Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dimecres, 10 d’agost de 2022

Estany d'en Beys a la Reserva natural d’Orlu

 

La Dent d'Orlu a l'entrada de la vall


Fa molts anys havia fet una travessa fent nit al refugi d’en Beys i tornant per l’estany de Naguille, no recordo quins cims vam pujar. En tenia bon records de magnífiques fagedes i estanys macos. Ara hi he tornat. La vall d’ha convertit en Reserva Nacional d’Orlu amb especial cura de fauna i flora. Algun cartell recomana silenci, no deixen entrar gossos ni que vagin lligats, i un cotxe de la police environnemental al mig de la vall ens vigila. El riu Orieja baixa per aquest entorn protegit entre marmotes i científics estudiosos.


El riu Orieja

Maques fagedes


La Reserva ocupa un territori no massa gran però els passos cap a les valls dels costats permeten fer múltiples rutes. Té per veïnes la zona dels estanys de Rabassoles, del Laurenti i el Roc Blanc, la portella d’Orlu i el cim de Baxouillade, la vall de Galbe amb el pics de Mortiers i Terrers i la Peira Escrita, la zona dels Perics i els estanys de Camporrells, els estanys de la vall de la Llosa i el Puig de la Cometa d’Espanya, la vall de la Grava i el seu Puig i l’enorme llac de Lanós. Per l’altre costat el pic de l’Estany Fauri i l’estany de Peyrisses que porten al gran estany de Naguille.


No s'hi admeten gossos ni lligats




Amb cotxe des d’Ax les Thermes es pot anar fins a l’aparcament del Fanguil, amb un petit peatge. El camí comença per una fageda al costat del riu Orieja. Al cap de poca estona es troba el desviament als estanys de Baxouillade. Una mica més enllà s’entra a una zona planera amb prats de pastura on s’hi observen marmotes i un cartell ens avisa de que és zona d’estudis científics. Quan s’acaba la pista es travessa el riu i comença la pujada fins a l’estany d’en Beys. S’acaben les fagedes i una cascada i un bosquet de bedolls donen la diferència en un paisatge molt obert.


Refugi d'en Beys

Estany d'en Beys


S’arriba a un collet i es veu l’estany d’en Beys, una mica més enllà el refugi d’en Beys, gran i amb unes taules a fora que conviden a aturar-s’hi. Si ens enfilem una mica es veu un estany Gourd Gaudet. Com hem dit és una bona base d’excursions.


Track



divendres, 17 de juny de 2022

De Mantet al Bastiments, circular a Vallter

Una volta envoltant l'estació de Vallter

Hem seguit una ruta d’en Jep Boix a wikiloc https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vallter-pic-de-la-dona-bacivers-bastiments-vallter-443945 , com sempre perfecte. Des de la part superior de l’estació d’esquí hem pujat a la Portella de Mantet amb bona vista del Canigó. Aquí hem girat a mà esquerra per anar al proper Pic de la Dona. Les vistes s’amplien cap a la Cerdanya i Conflent. a s’ha assolit els 2700 m i ara serà un seguit de pujades i baixades més o menys per les carenes. Quasi sense assabentar-nos arribem al coll de la Geganta i d’aquí cal anar a trobar l’estany de Bacivers, que queda amagat fins que no ets a sobre. A l’estany estem sota el Bacivers i el Bastiments, i ara cal anar a buscar una petita cabana de pedra situada en el camí de pujada. A partir d’aquí hi ha més pedra i blocs. 


Portella de Mantet, Canigó al fons

Arribant al Pic de la Dona

Estany de Bacivers i coll entre Bacivers i Bastiments

Els que van davant es salten el cim de Bacivers i quan som al coll de Bacivers part del grup tirem enrere per pujar al cim. Allà mateix hi ha un cim però ens sembla que l’altre punta que es veu és més alta, així que anem cap allà. Un cop hi arribem constatem que la diferencia entre una punta i l’altra és mínima. Les vistes des del cim molt bones, anem ampliant horitzons. Baixem a trobar al camí que portava directe al coll. 


Des del coll de Bacivers l'estany del mateix nom

La llarga carena fins al Pic de Bastiments

El Piolet de Bastiments, al fons el cim de Bastiments

Ara ve una part molt elegant, una carena fàcil que puja primer al Piolet de Bastiments (un gran piolet i un esquí caracteritzen aquest cim)  i després al pic de Bastiments. Hi ha pedra i blocs, com al Bacivers, però sense dificultat. Aquí les vistes s’amplien cap la capçalera del Freser i Coma de Vaca. Els pics de l’Infern impressionants, esvelts. Estem a la divisòria d’aigües entre Ter i Freser.

El Canigó sempre present

Coll de la Marrana i els Gra de Fajol

Baixant del Bastiments la visió de la vall del Freser, de Coma de Vaca

Un cop acaba la carena dels Bastiments baixem cap al coll de la Marrana amb vistes cap als Gra de Fajol. Un cop allà seguim el camí que baixa en direcció al refugi vell d’Ull de Ter. Es travessa algun rierol, un Ter acabat de nàixer al que l’estació d’esquí ha modificat el camí original segons sembla. Anem a buscar una pista d’esquí per baixar i malgrat que ens emboliquem una mica no trobant la ideal, s’arriba sense dificultat a la part alta de l’estació on hem deixat els vehicles.

Baixant del coll de la Marrana

El que més m’ha agradat és l’elegància per pujar al Bastiments i també que malgrat no ser una circular perfecte vas veient vistes diferents i complementàries a cada nou cim que es puja. No és un olla comparable a la de Núria però en concepte s'hi assembla. Amb un dia amb vista ha de ser encara millor, nosaltres l’hem fet amb onada de calor que no és l’ideal.


Track de Jep Boix


divendres, 8 d’abril de 2022

Marianegra i turó d'Arenys al Montseny




Hem seguit una ressenya de Jep Boix a wikiloc que des de Santa Fe del Montseny baixa cap a les fonts i cascada de Marianegra, combinant-ho amb la pujada a un mirador, el turó d'Arenys. Es surt de Santa Fe per sota l’ermita, en direcció al torrent de Santa Fe, i anant a buscar la casa de natura Can Lleonart. 
Zona de molts camins

Es segueix pel PR-C204 direcció Arbúcies entre pistes i corriols fins al coll Samola on, tal com fa el track que seguim, pugem un turonet per veure les vistes. Es segueix el camí fins a Coll de Te. A mà esquerra de la casa restaurant surt una pista amunt, es segueix, més endavant hi ha fites i es va redreçant força fins a un mini collet que separa el Turó d'Arenys (o de Grenys) d’un antic lloc de guaita per focs. Unes petites grimpades, si arriba, i ens enfilen fins dalt. L’antic lloc de guaita té millors vistes, es veu la zona de Guilleries, l’eix transversal i Sant Hilari, al fons ens sembla que es veu el Bassegoda, i molt més. 

Vista cap a les Guilleries, l'eix, Sant Hilari, al fons el Bassegoda

Turó d'Arenys

Turó d'Arenys
Font de Prats

Retornant a coll de Te s’agafa la pista de la dreta que porta a la font de Prats, amb una casa al costat i una sequoia a sobre. Seguint la pista s’arriba a la font de Marianegra. Sempre a l’ombra, amb mullader al davant, però ragen 3 dels 4 raigs de la font de Marianegra. Ara ve la part més maca de l’itinerari, pujar pel costat del torrent (que més avall serà la riera de les Truites) gaudint dels petits però continuats salts d’aigua. S’arriba a la cascada de Marianegra, el salt més gran. Es segueix pujant per l’esquerra de la cascada i després el sender va pel mig d’un bosc esclarissat fins a trobar la pista, amb grans arbres i la font del Conill, que sempre està seca. 

Font de Marianegra

Torrent de Marianegra

Torrent de Marianegra

Cascada de Marianegra

Cascada de Marianegra

Es segueix per la pista fins a un revolt molt tancat a mà dreta, on el track que seguim segueix recte “pel mig del bosc net”. El bosc l’han tallat i hi ha diverses pistes per la zona. Per trobar el camí s’ha de seguir recte pel bosc tallat i baixant, es veu una pista més avall. En una desviació del track van a veure la Forca del Montseny. Ens hem desviat però no hem vist cap forca clavada a un faig (?). Seguim el camí i ara hauríem de passar per Cal Trompo. Un cartell avisant de gossos solts i perillosos ens fa desistir quan els gossos venen cap a nosaltres, així que seguim un camí a l’esquerra i més avall veiem la pista on hem passat en començar l’itinerari, la seguim de pujada fins a la zona de Santa Fe. 
Font del Conill

Aquí ens ha costat trobar el camí
Les fagedes es veuen molt seques

Ens arribem a la font del Frare passant per davant de la porta d’entrada a Cal Trompo, aquesta sense rètol de gossos! Seguim el camí paral·lel a la carretera fins a l’aparcament. Aquesta última part de l’itinerari no ens ha convençut, potser millor tornar pel camí de l’antic Convent que hi hem passat molt aprop.

És una excursió molt maca, que a la tardor ho ha de ser encara més, sobretot la zona de Marianegra, per mi dels millors racons del Montseny. I no és llarga, pel que permet gaudir dels paisatges.


dimarts, 5 d’abril de 2022

Pic dels Moros des de l’Ermitatge de Font romeu


Excursió amb el GREC Cerdanya al Pic dels Moros des de l’Ermitatge de Font romeu

Sortint just davant d’aquest santuari de Santa Maria de Font romeu es segueix el camí del Tour de Cerdanya amb marques vermelles i grogues que voreja les instal·lacions educatives esportives (collège lycée Pierre de Coubertin) de Font romeu. Un cop es deixen les instal·lacions d’aquest gran centre el camí s’endinsa a un bosc frondós i bonic. Es va baixant en direcció al riu (rec d’Eguet). Per no perdre gaire alçada nosaltres hem anat massa riu amunt i hem hagut de baixar per l’altra banda. No és una zona perdedora però hi ha força camins per ser una zona molt turística i camins ben traçats que fan de bon aprofitar. Un cop retornats al camí es va pujant fins als límits del bosc, on comencem a trobar neu. 





Es travessa un altre torrent i sembla adequat posar-se les raquetes, la neu és tova i s’ensorra molt. Ara seguim traces més o menys en direcció al Pic dels Moros, cap a dalt hi ha força neu. 

La vista des del Pic és molt bona, es veuen les dues carenes principals d’aquesta zona, la línia del Puigmal, Eina, Segre, etc. i per l’altre costat el Carlit, Coll Roig, etc. però que les boires no ens deixen veure els cims. A primer terme les àmplies planures de la Calma de Font romeu i per l’altre costat la plana cerdana.



Vistes cap al Carlit

Retornem pel mateix itinerari fins a creuar el primer torrent, on poc després hi ha un senyal que indica el refugi dels Llobins. De seguida apareix el refugi, lliure, amb vistes i que domina la zona Font romeu Targasona. Mengem i ens traiem les raquetes. Ara seguim un camí més al nord que passa pel mig del bosc de larix de Font romeu. Seguint el camí tornem a entrar al bosc inicial que dona a les instal·lacions esportiu educatives que voregem de nou fins on hem aparcat.

Bosc de larix i Cambra d'Ase al fons

Les instal·lacions esportives educatives



Track


dimecres, 23 de febrer de 2022

Pla dels Avellans - estany Negre - estany de la Pradella - La Bollosa

 

La Bollosa

El riu Tet, des que deixa l’enorme estany de la Bollosa fins que arriba Montlluís serpenteja entre els boscos i va paral·lel a la carretera que de Montlluís puja a La Bollosa. Hi ha diversos plans amb zones de pícnic molt concorregudes, fins a l’últim, el Pla dels Avellans. En aquest gran pla hi ha una instal.lació de telecadira (estació de Font Romeu) i hi baixa una pista d’esquí. Seguint el Tet hi arriba una pista d’esqui de fons des de la zona que en diuen Els Estanyets. I a l’hivern la carretera la tanquen aquí, hi ha un modest aparcament que en èpoques de vacances escolars es veu completament desbordat. 


El pont

S’aparca al Pla dels Avellans i en direcció al telecadira esmentat es troba el pont que permet creuar el Tet. Seguint a mà dreta i prop del riu cal buscar unes traces que pugen pel bosc, el camí a l’estany Negre. 


Estany Negre

Estany Negre

Pel mig del bosc i en fort pendent es va guanyant alçada. Quan es suavitza la pujada s’arriba a l’estany Negre. No hem vist cap marca del camí. Aquest tram, sense raquetes, pot relliscar pel gel, i en aquest cas millor fer-lo de pujada. L’estany Negre molt tranquil, a partir d’aquí sí que hi ha marques grogues i pals indicadors de l’itinerari dels llacs pel bosc de Llívia. Hi ha molts petjades per la vora de l’estany i alguna creuant pel mig, però amb la calor ambiental que fa seguim per la vora. 


Estany de la Pradella

Estany de la Pradella

En poca estona i lleugera pujada s’arriba a veure l’estany de la Pradella i les muntanyes de fons, la serralada del Carlit. És maco de veure pel contrast, al bosc no es veia res. Es va baixant fins a l’estany de la Pradella i es comença a trobar gent. En arribar a davant de la cabana de pedra més gent, alguns hi arriben des d’una altra instal.lació 
d’esquí (Roc de la calma) situada a la capçalera de la vall d’Angostrina, molt aprop de la Pradella.
 
L’excursió fins aquí ja és maca. Hi ha la opció de baixar directament al Pla dels Avellans o seguir l’ampla camí fins la presa de la Bollosa. De Pradella a Bollosa és una mica monòton però les vistes són agradables i en mitja hora aproximadament s’arriba a la presa. Les vistes milloren, els Perics es veuen plens de neu, l’aigua de l’embassament agafa tonalitats blaves, no sé si s’està desgelant en alguns punts. 

Els Perics des de la presa de la Bollosa


Carlit, Hotel de la Bollosa, i uns excursionistes creuant pel llac

La Bollosa

Creuant la presa es troben les diverses instal.lacions i el lloc on a l’estiu deixen els autobusos, i també un refugi que ofereixen menjar, molt temptador. Resta baixar per la carretera fins al Pla dels Avellans. Cal dir que la carretera no està neta, hi deixen la neu fins al Pla dels Avellans i només hi circulen motos de neu. 



Baixant per la carretera, cap al final de la Bolloseta

Una alternativa a passar per la presa seria agafar un camí que es desvia cap a l’estany de la Bollosseta i d’allà a la carretera, hi ha un pont a tocar. 


Una volta molt maca, que la majoria de gent fa amb raquetes. La única dificultat és trobar el camí a l'estany Negre que no està indicat i el pendent de pujada a aquest estany a l'hivern.

Track