Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

diumenge, 30 de juny del 2013

Circular per Núria amb el Torre d’Eina, un cim amb vistes a 360 graus

Vall d'Eina (costat Núria)


Hem fet una ruta circular per la zona de Núria, pujant per la vall d’Eina fins al coll del mateix nom, i seguint la carena fins al cim d’Eina. Allà hem tirat cap al nord, en direcció al Torre d’Eina. Una llarga cresta ens ha portat a un cim amb una vista immillorable, 360 graus de vista: es veu la serra de Madres, l’embassament de Matamala, tots els pics de la Cerdanya, Puigcerdà i Font Romeu, el Cadí i les punxes del Pedraforca, Port del Compte, serra del Verd, serra d’Ensija, la Tossa, tots el pics de l’olla de Núria i fins al Canigó, espectacular! 

Des del pic d’Eina ja havíem vist el Montseny, els cingles de damunt la plana de Vic, i fins Burriac, impressionant!


Vall d'Eina
Valls de Noufonts i Noucreus

Coll d'Eina, els cims de la Cerdanya al fons
 
El Torre d'Eina i la cresta des del coll d'Eina

La coexistència d'estils a la muntanya, força gent corrent
Hem trobat molta gent a la carena principal que va del Puigmal fins al Noucreus, i ningú al Torre d’Eina, una llàstima, val la pena.

Torre d'Eina i el pic del Boc des del cim d'Eina

Alta vall d'Eina costat francès

Cims del Noufonts i Eina des del Torre d'Eina

El llac de Matamala i part del Capcir des del Torre d'Eina

De retorn, sifonada que ens ha tornat al cim d’Eina i una altra sifonada que ens ha dut al Noufonts. D’allà fins al coll del mateix nom i per aquesta vall fins a Núria. Pel camí un escamot d’isards i algunes marmotes. Alguna congesta força gran per ser els últims dies de juny, i les flors molt avall, es veu que les parts elevades han tingut neu fins fa quatre dies. 

El Canigó des del Torre d'Eina

Núria des de la cresta entre Eina i Noufonts

Cim de Noucreus i coll de Noufonts, des del Noufonts


Grans congestes fins fa molt poc
 I a esperar el cremallera









dilluns, 24 de juny del 2013

Després de les inundacions a les valls d'Àneu

He resseguit els desperfectes derivats de la fusió de la gran quantitat de neu que hi havia aquest hivern i primavera a les valls d'Àneu, concretament a Espot, a Isil i Alós i al Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de sant Maurici, fins a la zona Ratera Mirador. Molta feina a fer.

Espot:

Espot: zona bombers, aquí hi havia un pont

Espot: el pont retirat del mig de l'escampall de brossa

Espot: pista a la Roca Blanca

Espot: aquí es travessava l'Escrita per un gual
Vall d'Isil:
Cementiri de sant Joan d'Isil: la barana desfalcada per la Noguera

Isil: a la sortida del poble un torrent es va dividir i va omplir la carretera de pedres

Alós d'Isil:el torrent a tocar del pont romànic es va taponar i desviar, el pontet va quedar malmès

Alós d'Isil: l'entrada d'aigua a la serradora va quedar així

Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de sant Maurici, costat Espot, fins al Mirador:

Al final de la pasarel.la tocant a l'aparcament; aquí hi havia una barana


Prop del pont de Ratera la pista va quedar trencada en baixar-hi el riu un bon tros

Prop del desviament del camí a la vall de Ratera, on es passava sota d'un tronc

Camí del Mirador, a l'estiu és un tros pla. Ara bonys de neu i aigua per sota

Mirador: així ha quedat la tanca a la fosa de la neu

Pista de Ratera

Pista de Ratera, més avall del desviament del camí a la cascada: molts arbres tombats suposo que per efecte de la pressió de la neu, com un semi allau

Pista de Ratera






dilluns, 10 de juny del 2013

Santuari de Cabrera en dia de pluja


Sortint del collet del Vidrier es passa per un magnífic bosc de faigs

Havíem planejat una sortida senzilla ja que el 50% dels participants havíem estat lesionats. Es tractava de pujar a esmorzar a l’hostatgeria del santuari de Cabrera. La previsió meteorològica era nefasta, pla INUNCAT inclòs. Espantats per la previsió i veien els núvols negres que teníem a sobre vam optar per anar en cotxe fins al collet del Vidrier i d’allà seguir la pista fins al coll del Bram on comencen les escales. És una volta llarga però si ens agafés l’aiguat no seria gaire incòmode.


Dia de contrastos

Arribant al santuari de Cabrera quan la pluja s'intensificava
Al tram final de les escales vam haver d’accelerar el pas perquè la pluja ja queia seriosament. Un cop a l’hostatgeria, botifarres, ous ferrats, mongetes seques, porró de vi, postres de music i la tempesta ja quasi havia acabat. Vam passejar per l’altiplà del santuari i vam tirar avall pel que diuen era una calçada romana. 



Mentre a l'hostal feiem un gran esmorzar a fora va descarregar la tormenta

Pla d'Aiats i el santuari de Cabrera

Vista cap al nord

Algun raig de sol

La vista cap a la Garrotxa amb l'imponent Bassegoda
L’objectiu s’havia complert, estirar les cames, esmorzar de forquilla i no mullar-se gaire.