Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dimarts, 27 de setembre del 2011

Beget, entre el Ripollès i la Garrotxa


El poble de Beget està agregat a Camprodon però físicament es troba a l’alta Garrotxa. Si s’hi va per Camprodon, es segueix la carretera del Coll d’Ares, que porta a França, i es desvia a mà dreta cap a Rocabruna. Es passa un coll i els cartells indicadors ens informen que estem a l’alta Garrotxa, en aquest cas s’hi entra per dalt. També es pot arribar a Beget per baix, per Oix, en plena alta Garrotxa. Sigui com sigui Beget és un nucli força aïllat, amb carreteres d’abundants corbes per una banda i l’altra. Aquest aïllament històric i actual té el seu encant. És un poble turístic, però tranquil: restaurants, fonda, l’església, alguna botiga i poca cosa més. 



El conjunt històric artístic que forma l’església parroquial val la pena. És una nau d’estil romànic amb absis i amb un campanar de l’estil dels que es veuen a la vall de Boí, de quatre pisos. La porta d’accés, un retaule barroc  i un retaule gòtic d’alabastre de la Mare de Déu de la Salut així com la majestat de fusta del segle XII de 2 metres d’alçada en són els elements valuosos.


Un parell de rieres acaben de modelar el paisatge del poble ja que li permeten tenir ponts atractius i alhora, amb el desnivell del poble, tenir la possibilitat de ficar-se a l’aigua.


En direcció a Camprodon es passa per Rocabruna, també amb una església interessant i es veu el castell de lluny, posat sobre un turó. Uns quants restaurants més semblen indicar que també és un lloc turístic.

Porta de l'església de Rocabruna

La vista del Comanegra i el castell quan s'entra a la vall de Rocabruna i Beget

dimarts, 20 de setembre del 2011

La vall de Peguera: muntanya autèntica amb paratges encantadors

La vall de Peguera és força especial i diferent de les altres a les que es pot accedir des d’Espot, a les valls d’Àneu. Està situada entre l’àmplia zona de l’estació d’esquí a un costat i la vall de l’Escrita, la que porta a Sant Maurici, de l’altre. Pel costat de l’estació l’emmarquen la Pala d’Eixe, una curiosa muntanya que es veu quan es comença a pujar a Espot des de l’encreuament de la carretera de Sort, i el Sudorn, pic veí de la Pala d’Eixe, ambdós cauen a plom sobre la vall de Peguera. Per l’altre costat el Pui de Linya és el rei de la contrada, la carena del qual va baixant cap a la alta vall de Peguera on hi ha el refugi i els estanys.


Així com la vall de l’Escrita puja de manera suau des d’Espot fins a l’estany de Sant Maurici, la de Peguera puja amb un pendent important i sostingut tota la estona, excepte la zona de l’estany de Lladres.


El camí natural per la vall puja des del pont de Faners, a la sortida d’Espot en direcció a les pistes d’esquí, començant per una pista que enseguida es torna sender de muntanya. L’inici és molt lleig, però quan es porten guanyats uns 200 metres de desnivell el camí passa per una cascada impressionant, ja que el riu va bastant encaixonat a la part baixa. Més endavant s’atravessa un parell de cops el riu en paratges amb molta vegetació i molt macos, el camí segueix pujant. El paisatge canvia contínuament, ara la vall s’obre, es troba una font, i amb pendent més suau s’arriba a l’estany de Lladres.


Aquest estany no és el més maco de la vall de Peguera però el lloc on es troba sí ho és, és té la visió completa de la vall, i permet fer un respir en el pendent. Aquí el camí es troba amb la pista que puja des de l’aparcament de Prat Pierró a la vall contigua de l’Escrita. Aquesta pista, construïda quan es van fer les obres hidroelèctriques, arriba fins a l’estany Tort i Negre, i és la utilitzada pels taxis, pel manteniment dels embassaments i pels guardes del refugi Josep M. Blanc. Així com s’ha dit que pujant directe des d’Espot el pendent és fort i constant, si es puja per aquesta pista és suau, però es fa molta volta. Es va pujant pel vessant del Pui de Linya fins un collet, on es fan un parell de revolts cap avall, es passa un túnel i es camina uns 2 km completament plans fins a Lladres. El resultat és que s’estalvia uns 300 metres de desnivell però en temps es triga el mateix. A partir d’aquí tan sols hi ha un itinerari, la pista.


Aquesta pista torna a pujar fort i té el problema que hi han molts trams cimentats damunt les pedres, per facilitar la conducció als taxis i manteniments diversos. Cal dir que les obres hidroelèctriques són anteriors a la declaració del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici, però caminant es fa pesat tants trams de pedres cimentades.

Estanys Trescuro



Pedres cimentades de la pista



Quan es comença a agafar alçada respecte l’estany de Lladres cal estar atent perquè es veuen els magnífics estanys Trescuro, tant macos com prohibits, ja que estan en una zona declarada de protecció integral. El mapa Alpina de 1980 marca un camí a als estanys Tort i Negre passant pels Trescuro, seguint pel planell que formen aquests estanys i pujant per la Font del Llop seguint el curs del riu fins anar a parar entre els dos estanys Negre i Tort. Actualment malgrat les pedres cimentades i el pas de 4x4, el fet que els Trescuro siguin zona protegida fa que no hi hagi alternatives a la pista, una llàstima!.



Des del coll abans de la zona dels estanys i refugi


Estany Tort des del refugi


Finalment s’arriba a un coll que dona entrada a l’alta vall de Peguera, es veu la paret de l’embassament de l’estany Tort, la pista segueix vorejant-lo, es troba el sender que porta al refugi Josep M. Blanc i la pista acaba a l’estany Negre. El refugi està situat en un lloc idíl·lic, en una petita península que es fica a l’estany Tort. En cas d’allotjar-s’hi no es pot perdre la vista des de les finestres de la planta superior: els geranis i l’estany de fons! Aquests dies hi han obres, però quan no n’hi han la platgeta i les taules i bancs de picnic tenen l’èxit assegurat, s’hi està de bé... !



Estany Tort i refugi

Estany Tort

Refugi Josep M. Blanc



Més amunt, seguint el GR i la ruta de Carros de Foc, s’entra en un altre replà de l’alta vall de Peguera on es troben tres estanys, la Llastra, Cabana i Coveta. D’allà es pot anar cap a la collada de Saburó  i el refugi de la Colomina a la vall Fosca o cap al coll de Monastero, des d’on es pot tornar per aquesta vall. És aquesta l’autèntica alta vall de Peguera sota del famós pic del mateix nom. Més a la dreta queden el Monastero, el Fonguero i la carena cap al Pui de Linya. Més amunt encara es troben petits estanys, els de Peguera i els Escondits, però ja estan en zona de pedres i no tenen l’encant dels anteriors.


Pic s de Peguera, Monastero i refugi


Al fons la Pica d'Estats, a la vall estanys de Lladres i Trescuro

Peguera és una gran vall, de muntanya autèntica, però no és recomanable anar amb presses per assaborir-la, ja que si es fa així, potser tan sols es queda amb el record dels importants desnivells que hi ha des d’Espot, i no de l’autèntica vall que comença al nivell de l’estany Negre, el Tort i el refugi.

dimarts, 13 de setembre del 2011

Més postes de sol

Últimament veig postes de sol boniques que no pots deixar d'agafar la màquina. Avui a Vilassar hem tingut aquesta.




divendres, 2 de setembre del 2011

La vall de Cabanes des del Gerdar


Del Gerdar diuen que és l’avetosa més gran d’Espanya. Aquest bosc cal veure’l i passejar-hi. Hi han vàries rutes per disfrutar-lo, entre elles la que s’inicia en aquest bosc i s’enfila cap a la vall de Cabanes. Aquesta és una vall molt tancada i molt dreta, que puja sense parar, no hi han gaires replans on refer les forces. Potser per això no té tanta anomenada com les altres valls d’aquesta zona.


Hem pujat cap a Cabanes, cap a l’estany Negre , el gran i el petit, que es troba abans i potser és més maco. Volia veure amb els meus ulls com es podia anar des d’aquesta zona cap al Pinetó i la carena cap al coll de Fogueruix. Així doncs hem baixat una mica i en un encreuament afitat es gira a la dreta cap a l’estany Llong. Aquest estany es troba just sota del Tèsol, es veu molt aprop el cim. Aparentment es podria pujar fins al coll que separa el Tèsol i el Roca Blanca, si bé els mapes Alpina indiquen camí cap al Pinetó i no es veu massa complicat. Queda com idea per altres excursions.


De tornada, i amb una llum molt diferent de la del matí, ens hem entretingut fent fotografies al bosc del Gerdar.

Track
Bosc del Gerdar

Estany Negre de Cabanes

Estany petit de Cabanes





Estany Llong i Serra de les Agudes



De la vall de l’Escrita (Espot, valls d’Àneu) fins als Banys de Tredós (Aran)

El Port de Ratera és una via antiga de comunicació del Pallars amb l’Aran. Aprofitant aquest Port hem anat de la vall de l’Escrita, la del llac de Sant Maurici, pel port de Ratera, fins a la zona de Colomers, a l’altre costat del port i ja a l’Aran. La pujada és llarga i dura. Es passa, a més de per l’estany de Sant Maurici, per l’estany de Ratera, pel de les Obagues de Ratera i per sobre del de Port. A la baixada es troba primer l’estany Obago, després el Redó i el Llong. Per un collet es va a l’estany de Colomers i d’allà es baixa a la pista que ens porta als Banys de Tredós. D’allà s’arriba a Salardú. Una magnífica travessa si no fos que ens ha enganxat la tempesta a Colomers.
 
A l’estiu hi ha un servei de bus del Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici que va de Taüll a Espot passant per Viella. L’hem agafat per tornar de Salardú a Espot.
 
Ens ha sorprès la poquíssima presència humana al llarg de la travessa, potser per ser finals d’agost o perquè preveien la tempesta: un cuidador de camins del Parc, dos persones al Port de Ratera i una altra prop del port que venia del refugi d’Amitges. Després i fins l’estany Llong de Colomers no hem trobat ningú. Allà dos grups tan sols, tot i ser una zona turística molt visitada.
 
Per les fotografies es pot observar l'evolució dels núvols as llarg de la travessa. Al Pallars feia molt vent, passat el Port ha disminuït i quan ha canviat de direcció ha vingut la tempesta. 

Els Encantats


Pui de Linya

Arribant al port, Pic de Ratera

Port de Ratera

Montardo i estanys de Colomers des del Port

Estany Obago des del Port

Estany Obago
El port de Ratera des dels estanys
Estany Llong de Colomers

Estany Llong poc abans de la tempesta

  A wikiloc hi ha els detalls de la ruta i si interessa permet descarregar-la.

Vall de Subenuix, Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici


Subenuix és una vall situada entre la de Monastero i la del Portarró, aquesta última comunica pel coll d'aquest nom amb la vall de Boí. És una vall amb un parell d'estanys. El de més amunt (2200 metres), el Xic, està situat en un entorn molt tranquil i agradable. No hi havia ningú, tot i ser el mes d'agost al migdia, tan sols una parella d'anecs ens acompanyàven.

 


Estany Xic de Subenuix




Estany de Sant Maurici

 

Vistes impressioVistes impressionants i tranquil•litat a les contradesi tranquil•litat a les contrades del Tésol (Valls d’Àneu – Pallars Sobirà)

El refugi del Pla de la Font es troba en un lloc preciós, 100 metres per sota del coll de Fogueruix. Aquest coll separa la vall de l’Escrita, la d’Espot i l'estany de Sant Maurici, de les contrades dominades pel Tésol, la gran muntanya de Son, amb una pala espectacular que es veu des d’Esterri. A aquest refugi s’hi arriba per una pista forestal de 7,5 km des de la carretera de Son a Jou, que seguint-la es va a Espot i té unes vistes espectaculars, ja que planeja per sobre la vall d’Esterri uns 400 metres per sobre. També s’arriba al refugi des de les Planes de Son per camí de muntanya.
 
Des del refugi, pujant cap a Fogueruix, es troba un camí a mà dreta que porta al Pinetó, i que seguint-lo es pot fer la carena sencera Mil Potros, Pinetó, Roca Blanca, Tésol. Després de travessar un bosc es troben uns prats careners abans d’enfilar-se cap al Mil Potros. És un lloc idíl·lic, la vista és impressionant. Des del Muntanyó i Roca Blanca fins a Montroig i Ventolau, passant pels ports d’Aulà i Salau per un costat. Si mirem cap a l’altre costat, el pic de l’Orri, el Cadí, tota la zona sobre l’estació d’esquí d’Espot, els límits de la vall de Peguera, i cap ponent fins el Portarró, incloent l'estany de Sant Maurici.
 
En ser un lloc elevat, 2200 metres, s’hi veuen molts ocells, orenetes a ran de terra i trencalossos sobrevolant majestuosos per sobre nostre. Molts arbres amb marques de llamps donen idea de com deuen ser les tempestes en aquest lloc. Si busqueu un lloc tranquil, poquíssims excursionistes i amb silenci, i bona vista és una gran opció. En menys d’una hora i mitja des del refugi hi sereu, i si us animeu podeu seguir amunt cap al Mil Potros i Pinetó. La Roca Blanca i el Tésol ja requereixen una mica d’experiència. 

 

Pic de Ventolau i a baix refugi del Pla de la Font


Carenes de muntanyes i a baix l'estació d'esquí d'Espot

Portarró i estany de Sant Maurici