Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dimecres, 23 de gener de 2019

Les fonts de Llívia i volta cap a Cereja

El Cadí des del Pla del Tudó
Anirem a les fonts de Llívia i tornarem per Cereja.

Es surt de la part nord de la vila de Llívia i es va a buscar un camí que va pel costat nord i per sota del Turó del Castell. Hi han rètols indicadors cap a les fonts. Es deixa aquesta pista que va cap a Estavar i es gira en direcció nord paral·lel al riu. Al cap de molt poc ja tenim l’indicador que ens diu que som a la font del Sofre. Baixem fins al riu i veiem una font que quasi no raja, portem molt temps de sequera aquest hivern. El riu té molts trossos amb gel. Retornem al camí per seguir cap al nord, seguint amb el riu de Targasona al costat. 

Riu de Targasona a la font del Sofre
Riu de Targasona a la font del Sofre
Una mica més amunt s’arriba al pont del Carrasut, amb un panell explicatiu que ens diu que és un exemple de la importància dels sistemes de rec pels conreus. Es regava per inundació i calia ser molt eficients en els sistemes de rec. El pont està situat a una valleta que porta a la font del Ferro, al fons de la valleta hi ha el rec del Tudó. Es retorna al camí del riu de Targasona (o rec dels Ribals) i seguint cap al nord es troba una cascada. Allà el camí fa una petita volta per guanyar desnivell, posteriorment segueix fins que creua el Riu de Targasona en una altra cascada espectacular i el deixem definitivament.
Pont del Carrasut




La cascada del riu de Targasona on deixem de seguir el riu

Ara el camí gira cap al sud i puja cap al pla del Tudó. Quan gira cap al nord deixa el camí que va a Targasona i torna a virar cap al sud. Aquest tram de camí té bones vistes ja que està enfilat a l’altiplà del Tudó. Es passa pel costat d’una granja i per una carretera asfaltada es baixa cap a Cereja.

Vistes cap a Sallagosa
Arribant a Cereja
Es va a parar a la plaça de Cereja i busquem el camí vell de Llívia, direcció sudest. Es segueix aquest camí que va a parar a la carretera de Cereja i pel costat del cementiri s’arriba al punt de sortida.
Pel costat del cementiri de Llívia


Track

diumenge, 13 de gener de 2019

Vall del riu Glorieta a Mont-ral


Cingles de la Canaleta

Hi ha vegades que fas una excursió que és un model quasi perfecte del que no s’ha de fer. Seguir la ruta en direcció contraria per no haver perdut algun minut a l’inici en assegurar el camí a seguir. En anar en grup és més fàcil que la gent s’impacienti si un es para a estudiar el camí. Saltar-se un parell de llocs macos de la ruta perquè es va comprovant el track i la idea general de on hem d’anar preval sobre el seguiment estricte de la ruta, especialment greu si es camina per un lloc que es desconeix. D'altra banda, s’ha de dir que degut a la proximitat dels cingles a un navegador li fallava la senyal que rebia, cosa que ha complicat el seguiment i els detalls.
 
Visió general de la vall del riu Glorieta
Dites les coses dolentes anem a les bones. Hem seguit la ruta de wikiloc de Carles Oliver https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-vall-del-riu-glorieta-i-cingles-de-la-canaleta-des-de-mont-ral-8458179#wp-8458191 , ben detallada amb text i imatges. Es tracta d'un recorregut per la vall del riu Glorieta a la zona entre Mont-ral i Alcover, a l'Alt Camp.

En lloc de començar al poble de Mont-ral ho hem fet a un camp de futbol abandonat amb ampli espai per aparcament. Pels motius indicats anteriorment hem fet la ruta al revés, així que en lloc de baixar tranquil·lament pel camí principal de la vall del Glorieta hem començat buscant camins per superar de baixada el cingle. Tot i seguir la ruta descarregada als navegadors GPS, a nivell de detall, costa de trobar els camins, així que fem uns intents amunt i avall, trobem la famosa corda que salva un pas però seguim buscant i trobem el pas de l’Escaleta! sense cap cartell ni indicació (què diferent del Montsant!). S’entén que algú no trobi el pas, queda molt amagat, sembla una forma de la roca però allà darrera hi ha l’escletxa. Nosaltres l’hem de fer de baixada aquest pas, no és difícil però no hi gaires preses on agafar-se i és molt estret. Motxilles grans i pals poden donar algun ensurt si no es va amb cura.
 
Buscant el pas del cingle

Pas de l'Escaleta

Seguim baixant per un sender molt costerut fins arribar al camí “normal” i al cap de poc, al lloc on es creuen els dos bucles que fa el recorregut de la ruta. Probablement “emocionats” encara amb el record d’haver trobat el pas de l’Escaleta no ens fixem que la ruta que seguim va a un mirador, i seguim recte en la direcció de la vall, fins a una antiga bassa. En aquesta zona abans de 1940 hi havia aprofitaments hidroelètrics. Seguim i trobem l’antiga central totalment derruïda. Fem el següent error en no observar que la ruta es desvia cap al Niu de l’Àliga, pel que es veu a les fotos un gorg preciós. Nosaltres cap avall, travessem el riu i seguim vall avall. Ja no té gaire gràcia, seguim una pista que porta a Mas Forés i abans d’arribar-hi es gira a mà dreta i comencem la pujada cap a l’altiplà de l’altre costat del Glorieta.
 
Pas del riu Glorieta

Mont-ral, des de prop l'ermita de les Virtuts

Un camí ben traçat va pujant, veiem Mont-ral lluny i l’ermita de les Virtuts. Ens anem acostant a l’ermita però el camí no hi passa i es veu bastant en runes. Seguim avançant , no puja gaire més, zona del Mas Tinet i comença a baixar altre cop cap al riu. El travessem altre cop i arribem a l’encreuament centre d’aquesta excursió, la unió dels dos bucles. Ja que hem baixat per l’Escaleta ara anirem pel camí normal, i molt aprop trobem el mirador de les Fonts del Glorieta. Veiem un gorg molt avall. El camí en aquest tram és molt ben fet, sembla aquells camins antics tant ben conservats. Seguint tornem a arribar a dalt del cingle ara pel costat Mont-ral i al cap de poc som altre cop a l’antic camp de futbol.
 
Altre pas del riu

Gorg des del mirador de les fonts del Glorieta

Camí normal de baixar els cingles de Glorieta

Resumint, no puc opinar de la bellesa de l’itinerari ja que ens hem saltat dos dels punts més interessants, dos gorgs. Això sí, hem trobat el Pas de l’Escaleta, com de costum més divertit que difícil. I deixar pel final de l'excursió la pujada del cingle per l'Escaleta no deu ser gaire satisfactori, això potser ho hem fet bé! Dels errors també s’aprèn, seguirem!

Millor que seguiu la ruta original que no la nostra: track


diumenge, 2 de desembre de 2018

Castell de Milany




Les diverses serres que es troben a la zona entre Ripollès, Osona i Garrotxa permeten un bon nombre d’excursions interessants amb alguns bons miradors i un terreny bastant ben conservat. Avui hem anat al Castell de Milany seguint la ruta https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/castell-de-milany-des-de-llaers-25029293 molt ben explicada. Segons la Viquipèdia es tracta del castell català bastit a una major alçada.

 
Hostal vell de Llaers

Castell de Llaers


El punt de sortida és Llaers, un petit conjunt de masies a la carretera de muntanya entre Santa Maria de Besora i Ripoll. S’aparca a l’encreuament que es desvia cap al castell, un impressionant edifici que es veu des de molts punts, avui convertit en casa rural. Seguint la carretera al cap de poc hi ha l’Hostal de Llaers, recomanable. Des del mateix encreuament on es deixa el cotxe hi han marques grogues que pràcticament no deixarem en tota la ruta. Es rodeja el castell i es va a parar a  l’hostal vell, aquí pel camí del mig, que no es veu massa, anirem pujant per bosc.

 
Algun pas divertit salvant el grau

Ermita de la Cau

Fagedes a la carena


El camí ens porta al collet de l’Oli, prèviament hem salvat un grau. Seguint s’arriba a una curiosa ermita de la Cau, sense ornaments externs religiosos, situada en un prat bonic. El camí segueix pujant cap a la carena, es troben alguns grans faigs, i un de molt gran a la font de l’Obi, on neix el torrent de Burbau. A partir d’aquí es va per terreny més obert, es tenen bones vistes cap a la plana de Vic, avui totalment coberta de boira. S’arriba a sota del monticle del castell que es puja pel costat est. A les runes que quedaven del castell s’hi estan fent treballs arqueològics i s’ha afegit una escala que ens puja a un fantàstic mirador. Les vistes són excel·lents, des del Bassegoda, Canigó i tot el Pirineu oriental, cap a Cadí, Pedraforca, Ensija i Peguera, després boires on sobresurt Montserrat, la Mola de Sant Llorenç del Munt, i el Tagamanent i les Agudes al Montseny.

 
Plana de Vic i voltants sota la boira

Font de l'Obi

Castell de Milany

Castell de Milany


Boires, al fons Montserrat

Sant Amand, Puigmal, Taga

Les Agudes sobresortint de la boira

Casa de Milany
Es baixa del castell i per prats es va a buscar la casa de Milany, i d’aquí es segueix la pista fins que ens desviem cap al torrent de les Fleus. Aquest torrent és força bonic, es creua uns quants cops i es van veient petits salts d’aigua, almenys en aquest any plujós que tenim. Es troba una desviació, amb pas barrat de les marques grogues, que porta a la balma de les Fleus: imprescindible visita! És una gran balma que va estar habitada fins al segle XX. Em sorprenen un forn molt ben conservat i una pica d’aigua ben feta però que amb el temps l’aigua surt a raig pel mig d’una volta i no on hi ha aquest pica.

 
Torrent de les Fleus

Balma troglodita de les Fleus

Al mig de la volta surt un bon raig d'aigua

Forn dins la balma vivenda

Pica d'aigua

Balma del Teixidor


El corriol del torrent acaba en un camí que porta a la casa del Teixidor, però abans es troba una desviació que porta a la balma del Teixidor. No està tant ben conservada com la de les Fleus. A continuació es passa per la gran casa del Teixidor i seguint la pista s’arriba altre cop a l’hostal vell de Llaers, tancant la volta que hem fet per uns paratges molt agradables, amb bones vistes i racons interessants com la balma troglodita del torrent de les Fleus i el mateix torrent.
 
Casa del Teixidor

dissabte, 17 de novembre de 2018

Gresolet en dia plujós




Hem seguit la ruta https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gresolet-collell-mirador-7146443 en base a Gresolet, i per terrenys del Parc Natural del Cadí-Moixeró, però no l’hem fet el dia més adequat. Amb la pluja, els colors que haguessin sigut preciosos, han quedat desmerescuts. A Gresolet s'hi arriba per una pista que surt de la carretera de Saldes.
Es comença per aquesta pista...
El Collell
Des de Gresolet es comença per una pista en direcció al Collell que va seguint el torrent de Mulleres, però a mesura que pugem acaba sent un sender amb unes rampes impressionants. Arribats al Collell no veiem res, una boira ens tapa el Cadí, el Pedraforca, tot.


Colors de tardor al seu punt, però millor amb sol

De la cara nordest del Pedraforca baixa de tot: aigua, pedres, allaus, ...


Des del Collell es segueix per la pista que planeja per sota la cara nordest del Pedraforca, passant per la font de Padallars. Impressionant l’aigua que baixa de tot arreu i creua la pista. Força neu també en aquesta pista. Aquest tram d’excursió té bones vistes sobre Gresolet i en direcció a Gallina Pelada i al Berguedà sudest.

 
Del poc que hem vist, les vistes són maques

Un moment hem vist el Cadí

Font del Padallars

Costa de veure però hi ha camí


Ja que la pluja és intermitent i les vistes tenen moltes boires decidim no anar fins al Mirador de Gresolet, així que tirem avall per un corriol molt ben indicat. Es torna a entrar al bosc que està preciós de colors i es baixa en fort descens. Més endavant es troba el camí que porta a Saldes i es segueix baixant. Es travessen un parell de torrents que porten força aigua i al final, ja a la pista de Gresolet, altre cop travessar el torrent per arribar a la pista.

 
Camins ben indicats

Torrents amb molta aigua


Torrents amb molta aigua


L’últim tros de baixada no hem seguit el track original ja que el camí està molt ben marcat i ben traçat. 
Arribant a Gresolet