Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dissabte, 20 d’abril de 2019

De la vall del Querol a la de Brangulí

Bell-lloc, quasi no es veu l'espadanya
Un amic ens ha portat a fer una excursió a una valleta no massa coneguda a la Cerdanya, la vall del riu Brangolí. Entre les valls del riu Querol, aigües que baixen de Pimorent i les del riu Angostrina, que venen de la zona de la Bollosa, hi ha unes quantes muntanyes de 2200 metres de les que baixen els torrents de Brangolí i de la Bena, sota de les quals hi ha petits llogarets com Bena, Feners i Brangolí. La ruta va buscar aquests poblets. 


Rec de Puigcerdà
Hem sortit de La Tor de Querol anant a buscar el rec de Puigcerdà, i aviat hem enfilat amunt deixant Enveig a sota. La capella de Bell-lloc va desapareixent a mesura que ens enfilem. Hi ha força camins però convé no perdre l’orientació. Hem passat pel costat d’un centre de vacances a peu de la carretera. Algun tros l’hem fet per carretera però en general hem seguit camins antics amb parets de pedra. 
Antic safareig a Feners

Dolmen entre Feners i Brangolí
A Feners, amb algunes cases arreglades aparentment per turisme rural, la carretera segueix cap a Brangolí, pel camí visitem el dolmen, només cal desviar-se 50 metres. A Brangolí també hi ha una casa rural arreglada per turisme, i una església i un cementiri molt macos. Tornem per la carretera fins a Feners i pel mig del poble amunt seguim marques i camins que ens porten en direcció a la vall de Bena (si se'n pot dir així, torrent de la Bena). Passem per un aparcament que permet seguint aquesta vall anar cap als Pics del Coll Roig i el Carlit
Brangolí

Cementiri de Brangolí
Pujant cap a Bena


Per carretera arribem a Bena, aparentment dedicat a agricultura i ramaderia de muntanya, i seguint per la pista en el coll de Bena saltem cap a la vall del Querol. D’aquí baixem cap a la borda de Salit, on cal seguir camins que acabin de baixar a La Tor de Querol
Borda de Salit
En general hi ha marques a tot l’itinerari, però cal tenir un cert sentit de l’orientació per evitar confusions. La major part de la ruta es fa per prats de muntanya bastant abandonats, i es veuen molts marges de pedra actualment en desús. Sap greu, tanta vida que devia haver-hi en el passat.

Track

dissabte, 13 d’abril de 2019

La Roca Corbatera i Sant Joan del Codolar al Montsant


Sant Joan del Codolar
Els qui seguiu aquest blog sabeu que tinc un cert interès per la Serra de Montsant. Ens faltava el punt més alt de la Serra Major, la Roca Corbatera de 1163 metres i l’ermita del Codolar, tot dins l'espai del Parc Natural de la Serra de Montsant. Així hem seguit aquesta ruta de wikiloc que surt de Sant Joan del Codolar. Aquest nom ja ens diu que és el que trobarem prop de l’ermita, còdols, sobretot a la pujada a la Serra Major i cap a la Roca Corbatera.


La Morera del Monsant

Tota l’excursió es fa pràcticament seguint el GR 174, excepte a dalt de la Serra Major. En pujar a la Serra es pot fer  alguna drecera. Un cop s’arriba al pla de dalt la Serra el GR s’enfila una mica més i el track que seguim va més avall. Volíem veure la Cova Santa però buscant entre els dos camins no l’hem trobat. La ruta que seguim fa alguna cosa rara, potser és més lògic anar per dalt i seguir la carena fins al monument del Crist i d’allà a Roca Corbatera.


Un cop dalt la Serra, diversos camins i no trobem la Cova Santa



A dalt les vistes són espectaculars, Cornudella, Siurana, el pantà de Siurana, les diverses serres que envolten el Priorat, el Pirineu ben nevat de fons. Abans d’arribar a la Roca Corbatera sorprèn un gran forat, són els barrancs de les Pletes i de Pelags. Al costat oposat del forat l’ermita de Santa Maria de Montsant, darrera i enfonsat, Ulldemolins.


Barrancs de les Pletes i de Pelags

Roca Corbatera

A la dreta, Santa Maria del Montsant, a l'esquerra treu el cap Ulldemolins

Des de la Roca Corbatera es segueix en direcció a Albarca. No s’arriba al poble i un grup d’indicadors ens porten pel camí dels cartoixans en direcció a Sant Joan del Codolar. Més endavant el camí es divideix, el dels Cartoixans va més avall, sembla que comunica cap a la Morera i Scala Dei. En aquest últim tram s’observen formacions geològiques curioses i roques de color rogenc i groc.


Siurana i el pantà del seu nom, Cornudella, des de Roca Corbatera

Albarca, extrem NE del Montsant



I s’arriba altre cop a l’ermita de Sant Joan del Codolar, un racó acollidor, amb una entrada vorejada de vells xiprers preciosos. L’ermita, la casa de l’ermitana, un punt d’aigua, una zona de barbacoes. Un lloc tranquil, relaxant. Això sí, la carretera que hi puja des de Cornudella és molt estreta i cal vigilar perquè dos cotxes no es creuen en la major part del traçat.


Curioses formacions rocoses


Situació de Sant Joan del Codolar


Ermita de Sant Joan del Codolar

Aquests vells xiprers donen entrada a Sant Joan del Codolar


Com sempre el Montsant t’exigeix una mica d’esforç però mai decepciona.


diumenge, 31 de març de 2019

Pont Gisclard
Des del poble de Planès a l’alt Conflent (Catalunya Nord) es pot fer una ruta circular força interessant. Es tracta d’anar a veure el pont Gisclard, l'únic pont penjant ferroviari encara en servei a França. Es troba a la línia del tren groc de Vilafranca de Conflent a La Tor de Querol. Aquest tren, inaugurat el 1910, és excepcional per les obres d’enginyeria que es van haver de fer. L’estació de Bolquera és la més alta de França, a 1593 metres. El pont Gisclard, suportat per dues pilastres de 28 i 32 m, separades 151 m, té una altura de 80 m sobre el riu; va ser dissenyat per l'enginyer Albert Gisclard, comandant de l’exèrcit francès. El pont permet al tren travessar el riu Tet. L’electricitat produïda per la presa de la Bollosa alimenta la línia del tren groc.


La ruta té interès, a més, perquè hi ha marcat un circuit botànic amb indicacions de plantes i arbres que es van trobant i que ens acompanya durant tota l’excursió.
Montlluís des de Planès


Església circular de Planès
Des del coll de la Perxa, es va cap a La Cabanasa i Sant Pere dels Forcats i es segueix fins a Planès. És aconsellable visitar l’església circular dedicada a la Mare de Deu de la Mercè, a la part superior del poble.

Es veu Prats Balaguer on s'acaba el bosc baixant cap als Banys de Sant Tomàs

Des de Planès hi ha indicador per anar al pont però nosaltres hem fet la ruta al revés, començant una mica més amunt en direcció a unes antenes. El camí es fica al bosc i va baixant, algun tram amb fort pendent. És un bosc maco i ben conservat, amb una bona varietat d’espècies. Al límit del bosc un encreuament ens permet baixar al Banys de Sant Tomàs. Fem un tros de camí fins que els veiem molt avall i ho deixem córrer. Retornem a l’encreuament i seguim el camí cap al pont. Ara sembla un camí antic molt ben fet, marques grogues. Es comença a veure enmig del bosc el pont. Suposo que a l’estiu i tardor no es veu res, a l’hivern té aquest avantatge.

Banys de Sant Tomàs




En un punt cal desviar-se una mica del camí i es va a parar a un espai estrany, com la part superior d’uns petits túnels tancats per una tanca. Enfilant-se una mica a la taca es té una bona visió frontal del pont. Impressionant la imatge del ferro entre roures. Correspon a una època daurada de la construcció en ferro.

Es retorna al camí i al cap de poc es passa per sobre l’estació del tren groc i a partir d’allà es segueix per la carretera que baixa a l’estació fins al poble.


Si es fa a l’hivern es veu millor el pont, i si es fa per primavera o estiu es veuran moltes plantes que a l’hivern no hem vist o arbres dels que no hem vist les fulles i l’aspecte. 

 Track

dimecres, 23 de gener de 2019

Les fonts de Llívia i volta cap a Cereja

El Cadí des del Pla del Tudó
Anirem a les fonts de Llívia i tornarem per Cereja.

Es surt de la part nord de la vila de Llívia i es va a buscar un camí que va pel costat nord i per sota del Turó del Castell. Hi han rètols indicadors cap a les fonts. Es deixa aquesta pista que va cap a Estavar i es gira en direcció nord paral·lel al riu. Al cap de molt poc ja tenim l’indicador que ens diu que som a la font del Sofre. Baixem fins al riu i veiem una font que quasi no raja, portem molt temps de sequera aquest hivern. El riu té molts trossos amb gel. Retornem al camí per seguir cap al nord, seguint amb el riu de Targasona al costat. 

Riu de Targasona a la font del Sofre
Riu de Targasona a la font del Sofre
Una mica més amunt s’arriba al pont del Carrasut, amb un panell explicatiu que ens diu que és un exemple de la importància dels sistemes de rec pels conreus. Es regava per inundació i calia ser molt eficients en els sistemes de rec. El pont està situat a una valleta que porta a la font del Ferro, al fons de la valleta hi ha el rec del Tudó. Es retorna al camí del riu de Targasona (o rec dels Ribals) i seguint cap al nord es troba una cascada. Allà el camí fa una petita volta per guanyar desnivell, posteriorment segueix fins que creua el Riu de Targasona en una altra cascada espectacular i el deixem definitivament.
Pont del Carrasut




La cascada del riu de Targasona on deixem de seguir el riu

Ara el camí gira cap al sud i puja cap al pla del Tudó. Quan gira cap al nord deixa el camí que va a Targasona i torna a virar cap al sud. Aquest tram de camí té bones vistes ja que està enfilat a l’altiplà del Tudó. Es passa pel costat d’una granja i per una carretera asfaltada es baixa cap a Cereja.

Vistes cap a Sallagosa
Arribant a Cereja
Es va a parar a la plaça de Cereja i busquem el camí vell de Llívia, direcció sudest. Es segueix aquest camí que va a parar a la carretera de Cereja i pel costat del cementiri s’arriba al punt de sortida.
Pel costat del cementiri de Llívia


Track