Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

diumenge, 4 de maig del 2014

Estanys de Peguera a inici de maig








On podíem anar del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany desant Maurici sense calçar-nos raquetes? A la zona d’Amitges, per la proximitat a l’Aran, s’hi acostuma a acumular molta neu. Els informadors de la casa del Parc d’Espot van suggerir Peguera, que el guàrdia del refugi Josep M. Blanc els havia dit que la gent podia pujar sense raquetes. Per pujar als estanys hi han dues opcions. Directament des del poble d’Espot, la ruta més maca, més lògica, però amb 1000 metres de desnivell. I la segona, que surt de l’aparcament de Prat Pierró a 1600 metres i ressegueix la pista que utilitzen els taxis, els del refugi i el manteniment de les instal·lacions hidroelèctriques. Per estalviar 300 metres de desnivell vam triar aquesta opció. 

Restes d'una allau que obstrueix la pista
La pista

Sobreixidor de l'estany Tort de Peguera, observeu el gruix de neu que queda
Vam començar a trobar restes de neu a les obagues, al túnel hi havíem alguns pedrots al mig, i a la zona que la pista va per sobre la tuberia hidroelèctrica havia baixat una allau més gran del normal, hi havia pins a més de bedolls. Més endavant quan la pista creua un torrent, també estava mig destruït, entre neu i pedres. Uns quants arbres caiguts per tot arreu acaben de donar idea de l’hivern que hi ha hagut per aquí dalt, i de la feina que hi haurà en deixar-ho en condicions perquè hi passin vehicles.

Estany Tort de Peguera
Estany Negre de Peguera
Estany Negre de Peguera
Ens ha sorprès la magnitud del desgel tenint en compte que no feia gens de calor a 2200-2300 metres. Veies sortir un doll d’aigua impressionant de sota la neu, per la pista baixava aigua com si fos un riu.

Refugi Josep M Blanc tancat

Vista des del refugi


I vam arribar als estanys sense problemes i sense raquetes, que les trobo molt empipadores. Això sí, pel maig ja no es pot travessar l’estany “per sobre les aigües” gelades, almenys l’estany Tort. El Negre potser sí, es veia ben blanc ... I curiosament el refugi Josep M. Blanc estava tancat, tot i ser un pont de 4 dies! 

La vista magnífica a tots els cims de la zona magnífica.

divendres, 2 de maig del 2014

Mont-rebei, on la Noguera talla el Montsec




Quina muntanya catalana és prou gran com perquè la parteixin pel mig dos dels rius catalans més importants? Doncs sí, estem parlant del Montsec, aquesta mola imponent que s’alça a les terres de Lleida, entre la Noguera i el Pallars Jussà, i tocant a la Ribagorça aragonesa, en paral·lel al Pirineu i que les dues Nogueres parteixen en tres trams.




Una bona manera de veure el congost

Aquests talls que van fer al Montsec les Nogueres vénen de fa 1 milió d’anys i els tres Montsecs s’anomenen d’Estall, d’Ares i de Rúbies. I els dos talls de les Nogueres són Mont-rebei i Terradets, el primer obra de la Noguera Ribagorçana i l’altre de la Pallaresa.



Un curt túnel a la part més estreta del congost

Un seguit de gent



Terradets té la desgràcia que hi passa una carretera, mentre que Mont-rebei no, per la qual cosa aquest espai natural del congost de Mont-rebei està parcialment protegit en diverses regulacions i declarat refugi de fauna salvatge. Únicament és travessat per un camí de ferradura parcialment excavat a la roca i que permet gaudir de les parets del congost de més de 500 metres d’altura i de punts on l’amplada mínima és d’uns 20 metres. 


Des del mirador de les llúdrigues. I sí, a les vores del pantà hem vist llúdrigues!

Malgrat que porto anys trescant per les muntanyes, encara no havia estat a Mont-rebei. D’aquest primer tast n’he tret que l’època adequada és aquesta, ni hivern ni estiu, i amb flors. Justament això és el que hem pensat molts, tants que no hi cabíem en els pàrkings previstos per visitar el congost! En conseqüència, al llarg del recorregut, no hem parat de trobar gent en les dues direccions. M’ha convençut que cal tornar-hi per itineraris menys massificats. I que és prou gran per trobar racons i punts de vista interessants.