Google Website Translator Gadget

dilluns, 23 de gener de 2012

Pels camins del Puigsacalm: verticalitat i vistes excel•lents


Entre la Garrotxa, Osona i Ripollès s’alcen diverses serres que configuren uns paisatges molt interessants: els cingles de Cabrera, Pla d’Aiats, la serra de Milany, Llancers i el que anem avui, el massís del Puigsacalm. És terra de fagedes, de vistes sobre les planes que l’envolten i de cingles, pel costat garrotxí, que li donen una verticalitat que no té per l’altre costat. 

El coll de Bracons separa la plana de Vic de la d’en Bas. D’allà arrenca l’itinerari més fàcil de pujar al Puigsacalm. De Sant Privat d’en Bas surten els itineraris clàssics, els d’abans de fer la carretera del Coll de Bracons. El desnivell des de la plana d’en Bas és molt superior, de l’ordre de 1000 metres, que no està gens malament per un cim de 1500 metres, i a més es pugen bastant de cop, seguits. Com a entrenament és excel·lent, i per gaudir de bones vistes també.

La fageda per on puja el camí de les Olletes
Sortint de la zona d'esbarjo Pla d'en Xurri i pel restaurant can Turó es puja per la fageda. Quan ja s’ha fet bastant desnivell es troba el santuari de la Mare de Déu de les Olletes, un lloc curiós al mig de la muntanya, amb una esplanada i una roca amb uns forats que li donen nom. La petita església en una cova, amb un púlpit de pedra fora de la cova, i unes restes d’edificació més amunt. 

Santuari de la Mare de Déu de les Olletes

Cavitats a la roca de on suposo ve el nom de les Olletes

Passat el grau, en un lloc amb un indicador, el camí s’uneix amb el que va pel salt del Sallent. Allà mateix surt una pista cap a l’ermita refugi de Santa Magdalena del Mont. Val la pena desviar-se per veure-ho. Una antiga ermita, amb masia, posteriorment habilitada com a refugi. Ara l’entorn està tot arreglat però el refugi tancat: encara hi ha un imprès que indica el preu en pessetes!.  És un paratge diferent de la fageda de pujada al Puigsacalm, molt obert, prats, i magnífiques vistes del Pirineu i de la plana garrotxina. 


Santa Magdalena del Mont

Canigó i Santa Magdalena del Mont

De Santa Magdalena es pot pujar una mica més seguint el cingle i s'amplien les vistes cap a la vall d’en Bas. A tocar hi ha el Puig Corneli, separat pel coll de Joanetes del massís de Puigsacalm. És particularment sorprenent el contrast entre la plana rigorosa i les muntanyes de la Garrotxa. Pel que sembla aquesta planúria és deguda a l’activitat volcànica de la zona, que va crear una barrera natural al riu Fluvià formant una petita presa – aiguamolls, que no es van assecar fins al segle XVII per les terres i altres materials que va anar aportant el riu.

Puig dels Llops des de Santa Magdalena del Mont

Puig dels Llops des de Santa Magdalena del Mont

Vall d'en Bas
Retornant a l’encreuament de camins amb indicador es reprèn el camí original fins un altre indicador que deixa triar entre pujar pel Puig dels Llops o pel camí dels Burros. Un diu 30 minuts i l’altre 1 hora fins al Puigsacalm. El dels Llops puja directament mentre que el dels Burros té un pas amb ajuda de cordes, en començar, i va planejant pel mig de la cinglera en direcció al coll de Bracons. 

Puig dels Llops des de l'indicador del camí del Puig dels Llops i dels Burros


Pas dels Burros

Perfil del Puig dels Llops des del camí dels Burros

Pas dels Burros
En resum uns camins interessants per caminar amb verticalitat, desnivell, i vistes excel·lents. El més adequat sembla ser fer  la volta  pujant pel salt del Sallent, Puig dels Llops per fer el cim i baixar per les Olletes.




dilluns, 16 de gener de 2012

12 fotos de record de les excursions del 2011

He volgut recordar les sortides que he fet durant l'any 2011 amb fotos. Repassem:

Entre febrer i abril vaig estar buscant antics camins pel Montseny, els camins de carboneres, de les que encara se'n veu algun rastre. Les sureres i les fagedes despullades estaven precioses


A l'estiu vaig poder fotografiar una magnífica posta de sol a Perafita, al Lluçanès, lloc ideal per la seva situació

Castell de Lluçà


i és quan es fa més alta muntanya pel Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, vall de Subenuix
 
Estany Xic de Subenuix
    coll de Fogueruix
Prop del coll de Fogueruix, valls d'Àneu
  d'Espot a Colomers, a l'Aran

Port de Ratera, ja es veia que ens enganxaria la tormenta ...

 S'havia d'aprofitar abans que vinguessin les neus, per la vall de Cardós

La fantàstica vall de la Roia de Mollàs, als peus del Mont-Roig (Parc Natural de l'Alt Pirineu)

Els voltants de l'embassament de la Guingueta sempre estan preciosos a la tardor



Vam veure l'estany de Sant Maurici buit per manteniment i vam imaginar com devia ser abans de fer la presa


El descobriment de les gorgues de Sant Bartomeu, prop de l'embassament de Sau



En acabar l'any, fent una ruta per les fonts del Matagalls, les fagedes tornàven a estar sense fulles


I un record final pel sorprenent Montsant amb alguna cresta en que no es podia badar



Gràcies al que heu anat seguint aquest blog.

dilluns, 9 de gener de 2012

El castell de Llort, excursió d’una hora amb vistes a les valls d’Àneu


El castell de Llort era una de les fortificacions de les valls d’Àneu a la confluència dels rius Escrita i la Noguera Pallaresa. Domina la plana d’Escaló i la de l’embassament de la Torrassa – La Guingueta. Al seu temps formava part de la línia de defensa que començava a Sant Pere del Burgal, com extrem inferior de les valls d’Àneu, i seguia per la torre d’Escaló, les torres de cada poble, com la d’Espot, aquest castell, i el castell de València, seu del comptat del Pallars. En teoria i pel que expliquen, d’una torre a l’altre hi havia connexió visual per tal de poder avisar en cas d’atacs. Personalment des del castell no he aconseguit veure la torre d’Espot. La torre d’Escaló i Sant Pere de Burgal és possible que es vegin, però la llum jugava en contra i el fort vent també. Avui dia en queda poc més que una torre amb finestra i alguna paret.

La MAT a la vall d'Escaló, la Noguera i la carretera

Borda del Terrissaire al coll del mateix nom

La situació del castell fa que si pugui arribar per dos llocs: per Escaló pujant des d’una àrea de descans de la carretera C13 i fent algun tomb estrany degut a les instal·lacions hidroelèctriques; també des d’Espot, seguint el camí cap a la Roca Blanca que passa per sobre els càmpings i abans d’arribar al final es desvia cap avall un camí que porta al coll del Terrissaire. Al coll indicat hi ha la borda del Terrissaire, situada en un lloc encantador, que es veu des de la carretera que puja a Espot, un prat força gran. Des d’aquí es puja fàcilment al turó on hi ha les restes del castell de Llort. Lamentablement hem trobat els voltants de la borda totalment encerclats per una tanca, s’han eliminat arbres i podat molts altres, sembla que algú ho hagi comprat i hagi fet obres d’arranjament amb una alguna intenció. La borda pròpiament està com sempre, però no així els voltants.

La inconfusible Serra Mitjana entre la zona de Roca Blanca, Serra de Pilàs i la de Mont-Roig, Ventolau

Restes del castell de Llort

Restes del castell de Llort

Vent als cims, diria que Roca Blanca i Qüenca

Plana d'Escaló

Serra de Pilàs, Esterri al fons, la Guingueta, embassament de la Torrassa

L'aigua picada pel vent a l'embassament de la Torrassa

Hi hem pujat un dels dies que feia més vent, com es pot observar a les fotografies on es veuen els cims. La vista com es pot suposar és molt bona i el lloc molt tranquil, sense buscar-los hem vist esquirols i daines.

La Serra Mitjana divideix les dues valls que surten de Cerbi

Borda del Terrissaire

Les línies d'alta tensió al Pallars
És una excursió de 1 hora des d’Escaló i poc més si es fa des d’Espot, gratificant per la vista i la tranquil·litat. Sempre que hi he anat no he vist ningú més.

Ruta a wikiloc

 

dimarts, 3 de gener de 2012

D'Espot a l'estanyola de Ratera

Hi ha excursions que no representen cap novetat, però els llocs són tant macos!.



Zona de l'ermita, pujant a Sant Maurici



Estany de Sant Maurici

Estany de Sant Maurici: aigua, neu i gel

Pont de Ratera
Estany de Ratera, al fons pic de Ratera, a la dreta es veu un trosset de l'Agulla d'Amitges

Estany de Ratera

Estany de Ratera

Estanyola de Ratera, on se separa el camí d'Amitges

Els Encantats

Els Encantats

Roca de l'Estany

Restes de l'allau que va atravessar el riu Escrita (fa temps)


  Veieu la ruta a