Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

diumenge, 31 de març del 2013

Vall d'Isil: entre la Noguera i les allaus

A l'hivern ha caigut molta neu i aquest inici de primavera està fonent a gran velocitat. A l'alta vall d'Isil els efectes són molt visuals: restes d'allaus a peu de carretera i molta aigua a la Noguera. 
 
Embassament de Borén
Sortint d'Isil

El pont d'Alós d'Isil


Alós d'isil
Sortint d'Alós d'Isil
Borda de Pina, al fons a la dreta el Mont Roig (vèrtex)

El llarg recorregut de les allaus que baixen fins la Noguera
Petites allaus tallen la carretera al refugi del Fornet

Pics de Mulats i Mostiri (?) i a la dreta el Mont Roig vèrtex

Resta d'una allau enigmàtica: va arribar a taponar la Noguera?

La serra de Pilàs des del camí que baixa del Faro, el de les famoses falles d'Isil

dissabte, 30 de març del 2013

Any de neu a l’estany de Sant Maurici






Ens han dit que aquest any era excepcional per la quantitat de neu a l’estany de Sant Maurici i ho hem volgut veure. Pel camí hem vist molts arbres trencats, caiguts i altres enganxats sota la neu, que encara no s’han pogut alliberar. 




Hi ha hagut allaus per tot arreu i encara se’n veuen les conseqüències, ha baixat molta neu arrossegant el que trobava.



Els Encantats estan imponents de neu quan es deixen veure.





Evidentment les altres muntanyes i l'estany també.






A l’aparcament dels taxis cal salvar un desnivell important entre la carretera i la neu. 




Les noves tecnologies per prendre fotografies arriben a l’estany de Sant Maurici.
 

dilluns, 25 de març del 2013

El Parc de l’Agulla i la sèquia de Manresa



La sèquia quan arriba al Parc de l'Agulla

És interessant conèixer la sèquia de Manresa, un canal medieval construït el segle XIV per portar aigua del riu Llobregat fins a Manresa. La gràcia del canal és la seva tècnica  ja que amb 26 km té un desnivell de 10 metres, la qual cosa es considera sorprenent pels mitjans tècnics de l’època. Va ser obra de l’enginyer Guillem Catà. Va comportar obrir mines, aqüeductes i es veuen un seguit de pontarrons per travessar-la. El sorprenent és que avui dia encara funciona per abastir d’aigua la ciutat de Manresa. 

La sèquia acaba al Parc de l’Agulla, nom provinent de que era aquí on es distribuïa l'aigua entre diferents branques per arribar a tota la ciutat. Es va construir un petit embassament a manera de dipòsit de reserva, que s’ha complementat amb un parc d’activitats d’esbarjo i esport. Unes plantes al mig del llac fan una depuració prèvia abans de connectar l'aigua amb la planta de tractament que abasteix la ciutat. 

Avui hem visitat aquest  parc i el punt d’informació. Ens queden les ganes de fer el camí que voreja la sèquia on ens diuen que hi ha punts molt interessants. Queda pendent. 

Parc de l'Agulla

Parc de l'Agulla

Parc de l'Agulla

Parc de l'Agulla

El sot de l'Infern a Fontmartina, i el comunidor de la Costa del Montseny



La Diputació de Barcelona té publicat un llibret amb rutes fotogràfiques pels diferents parcs naturals de la província. Hi ha disponible també la versiódigital amb els tracks de la rutes. 

Al Montseny trobem una ruta anomenada el sot de l’Infern, on en poca estona passem per alzinar, vells castanyers, boscos de castanyers amb brots joves i l’aigua al torrent del sot de l’Infern. Hem trobat el torrent amb poca aigua, però en canvi es veien els efectes de que n'havia baixat molta algun dia no massa llunyà: troncs caiguts, marques d'arrosagament de terra, etc.

La ruta surt de l’àrea de picnic de Fontmartina i sense parades es pot fer en hora i mitja.

Vell castanyer

Vell castanyer

Cabana de carboners

Les branques joves de castanyers sorprenen per la seva textura llisa

Sot de l'Infern, amb poca aigua

Alzina

Un cop acabada la ruta, en marxar, val la pena arribar-se al nucli de la Costa del Montseny. Al costat de l’església veureu un comunidor, una construcció oberta a quatre vents on s’hi aixoplugaven els vilatans amb el capellà per resar unes oracions amb la finalitat d’espantar les tempestes que podien amenaçar les collites. 

Església de sant Esteve de la Costa del Montseny

El comunidor


dimarts, 5 de març del 2013

La part baixa de la vall de Peguera, a Espot

He fet una passejada fotogràfica per la part baixa de la vall de Peguera (valls d'Àneu, Pallars Sobirà). És la típica excursioneta que no compensa gaire, ja que puges 300 metres sense arribar enlloc. Però aquest hivern amb tanta neu ens impulsa a veure imatges que no es veuen cada any.

A la sortida d'Espot encara es veuen aquests gruixos de neu tocant al riu Peguera
Al pont on acaba la pista es veu un contrast entre neu i gel molt acusat
La sortida del poble d’Espot ja és muntanya amunt, es segueix un trosset per la carretera que va a l’estació d’esquí, és l’únic tram pla que hi ha, i agafem una pista que voreja el riu Peguera que enseguida comença a pujar. On acaba la pista i comença el sender, prop de la font del sofre, ja hem pujat 100 metres. S’entra al bosc i s’incrementa el pendent, al cap de poc el riu comença a ser espectacular, es sent el soroll d’una cascada al costat d’un gran pi roig, el riu va molt encaixonat i quasi no es veu si no ens apropem a la vora del barranc. Amb la neu una mica relliscosa fa respecte.

El bosc té un pendent considerable
Després el camí ja no puja tant i es comença a veure el riu al nostre nivell. És un tram molt maco que ens porta al primer rètol que indica el refugi de la vall de Peguera, el Josep M Blanc.




A unes passes trobem un prat cap al costat d’Espot, el riuet aquí és tranquil amb petites cascades fotogèniques. A continuació hi ha el primer pont. És un dels meus llocs preferits. Estem a uns 1600 metres i si volem pujar al refugi i als llacs de Peguera encara ens queden 700 metres, però ja hem fet quasi una tercera part.




Els bedolls sempre donen formes maques a les ombres

El primer pont