Google Website Translator Gadget

diumenge, 12 d’agost de 2018

De Planes de Son a Campolado i Pas del Coro

Pinetó, Roca Blanca i Tésol

Les Planes de Son tal com indica el seu nom estan a un extens pla per damunt del poble de Son i als peus del Tésol, la muntanya emblemàtica de la zona. El centre de natura es va construir en aquests plans. Anteriorment hi havia vist campaments d’estiu ja que el lloc és molt adequat, pla, amb aigua, prop de muntanyes, assolellat...Actualment el centre de natura és una base de sortida de moltes excursions i activitats, d’estiu i d’hivern, tant per la facilitat d’arribar-hi com per les pròpies instal·lacions i serveis que ofereix el centre.

Les Planes té uns punts de referència bàsics:
·      el coll de Fogueruix i el refugi del Pla de laFont, que amb un desnivell important donen accés a la vall de l’Escrita o Espot
·      la carena Pinetó – Roca Blanca – Tésol
·      el Pas del Coro que pels Plans del Breviari dona accés a la vall de Cabanes

i les excursions que planegem quasi totes inclouran algun d’aquests punts.
Cabana de Cabanyeres
Avui hem fet una volta de passeig, de conèixer els entorns propers. Així sortint del centre de natura pel camí marcat, en arribar a la font hem seguit una pista que ens ha dut a la Cabana de les Cabanyeres, amb una pleta preciosa. Després hem seguit la pista creient que era una paral·lela que va més amunt, pel que ens ha calgut remuntar pel bosc fins a la “pista bona” i ja hem trobat els plans de Campolado. Això és una zona de prats i aiguamolls just a sota dels pics de Roca Blanca i Tésol, que a l’hivern rep tota la neu que baixa d’aquests cims i a l’estiu són pastures pel bestiar tant domèstic com salvatge.  Un dels racons bonics i relativament amagats de les valls d’Àneu. I té bones vistes
cap a Arreu, cap a Mont Roig Ventolau, Campirme, refugi del Pla de la Font, etc.
 
La Roca Blanca treu el cap al fons i el Tésol, a mà dreta, des de Campolado

Coll de Fogueruix i refugi del Pla de la Font des de Campolado

Coll de Fogueruix i refugi del Pla de la Font des de Campolado

A Campolado hem seguit el camí de marques grogues que ve del refugi del Pla de la Font en direcció al Pas del Coro. Aquest pas separa la vall de Cabanes, i el final de les pales del Tésol  de les grandioses planes de Son. Un camí baixa als plans de Breviari i segueix per la vall de Cabanes cap al refugi del Gerdar o cap a la Mata de València (una bonica excursió circular que torna a Son). L’altre camí baixa cap a les Planes de Son, l’agafem fins al centre de natura, on hem començat la volta.  

 

diumenge, 17 de juny de 2018

Puig Neulós, a l'Albera

Veïnat de Recasens, Puig Neulós, castell de Recasens, la ruta d'avui

Hem anat al pic culminant de la serra de l'Albera, el Puig Neulós de 1.256 m. seguint la ruta Puig Neulós de l’avipep, i aparcant al mateix lloc que ells, a la pista que puja de Cantallops (Alt Empordà), al costat del pont que puja fins al castell de Requesens, creuant el riu Anyet.



Tirem una mica enrere per la pista per anar a agafar el camí que puja al veïnat de Requesens. Sorprèn la vegetació exuberant. La zona forma part del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera i aquesta n'és una de les més ben conservades. No entrem a la casa i seguim amunt, veiem les runes de l’ermita de Requesens a baix. Anem a agafar el camí pista del Coll Forcat, passant per la font de la Verneda. Al Coll Forcat hi ha abundosa vegetació, s’ha de seguir el camí que segueix la carena, cap a la dreta.
 
Castell de Recasens des del veïnat de Recasens


Pujant al coll Forcat
Seguint el camí de la carena, entre prats i boscos, i amb boira ja que el dia es va complicant, s’arriba a un prat amb una caseta de telecomunicacions i davant es veu una petita muntanya de roca, la Roca dels Tres Termes. La ruta passava per dalt, ho intentem un bon tros, però amb la boira acabem trobant més pràctic baixar a la pista del costat francès, que una mica més enllà s’ajunta amb la ruta que seguim.
 
El camí de la carena


 
Roca dels Tres Termes
Quan desapareix el bosc ve algun dubte amb les tanques de bestiar, per quin costat pujar?  Uns faigs molt baixets i inclinats ens confirmen el que notem, el vent de tramuntana. Seguim pujant  amb boira i vent fins al Puig Neulós.



El que més es veu del Puig Neulós són tanques, de bestiar i altres amb elements punxants fins i tot, envoltant uns edificis aparentment de telecomunicacions. Una carretera pel costat francès ho acaba d’empitjorar. La vista, quan els núvols ho permeten sembla interessant, cap a un costat la plana del Rosselló i cap a l’altra l’Empordà.  Es veu el coll on hem d’anar però cal rodejar aquests edificis tant ben protegits, pel costat francès, seguint el rètol de la Font de la Tanyareda.



Arbres tocats per la tramuntana

Puig Neulós

Collada de la Tanyareda, a baix, cap a on ens dirigirem

La plana del Rosselló des del Puig Neulós

Es baixa pel costat francès entre fageda i prat fins a trobar la font de Tanyareda. Poc més enllà el petit refugi ocupat per francesos. Fa estona que sentim trons cada cop més a prop, i evidentment comença a ploure al cap de poc. Ens hauríem d’haver quedat al refugi! Els grans faigs ens fan d’aixopluc durant la tempesta. Intentem sortir i arribem justament al punt on es deixa la carena i un indicador diu “Recasens”. La tempesta ataca de nou, aquest cop amb pedra menuda també. Altre cop sota els faigs, i mentrestant busquem el camí, que no és evident. No baixa pels faigs, tal com indica el rètol, sinó que gira 180 graus cap a la dreta, fora del bosc. Al cap de poc el camí ja baixa normal per la fageda.

Sort d'aquests grans faigs quan hem suportat la tempesta

Puig Neulós des de Tanyareda

Refugi de la Tanyareda

La tempesta que ens caurà al cap d'un moment

Després de la tempesta els núvols baixen per la muntanya del davant
El camí es converteix en pista i va baixant, es pot fer alguna drecera, es passa sota el coll del Faig, més avall el collet del Vent. Aquí seguim la ruta que van fer els que seguim, cap al forn de calç, però no ens ha convençut, no trobem cap camí! Pensem que és millor la volta que fa la pista. Un cop a la carbonera i el forn de calç anem cap al castell de Recasens, que malgrat estar tancat, és impressionant per dimensions. I per la pista del castell retornem a l’encreuament on hem deixat el vehicle. En passar per sobre el riu Anyet observem que ara baixa d’un color marró xocolata, molt diferent del matí quan hem començat!
 
Restes de la carbonera

Forn de calç

Castell de Recasens
Una ruta circular interessant per la diversitat de paisatge i vegetació, llàstima que el cim estigui tant espatllat amb les telecomunicacions.

Veïnat de Recasens

Riu Anyet després de la tempesta
Track











dissabte, 16 de juny de 2018

La muntanya de les Salines. Roc de la Frausa a l'Alt Empordà

El Moixer i la carena de la muntanya de les Salines des de Maçanet de Cabrenys
El Santuari de les Salines de Maçanet de Cabrenys (Alt Empordà) té molta tradició i s'hi venera la Mare de Déu des de l'any 1275. Sembla que hi havia unes salines en el pla de davant la capella que seria l'origen del nom. Els pastors hi col·locaven sal com aliment per les vaques i ovelles que pasturaven per allà.  Aquest santuari és un punt estratègic molt important per conèixer la zona. S'hi puja per pista forestal des de Maçanet de Cabrenys, els primers km estan asfaltats i la resta són acceptables per turisme. 

En l'excursió d'avui pujarem des del santuari de les Salines als cims de Serra de les Salines, la carena fronterera, El Moixer, Roc del Comptador, Roc de Frausa i el Roc de la Campana, tots ells d'alçades similars sobre els 1450 metres. Hem seguit la ruta Les Salines Roc de la Frausa de metcoro en sentit invers, és a dir primer hem fet la carena i hem tornat per la fageda.

Sortint doncs de Les Salines, a 1080 metres d’alçada, es retorna 100 metres per la pista on hem vingut i en la corba que travessa un torrent s’agafa un camí que puja al Coll del Pou de neu. És un encreuament de camins important. Cap a la fageda surten dos camins, un el farem d'anada i l'altra de tornada. Mirant la fageda agafem el de l'esquerra.

Es puja entre faigs i al cap de poc s'acaba, ja som a la carena. El Moixer és el primer cim, no té pèrdua per les antenes, caseta, carretera asfaltada que hi puja. Un gran mirador que val la pena.

Coll del Pou de neu

El Canigó

Vista cap al Bassegoda i cims d'Osona

La badia de Llançà a Port de la Selva i a la dreta el massís del Cap de Creus
A partir d'aquí el camí segueix la carena amb pujades i baixades esquivant els trams més incòmodes. El camí és fàcil de seguir i molt bonic, per les vistes, la ginesta florida, l'alçada. Així es van fent cims, el Roc del Comptador (amb 1451 metres és el sostre de l'Empordà), el Roc de Frausa (sembla que els francesos han fet algun error i es veuen indicadors amb el nom "Roc de France", que no n'hi ha per tant per anomenar-lo així. I alguns situen al Roc del Comptador el Roc de France, un embolic, vaja!). 

Més enllà, quan el camí es troba una petita avetosa, hi ha el desviament del camí de tornada. Es segueix una mica més fins al Roc de la Campana, tots aquests cims tenen en comú les vistes cap al Rosselló per un costat, i cap a l'Empordà, Garrotxa, i més enllà per l'altra. Es gaudeix de les vistes en aquesta carena.


Embassament de Boadella i al fons a la dreta es veia el llac de Banyoles


Es retorna fins a la cruïlla de l'avetosa i s'agafa el camí que baixa cap al costat francès. És un camí molt maco a través d'una gran fageda que ens porta de nou al Coll del Pou de Neu. Des d'aquí es segueix altra cop pel sender que baixa al santuari de les Salines.

El Moixer des del Roc de la Campana

La plana del Rosselló

Golf de Roses i embassament de Boadella


La preciosa fageda de tornada
Una excursió molt maca per les vistes que es té tota l'estona, per la fageda, i relativament curta de km i desnivell per tot el que es veu. Els camins estan tots senyalitzats, tan sols s'ha de vigilar quin agafar en cada cas. Val molt la pena.

Track










dilluns, 21 de maig de 2018

Font de Marianegra i riera de les Truites al Montseny




Hem seguit l’itinerari ID 11992908 de Jep Boix a wikiloc. Per malentesos hem aparcat al pàrquing de les Ferreres enlloc del que aconsellava la ruta, i així ja ens toca fer 0,5 km de més. El camí baixa per la fageda de manera tranquil·la i arribem a l’entrada de la casa Els Graners, un lloc molt maco, amb vista a Les Agudes. Aquí costa trobar el camí. Totalment d’acord amb el consell d’anar amb GPS, durant tota l’excursió es troben un munt de canvis de camí no sempre evidents.
 
Prop del desviament d'Els Graners, vista a Les Agudes

Refugi lliure

Més endavant i més avall, es troben dues cases, una abandonada i l’altre en diuen un refugi lliure. Reprenent una miqueta el camí ens desviem a mà esquerra per una pista que planeja fins la font de Marianegra, o “font dels quatre raigs”, pels bons dolls d’aigua que en surten. Aquí es troba la Riera de les Truites, i just sobre la pista el Salt de la Marianegra. Cal remuntar per l’esquerra de la riera, tot veient els diversos salts que fa la Riera de les Truites. És la part més bonica de l’excursió. Ens hem embolicat i hem pujat massa fins una pista abandonada. Just després del Salt es travessa la riera i es veu un camí a mà dreta, que seguint-lo porta a la font del Conill (que no raja, està com clausurada).
 
Font de Marianegra

Riera de les Truites

Riera de les Truites

Riera de les Truites

Riera de les Truites

A partir d’aquí ja tan sols cal anar empalmant diverses pistes fins a la carretera prop de l’inici. Tota l’estona hem estat buscant les restes de l’accident d’avió i no hem vist res. Al repassar la ruta que seguíem resulta que el monòlit de l’accident era molt a l’inici, i no ens hi hem fixat, llàstima!
 
Riera de les Truites, fageda primaveral
La riera de les Truites és per mi un dels racons amagats del Montseny, és per ella que la volta val la pena.

 

dissabte, 12 de maig de 2018

De Moià als molins de Marfà i Brotons

Salt de la Tosca i Molí de Brotons

Hem seguit el track de Wikiloc De Moià a La Tosca  (https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-moia-a-la-tosca-1633122) autor jordi1925, però en sentit invers.
 
Moià
Amb inici a Moià es va a buscar el cementiri i una capella de la Mare de Deu del Remei.  Es segueix el camí de Moià a Marfà i es va trobant la Riera de Castellnou enfonsada. El camí fa moltes voltes per adaptar-se a la orografia de la zona. Es travessa la riera en un punt bonic i ens dirigim cap a la zona anomenada La Tosca, on hi han els antics molins.
 
Riera de Castellnou
Primer es troba l'ermita de la Mare de Déu de La Tosca, no massa interès, i seguint el camí es troba la riera de Marfà. Les pluges dels recents dies fan que la riera estigui desbordada, impossible de travessar. El color marró de la riera impressiona. Les runes del molí de Marfà al costat de la riera.
 
Ermita de la Mare de Deu de la Tosca

Riera de Marfà

Riera de Marfà

Riera de Marfà

D’aquí anem cap al Salt de la Tosca i el molí de Brotons, el més espectacular de l’excursió. És un molí semitroglodític, situat aprofitant unes balmes de la llera de la riera. Va estar en funcionament i habitat entre 1608 i 1863. La seva fi va ser tràgica, un aiguat de grans dimensions va inundar l’habitatge del molí i les 8 persones que l’habitaven van morir, inclòs un nadó en un llitet de fusta. El Salt de la Tosca porta molta aigua i no podem anar a visitar el molí, però l’espectacle és impressionant.
 
Salt de la Tosca i molí de Brotons
Es deixa el Salt de la Tosca reprenent el camí cap al nord, direcció Moià. En un punt de vista enlairada veiem ànecs a la riera, deduïm que l’aigua deu ser prou neta.
 
A sota del Salt Candeler
Més endavant es torna a veure un torrent enfonsat en el paisatge, aquest és el Còdol Sabater segons el mapa. Es veu un curiós salt d’aigua sec, però el torrent a baix de tot porta aigua. Dedueixo que es tracta del Salt Candeler. A partir d’aquí es segueix el camí fins a Moià.

Una excursió fàcil per pistes forestals i boscos amb elements espectaculars en els salts i molins. La ruta d’avui s’ha fet amb els Avis Caminaires de la Secció de Muntanya de LA MASSA CCV  de Vilassar de Dalt.