Google Website Translator Gadget

divendres, 19 d’octubre de 2018

Tardor pels estanys de Sant Maurici i Ratera

Imatges d'una volta de tardor per l'estany de Sant Maurici, Estany de Ratera, Mirador i retorn pel camí que baixa del Portarró. Valls d'Àneu. Espot

Estany de Sant Maurici



Al fons el Pic de Peguera

Estany de Ratera

Estany de Ratera

Estany de Ratera

Estany de Sant Maurici des del Mirador

Pics de Feixant de Monestero i Morto

Estany de Sant Maurici des de prop del Mirador

Al fons Saboredo i Amitges

dilluns, 8 d’octubre de 2018

Santa Magdalena de Puigsac (Pardines) a l'estany d'en Roca i l'Orri vell


Estany d'en Roca
Prop de Pardines, a les valls de Ribes, Ripollès, al veïnat de Puigsac, es troba l'ermita de Santa Magdalena. Des d'aquí es puja per pistes utilitzades per pagesos i ramaders fins a l'estany d'en Roca. És un estany petit i ple de fulles, però el lloc és bonic, amb vistes. Tocant a l'estany hi ha un pou de gel, bastant fet malbé però es reconeix. 
Ermita de Santa Magdalena de Puigsac

Pujant a l'estany de Can Roca, al fons la Serra Cavallera

Estany de Can Roca

Restes del pou de glaç
De tornada pel mateix camí al primer encreuament anem en direcció a l'Orri vell. Està molt indicat, es segueix una pista que porta a una construcció anomenada Orri vell, sembla un refugi ramader. Les vistes des de l'Orri vell són molt bones. El Taga, tota la Serra Cavallera, coll de Pal, collada Verda, més a l'esquerra el Mont Roig, el Balandrau, el Cerverís, i el Puig Cornador que ens tapa els cims de l'Olla de Núria, tan sols es veu el Finestrelles i el Puigmal. Seguint la Serra de Montgrony.
El Taga des de l'Orri vell

Collada verda, Pedra dels tres bisbats i coll de Pal

Cerveris, Balandrau, Fontlletera (?)
 Track

dijous, 6 de setembre de 2018

L’Alt Salat al Couserans, Arieja

Cap a la dreta es puja al port de Salau, darrera els núvols les muntanyes que fan frontera amb Catalunya





El riu Salat neix entre el port de Salau i el Mont Roig i en el seu curs superior conforma una petita comarca que anomenen Alt Salat (Haut Salat). En la seva part baixa desemboca a la Garona, per tant a l'Atlàntic. Les aigües de l'altre costat del port de Salau van a parar a la Noguera i al Mediterrani. Aquest territori està situat al Coserans, a l'Arieja i el formen vuit pobles de l'antic cantó d'Oust. El punt culminant de l'Alt Salat és el Mont Roig amb 2868 m i no el més emblemàtic , almenys a França, Mont Valier 2838 m. El pas més fàcil el port de Salau amb 2078 m. El Coserans és una petita província històrica dels Pirineus, en origen era una ciutat galo romana esdevinguda bisbat i que es va mantenir fins la Revolució francesa. La capital és Sent Gironç (Saint Girons).


Fent una petita excursió per veure el costat occità del port de Salau ha permès aprendre una mica d'història que expliquen en panels disposats al llarg del recorregut.

 
Església del poble de Salau

Cascada de Leziou
Camí al Mont Roig


Epoca romana

La vall del Salat depenia de la ciutat Comenge, avui dia Sant Bertran de Comenge (que es troba entrant a França per la vall d’Aran, al cap de poca estona). Era una organització territorial romana dedicada al control dels passos pirinencs.



Cap a l’any 75 AC un jove general anomenat Pompeu va venir a combatre a Hispània contra un rebel romà que havia trobat aliats. Per avituallar el seu exercit i passar l’hivern a la Gal·lia de Narbona va prendre el control de la part central dels Pirineus, ja que un predecessor seu havia estat derrotat. Pompeu s’assegura la ruta de la Noguera Pallaresa i la Garona sometent els aquitants rebels i reunint-los al voltant d’una fortalesa anomenada Sant Bertran de Comenge.



A Comenge un lloc de duana cobrava 1/40 sobre les mercaderies que entraven a la Gàl·lia pels ports de l’Aran. El comerç que entrava per Salau es podia taxar a Sant Girons o al Pont de la Taula, prop de l’actual poble de Salau. El nom de Taula evoca un registre de peatge.



Des del segle I l’organització política d’aquestes poblacions, reunides en l’actual Comenge, abastava l’alta vall de la Garona i l’alta vall del Salat. Més tard el país del Salat es separà de Comenge i s’integrà a l’alta vall de l’Arisa convertint-se en la ciutat de Coserans.



Al voltant de l’any 400 les dues ciutats més vulnerables a les tropes bàrbares que creuaven el Pirineu es van enlairar i fortificar formant part d’una veritable defensa pirinenca. Sent Girons i Sent Liser (Saint Lizier) provenen d’aquesta situació.



Període carolingi

En els temps de Carlemany, com en els de Pompeu, la reconquesta cristiana de l’Espanya musulmana passa també pel Pirineu central i el port de Salau hi va tenir un paper important.



Durant els regnats de Carlemany i el seu fill l’Església i l’Estat eren un. La fundació d’abadies al marge dels comptats va acompanyar la recuperació de camins.



Al segle IX al Pallars, a la Ribagorça i la regió de Tolosa molts monestirs van ser fundats o reinstaurats. El priorat d’Isil al Pallars depenia de l’abadia de Mas d’Azil al Coserans. Les dues institucions anomenades Asil, a les portes del Coserans, i connectades pel port de Salau, es troben al peu de la ruta més curta entre Tolosa i el Pallars.



Carlemany va construir un castell a Miravat. L’interès del Rei de França per aquesta frontera va confirmar als habitants de Seix  els privilegis suposadament concedits per l’emperador.



 
Meteorologia bastant habitual de l'Alt Salat

Cascada de Bégé
El Salat al seu pas per Seix


Lloc de pas i intercanvis

L’estreta vall del Salat no era molt apta per l’agricultura, però els seus habitants eren els mes ben situats per aprofitar el comerç transfronterer.



Els catalans aportaven als mercats i fires de Seix la sal de les mines de Cardona, oli d’oliva i llana fina de les ovelles merines. Compraven animals de càrrega o de carn, cereals i vins del Llenguadoc. I també hi havia un important contraban de mules i eugues que entraven fraudulentament a Espanya.



La balança comercial era favorable als habitants de l’Alt Salat però la pressió demogràfica els va portar a anar estacionalment a Espanya com a jornalers agrícoles, aprofitant la demanda i les diferències entre els temps de collita a una i altra banda.



A Salau l’ultima casa del poble era la duana. El 1859 es van registrar 160 tones de mercaderies, o sigui entre 1000 i 1500 passatges de mules. El trànsit va disminuir amb la construcció de línies ferroviàries, però el 1880 encara passaven per Salau 30.000 persones /any!.



Una última curiositat: Els registres de Salau constaten el pas del príncep Albert I de Mònaco, que va passar a la vall d’Aran l’agost de 1916 amb un seguici de 10 persones i 12 mules.


dissabte, 25 d’agost de 2018

De Borda Perosa a la vall de Llançanes




He refet una excursió de fa temps per ensenyar a uns amics aquests paratges en la frontera entre l’Aran i les valls d’Àneu del PallarsSobirà. El resultat ha estat que en ple mes d’agost s’aconsegueix fer una excursió pel Pirineu de 15 km i no trobar-te ningú.
 
El port d'Aulà quan ja estem enfilats vora els 2000 metres

La "gavatxa", les boires habituals de Salau

Aparqueu al pàrquing de Borda Perosa, al costat de la Noguera Pallaresa i seguiu la pista en direcció Montgarri fins als gran avets que dominen la zona d’aquestes bordes. Allà surt una pista tancada al trànsit que s’ha de remuntar fins al final. Seguir muntanya amunt fins ficar-se a una colladeta des d’on es comença a veure el costat Aran de les muntanyes i d’aquí ja surt un camí. Comença baixant i al cap de poc un petit rètol diu “camí del Ras”. Aquest camí va girant direcció a l’Aran fins a entrar a la vall de Llançanes. Aquesta és una vall deserta, només es veuen vaques i cavalls, que mostren excessiva preocupació pels nostres moviments, suposem que creuen que som el pastor i els porta sal. Al fons de la vall veiem el cim de Moredo (Roca Blanca)  i cap la seva dreta la cresta que va del Marimanya cap al pic de Bonabé. Cap a l’altre cantó es veuen els cims fronterers del Tuc de Barlonguera, Tuc dels Tres Comtes, Pic de Cernalles i cap a les boires hi ha el pic de Clavera.




Pic de Moredo des de LLançanes

Les tres valls més o menys paral·leles i orientades al nord que desemboquen a la Noguera Pallaresa de Marimanya, Llançanes i Cireres creen un espai de prats verds impressionant. A Llançanes estem al mig.
Els prats de Llançanes, al fons la cresta que ve del Marimanya

Collada del Ras

Collada del Ras
Mirant cap al sud, a mà esquerra dels prats es veu un camí que puja en direcció a la vall del costat, la del Torrent de Cireres o Clots de Roca Blanca. Ho fa a través de la collada del Ras, àmplia collada tubular que desemboca cap al torrent de Cireres. Ara cal buscar el camí d’aquesta vall i seguir-lo fins a trobar de nou la pista per on hem començat.
Pic de Moredo des d'on acaba la collada del ras i entronca amb el Torrent de Cireres



diumenge, 12 d’agost de 2018

De Planes de Son a Campolado i Pas del Coro

Pinetó, Roca Blanca i Tésol

Les Planes de Son tal com indica el seu nom estan a un extens pla per damunt del poble de Son i als peus del Tésol, la muntanya emblemàtica de la zona. El centre de natura es va construir en aquests plans. Anteriorment hi havia vist campaments d’estiu ja que el lloc és molt adequat, pla, amb aigua, prop de muntanyes, assolellat...Actualment el centre de natura és una base de sortida de moltes excursions i activitats, d’estiu i d’hivern, tant per la facilitat d’arribar-hi com per les pròpies instal·lacions i serveis que ofereix el centre.

Les Planes té uns punts de referència bàsics:
·      el coll de Fogueruix i el refugi del Pla de laFont, que amb un desnivell important donen accés a la vall de l’Escrita o Espot
·      la carena Pinetó – Roca Blanca – Tésol
·      el Pas del Coro que pels Plans del Breviari dona accés a la vall de Cabanes

i les excursions que planegem quasi totes inclouran algun d’aquests punts.
Cabana de Cabanyeres
Avui hem fet una volta de passeig, de conèixer els entorns propers. Així sortint del centre de natura pel camí marcat, en arribar a la font hem seguit una pista que ens ha dut a la Cabana de les Cabanyeres, amb una pleta preciosa. Després hem seguit la pista creient que era una paral·lela que va més amunt, pel que ens ha calgut remuntar pel bosc fins a la “pista bona” i ja hem trobat els plans de Campolado. Això és una zona de prats i aiguamolls just a sota dels pics de Roca Blanca i Tésol, que a l’hivern rep tota la neu que baixa d’aquests cims i a l’estiu són pastures pel bestiar tant domèstic com salvatge.  Un dels racons bonics i relativament amagats de les valls d’Àneu. I té bones vistes
cap a Arreu, cap a Mont Roig Ventolau, Campirme, refugi del Pla de la Font, etc.
 
La Roca Blanca treu el cap al fons i el Tésol, a mà dreta, des de Campolado

Coll de Fogueruix i refugi del Pla de la Font des de Campolado

Coll de Fogueruix i refugi del Pla de la Font des de Campolado

A Campolado hem seguit el camí de marques grogues que ve del refugi del Pla de la Font en direcció al Pas del Coro. Aquest pas separa la vall de Cabanes, i el final de les pales del Tésol  de les grandioses planes de Son. Un camí baixa als plans de Breviari i segueix per la vall de Cabanes cap al refugi del Gerdar o cap a la Mata de València (una bonica excursió circular que torna a Son). L’altre camí baixa cap a les Planes de Son, l’agafem fins al centre de natura, on hem començat la volta.  

 

diumenge, 17 de juny de 2018

Puig Neulós, a l'Albera

Veïnat de Recasens, Puig Neulós, castell de Recasens, la ruta d'avui

Hem anat al pic culminant de la serra de l'Albera, el Puig Neulós de 1.256 m. seguint la ruta Puig Neulós de l’avipep, i aparcant al mateix lloc que ells, a la pista que puja de Cantallops (Alt Empordà), al costat del pont que puja fins al castell de Requesens, creuant el riu Anyet.



Tirem una mica enrere per la pista per anar a agafar el camí que puja al veïnat de Requesens. Sorprèn la vegetació exuberant. La zona forma part del Paratge Natural d'Interès Nacional de l'Albera i aquesta n'és una de les més ben conservades. No entrem a la casa i seguim amunt, veiem les runes de l’ermita de Requesens a baix. Anem a agafar el camí pista del Coll Forcat, passant per la font de la Verneda. Al Coll Forcat hi ha abundosa vegetació, s’ha de seguir el camí que segueix la carena, cap a la dreta.
 
Castell de Recasens des del veïnat de Recasens


Pujant al coll Forcat
Seguint el camí de la carena, entre prats i boscos, i amb boira ja que el dia es va complicant, s’arriba a un prat amb una caseta de telecomunicacions i davant es veu una petita muntanya de roca, la Roca dels Tres Termes. La ruta passava per dalt, ho intentem un bon tros, però amb la boira acabem trobant més pràctic baixar a la pista del costat francès, que una mica més enllà s’ajunta amb la ruta que seguim.
 
El camí de la carena


 
Roca dels Tres Termes
Quan desapareix el bosc ve algun dubte amb les tanques de bestiar, per quin costat pujar?  Uns faigs molt baixets i inclinats ens confirmen el que notem, el vent de tramuntana. Seguim pujant  amb boira i vent fins al Puig Neulós.



El que més es veu del Puig Neulós són tanques, de bestiar i altres amb elements punxants fins i tot, envoltant uns edificis aparentment de telecomunicacions. Una carretera pel costat francès ho acaba d’empitjorar. La vista, quan els núvols ho permeten sembla interessant, cap a un costat la plana del Rosselló i cap a l’altra l’Empordà.  Es veu el coll on hem d’anar però cal rodejar aquests edificis tant ben protegits, pel costat francès, seguint el rètol de la Font de la Tanyareda.



Arbres tocats per la tramuntana

Puig Neulós

Collada de la Tanyareda, a baix, cap a on ens dirigirem

La plana del Rosselló des del Puig Neulós

Es baixa pel costat francès entre fageda i prat fins a trobar la font de Tanyareda. Poc més enllà el petit refugi ocupat per francesos. Fa estona que sentim trons cada cop més a prop, i evidentment comença a ploure al cap de poc. Ens hauríem d’haver quedat al refugi! Els grans faigs ens fan d’aixopluc durant la tempesta. Intentem sortir i arribem justament al punt on es deixa la carena i un indicador diu “Recasens”. La tempesta ataca de nou, aquest cop amb pedra menuda també. Altre cop sota els faigs, i mentrestant busquem el camí, que no és evident. No baixa pels faigs, tal com indica el rètol, sinó que gira 180 graus cap a la dreta, fora del bosc. Al cap de poc el camí ja baixa normal per la fageda.

Sort d'aquests grans faigs quan hem suportat la tempesta

Puig Neulós des de Tanyareda

Refugi de la Tanyareda

La tempesta que ens caurà al cap d'un moment

Després de la tempesta els núvols baixen per la muntanya del davant
El camí es converteix en pista i va baixant, es pot fer alguna drecera, es passa sota el coll del Faig, més avall el collet del Vent. Aquí seguim la ruta que van fer els que seguim, cap al forn de calç, però no ens ha convençut, no trobem cap camí! Pensem que és millor la volta que fa la pista. Un cop a la carbonera i el forn de calç anem cap al castell de Recasens, que malgrat estar tancat, és impressionant per dimensions. I per la pista del castell retornem a l’encreuament on hem deixat el vehicle. En passar per sobre el riu Anyet observem que ara baixa d’un color marró xocolata, molt diferent del matí quan hem començat!
 
Restes de la carbonera

Forn de calç

Castell de Recasens
Una ruta circular interessant per la diversitat de paisatge i vegetació, llàstima que el cim estigui tant espatllat amb les telecomunicacions.

Veïnat de Recasens

Riu Anyet després de la tempesta
Track