Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

divendres, 8 d’abril de 2022

Marianegra i turó d'Arenys al Montseny




Hem seguit una ressenya de Jep Boix a wikiloc que des de Santa Fe del Montseny baixa cap a les fonts i cascada de Marianegra, combinant-ho amb la pujada a un mirador, el turó d'Arenys. Es surt de Santa Fe per sota l’ermita, en direcció al torrent de Santa Fe, i anant a buscar la casa de natura Can Lleonart. 
Zona de molts camins

Es segueix pel PR-C204 direcció Arbúcies entre pistes i corriols fins al coll Samola on, tal com fa el track que seguim, pugem un turonet per veure les vistes. Es segueix el camí fins a Coll de Te. A mà esquerra de la casa restaurant surt una pista amunt, es segueix, més endavant hi ha fites i es va redreçant força fins a un mini collet que separa el Turó d'Arenys (o de Grenys) d’un antic lloc de guaita per focs. Unes petites grimpades, si arriba, i ens enfilen fins dalt. L’antic lloc de guaita té millors vistes, es veu la zona de Guilleries, l’eix transversal i Sant Hilari, al fons ens sembla que es veu el Bassegoda, i molt més. 

Vista cap a les Guilleries, l'eix, Sant Hilari, al fons el Bassegoda

Turó d'Arenys

Turó d'Arenys
Font de Prats

Retornant a coll de Te s’agafa la pista de la dreta que porta a la font de Prats, amb una casa al costat i una sequoia a sobre. Seguint la pista s’arriba a la font de Marianegra. Sempre a l’ombra, amb mullader al davant, però ragen 3 dels 4 raigs de la font de Marianegra. Ara ve la part més maca de l’itinerari, pujar pel costat del torrent (que més avall serà la riera de les Truites) gaudint dels petits però continuats salts d’aigua. S’arriba a la cascada de Marianegra, el salt més gran. Es segueix pujant per l’esquerra de la cascada i després el sender va pel mig d’un bosc esclarissat fins a trobar la pista, amb grans arbres i la font del Conill, que sempre està seca. 

Font de Marianegra

Torrent de Marianegra

Torrent de Marianegra

Cascada de Marianegra

Cascada de Marianegra

Es segueix per la pista fins a un revolt molt tancat a mà dreta, on el track que seguim segueix recte “pel mig del bosc net”. El bosc l’han tallat i hi ha diverses pistes per la zona. Per trobar el camí s’ha de seguir recte pel bosc tallat i baixant, es veu una pista més avall. En una desviació del track van a veure la Forca del Montseny. Ens hem desviat però no hem vist cap forca clavada a un faig (?). Seguim el camí i ara hauríem de passar per Cal Trompo. Un cartell avisant de gossos solts i perillosos ens fa desistir quan els gossos venen cap a nosaltres, així que seguim un camí a l’esquerra i més avall veiem la pista on hem passat en començar l’itinerari, la seguim de pujada fins a la zona de Santa Fe. 
Font del Conill

Aquí ens ha costat trobar el camí
Les fagedes es veuen molt seques

Ens arribem a la font del Frare passant per davant de la porta d’entrada a Cal Trompo, aquesta sense rètol de gossos! Seguim el camí paral·lel a la carretera fins a l’aparcament. Aquesta última part de l’itinerari no ens ha convençut, potser millor tornar pel camí de l’antic Convent que hi hem passat molt aprop.

És una excursió molt maca, que a la tardor ho ha de ser encara més, sobretot la zona de Marianegra, per mi dels millors racons del Montseny. I no és llarga, pel que permet gaudir dels paisatges.


dimarts, 5 d’abril de 2022

Pic dels Moros des de l’Ermitatge de Font romeu


Excursió amb el GREC Cerdanya al Pic dels Moros des de l’Ermitatge de Font romeu

Sortint just davant d’aquest santuari de Santa Maria de Font romeu es segueix el camí del Tour de Cerdanya amb marques vermelles i grogues que voreja les instal·lacions educatives esportives (collège lycée Pierre de Coubertin) de Font romeu. Un cop es deixen les instal·lacions d’aquest gran centre el camí s’endinsa a un bosc frondós i bonic. Es va baixant en direcció al riu (rec d’Eguet). Per no perdre gaire alçada nosaltres hem anat massa riu amunt i hem hagut de baixar per l’altra banda. No és una zona perdedora però hi ha força camins per ser una zona molt turística i camins ben traçats que fan de bon aprofitar. Un cop retornats al camí es va pujant fins als límits del bosc, on comencem a trobar neu. 





Es travessa un altre torrent i sembla adequat posar-se les raquetes, la neu és tova i s’ensorra molt. Ara seguim traces més o menys en direcció al Pic dels Moros, cap a dalt hi ha força neu. 

La vista des del Pic és molt bona, es veuen les dues carenes principals d’aquesta zona, la línia del Puigmal, Eina, Segre, etc. i per l’altre costat el Carlit, Coll Roig, etc. però que les boires no ens deixen veure els cims. A primer terme les àmplies planures de la Calma de Font romeu i per l’altre costat la plana cerdana.



Vistes cap al Carlit

Retornem pel mateix itinerari fins a creuar el primer torrent, on poc després hi ha un senyal que indica el refugi dels Llobins. De seguida apareix el refugi, lliure, amb vistes i que domina la zona Font romeu Targasona. Mengem i ens traiem les raquetes. Ara seguim un camí més al nord que passa pel mig del bosc de larix de Font romeu. Seguint el camí tornem a entrar al bosc inicial que dona a les instal·lacions esportiu educatives que voregem de nou fins on hem aparcat.

Bosc de larix i Cambra d'Ase al fons

Les instal·lacions esportives educatives



Track


dimecres, 23 de febrer de 2022

Pla dels Avellans - estany Negre - estany de la Pradella - La Bollosa

 

La Bollosa

El riu Tet, des que deixa l’enorme estany de la Bollosa fins que arriba Montlluís serpenteja entre els boscos i va paral·lel a la carretera que de Montlluís puja a La Bollosa. Hi ha diversos plans amb zones de pícnic molt concorregudes, fins a l’últim, el Pla dels Avellans. En aquest gran pla hi ha una instal.lació de telecadira (estació de Font Romeu) i hi baixa una pista d’esquí. Seguint el Tet hi arriba una pista d’esqui de fons des de la zona que en diuen Els Estanyets. I a l’hivern la carretera la tanquen aquí, hi ha un modest aparcament que en èpoques de vacances escolars es veu completament desbordat. 


El pont

S’aparca al Pla dels Avellans i en direcció al telecadira esmentat es troba el pont que permet creuar el Tet. Seguint a mà dreta i prop del riu cal buscar unes traces que pugen pel bosc, el camí a l’estany Negre. 


Estany Negre

Estany Negre

Pel mig del bosc i en fort pendent es va guanyant alçada. Quan es suavitza la pujada s’arriba a l’estany Negre. No hem vist cap marca del camí. Aquest tram, sense raquetes, pot relliscar pel gel, i en aquest cas millor fer-lo de pujada. L’estany Negre molt tranquil, a partir d’aquí sí que hi ha marques grogues i pals indicadors de l’itinerari dels llacs pel bosc de Llívia. Hi ha molts petjades per la vora de l’estany i alguna creuant pel mig, però amb la calor ambiental que fa seguim per la vora. 


Estany de la Pradella

Estany de la Pradella

En poca estona i lleugera pujada s’arriba a veure l’estany de la Pradella i les muntanyes de fons, la serralada del Carlit. És maco de veure pel contrast, al bosc no es veia res. Es va baixant fins a l’estany de la Pradella i es comença a trobar gent. En arribar a davant de la cabana de pedra més gent, alguns hi arriben des d’una altra instal.lació 
d’esquí (Roc de la calma) situada a la capçalera de la vall d’Angostrina, molt aprop de la Pradella.
 
L’excursió fins aquí ja és maca. Hi ha la opció de baixar directament al Pla dels Avellans o seguir l’ampla camí fins la presa de la Bollosa. De Pradella a Bollosa és una mica monòton però les vistes són agradables i en mitja hora aproximadament s’arriba a la presa. Les vistes milloren, els Perics es veuen plens de neu, l’aigua de l’embassament agafa tonalitats blaves, no sé si s’està desgelant en alguns punts. 

Els Perics des de la presa de la Bollosa


Carlit, Hotel de la Bollosa, i uns excursionistes creuant pel llac

La Bollosa

Creuant la presa es troben les diverses instal.lacions i el lloc on a l’estiu deixen els autobusos, i també un refugi que ofereixen menjar, molt temptador. Resta baixar per la carretera fins al Pla dels Avellans. Cal dir que la carretera no està neta, hi deixen la neu fins al Pla dels Avellans i només hi circulen motos de neu. 



Baixant per la carretera, cap al final de la Bolloseta

Una alternativa a passar per la presa seria agafar un camí que es desvia cap a l’estany de la Bollosseta i d’allà a la carretera, hi ha un pont a tocar. 


Una volta molt maca, que la majoria de gent fa amb raquetes. La única dificultat és trobar el camí a l'estany Negre que no està indicat i el pendent de pujada a aquest estany a l'hivern.

Track






dijous, 9 de setembre de 2021

Roc d'Aude i Mont Lleret

 

 

Llac de la Bollosa i Carlit des del Mont Lleret
 

Excursió fàcil pel Capcir al límit amb l'alta Cerdanya. És una circular sortint de l'estació d'esquí de Les Angles, carrer de la Pista Verda. Hem seguit el track de Erill https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/les-angles-roc-daude-mont-llaret-refugi-i-estany-de-la-balmeta-18529949 molt ben explicat. 

Hem pujat primer pels camins que han arreglat per les baixades de BTT creient que anàvem per les marques grogues, però era perillós i hem seguit per la pista d'esquí. A partir de la Jasseta les marques grogues es veuen i segueixen un camí correcte fins al Pla de Bigorra. Aquí hem anat a l'estany artificial i no hem vist marques, pel que hem seguit el track que pujava per les pistes d'esquí amunt. Al mapa indica un camí sortint de l'altre costat de l'estany artificial que deuen agafar els que pugen amb telecadira, probablement sigui més agradable que pujar per les pistes.

Atenció en no ficar-se als camins de baixada de BTT!

Llac de Matamala quan deixem la pista

Canigó i llac de Matamala

S'arriba fàcilment al Roc d'Aude, bona vista però molta instal.lació en referència a l'esquí. Es segueix l'àmplia carena, més aviat un altiplà, fins al Mont Lleret, una agrupació de pedres al mig del pla. La vista és execel.lent a 360 graus. Canigó, Madres, Pam, Perics, la carena del Carlit, Cadí, Pedraforca, la Tosa, la carena del Puigmal, fantàstic en dia clar.
Serra del Pic Carlit

D'esquerra a dreta: Carlit, Mont Lleret i Perics

Estany d'Aude i llac de la Bollosa

Seguint les marques grogues es baixa bastant en direcció al final del llac de la Bollosa, un parell d'encreuaments en direcció als estanys de Camporrells i Balmeta. Es puja lleugerament per arribar al refugi de la Balmeta.
Llac de la Bollosa

Els Perics des del refugi de Balmeta

Aquí tenim bones vistes del Puig Perics. Lloc ampli amb el rec del Peric i pastures. Ara el camí ja no té pèrdua, baixa cap a l'estany de la Balmeta, una vall més tancada que la resta d'excursió. De l'estany es segueix baixant fins al parking de Balmeta i seguint la pista s'arriba de nou on hem aparcat, al carrer de la Pista Verda.
Estany de la Balmeta

Una excursió bona per les vistes amb un parell de cims molt fàcils a l'abast de tothom.

Track 

 

dilluns, 16 d’agost de 2021

Puig de la Coma d'Or

 

Puig de la Coma d'Or (el del mig)

Havíem llegit que era un cim agraït, que té una situació excepcional a cavall entre l’Arieja i l’alta Cerdanya, que l’itinerari és fàcil, i que les panoràmiques són impressionants. Doncs tot això és cert, si bé en el nostre cas hi hem pujat en plena onada de calor pel que les vistes llunyanes deixaven molt que desitjar. 


Al llibre de “Cerdanya en família” de Manel Figuera d’edicions Salòria descriu de manera molt detallada tota la ruta circular que hem fet. A wikiloc també es troben tracks amb la mateix volta (portàvem els de Jep Boix i de Toni Planas que ja els he provat en altres excursions). 


Coma d'en Garcia, primeres llums a les muntanyes andorranes

Vall de Vésines des de la Tossa Rodona

Es surt del coll de Pimorent. S’agafa la pista de servei de EDF. Hi ha diverses opinions sobre on deixar el cotxe, l’ideal és deixar-lo a on arriba el camí pista de tornada, si es deixa més amunt cal pujar per anar fins al cotxe, i si es deixa més avall, a la carretera per exemple, es fa més desnivell a peu. De totes maneres les distàncies i desnivells són petits. La pista principal, on hem deixat el vehicle, és la que segueix per la àmplia vall de la Coma d’en Garcia (o Coma d’Engràcies segons alguns). No té massa encant, és molt oberta i sense vegetació. Més amunt es troba una captació d’aigües, es segueix la pista fent dreceres evidents. Segueix un camí ben fressat fins la Portella de la Coma d’en Garcia (2534 m).

Estany de la Coma d'Or

Es veu l'itinerari de pujada

Arribats aquí fem cas al Manel Figuera i agafem una petita traça a mà esquerra en direcció a la Tossa Rodona per veure l’amagada vall de Vésines. La vista és bona i podem veure el cim del Puig Padrós de Lanós i el Puig de la Coma d’Or i l’itinerari a seguir. No molt convençuts d’aquest desviament, ja que la visibilitat deguda a la calitxa és mol dolenta, retornem al coll. 


Des de la Portella d’en Garcia es veu molt aprop la següent, la Portella de Cortal Rossó o Portella de Coma d’Or (2501 m). El camí baixa una mica. Quan s’hi arriba es veu l’estany de Coma d’Or. Ara cal pujar i el camí s’acosta al Cap de Llosada sense pujar-hi i s’arriba a un coll previ al cim de Coma d’Or (2826 m).

Estany de Lanós, Carlit, la Grava i més

La petita cresta fins al cim 

Des d’aquí la cresta fins al cim, que per arribar-hi cal superar un parell de passos aeris però no gaire complicats. La vista és molt bona cap a les muntanyes de l’Arieja, els Perics, cap a la Grava, l’estany de Lanós, el Carlit. Per l’altra banda Puigllançada, Tossa, Moixeró, més enllà Puigpadrós i les muntanyes andorranes. Llàstima de calitxa que no ens deixa veure més!

Es baixa seguint el fil de la carena veient sempre l'estany de Lanós

Rec de Cortal Rossó

Seguint la ruta retornem al coll previ al cim i enfilem cap a un cim secundari que té una grossa fita de pedres a dalt. D’allà s’agafa un camí que va carenejant seguint el perfil de la muntanya, es va veient tota l’estona l’estany de Lanós i el Carlit. Es va baixant, unes estones més empinat que altres, i al final sense camí marcat, fins a un evident coll, la Portella de Lanós (2468 m), on es veu un camí que ve de la zona de l’estany de Lanós

Plans de Cortal Rossó

Refugi de Cortal Rossó

Ara s’agafa la vall de Cortal Rossó que ja no deixarem fins quasi el coll de Pimorent. Aviat es troba aigua, l’inici del Rec de Cortal Rossó. Es passa pel Bac de Cortal Rossó, es travessa el rec uns quants cops i s’arriba a una captació d’aigües. Es segueix baixant cap a un pla gran on al final s’agafa una pista que va seguint el relleu de la muntanya. Es troba el petit refugi de Cortal Rossó (tancat), es veu el poble de Porta Pimorent molt avall i es segueix la pista fins poc més amunt del coll de Pimorent on hem deixat el vehicle. 

Vistes sobre Porta Pimorent

Una gran volta amb panoràmiques diverses i un cim interessant. Recomanable!


Track