Google Website Translator Gadget

dissabte, 14 d’abril de 2018

Del pou de glaç de Canyamars al santuari del Corredor

Hem seguit la ruta de wikiloc https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/pou-de-glac-de-canyamars-santuari-del-corredor-756158 sortint del Pou de glaç de Canyamars per pujar al Corredor. L’hem fet en sentit invers ja que la previsió meteorològica donava pluja i preferíem que ens enganxés de baixada per la pista.



Val la pena donar un cop d’ull al pou de glaç, una construcció important, amb una rampa per on baixaven els blocs de gel des d’una bassa on es congelava l’aigua, i una construcció força gran per emmagatzemar-los. Segons el panell informatiu s’havia enviat aquest gel fins a Cadis, poca broma!





Seguint la pista es passa al costat d’una casa que té el terreny ple de maquinària agrícola com a decoració. Una mica més enllà a mà esquerra es troba una porta d’entrada a la finca Can Xerrac. La ruta que seguíem passa per la casa, però els gossos ens ho impedeixen. Tirem amunt pel bosc sense apropar-nos gaire a la casa i al cap d’una estona es troba una pista i veiem que ja estem sobre la ruta desitjada. Aquesta pista ja no la deixarem, té pujades fortes, són camins típics de bosc. 

 
La ruta entra dins la finca però abans de girar cap a la casa seguiu bosc amunt, en la mateixa direcció que porteu

 
Moltes i maques alzines sureres als camins
Ens anem aproximant a la carretera i l’àrea d’esplai del Corredor. A continuació trobem una petita desviació que porta a un mirador. Val la pena, tenim vistes a Montcabrer, Burriac, Cèllecs, el Montseny queda tapat pels núvols. Retornem al camí i en poca estona som al santuari del Corredor, lloc molt ampli i agradable. Església del santuari, un pati que sembla preparat per fer-hi activitats musicals, bar restaurant, aparcaments, vista.

 
Montcabrer, Burriac, Cèllecs...des del mirador

Santuari del Corredor


La baixada no té cap dificultat, es separen els camins que van cap a Vallgorguina i cap a Mataró. Més avall, veiem de lluny unes cases que deuen ser de Collsacreu, a la carretera entre Vallgorguina i Arenys. Després de passar pel costat d’una gran finca, Can Rupit o Can Jaume d’Alzina, al costat de la porta d’entrada hi ha una senzilla creu que és la Creu de Rupit. Dona nom a al torrent que seguirem a partir d’ara fins al final.  Amb les pluges d’aquesta primavera està tot molt verd i humit. A la part baixa hi ha força cases, algunes adaptades a turisme rural. 

Una ruta circular entre boscos, amb moltes alzines sureres precioses.



Creu de Rupit

Torrent de Rupit a la zona baixa


Track

dilluns, 9 d’abril de 2018

Ruta prehistòrica de Céllecs i bosc encantat d'Òrrius




Sant Bartomeu de Cabanyes

Hem seguit la ruta https://ca.wikiloc.com/wikiloc/rutes-senderisme/bosc-encantat-dorrius-des-de-sant-bartomeu-by-orrius-team-9519950&showFollow=1#wp-9519945 d'Òrrius Team molt ben explicada. Discorre per camins entre el Vallès i el Maresme, costat Vallès.



Es surt de l’ermita de Sant Bartomeu deCabanyes, a la carretera d’Òrrius a La Roca. Es comença de baixada cap a la font de sant Bartomeu i seguim baixant, tant que ens despistem i ja no seguim la ruta que volíem. Això ens indica que cal anar amb molt de compte si volem veure tot el que proposa la ruta. La direcció que portem ens assenyala que aviat trobarem la ruta de nou pel que seguim baixant, però la penalització és que ens perdem el dolmen de Céllecs i al Plat del Molí que formen part de la "Ruta Prehistòrica de Céllecs".

 
L'Elefant

L'Indi


Així anem a parar al Bosc Encantat d’Òrrius, a tocar de la carretera de La Roca a Òrrius. Anem veient els diferents elements que amaga aquest bosc, l’Elefant, el Moai, l’Indi, blocs de pedra treballats per donar aquestes formes, molt sorprenent.

 
Pedra de les Creus

Pedra de les Creus

Pedra Foradada


Deixem el Bosc Encantat i per camins i corriols anem a trobar la "Ruta Prehistòrica de Céllecs" altre cop. Veiem la Pedra de les Creus, el dolmen de Can Gol II (el I crec que està dins una casa a una urbanització i per això té menys gràcia), la Pedra Foradada i la Pedra de les Orenetes, un enorme bloc amb pintures primitives que costen de veure.

 
Pedra de les Orenetes

A partir d’aquí per corriols de pujada es retorna a Sant Bartomeu. Tingueu en compte que compartiu corriols estrets, amb poca visibilitat en alguns punts, amb els practicants del BTT.

 
Camins primaverals

És una volta senzilla tècnicament parlant, interessant culturalment, i en que la multitud d’encreuaments fan quasi obligatori l’ús de navegador.








diumenge, 18 de març de 2018

Per les comarques del Coll de la Perxa: Cerdanya, Conflent, Capcir

Montlluís i Canigó


El Coll de la Perxa és un punt geogràficament interessant. Una àmplia collada elevada a 1600 metres que separa dues conques de rius, Tet i Segre. Hi conflueixen quatre carreteres, Perpinyà a Puigcerdà, antiga via romana, a Quilhan, a Ur per Font Romeu, i a Eina. Hi passa el el ferrocarril de via estreta de Prada a la Tor de Querol, popularment dit el tren groc. És un punt estratègic en les comunicacions pirinenques. Hi conflueixen tres comarques Cerdanya, Conflent i Capcir.

Actualment pertany a França en virtut del Tractat dels Pirineus. Sembla que els negociadors francesos del Tractat coneixien molt bé el territori, mentre que els espanyols no, ja que ho feien a esquenes de les Corts Catalanes, amb el resultat que el Tractat va ser molt favorable als francesos. Tot i això els negociadors de Felip IV van aconseguir retenir Llívia amb l'argument que era una vila i no un poble. 

Si bé la ubicació del coll de la Perxa és a La Cabanassa es podria dir que en aquest altiplà hi ha també Sant Pere dels Forcats, Montlluís, i aprop La Llaguna i Planès

Hi ha hagut confusions sobre la pertinença d’aquests pobles a la Cerdanya o al Conflent, i en el cas de La Llaguna, al Capcir. Anteriorment es consideraven pobles de la Cerdanya / Capcir, però el Nomenclàtor toponímic de la Catalunya del Nord, aprovat el 2007 per l'Institut d'Estudis Catalans i la Universitat de Perpinyà, situà aquests pobles al Conflent. 

La Cerdanya l’articula el riu Segre i el Conflent el Tet que desemboca prop de Perpinyà. El Capcir és terra de l’Aude.  

La manera més habitual d'arribar al Coll de la Perxa des de Catalunya (sud) és a través de l'Alta Cerdanya o Cerdanya francesa, que és la part alta de la vall de la Cerdanya. Passant pel coll de Rigat s'arriba a la Perxa i es tenen unes vistes impressionants. L’espectacular Cambra d’Ase, el Canigó, tota la Cerdanya, els llunyans la Tossa, el Cadí i el Pedraforca i cap a la zona de Pimorent. Aconsello la carretera que surt del mateix coll i va cap a Eina i Llo, que va enfilada sobre la Cerdanya, i per tant es gaudeix d’una vista privilegiada.
 
Coll de la Perxa

Espais oberts

Hem parlat de bones vistes, però és que tots els pobles indicats abans estan entre 1500 i 1600 metres d’alçada!
 
Grans vistes

Carretera entre Coll de la Perxa i Eina

Molt aprop del coll, a Montlluís podem girar cap a l’esquerra (venint de Puigcerdà), i ens trobem la desviació cap a La Bullosa, i al cap de poc La Llaguna. Una mica més i s’entra al Capcir, una comarca petitona, un altiplà envoltat de muntanyes amb 2 embassaments, pistes d’esquí de fons i alpí, un petit aeroport, i amb excepció d'Els Angles, uns pobles petits i encantadors. Algú en diu la Petita Sibèria, però amb el canvi climàtic pocs dies hi fa tant fred com suposa el nom. I segons la Viquipèdia s’hi parla el capcinès, un llenguatge de transició entre els parlars rossellonesos i l'occità dels pobles veïns més al nord.
 
Mirant cap a Pimorent

Grans postes de sol mirant al Cadí

Hem indicat que des de prop de La Llaguna es va al llac de la Bollosa i la zona del Capcir. Des del Capcir, Formiguera, es va cap als llacs de Camporells, i des de Esposulla, per la vall de Galba, es puja a la Portella d’Orlu. Des de l’altre costat, per Puigbalador es puja a la serra de Madres. Muntanyes per caminar no en falten.
 
Real i el petit embassament de Puigbalador

Cambra d'Ase
Si a Montlluís es segueix la carretera principal es baixa cap a la capital del Conflent, Prada, i als pobles que donen accés al Canigó, al monestir de Sant Miquel de Cuixà i a Vilafranca del Conflent, que va ser una important fortalesa militar hàbilment situada en un congost del riu Tet.

 
Pedraforca des de Sallagosa
Però el que m’ha captivat d'uns dies per aquesta zona són les llums, la amplitud, uns pobles d’alçada i les vistes d’aquesta terra entre tres comarques, plenament catalanes però repartides entre dos estats.

divendres, 23 de febrer de 2018

Tavascan - Pla de Boavi


Excursió fàcil cap al Pla de Boavi, Parc Natural de l'Alt Pirineu. Vam deixar el cotxe a 1 km de Tavascan, depenent de la neu, el gel i el vehicle es pot seguir més o menys enllà. En tornar el gel s'havia transformat en fang, ja que començava a ploure - nevar, segons la cota. 


Pla de Boavi

El camí no té cap dificultat, tan sols em va sorprendre la total absència de rètols indicadors, ni tan sols indiquen cap al refugi de Certascan! (almenys jo no el vaig veure). Suposo que té a veure amb la particularitat d'aquesta zona que es tracta de terrenys privats, que no deixen passar vehicles cap a les pistes d'alçada. 
Pla de Boavi


Pla de Boavi

Fins la presa de Montalto s'anava força bé sense raquetes, però a partir d'allà i sobretot per moure's pel Pla de Boavi eren molt aconsellables, ja que t'enfonsaves molt sense.


A les parts altes començava a nevar

Millor amb raquetes



Track
 

divendres, 2 de febrer de 2018

La Mare de Deu del Mont, gran mirador entre Garrotxa i Empordà


Verdaguer, Bassegoda i a la dreta Canigó

La Mare de Deu del Mont és un fantàstic mirador al límit entre l’alta Garrotxa i l'alt Empordà amb una excepcional vista a 360 graus. Malauradament quan hi hem pujat els núvols ens han tapat tot l’Empordà. S’hi pot arribar en vehicle, però l’excursió d’avui hi puja des de Beuda, prop de Besalú. Els camins estan molt marcats, varietat de colors, fites i rètols.
Sant Llorenç dels Sous
Sant Llorenç dels Sous

Sant Llorenç dels Sous

Font dels Monjos
Es surt d’un espai aparcament prop de Beuda amb cartells i postes indicatius, al cap de poca estona per una pista ens desviem per un camí a l’esquerra. Un primer encreuament amb el camí per on baixarem. Altre cop a esquerra en direcció a una muntanya anomenada El Castellot, que no hi anirem, i comença a pujar sense parar. Després d’uns 500 metres de pujada pel bosc s’arriba a Sant Llorenç dels Sous, unes restes d’una abadia benedictina amb orígens a l'any 871 molt interessants de visitar. S’ha restaurat i hi ha plafons explicatius de les diverses etapes històriques d’aquesta abadia. Val la pena dedicar-hi temps. Al costat hi ha la font dels Monjos, seca.
El camí drecera passa per aquí

Boires cap a l'Empordà

Cingles de Tavertet

Pedraforca, Sant Amand, Taga, ...

Des de la carretera mateix surt el camí que puja a la Mare de Deu del Mont. Es troba un desviament, una drecera, es pot anar per una al pujar i l’altre en baixar. Ens ha agradat més la drecera per la geologia, unes curioses formacions rocoses. Es va a parar altre cop a la carretera però poca estona, una tanca de bestiar ens indica on segueix el camí. Algun encreuament més i ja som dalt, una altra tanca que dona a la carretera, a tocar de les antenes, el santuari i restaurant. Ho trobem tot tancat, suposo perquè és finals de gener.
Cingles de Cabrera

Comanegra i darrera Costabona



Santuari de la Mare de Deu del Mont
Hi ha un mirador amb una taula semicircular amb els noms de tots els cims que es veuen, senzillament impressionant. Llàstima que els núvols ens tapin més enllà de l’Albera, no veiem el mar. No especifico les muntanyes que es veuen perquè són totes les d’aquest sector. L’Alta Garrotxa impressiona pels cingles i espadats. El Comanegra i Bassegoda es veuen molt bé. És un lloc per estar estona mirant i resseguint muntanyes.

Una escultura de Mossèn Cinto Verdaguer davant del Canigó té la seva gràcia. Durant l'excursió es troben diferents referències a Verdaguer, per exemple les fonts. A més sembla que "va fer una estada d'un mes i mig al santuari, on va trobar el mirador que cercava per contemplar el Canigó i tranquil·litat per a escriure". 
Font de Roca Pastora
Es baixa pel mateix camí fins a Sant Llorenç dels Sous i un cop allà es pot seguir per la carretera fins a la font de Roca Pastora. Ho hem trobat tot molt sec però aquesta font, amb aixeta, té aigua. Seguint carretera avall es troba un camí a mà dreta que ens porta per una baixada més suau que la pujada fins a l’encreuament inicial.
Allà dalt, quasi no es veu, és on hem pujat per dins aquests boscos
És una excursió a un lloc que es presta a badar amb les vistes un cop dalt, i la visita a Sant Llorenç dels Sous també pot ser més o menys entretinguda. Val molt la pena.

Track