estany del Coll Roig

 


Estany de Coll Roig

La vall d’Angostrina enllaça aquesta població amb l’estany de la Bullosa passant per l’església de sant Martí d’Envalls. Una versió més enlairada ens porta per la part superior de la vall d’Angostrina fins al solitari estany de Coll Roig.


S’aparca al costat dels edificis abandonats de Les Escaldes, carretera de Dorres, i es busca el camí amb marques del Tour del Carlit, vermelles i grogues. Aquest camí s’enfila fins a uns prats on hi sovinteja el bestiar. Trobarem un rec i poc després un “abri”, petit refugi amb bones vistes cap a l’oest. És l’abri de n’Artigues.


Seguint els prats i les marques indicades s’arriba a una pista, per la dreta baixa a Sant Martí d’Esvalls i per l’esquerra puja lleugerament. Seguim aquesta.


Es va veient la vall d’Angostrina des de dalt, la central Themis a l’altre costat, i el Canigó lluny.

Cabana de Nescale



Al cap de poc s’arriba a un altre petit refugi, aquest es diu abri de Nescales. Es tornen a trobar prats de pastura i bestiar mentre el camí es va enfilant. Es van trobant diferents torrents que baixen cap a la vall d’Angostrina.


Un d’aquests torrents és més gran i se’l creua amb un pont, estem sobre 1900 metres. Just després del pont la pista gira cap a la dreta i fa una gran volta. L’alternativa és pujar pels prats directament tallant la gran corba. Ho hem fet de baixada.


Es veuen al fons els dos pics de Coll Roig. La pista acaba a la zona de les Tres Fonts i Jaça dels capellans, hi ha una barraca d’obra metàl·lica i una taula de picnic. La font ens decep, és un entorn molt degradat per la captació d’aigua, amb tanques arreu. Estem a 2000 metres.

Tres fonts

Arribada al Ras del Carlit

Pic de Coll Roig


Perpendicular a la pista per on veníem es veuen unes traces i marques de color blau. Es segueixen aquestes marques i fites i es va guanyant alçada per una valleta sense problemes. 


Quan s’acaba la petita vall ens trobem en un gran pla, és el Ras del Carlit, estem a uns 2.300 m. La vista és grandiosa i l’altiplà enorme. Es veuen els pics des de Coll Roig fins a la zona de la Bullosa, i més enllà, la serra de Madres, Canigó i més.


Les marques blaves van en direcció als pics del Coll Roig, aquí és fàcil perdre-les però no hi ha problema, la direcció és molt clara, cap a l’evident coll Roig.

Coll Roig i un ciclista que baixava

Estany de Coll Roig

Refugi de l'estany de Coll Roig

S’arriba a l’estany a 2400 metres. Paisatge desolat però amb encant. A mà dreta hi ha un refugi amb una part lliure. Per damunt tenim a tocar els pics de Coll Roig. 


Es torna pel mateix camí.


Track


dijous, 1 de juliol de 2021

Estany Blau de la Cometa, a la vall de la Llosa

 


Avui estem a cavall entre l'Alta Cerdanya i el Capcir. El gran espai que envolta el llac de la Bollosa amaga alguna vall no massa coneguda, així que hem anat a la vall de la Llosa, fins a l’estany Blau de la Cometa. 

Hem seguit la ruta de wikiloc de Jordi Freixa amb 18 km i 600 metres de desnivell.

Final de la vall de la Grava, darrera la Bollosa

Un cop situats a la presa de la Bollosa (Lac des Bouillouses) comencem donant la volta al llac per l’oest fins situar-nos a la zona d’aiguamolls on acaba la vall de la Grava.

Final de la vall de la Grava, darrera la Bollosa

Deixem el camí que segueix aquesta vall i seguim a dreta fins creuar el pont sobre el riu Tet. Poc després deixem el camí que segueix cap als estanys de Camporells i de la Balmeta i agafem el que va recte amunt. Passem per un tros amb bones vistes sobre la vall de la Grava i al cap de poc, en un collet, es veu l’estany de l’Esparver a mà dreta. 


Final de la vall de la Grava, darrera la Bollosa

Nosaltres seguim les marques cap a la vall de la Llosa. Les marques blaves ens porten fins l’estany Blau. S’entra en la àmplia vall de la Llosa seguint sempre el curs del seu riu. És un camí que puja suaument i es van trobar llacs, un primer, després els de Baix i el de la Llosa, que el camí no hi passa exactament, sota una petita serra molt retallada. 


Vall de la Llosa amb el Puig Peric sempre present

Congestes als estanys de Baix

Des d’aquest pla dels llacs el camí torna a pujar fins l’estany Blau on acaben les marques blaves. Aquest estany es troba sota el Pic de la Cometa d’Espanya. A l’altre costat hi ha la zona d’Orlu, a l’Arieja.

Estany Blau de la Cometa, el pic que es veu

Es retorna pel mateix camí que hem vingut. És una excursió llarga i interessant per les vistes. Acostumat a molts anys de rutes pel Pallars aquestes amplituds i distàncies amb desnivells suaus em sorprenen.




dissabte, 10 d’abril de 2021

Pont de Pedret - via verda - torrent de Guimbàs - Sant Quirze de Pedret

 

Pont de Pedret

Inspirats en aquesta ruta https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pont-de-pedret-via-verda-del-llobregat-rio-llobregat-font-de-la-vaca-mirador-de-la-presa-de-la-bael-52360087#wp-52360094 de elebben hem canviat la pujada a la presa de la Baells per la pujada a Sant Quirze de Pedret. Això es troba al Berguedà, a pocs km de Berga.

Des del pont de Pedret on es deixa el vehicle i sense creuar-lo hem seguit avall per la via verda. Es passa un túnel que al seu final hi ha la font dels Pescadors. A continuació es creua el Llobregat per un ampli pont amb bones vistes aèries sobre el Llobregat.  Passat el pont seguim avall fins a un desviament d’un camí, hi ha una tanca. Es passa per darrera la tanca i enlloc de seguir el camí que porta a Sant Miquel de les Canals, ens mantenim paral·lels al camí ample pel que anàvem i veiem un camí que puja, seguim aquest. Al cap de poc tenim bones vistes sobre el pont que hem passat abans. 

Font dels Pescadors

El Llobregat

Es segueix pujant, res de l’altre món, fins a un encreuament de camins. Aquí comencem a baixar i tornem a veure el Llobregat. Bones vistes sobre la zona de Rasos de Peguera. Una mica més enllà el camí creua el torrent de Guimbàs. Si ens fiquem pel costat del torrent uns 20 o 30 metres veurem uns petits gorgs que, si teniu sort de que baixi força aigua, són interessants. 

Vistes cap a Rasos de Peguera

Gorgs del torrent de Guimbàs

Retornem al camí, es passa per unes runes que la vegetació s’ha quasi menjat, i arribem a la zona del pont de Pedret. Baixem a veure el pont des de baix que és molt maco. Els molts forats que es veuen sembla que són dels pilars o bastiments d’un pont de l’època romànica. 

El Llobregat sota el pont

Sant Quirze de Pedret

Per completar l’excursió hem pujat a Sant Quirze de Pedret, un panell marca dos camins, hem pujat per un i baixat per l’altre.

Una curta i senzilla excursió amb uns quants punts d’interès.

Track 

dijous, 11 de març de 2021

Boscos de Vilassar de Dalt - Serralada Litoral

 

Turó de Cirers, Burriac i Mont Cabrer

Amb el grup dels Avis caminaires de La Massa de Vilassar de Dalti amb totes les mesures reglamentàries en vigor pel que fa a covid, hem fet una excursió pels boscos de la Serralada Litoral. 

Sortint del poble pel camí de la Font d’en Colomer pugem fins al desviament de l‘Anella Verda, allà agafem un camí a Premià de Dalt. No hi arribem i ens enfilem muntanya amunt pel tram amb més pendent de l’itinerari. Anem guanyant vistes sobre la plana del Maresme sud fins arribar al Turó d’en Cases i un mirador. Malgrat ser molt aprop es veu La Cisa molt avall. 


La Cisa als peus i la plana del Maresme


A partir d’aquest punt anem a trobar el camí de la carena (GR 92) a l’alçada de Can Bernadó, que el travessem i baixem per boscos costat Vallès en direcció a Vallromanes. Arribem a Can Gurguí, actualment refugi de gossos, i la seva font ben conservada. Seguim baixant fins la Torra de Sant Isidre, una casa molt gran  i maca. Seguim en direcció a Can Raspall i Can Martí. 


A la zona del Turó d'en Cases


Can Gurguí

Font de Can Gurguí


Cal tornar a pujar a la carena, passem per la Pedra del Diable, que de tant evident no es veu. Era un menhir i va caure. Ara és una gran pedra ajaguda. D’aquí seguim cap a les planes de Can Boquet i baixem cap a Vilassar de Dalt.

Torre de Sant Isidre

Torre de Sant Isidre


Pedra del Diable


Una ruta variada pel Parc de la Serralada Litoral, amb el contrast d’un costat i altre de la muntanya, bones vistes a la pujada i unes quantes cases arreglades durant el recorregut.



Track 

diumenge, 13 de setembre de 2020

L'estany de l'Esparver

 

lac de Bouilloses

A vegades és més maca l’excursió que l’estany que n’és l’objectiu. Avui seria un cas d’aquests, tot i que no es pot dir que l'estany de l'Esparver sigui lleig!

Es surt del llac de la Bollosa frontera entre l'alta Cerdanya i el Capcir. Ja que és un lloc classificat a l’estiu hi ha reglamentació d’accés amb uns horaris, calendari i uns autobusos per transportar la gent a les hores punta. Al costat de la presa on hi ha el punt d’informació i al costat oposat d’on deixen els autobusos es comença el camí. No cal pujar a l’hotel de les Bones Hores i es deixa el camí que aniria als llacs del Carlit. En canvi continuem pel camí planer que voreja el llac. Amb petites ondulacions el camí va resseguint el llac fins que ens situem al darrera. 

 





Es deixa el GR 10 que segueix la vall de la Grava per l’esquerra de la Tet, i es segueix per les marques del Tour del Capcir. És una zona molt bonica pels meandres i aiguamolls que fa el riu i per la visió que sens obre de l’alta vall de la Grava. Es baixa a creuar un pont sobre el riu i després ja ens podem desviar cap al nord per algunes traces de camí. Si seguíssim el camí podríem anar cap als llacs de Camporrells, cap a l’estany de la Balmeta o cap al de l’Auda.

 


Fins aquí la ruta d’avui era pràcticament plana, ara comença a pujar. La vista de la vall de la Grava i dels meandres de la Tet és molt bona. Una mica més de pujada i el camí gira a la dreta per anar cap a l’estany de l’Esparver. Baixem lleugerament fins a l’estany i el voregem per la dreta ja que veiem uns prats al final de l’estany. És un bon lloc per reposar però el dia s’ha anat ennuvolant i amenaça pluja. Així que tornem pel mateix camí, que amb les nuvolades, la miqueta de pluja i les estones de sol ens ofereix unes llums molt maques.

 







Una excursió fàcil i agraïda pel poc desnivell.


Track


divendres, 28 d’agost de 2020

La Peira escrita i l’estany del Diable a la vall de Galba




A Esposolla, Capcir, hi ha un gran aparcament i comença una pista d’uns 3 o 4 km fins que es creua el riu i hi ha un altre aparcament. A l’hivern cal deixar el vehicle al primer aparcament, la resta de l’any es pot anar fins al segon. Seguint pista amunt anem entrant a la vall de Galba, es troben un parell de jaces i moltes vaques, és una vall amb molt bestiar.

Arriba un punt que si es vol anar cap als estanys i la Portella d’Orlu s’agafa el camí de la dreta, i si es vol anar a Camporrells o l’estany del Diable i la Peira Escrita el de l’esquerra. Per aquest últim es creua un pont molt visible i es segueixen les marques del Tour del Capcir.




Més endavant es deixa un camí que s’enfila directe cap al coll o el Puig de Terrers. Després es veu una zona d’aiguamolls en la direcció d’anar a Camporrells. Però si volem anar cap a l’estany del Diable el camí fa com mitja volta i després segueix amunt per un llom suau. Es va entrant a la valleta del Peira Escrita tot i que l’aigua ens queda lluny. Aviat es troba una zona de fonts naturals i tot seguit el Peira Escrita ja porta més aigua, el camí el travessa, es segueix tocant a una petita paret de roca costat sud i s’entra a un ampli planell on hi ha les pedres escrites.



Les Fonts abans d'entrar a la valleta del Peira Escrita


Algun dibuix encara es veu a una de les pedres




La zona de les pedres escrites


Peira Escrita plena de inscripcions "modernes" tot i que alguna de 1800
Un plafó ens informa de la situació de les pedres, ens demana que no hi posem el nom i ens informa que n’hi ha una Rocher de l’avenir, on sí que hi podem deixar constància que hem passat per allà. La realitat és que de les gravacions originals que diuen que daten de fa 3000 anys quasi no en queda res, tapades per les gravacions posteriors. Això sí, no tots els noms i dibuixos que es veuen són recents, n’hi ha del 1800, però això no esborra la meva decepció ja que m’esperava veure la Peira Escrita original que havia vist en algunes fotos.

Estany del Diable


Un cop deixem de mirar les pedres escrites retornem al camí que en poca estona ens porta fins l’estany del Diable. A diferència d’altres estanys l’aigua queda molt avall, potser sí que es tant fondo com diuen, de fet la llegenda diu que no té final i que baixa fins a l'Infern d'on li ve el nom. 


La zona d'aiguamolls de la vall que puja a la Portella d'Orlu vist des de l'altra vall

Els companys estan cansats i retornem pel mateix camí. Recordava un camí que voreja el Puig Terrers per baix i va cap a l’antena o pluviòmetre de l’altre valleta de Galba, sota la Portella d’Orlu. Un altre dia el buscarem.