Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dissabte, 10 d’abril de 2021

Pont de Pedret - via verda - torrent de Guimbàs - Sant Quirze de Pedret

 

Pont de Pedret

Inspirats en aquesta ruta https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/pont-de-pedret-via-verda-del-llobregat-rio-llobregat-font-de-la-vaca-mirador-de-la-presa-de-la-bael-52360087#wp-52360094 de elebben hem canviat la pujada a la presa de la Baells per la pujada a Sant Quirze de Pedret. Això es troba al Berguedà, a pocs km de Berga.

Des del pont de Pedret on es deixa el vehicle i sense creuar-lo hem seguit avall per la via verda. Es passa un túnel que al seu final hi ha la font dels Pescadors. A continuació es creua el Llobregat per un ampli pont amb bones vistes aèries sobre el Llobregat.  Passat el pont seguim avall fins a un desviament d’un camí, hi ha una tanca. Es passa per darrera la tanca i enlloc de seguir el camí que porta a Sant Miquel de les Canals, ens mantenim paral·lels al camí ample pel que anàvem i veiem un camí que puja, seguim aquest. Al cap de poc tenim bones vistes sobre el pont que hem passat abans. 

Font dels Pescadors

El Llobregat

Es segueix pujant, res de l’altre món, fins a un encreuament de camins. Aquí comencem a baixar i tornem a veure el Llobregat. Bones vistes sobre la zona de Rasos de Peguera. Una mica més enllà el camí creua el torrent de Guimbàs. Si ens fiquem pel costat del torrent uns 20 o 30 metres veurem uns petits gorgs que, si teniu sort de que baixi força aigua, són interessants. 

Vistes cap a Rasos de Peguera

Gorgs del torrent de Guimbàs

Retornem al camí, es passa per unes runes que la vegetació s’ha quasi menjat, i arribem a la zona del pont de Pedret. Baixem a veure el pont des de baix que és molt maco. Els molts forats que es veuen sembla que són dels pilars o bastiments d’un pont de l’època romànica. 

El Llobregat sota el pont

Sant Quirze de Pedret

Per completar l’excursió hem pujat a Sant Quirze de Pedret, un panell marca dos camins, hem pujat per un i baixat per l’altre.

Una curta i senzilla excursió amb uns quants punts d’interès.

Track 

dijous, 11 de març de 2021

Boscos de Vilassar de Dalt - Serralada Litoral

 

Turó de Cirers, Burriac i Mont Cabrer

Amb el grup dels Avis caminaires de La Massa de Vilassar de Dalti amb totes les mesures reglamentàries en vigor pel que fa a covid, hem fet una excursió pels boscos de la Serralada Litoral. 

Sortint del poble pel camí de la Font d’en Colomer pugem fins al desviament de l‘Anella Verda, allà agafem un camí a Premià de Dalt. No hi arribem i ens enfilem muntanya amunt pel tram amb més pendent de l’itinerari. Anem guanyant vistes sobre la plana del Maresme sud fins arribar al Turó d’en Cases i un mirador. Malgrat ser molt aprop es veu La Cisa molt avall. 


La Cisa als peus i la plana del Maresme


A partir d’aquest punt anem a trobar el camí de la carena (GR 92) a l’alçada de Can Bernadó, que el travessem i baixem per boscos costat Vallès en direcció a Vallromanes. Arribem a Can Gurguí, actualment refugi de gossos, i la seva font ben conservada. Seguim baixant fins la Torra de Sant Isidre, una casa molt gran  i maca. Seguim en direcció a Can Raspall i Can Martí. 


A la zona del Turó d'en Cases


Can Gurguí

Font de Can Gurguí


Cal tornar a pujar a la carena, passem per la Pedra del Diable, que de tant evident no es veu. Era un menhir i va caure. Ara és una gran pedra ajaguda. D’aquí seguim cap a les planes de Can Boquet i baixem cap a Vilassar de Dalt.

Torre de Sant Isidre

Torre de Sant Isidre


Pedra del Diable


Una ruta variada pel Parc de la Serralada Litoral, amb el contrast d’un costat i altre de la muntanya, bones vistes a la pujada i unes quantes cases arreglades durant el recorregut.



Track 

diumenge, 13 de setembre de 2020

L'estany de l'Esparver

 

lac de Bouilloses

A vegades és més maca l’excursió que l’estany que n’és l’objectiu. Avui seria un cas d’aquests, tot i que no es pot dir que l'estany de l'Esparver sigui lleig!

Es surt del llac de la Bollosa frontera entre l'alta Cerdanya i el Capcir. Ja que és un lloc classificat a l’estiu hi ha reglamentació d’accés amb uns horaris, calendari i uns autobusos per transportar la gent a les hores punta. Al costat de la presa on hi ha el punt d’informació i al costat oposat d’on deixen els autobusos es comença el camí. No cal pujar a l’hotel de les Bones Hores i es deixa el camí que aniria als llacs del Carlit. En canvi continuem pel camí planer que voreja el llac. Amb petites ondulacions el camí va resseguint el llac fins que ens situem al darrera. 

 





Es deixa el GR 10 que segueix la vall de la Grava per l’esquerra de la Tet, i es segueix per les marques del Tour del Capcir. És una zona molt bonica pels meandres i aiguamolls que fa el riu i per la visió que sens obre de l’alta vall de la Grava. Es baixa a creuar un pont sobre el riu i després ja ens podem desviar cap al nord per algunes traces de camí. Si seguíssim el camí podríem anar cap als llacs de Camporrells, cap a l’estany de la Balmeta o cap al de l’Auda.

 


Fins aquí la ruta d’avui era pràcticament plana, ara comença a pujar. La vista de la vall de la Grava i dels meandres de la Tet és molt bona. Una mica més de pujada i el camí gira a la dreta per anar cap a l’estany de l’Esparver. Baixem lleugerament fins a l’estany i el voregem per la dreta ja que veiem uns prats al final de l’estany. És un bon lloc per reposar però el dia s’ha anat ennuvolant i amenaça pluja. Així que tornem pel mateix camí, que amb les nuvolades, la miqueta de pluja i les estones de sol ens ofereix unes llums molt maques.

 







Una excursió fàcil i agraïda pel poc desnivell.


Track


divendres, 28 d’agost de 2020

La Peira escrita i l’estany del Diable a la vall de Galba




A Esposolla, Capcir, hi ha un gran aparcament i comença una pista d’uns 3 o 4 km fins que es creua el riu i hi ha un altre aparcament. A l’hivern cal deixar el vehicle al primer aparcament, la resta de l’any es pot anar fins al segon. Seguint pista amunt anem entrant a la vall de Galba, es troben un parell de jaces i moltes vaques, és una vall amb molt bestiar.

Arriba un punt que si es vol anar cap als estanys i la Portella d’Orlu s’agafa el camí de la dreta, i si es vol anar a Camporrells o l’estany del Diable i la Peira Escrita el de l’esquerra. Per aquest últim es creua un pont molt visible i es segueixen les marques del Tour del Capcir.




Més endavant es deixa un camí que s’enfila directe cap al coll o el Puig de Terrers. Després es veu una zona d’aiguamolls en la direcció d’anar a Camporrells. Però si volem anar cap a l’estany del Diable el camí fa com mitja volta i després segueix amunt per un llom suau. Es va entrant a la valleta del Peira Escrita tot i que l’aigua ens queda lluny. Aviat es troba una zona de fonts naturals i tot seguit el Peira Escrita ja porta més aigua, el camí el travessa, es segueix tocant a una petita paret de roca costat sud i s’entra a un ampli planell on hi ha les pedres escrites.



Les Fonts abans d'entrar a la valleta del Peira Escrita


Algun dibuix encara es veu a una de les pedres




La zona de les pedres escrites


Peira Escrita plena de inscripcions "modernes" tot i que alguna de 1800
Un plafó ens informa de la situació de les pedres, ens demana que no hi posem el nom i ens informa que n’hi ha una Rocher de l’avenir, on sí que hi podem deixar constància que hem passat per allà. La realitat és que de les gravacions originals que diuen que daten de fa 3000 anys quasi no en queda res, tapades per les gravacions posteriors. Això sí, no tots els noms i dibuixos que es veuen són recents, n’hi ha del 1800, però això no esborra la meva decepció ja que m’esperava veure la Peira Escrita original que havia vist en algunes fotos.

Estany del Diable


Un cop deixem de mirar les pedres escrites retornem al camí que en poca estona ens porta fins l’estany del Diable. A diferència d’altres estanys l’aigua queda molt avall, potser sí que es tant fondo com diuen, de fet la llegenda diu que no té final i que baixa fins a l'Infern d'on li ve el nom. 


La zona d'aiguamolls de la vall que puja a la Portella d'Orlu vist des de l'altra vall

Els companys estan cansats i retornem pel mateix camí. Recordava un camí que voreja el Puig Terrers per baix i va cap a l’antena o pluviòmetre de l’altre valleta de Galba, sota la Portella d’Orlu. Un altre dia el buscarem.



dilluns, 24 d’agost de 2020

Moixeró

 

 

Des del poble de Riu s’agafa la pista que puja al refugi del Serrat de les Esposes, es deixa el refugi i es segueix per la pista, es deixa l’aparcament al mirador del Cap del Ras i al cap de poc  es troba una barrera a la pista i una altra que baixa al refugi dels Cortals de l’Ingla. Aparquem a la barrera.

Just passada la barrera surt una pista en pujada a mà esquerra que agafem (tornarem per la pista que anàvem en cotxe). Seguint la pista arribem al Coll de la Trapa. Les boires no ens deixen veure gaire cap a on anirem. Iniciem un flanqueig per apropar-nos a la carena del Moixeró. Entre prats, i avui amb boira, s’arriba a Coll de Dental. El camí a les Penyes Altes del Moixeró segueix flanquejant la muntanya mentre que per anar al Moixeró comencem a pujar. Sense boira no té cap dificultat, avui seguim un camí que ens porta al cim, llàstima que a dalt no veiem res!

 

Per baixar hi ha un corriol que ressegueix la carena fins Coll de Dental, sense boira deu tenir bones vistes. Algun moment que se’n va la boira es veuen unes parets espectaculars.  Com sigui arribem de nou al Coll de Dental i enfront nostre un camí que puja és el que ens portarà a Coll de Pendís. Seguim les traces de GR d’aquest camí que comença en pujada però després comença a baixar cap al coll. M’alegra veure tants boixos que han resistit l’eruga defoliadora que acaba amb ells. En baixada més pronunciada s’arriba al Coll dePendís.

 

Ja tant sols queda seguir la pista, primer en lleugera pujada, per arribar on hem deixat el vehicle.

 

És una excursió variada entre prats i boscos, que si la meteorologia acompanya ha de tenir molt bones vistes.

 

Track 


dissabte, 1 d’agost de 2020

Vall de la Llosa



La vall de la Llosa és una llarga vall orientada nord sud que a la capçalera agafa les aigües del Riu Engaït per l'est (Portella Blanca), del Torrent de Vallcivera per l’oest, del de Montmalús pel nord i encara rep aigua que baixa de Calm Colomer també per l’est. Aquests torrents s’uneixen aproximadament a la zona de la cabana dels Esparvers, i a partir d’aquí ja s’anomena riu de la Llosa que desemboca al Segre a l’alçada de Martinet.


Aquesta vall era important per la seva situació estratègica a tocar d'Andorra i França, que feia que l’utilitzessin contrabandistes, pastors i llauradors per passar a Andorra i els qui transportaven el ferro que s'extreia de les mines de Pimorent.
Cal Jan de la Llosa

Per caminar-hi s’acostuma a anar per Lles i Viliella, l’alternativa és per Prullans i Coborriu de la Llosa. Ambdós itineraris porten a una pista que surt de Viliella i va fins Cal Jan de la Llosa (3 km). Cal pagar per aparcar ja que tal com ens va explicar el propietari ha hagut d’habilitar un espai ja que sinó la gent aparcava al camí i ell no podia ni passar amb el tractor. Allà mateix passa el GR 11-10 i el GR 107 que ja no es deixa fins la cabana dels Esparvers. Fins allà no té pèrdua. 

Si es va per Coborriu, just en creuar el riu de la Llosa, hi ha un camí que porta als gorgs i al Molí del Salt. Des d’allà el camí continua fins a Cal Jan de la Llosa.
Castell de la Llosa

Poc després de Cal Jan de la Llosa es veu enfilat a mà esquerra les restes del castell de la Llosa, imponent. El camí segueix pujant, es passa pel costat d’una barraca i més endavant el bosc deixa pas als prats. Creuem les aigües del torrent de Calm Colomer que venen de l’estany del mateix nom, on la pista fa unes voltes per salvar el desnivell.


Ens anem acostant al riu i amb un pendent més suau s’arriba a una zona de prats, creuem un pont sobre el riu de la Llosa, és una zona molt maca. No gaire més enllà una altra zona de pastures, el Prat Xiuxirà a una alçada de 2000 metres, un lloc idíl·lic de prats i aigua. Cap al final del prat una petita capelleta de la Mare de Déu de la Llosa, al costat d'unes taules de pedra. Al damunt la imponent muntanya de la Muga.
Prat Xiuxirà

Prat Xiuxirà
La pista s’ha acabat però el sender segueix fins l’estratègica cabana dels Esparvers on s’ajunten les dues valls que hem dit a l’inici. Per arribar-hi cal travessar el pont sobre el riu que ve de Vallcivera. Segueixen camins cap al port de Vallcivera i l’estany de l’Illa ja a Andorra, i cap a l’altre costat seguint el riu Engaït (GR 107) cap a la Portella Blanca d’Andorra. Fins la cabana no haurem fet gaire més de 6 km.
Una vall amb molta aigua

Pont sobre el riu de Vallcivera

Cabana dels Esparvers
És una vall per caminar-hi sense presses, per captar l’ambient i gaudir del paisatge de l’alta muntanya ceretana.


dijous, 30 de juliol de 2020

La vall de Campcardós


El Peiraforca a la zona dels meandres del riu
La vall central del Querol que baixa del coll de Pimorent cap a La Tor de Querol i Enveig té dues valls d'orientació oest est i est oest, que quasi coincideixen al unir-se a la vall principal, una a Porta i l'altre a Porta Pimorent. Són unes valls grans, llargues i importants. La que recull l'aigua de la zona de Lanós i de la serra del Coll Roig dona nom al riu Querol, mentre que l'altre és la Ribera de Campcardós que baixa de la Portella Blanca d'Andorra. Aquest és un punt estratègic ja que hi coincideixen tres estats, Andorra, Espanya i França. La proximitat al port d'Envalira i Pas de la Casa pel costat andorrà, a les valls de la Llosa i de Meranges per l'espanyol i la de Campcardós pel francès en donen la mesura de la importància, sobretot en èpoques de contraban i tràfic de bestiar. També és un punt de pas de la travessa Camí dels Bons Homes.

La vall de Campcardós des de Porta comença pujant bastant fort, després es suavitza. El paisatge és prou variat, comença amb boscos de caducifolis, segueix una zona de parets de pedra i cabanes en diferent estat de conservació. A estones el camí està perfectament empedrat, es nota que fa molt temps que aquí hi havia vida. El riu bastant cabalós per final de juliol l'anem veient al fons de la vall. 


El riu de Campacardós i parets de pedra


Cabana de pedra

El refugi de pastors
Lluny veiem els cims del Peiraforca i el Roc Colom, la vall es va eixamplant. Ara es divisa el refugi de pastors, una zona amb molt bestiar. I la vegetació ha canviat, ara el que hi ha és el bàlec. Al cap de poc l'estany Petit quasi bé sec. Una mica més amunt, ja estem a 2000 metres, l'estany Gros, que tampoc és gran cosa, ja que l'aigua es filtra i el riu s'asseca, surt més avall en unes fonts no espectaculars. La cridòria de les marmotes és un no parar.

El riu torna a néixer mes avall

Estany Gros

Camí a la Portella de Meranges
Si es segueix una mica més s'arriba a on surt el camí a la Portella de Meranges, pel costat del Pic de Peiraforca, i una mica més amunt s'arriba a una zona de prats i meandres del riu on el camí el travessa. És un lloc bonic. A partir d'aquest punt el camí va pujant fins la Portella Blanca d'Andorra a 2500 metres. Una vall llarga, àmplia i variada, sense pèrdua possible ja que hi ha un únic camí, recomanable.


La zona de meandres


El camí a la Portella Blanca d'Andorra creua el riu, i vam coincidir amb una travessa amb cavalls