Tardor a les valls del Querol

Tot i que el dia no era el millor em va sorprendre la coloració tardorenca de la vall del Querol i la vall de l'estany de Font Viva i Lanós, a la Cerdanya. Eren homogèniament grogoses! Aquí una mostra. Les últimes fotos amb pluja a la vall de l'estany de Passet i Font Viva.

Torra de Goa, sota el Canigó

Pic del Canigó entre boires

Una bonica excursió de tardor al peu del Canigó, la Torre de Goà. 

Vernet

Comença amb forta pujada per bosc

Es surt de la part sud de Vernet (Conflent), al costat d’un gran casalot antic balneari, per aparcar millor al balneari actual. S’inicia amb una pujada per escales, es veu un forat que sembla un pou de glaç i el camí segueix per una pujada forta entre bosc. Un indicador ens senyala el Tour de Goa i els pics per on passarem, Pic de la Pena i Puig de la Falguerosa. El sender segueix pujant amb fort pendent fins un punt on s’obre el bosc i es comença a veure per on anirem. Tota la pujada hem anat veient l’àmplia plana de Vernet. Al Pic de la Pena es veu a baix, al fons de la vall, el poble de Castell de Vernet (Casteil) i a mitja muntanya, confós amb els seus colors, Sant Martí del Canigó. Més amunt núvols. 

Vistes cap al Conflent, a mà dreta Vernet

Castell i a mitja muntanya Sant Martí del Canigó

Entre boires hem vist un moment el cim del Canigó

Seguint el camí es passa pel Pic de la Falguerosa i es veu la torre de Goà. El camí s’ha eixamplat, la vegetació ha canviat, més prats i entre els boires hem pogut veure algun moment el cim del Canigó. Una última pujada i s’arriba a la torre de Goa. Llàstima dels núvols ja que el lloc sembla que té molt bona vista. Una taula d’orientació ajudaria a situar-nos si veiéssim alguna cosa...cauen algunes gotes que fan inútil que esperem a que millori.

Vistes cap a la plana del Rosselló

Torre de Goa

 Aquesta torra és una fortificació construïda els segles XIII o XIV, formava part del sistema de vigilància dels Reis de Mallorca. Es va utilitzar pels exèrcits fins 1670.

Boscos preciosos

De tornada reprenem un petit tram de l’últim camí i girem direcció a Saorra (Sahorre), anant a passar pel coll de Manxes i el Pla d’Amunt. Algun tram del camí està una mica perdut però en general és molt ben senyalitzat. Es comença per prats amb arbusts, i més avall s’entra als boscos. Es troba molta varietat vegetal, boscos de roures, de castanyers, hem vist bedolls, pins, boix grèvol, alzina, faig... Amb la tardor aquests boscos estan preciosos. Quan s’ha baixat quasi tot el desnivell anant en direcció a Vernet est es troba un corriol que ens deixa al punt de partida. 

Hem trigat el que indicaven els rètols, suposo que el dia ennuvolat hi té a veure, ja que si no es presta a entretenir-se mirant les vistes. Fer la volta a la tardor, però, sembla molt recomanable.

Track

Tossal de Cambrils

A partir d’un fulletó informatiu, i d'una ruta per GPS dubtosa, del Tossal de Cambrils a Odèn, el Solsonès, hem realitzat l’excursió que proposen.

Es tracta d’una zona força deshabitada i desconeguda. La ruta comença a la localitat de Cambrils, on hi ha el Salí, visitable, on neix la Ribera Salada i un parell de fondes restaurant. Es comença des de la Fonda Ca l’Agustí.

 

Un carro a la balma

Font de Prat de Cordes

Seguim la descripció del fulletó estrictament, anem pujant. Veiem a distància una balma als peus d'un cingle, l'Espluga de Cordes. Curiosament encara hi ha un carro de quan s’utilitzava la balma. Ens desviem una mica cap a la font de Prat de Cordes. S’arriba al coll de la Veça i comencem a rodejar el Tossal de Cambrils. 

Ara anem per boscos de pi roig i a peu de pista es veuen unes construccions on es guardaven les patates. S’arriba a Prat Caní, uns espais molt amplis on a més de prats veiem conreus de patates, faves i altres. Aquests cultius devien ser importants a jutjar per la quantitat d’espais d’emmagatzematge que hem vist pel camí.

Aquí s'emmagatzemaven les patates

Vistes cap a la muntanya d'Alinyà

Entretant hem anat voltant el Tossal, els camps de conreu s’acaben i canviem de vistes, ara veiem el baix Solsonès, i al fons Montserrat. Es baixa fins quasi la carretera passant per dues cases abandonades, Cal Petit i Cal Ros. 

 

Als prats de la part superior també hi ha emmagatzematge de productes del conreu

Bones vistes cap a la zona de Sant Honorat i el Corb

A partir d’aquí el camí no m’ha convençut, diria que la ruta que portàvem no era correcta, devia ser antiga. Per evitar la volta que fa la carretera la ruta ens envia per una antiga pista a la que ha crescut tant la vegetació que és terriblement incòmode. Després es dedica a pujar i baixar turons, tot per camins força perduts fins arribar a un dipòsit d’aigües. Allà hi arriba una pista en bon estat que ens durà fins al punt d’inici. Curiosament entre el dipòsit i la carretera apareix un camí aparentment en bon estat i bona direcció que podria ser el que s’hauria d’agafar. 

A posteriori observo que al web de turisme solsonès permet descarregar el fulletó, el track i la ruta a wikiloc. I la ruta que indiquen és diferent a la nostra justament en el tram final. Es desvia abans d'arribar a cal Jaume i cal Petit. Suposo que deu ser un final millor que el nostre.

L'interès de l'excursió és la desconeixença de la zona i els cultius d'alçada amb el seu emmagatzematge. En acabar hem dinat a la Fonda Casanova molt aconsellable per la qualitat i el tracte. 

Track 

 

Pic Carlit

Explicar l'excursió al Pic Carlit té molt poc interès ja que es tracta d'un cim molt conegut, hi puja molta gent i el camí està molt marcat. Així que avui alguns comentaris i fotos.
 

Estany de Sobirans

 

Estanys de Sobirans i Trebens i el camí de pujada

El Pic Carlit és una muntanya de 2.921 metres d'altitud situat a Angostrina i Vilanova de les Escaldes, a l'Alta Cerdanya, Catalunya Nord. És la muntanya més alta de la Cerdanya i de la Catalunya Nord. La primera ascensió va ser de Henry Russell al 1864. Parlar d'aquest home requereix una entrada per ell sol, però us recomano un llibre seu molt divertit "Recuerdos de un montañero" de Barrabés Editorial.

Tan sols sortir de La Bollosa sorprèn que el camí de la volta dels llacs sigui tant "difícil". Aixó és molt relatiu, cert, però tenint en compte la gran quantitat de gent que passa cada any per aquest camí i el nivell dels que hi caminen, sorprèn que comenci amb quasi grimpada i després estigui, en general, ple de pedres. Això de les pedres al mig del camí ho he observat a altres camins de la Cerdanya francesa. Si vas pel mig de la muntanya fora del camí no hi ha pedres, pel que crec que és un problema de manteniment i pressupost. Els camins s'han desgastat pel pas d'excursionistes durant anys i no hi ha diners per refer-los. Si es fessin nous espatllaríem la muntanya però seria més fàcil. En proporció està molt millor el camí que puja al Carlit i el dels llacs superiors que el tram que va a l'estany del Viver des de la Bollosa.

Un trosset de l'estany de Lanós des del cim del Carlit

Costat de l'estany de Lanós

Els desnivells: el camí pels llacs va pujant suaument, 300 metres amb més de 5 km i quan es deixa la desviació a la ruta dels 12 llacs se'n pugen 600 més amb 2 km. O sigui que la pujada al Carlit no és gaire lineal de desnivell.

Gran quantitat de llacs entre La Bollosa i el Carlit, al fons el Canigó

Estanys de Sobirans i Trebens

En baixar i arribar a la desviació de la ruta dels 12 llacs l'indicador ens diu que si agafem aquest circuit tan sols es triga 5 minuts. Val la pena ja que així veiem els 4 estanys que no hem vist pujant.

De baixada el cim s'ha tapat una estona

Vistes cap al sud, Puigllançada i la Tossa

És un cim amb molt bona vista, és espectacular. Diuen que es veu fins la Maladeta,
jo no vaig tenir tanta sort. El que més sorprèn és la visió de tants llacs i la poca vegetació del costat de l'estany de Lanós i dels estanys superiors Sobirans i Trebens.

El Carlit vist entre l'estany de les Dugues i el Vallell

Estany del Viver

La vall d'Angostrina

Pont dels Empedrats

La vall d’Angostrina uneix la solana de la Cerdanya amb la zona de la Bollosa i el Carlit. Per aquest motiu s’ha usat tradicionalment per pujar i baixar el bestiar de Llívia a les pastures aprofitant els drets que hi tenen els seus ramaders des de temps antics. 

 

Embassament

Orris i parets de pedra seca denoten antiga activitat

És una vall llarga que acaba a la població d’Angostrina i Vilanova de les Escaldes. Cal agafar un desviament de la carretera que surt just abans de travessar el pont del riu Angostrina, si seguíssim aniríem a Targasona. Un primer tram asfaltat, després un aparcament d’hivern, per neu i gel a la pista, i dels mesos d’estiu, per regulació de l’excés de gent, segueix una pista de terra fins a l'església romànica de Sant Martí d’Envalls, on hi ha l’aparcament de la resta dels mesos. Allà segueix un camí amb marques del Tour del Carlit, vermelles i grogues.

El camí no té pèrdua, s’arriba a una petita presa, després alterna zones de pastures amb bosc. A la tardor està preciós, els bedolls deixen groga la vall. Estem en època de la brama del cérvol i n’hem sentit uns quants tot i ser a ple dia, veure’ls ja és una altra cosa. 

Ja que no hem vist els cérvols ens conformem amb els ànecs

Finalment la vall s’obre bastant i ja es divisa alguna instal·lació dels remuntadors de l’estació d’esquí de Font Romeu, a mà dreta el Roc de la Calma. Es veu molt bestiar en els amplis herbeis i es comprèn que sigui una zona de pastures molt apreciada. 

 

Estany de la Pradella

Si es segueixen les marques del Tour del Carlit es va directament a l’embasament de la Bollosa sense passar per l’estany de la Pradella. Si es vol visitar aquest estany és recomanable desviar-se cap a la instal·lació del remuntador de l’estació d’esquí i d’allà seguir la pista fins la Pradella. És un estany gran i maco, del qual es pot anar cap la Bollosa o cap al circuit dels estanys Negre i Llong. Tot aquest gran escenari entre la Bollosa i el Roc de la Calma configura la capçalera de la gran vall d’Angostrina. 

 Track

Travessa de Campllong, Meranges al Pas de la Casa, Andorra

Un amic del GREC, Club Excursionista Cerdanya, em va convidar a una travessa amb una història interessant. En base a converses de bar amb la gent gran de Meranges tenen coneixement que s’anava al Pas de la Casa a comprar cavalls per vendre’ls a la Cerdanya. Sortien de Meranges pel Pla de Campllong, enfilaven cap a Engorgs, i per la Portella de Meranges baixaven a la vall de Campcardós. Aquí es remuntava quasi fins la Portella Blanca d’Andorra i s’anava a buscar el Coll dels Isards des d’on es baixava al Pas dela Casa. Allà eren acollits a sopar i dormir pels marxants andorrans, i l’endemà tornaven a fer l’itinerari en sentit invers i amb els animals que havien comprat.

 

Petits salts d'aigua pujant des de Campllong

Refugi d'Engorgs, cap a la dreta la Portella de Meranges

Sembla fàcil però no ho és tant. Colls de 2500 metres, trams de pedres en que no es veu gaire clar com podien passar amb cavalls, moltes hores a alta muntanya, fred i vent, i pel que diuen, a vegades calia fer-ho de nit per la vigilància de les fronteres. Així que el GREC van muntar aquesta travessa com a homenatge a aquells homes que menaven el bestiar per aquest entorn d’alta muntanya en condicions difícils.

 

Coma d'Engorgs

Roc Colom

Nosaltres tan sols hem fet la travessa en una direcció. Hem sortit del Pla de Campllong, més amunt de Meranges, a 1745 metres. Seguint el torrent hem anat guanyant alçada amb alguns petits engorjats que fan més agradable el camí. Hem anat pujant fins aprop del refugi d’Engorgs on hem esmorzat. D’allà ens hem dirigit cap a la Portella de Meranges 2629 m. Hem vist un estany d’Engorgs colmatat, de lluny un altre amb aigua. A la Portella veiem la impressionant silueta del Roc Colom i descobrim el que ens tocarà baixar fins al camí de la vall de Campcardós, uns 500 metres! L’inici de la baixada és bastant dret, anem pensant com podien fer pujar per allà els cavalls...

 

Hem d'anar fins allà baix!!

L'isard immòbil, l'haurem espantat?

Vall de Campcardós

Un cop a la vall de Campcardós som al tram més maco de la ruta. La tardor ja hi ha arribat i les moixeres i algun altre llueixen esplendoroses. El riu juganer fa uns meandres i de fons veiem l’impressionant circ de la Portella Blanca d’Andorra. Volem dinar a l’estany Negre de les Passaderes, al camí que va de la Portella al coll dels Isards, així que fem una petita volta per passar per aquest llac.

 

Vall de Campcardós

Peiraforca des de Campcardós

Serra de l'Esquella i Portella Blanca d'Andorra

Seguint el camí ens enfilem a l’altre coll elevat de la travessa, sota el pic d’Envalira, el coll dels Isards, 2654 m. Aquí ja veiem el Pas de la Casa. Una mica de discrepància entre mapes ja que hi ha dos colls, i deixant a mà dreta Les Abelletes anem baixant, es comencen a veure les instal.lacions de l’esquí de pista, fins anar a trobar l’estany de les Abelletes ja molt aprop del final de la travessa, al Pas de la Casa, a 2050metres.

 

Pas de la Casa des del coll dels Isards

Portella Blanca i estany Negre de Passaderes

Estany de les Abelletes

La travessa ha estat interessant, com dèiem al l’inici, moltes hores d’alta muntanya, i particularment m'ha agradat la vall de Campcardós. Cal agrair al GREC la idea i l’organització d’aquesta ruta amb la logística que comporta.

Track