Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dijous, 5 de març de 2020

Cingles de Vallcebre des de Sant Corneli


Grau dels Boigs
Els cingles de Vallcebre és una ruta que combina les vistes espectaculars amb l’al·licient de pujar i baixar els graus. L’inici de la ruta és al Museu de les Mines a Sant Corneli, municipi de Cercs (Berguedà) amb un ampli aparcament.

Sortint de Sant Corneli es comença planejant per la carretera en direcció a Fígols fins que es troba una pista a mà dreta en direcció a Cal Calderer. Les vistes cap al pantà de la Baells i cap al Sobrepuny són espectaculars. Es segueix per la carretera de Fumanya cap a Sant Corneli i ens dirigim a buscar el grau dels Boigs o Boits per superar el cingle. Malgrat els indicadors i marques de PRs ens emboliquem una mica fins a trobar el camí del grau. Un cop trobat cap problema. És un grau elegant, amb cadenes, quasi escaletes, un camí molt ben fet.

Museu de les Mines de Sant Corneli


Cingles de Vallcebre

Bones vistes

Grau dels Boigs
Dalt de la cinglera


Superat el grau es torna a tenir una bona vista, per aquest motiu fem una volta per la vora del cingle fins que girem a mà dreta per anar a veure els Xaragalls. Lloc on la terra fa formes curioses que els  vermells i ocres li donen més gràcia. El dia no és el millor per veure-ho en la seva plenitud, però arreglant una mica la fotografia es pot fer una idea de que es tracta. 

Els xaragalls
A partir d’aquí es va un bon tram sense camins, primer per la Serra de Sant Joan i després es gira cap al Tossal Llisoi. Ara les vistes han canviat. Cap als Xaragalls i la pujada a la Serra de Sant Joan es veu el final de la Serra d’Ensija, Serrat Voltor. Després es comença a veure el Pedraforca i la Serra del Cadí. I a mesura que s’avança per aquests amplis lloms de la serra es va veient les Penyes Altes de Moixeró, la Tossa d’Alp, el Puigllançada i fins i tot el Taga treu el cap a la llunyania.

Serra d'Ensija, Serrat Voltor i es comencen a veure Pedraforca i Cadí

Vallcebre i Pedraforca

Pedraforca i serra del Cadí

Tossal Llisoi
El Tossal Llisoi té una taula d’orientació de les millors que he vist, aparentment pot aguantar el pas del temps i dels fenòmens meteorològics. A sota en direcció a Vallcebre hi ha l’ermita de sant Ramón, però nosaltres seguim el PR i baixem pel bosc fins al Plans d’Alba. A partir d’aquí seguim el camí que ens va apropant novament a la cinglera. Em sorprèn que estigui tot el terreny tant enfangat. 



Taula d'orientació del Tossal Llisoi
Es veu més avall les instal·lacions d’ El Jou, un grandiós hotel, i un pal indicador ens indica el camí cap grau del Jou. Aquest no és tant bonic com el de pujada, molt ple de vegetació, esbarzers, que molesta més que altre cosa. Amb les botes enfangades cal vigilar una mica. Es va a sortir a una zona de prats i boscos molt tancats pel bestiar. Més enllà ens trobem a l’entrada d’El Jou, i ja només queda seguir la carretera fins a Sant Corneli.

Grau del Jou
Track



divendres, 28 de febrer de 2020

Torrent del Tornall a Vallfogona



Aquest hivern no tenim neu però tenim molta aigua. Hem tornat als torrents de Vallfogona del Ripollès per gaudir de l'espectacle. Fa temps havíem fet la volta arribant pel torrent de la Bauma i ara l'hem fet cap a l'altre costat seguint aquesta ruta de jogava71 molt ben explicada. 

Sortint de Vallfogona es va a creuar la riera i es puja per l'altre costat cap a agafar la pista de la Tosca. La font de la Tosca és una curiosa formació de pedra tova que amb els anys ha produït aquestes formes on l'aigua i la pedra juguen en harmonia. Aquí un rètol indica que entrem al espai natural de les serres de Milany, Santa Magdalena, Puigsacalm i Bellmunt. En diuen circuit del Torrent de la Masica però es segueix el Torrent del Tornall.
Salt de la Tosca
Poc més enllà ja es veu un rètol que ens indica per on pujar i començar el circuit del torrent del Tornall. Es tracta d'uns quants km de camins al costat del torrent gaudint dels diversos salts d'aigua, un parell de gorgs grans, una vegetació abundosa, i uns quants senders que es desvien del camí principal per anar justament a veure de prop els salts i gorgs del torrent. Hi ha estaques de fusta amb indicacions dels punts fotogènics. Els senders petits no estan marcats però no és gaire perdedor, almenys a l'hivern que les fulles estan a terra i la visibilitat és bona.







El parell de gorgs d'aigua verdosa, el de Dalt i el de Baix, enamoren.

Quan es va acabant el torrent els arbres caiguts per l'episodi del Glòria ens impedeixen seguir el camí però l'anem a buscar una mica més enllà i ara es segueix una pista. Seguint aquesta pista molt feta malbé per la vegetació i la tempesta s'arriba a una casa amb un corral, prou ben conservada, anomenada La Barraca.

Casa de la Barraca
Es segueix aquesta pista, s'entra a una fageda, un parell d'encreuaments i es troba l'antic camí del Bac de la Portella, que ara és un GR 151.1. Ara el camí va baixant còmodament amb vistes a través dels arbres (hivern) cap al Taga, Sant Amanç, Serra Cavallera, algun moment ens ha semblat veure el Bassegoda.


Vallfogona del Ripollès
Ens anem apropant a Vallfogona amb una bonica vista del poble. En un punt el camí del GR tira avall recte cap al poble, es segueixen les marques del GR, es passen moltes portetes metàl·liques pel bestiar i el camí es torna a apropar a la riera de Vallfogona. Ara la creuarem per un elegant pont medieval.
Pont medieval
Una última pujada i ja serem al poble.
Restes de la primitiva església a Vallfogona
Una ruta molt recomanable, sobretot si podeu anar-hi en època que hi hagi aigua als torrents.

Track








dijous, 20 de febrer de 2020

Una circular des de Pedret fins al gorg de Gimbàs

El Llobregat des del pont de Pedret

 
Pont de Pedret, al camí Ral de Berga a la Portella

Sant Quirze de Pedret

Es surt del pont de Pedret al terme de Cercs, a tocar de Berga. Un pont sobre el Llobregat, un pont imponent, gòtic, dels que aguanten riuades. Es puja a l’església de Sant Quirze de Pedret, una important construcció amb orígens preromànics al segle X i modificacions romàniques del segle XII. Es segueix el camí, algun punt sembla que anem per un torrent, hi ha molta aigua! i aviat ens comencem a enfilar per la clotada del torrent de Gimbàs. Es troba molta vegetació, molta de caiguda, altre de no recollida de podes, també força aigua. Algun punt costa de saber per on va el camí, però la ruta que seguim ens ajuda. Més amunt es troba la Font Bona, i tot i que el dia està emboirat comencem a veure alguna cosa. Estem a la serra de Covil i la pujada forta s’ha acabat.

 
Font Bona

Final de la serra de Picancel

Vistes cap a Berga
Sant Miquel de les Canals

Casa i ermita de Sant Miquel de les Canals

Sant Miquel de les Canals

Ara anem cap a l’ermita de Sant Miquel de les Canals, amb una casa al costat. És un lloc maco, ampli, prats i camps al costat, vista. L’ermita romànica segle XII, petita i amb absis i porta molt conservats. Ara hem de baixar per on va la línia d’alta tensió. Un cop aquí veiem el final de la serra de Picancel. Cal estar atents i quan veiem les restes de la casa de Corrubíes, una casa que havia de ser gran i maca, agafar el camí Ral de la Portella a Sant Quirze de Pedret, a mà dreta, pel costat de la casa.

 
Mas de Corrubíes

Font de Bossoms

Es segueix per aquest camí cap al torrent de Bossoms. Es passa alguna casa abandonada més, la font de Bossoms, la font dels Rucs, i ja hem baixat i ens hem apropat al Llobregat altre cop. Alguna desviació més i cal estar atents a la joia de la circular d’avui, el salt i gorg del torrent de Gimbàs. Una aigua netíssima, un gorg color verd, preciós, val molt la pena encara que per arribar-hi és una mica embardissat i en algun punt t’has de ficar literalment al torrent. Nosaltres hem trobat bastant d’aigua a tot arreu.

 
Salts del torrent de Gimbàs

Salt i gorg del torrent de Gimbàs

Salts del torrent de Gimbàs

Ara ja estem a tocar del Llobregat, veiem les restes de l’antic molí de Pedret i passem el Llobregat per un gual que fa cert respecte pel cabal del riu i l’amplada, espectacular. Per la vora del Llobregat observant la de troncs i vegetació arrancada amb les riuades tornem a ser al punt de sortida.
Gual per passar el Llobregat

Altre cop al pont de Pedret


dimecres, 4 de desembre de 2019

Tardor a les valls del Querol

Tot i que el dia no era el millor em va sorprendre la coloració tardorenca de la vall del Querol i la vall de l'estany de Font Viva i Lanós, a la Cerdanya. Eren homogèniament grogoses! Aquí una mostra. Les últimes fotos amb pluja a la vall de l'estany de Passet i Font Viva.