Google Website Translator Gadget

diumenge, 30 d’agost de 2015

Port d’Aulà des de Borda Perosa, a l’alta vall d’Isil





Seguint la Noguera Pallaresa Isil amunt hi ha Alòs d’Isil, seguint una mica més es troba el refugi del Fornet, quasi allà mateix surt el camí al Port de Salau. Si es segueix la pista al costat del riu es troba alguna borda i uns kilòmetres més enllà un petit conjunt de bordes, sembla que les anomenen Bordes d’Isil, i molt aprop es troba el parking de Borda Perosa, el pont sobre la Noguera, i els preciosos prats amb avets de la Borda Perosa. Seguint per la pista s’arriba a Montgarri i el pla de Beret. 

El parking de Borda Perosa és la base d’importants excursions cap a Clavera, Mont Valier, Aulà, Salau, Roca Blanca, i també s’hi troben plafons explicatius de la importància dels camins de la zona en les dues guerres, la civil espanyola i la II guerra mundial. Sembla que les rutes de l’exili eren l’eix Saint Gironsriu SalatSeix – els diferents ports – Borda Perosa – riu Noguera Pallaresa - Alòs d’IsilEsterri d’Àneu. Saint Girons és la capital del Couserans, al departament de l’Arieja. Es va utilitzar l’eix en sentit Pallars – Arieja a la guerra civil i en sentit invers, a la guerra mundial, per ajudar a escapar els jueus d’Alemanya i la França ocupada.

Cabana d'Aulà

Vall de la Noguera i les carenes per sobre d'ella


Cabana d'Aulà, Roca Blanca

Al fons, el Port

Vista cap a Marimanya


No coneixíem el Port d’Aulà i hem pujat cap allà. Es comença per la pista de Salau però tot just començar ja es poden tallar un parell de corbes i es segueix pel camí a Aulà. Va pujant fins la cabana d’Aulà, després costa més de trobar el camí en algun punt, però es veu molt clara la direcció cap a on cal anar. Es creua un petit torrentet i es segueix pujant cada cop amb més vista: serra de Pilàs, Roca Blanca, Marimanya, Clavera, i en algun punt diria que es veu el Mont-Roig per darrera.

Al fons, el Port


Vista costat Clavera

Monument internacional al Port d'Aulà

Vista del costat Couserans - Arieja
Des de la cabana no hi ha ni un arbre, és un paisatge realment desolat. Són enormes extensions de verd fins al port. Fa basarda pensar que per aquests camins hi fugien persones de la guerres, famílies amb les seves pertinences, mal vestits i calçats, pujant 750 metres de desnivell des de la Borda Perosa i si un s’ho imagina a l’hivern encara pitjor. Mentre pujava pensava aquestes coses i com es podien amagar allà, havia de ser realment difícil, és molt obert. 
Vista del costat Couserans Arieja
Un cop al Port hi fa un vent molt fort i hem de buscar refugi al costat francès. Un petit monument recorda l’ús del Port a les guerres. Pel costat francès hi puja una pista que ens diuen és practicable fins força amunt, al revés que Salau, on la pista està pel costat català.

Els prats de Borda Perosa ens esperen
Ha estat una excursió potser més interessant per la història que pels paisatges. Tot i això les vistes són molt importants.

 

dilluns, 24 d’agost de 2015

Coth de Baretges i Pic d’Aubàs des de Portillon, a l’Aran

Àmplia collada de Baretges



Si voleu gaudir d’unes magnífiques vistes dels cims més importants entre Aragó i l’Alta Garona, a França, pugeu al Coth de Baretges, a l'Aran, val la pena. Aparqueu a la primera corba sota el Portillon de Bossost i allà comença una pista que sembla acceptable per turismes normals (nosaltres hem pujat a peu des de baix per un camí que es veu cuidat de fa molt poc) amb el que us estalvieu uns 400 metres. Des de l’aparcament a la Cabana deth Cap deth Bosc fins al Coth de Baretges hi teniu 100 metres de desnivell, que us asseguro valen l’esforç.



El camí que puja pel bosc des del Portillon

Collada de Baretges

Pujant al Pic d'Aubàs

Un cop sou a l’ampli coll de Baretges la vista s’en va cap a Maladetes, al coll de Toro i la vall de l’Artiga de Lin, cap al Salvaguardia, Perdiguero i cims veïns, i les valls de Lys, d'Oo,... que en baixen pel costat francès: 
 
Collada de Baretges

Al mig ja es veu Superbagnères

Bossost, carretera a França i la del Portillon

Des del Pic d'Aubàs

Des del coll es veuen dos cims inofensius a banda i banda. Hem anat cap al Pic d’Aubàs, 300 metres més de desnivell. Lògicament la vista encara és més àmplia, de 360 graus! L’estació de Superbagnères es veu allà baix, més a la dreta veiem Bossost i Les, enfilat a la muntanya Canejan, més a la dreta deuen ser els dos Arres, cap amunt el Montlude. Al fons les muntanyes entre el Couserans i l’Aran, la zona de Baqueira, ... més enllà les muntanyes del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, és veu especialment el Montardo, i diria que el Pa de Sucre. I si seguim girant no distingeixo quines són les muntanyes a l’esquerra de l’Aneto i Maladeta, però aquestes es veuen molt bé. Després els gegants de la zona, Perdiguero, Gourgs Blancs, potser Bachimala, i molt lluny es veu un massís que no sé si pot ser el Vignemale. Impressionant!
 
Collada de Baretges

Collada de Baretges

 
La vista de Maladeta i zona Perdiguero

Si us agraden les muntanyes i les vistes, pugeu a Baretges! 


dissabte, 22 d’agost de 2015

Pic del Portarró, centre del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici




En el seu inici l’any 1955 el Parc Nacional d’Aigüestortes iEstany de Sant Maurici tenia dos sectors ben diferenciats, el costat Boí i el costat Espot, a l’Alta Ribagorça i al Pallars Sobirà respectivament. Posteriorment s’ha anat ampliant la zona perifèrica amb territori del Pallars Jussà i de l’Aran. Però el nucli central del Parc, el territori de màxima protecció segueix sent l’inicial. I l’eix central del Parc, el que uneix els dos sectors ribagorçà i pallarès, és la línia que forma la vall de Sant Nicolau fins l’estany Llong, el Portarró, l’estany de Sant Maurici i la vall de l’Escrita. Vist així el Portarró és el centre del Parc, deixant-nos la zona de Besiverris per un costat i la de Peguera per l’altre.

El Portarró ja es veu lluny a mesura que puges

Amitges, amb la pista que trenca el paisatge del parc

Estany Llong des del pic del Portarró

És per aquesta privilegiada posició, juntament amb la dificultat de comunicacions per carretera entre un costat i l’altre del Parc, que el Portarró és un punt molt visitat, i la travessa de Boí a Espot o viceversa té molt èxit entre els excursionistes. 


Agulla del Portarró, Subenuix, vall de Delui, i el Portarró des del Pic del Portarró

La zona de Contraig i Colomers

Agulla del Portarró a l'altre costat del coll

Em meravella la simetria que fa la natura entre els pics de Saboredo i Amitges amb les Agulles fent de vèrtex
El Portarró és una àmplia collada flanquejada pel costat sud per l’Agulla del Portarró, i pel costat nord pels pics del Portarró i el pic Inferior del Portarró. Tant els pics d’un vessant com de l’altre tenen vistes fabuloses. Aquest cop hem pujat al Pic del Portarró i es veu especialment bé tota la zona de Contraig – Colomers, la cascada i estany de Bergús, el Ratera, Amitges, però al fons es veuen les muntanyes de l’Aran, les pistes de Baqueira cap a Bonaigua, i per l’altre costat Encantats i totes les carenes del Pui de Linya cap a Peguera, Monestero, Subenuix, Morto, i cap a Dellui. Són 300 metres a sumar als que costa pujar al Portarró però si es té temps val la pena.
 
Desviament a la vall de Subenuix del camí al Portarró

Quin camí més maco, prop del refugi Ernest Mallafré!

Barranc que baixa de Subenuix