Google Website Translator Gadget
Sobre cookies
Es poden utilitzar cookies pròpies i de tercers. Si continues navegant es considera que acceptes el seu ús.
- Més informació aquí-
Acceptar Cookies OK
dilluns, 28 d’octubre del 2013
Fageda de la Grevolosa i bedollar de la Salut de sant Feliu de Pallarols
La tardor va arribant però tant a poc a poc, que quasi no es nota. Vam anar a la Grevolosa, aquesta fageda no massa coneguda sota el Coll de Bracons, entre Osona i la Garrotxa, entre Girona i Barcelona. És un dels boscos més espectaculars de Catalunya. Amb més de 300 anys de vida, aquesta fageda té arbres monumentals que arriben a tenir un diàmetre de més d’1 metre i més de 40 metres d’alçada. Per això aquesta fageda està inclosa a l’espai protegit Serres de Milany-Santa Magdalena i Puigsacalm-Bellmunt. Però els colors encara no eren els de tardor, llàstima.
Feia molts temps que no estava a la Salut de sant Feliu de Pallarols, i de tornada hi vam passar. Recordava un lloc força verd i amb vistes impressionants. Però hi vam arribar amb boira. Em va sorprendre un curiós bosc de bedolls entre prats un cop superada la fageda inicial, a tocar del santuari. Un lloc ben interessant.
dimarts, 15 d’octubre del 2013
Buscant els colors de tardor
Les moixeres de guilla, la única vegetació que comença a tenir color de tardor |
Volíem captar els colors de la tardor ja que, altres anys per
aquesta època, ja es començaven a veure arbres caducifolis, a les cotes altes, que
ja havien canviat. Però portem un any tant endarrerit que no és gens estrany. Si
vam tenir neu al juliol enlloc de nerets, i prats verds i flors a l’agost, no
és estrany que ara trobem els gerds al punt de menjar-los, que encara trobem algunes
flors, el safrà de muntanya per exemple, i que tan sols les moixeres de guilla
sembla que s’hagin assabentat que ve la tardor.
La passera arribant al refugi Ernest Mallafré amb la neu granulada caiguda a la nit |
Prat de Monastero: un bon rastre d'allau, però en aquesta vall no hi han bedolls |
Aquest any atípic la primavera no arribava, ni a les
comarques de vora el mar ni a les de muntanya. Va arribar a tot el territori alhora, cotes altes i baixes, i no
esglaonada com altres anys. Doncs tot sembla indicar que amb la tardor passarà
igual, veig igual de poc tardorals els arbres del Pallars que els del Maresme (als
carrers i jardins).
Gerds al punt el 12 d'octubre, a l'agost no n'hi havien! |
Safrà de muntanya esplendorós |
Una mica groga l'herba dels prats, però no tota |
Etiquetes de comentaris:
flors,
gerds,
moixeres de guilla,
pallars,
Pallars Sobirà,
tardor,
Valls d'Àneu
dimecres, 9 d’octubre del 2013
Gorges de Sant Aniol i volta sota el Bassegoda, Garrotxa
Hem
tornat a la Garrotxa. Volíem fer el Bassegoda i ens vam baixar uns tracks de
wikiloc, vam triar una ruta que puja per les gorges de Sant Aniol, va
cap al Bassegoda i baixa per l’altre cantó. Sobre el mapa una volta llarga però assumible.
Pont d'en Valentí |
El camí per Sant Aniol és maco però lent, i ja que el dia anterior ha plogut està tot completament mullat, lògic, així que quan veiem un indicador de Sant Aniol sense passar per la riera l’agafem. Més volta, però a canvi veiem l’ermita de Sant Aniol.
Sant Aniol d'Aguja |
El refugi en reconstrucció |
Puig de Bassegoda |
El golf de Roses amb sol i la pluja cap a on haviem d'anar |
Mare de Déu de les Agulles |
Baixant a Can Agustí |
La tornada és més seca que la riera de Sant Aniol i el recorregut pels colls Roig i Principi fins sota el Bassegoda, però tot i així es passen boscos d’arbres verds, recoberts de molsa en extrem. Hem vist fagedes, rouredes, castanyers, i alguns arbres de grans dimensions. El recorregut, molt maco.
El navegador ens ha marcat uns 23 km, quasi 1200 metres de desnivell i 6 h 40 de temps net. No hem fet cim, hem trigat molt en fer la volta sense parar gaire, i és que l'Alta Garrotxa és dura, i enganya una mica, no saps mai on aniràs a parar, si pujaràs o baixaràs, si vindrà un flanqueig... Al Pirineu comptes el desnivell que hi haurà i les pedres i grimpadetes previsibles i tens una idea força exacte del que trigaràs a una ruta. A l'Alta Garrotxa no, té el seu encant però és dura.
Can Agustí, la única zona oberta de l'itinerari |
Sant Feliu de Riu |
Etiquetes de comentaris:
Bassegoda,
ermites,
Garrotxa,
gorges,
Mare de Déu de les Agulles,
rieres,
Sadernes,
Sant Aniol,
Sant Feliu de Riu
dimarts, 1 d’octubre del 2013
Menorca: tastets del Camí de Cavalls
Cap de Cavalleria i Fornells des del Mont Toro |
Uns dies a Menorca. Uns pobles d’interior molt ben conservats, tot blanc,
Alaior i Mercadal, també Fornells. Macos. Ciutadella amb un nucli antic potent,
compacte, s’hi està bé.
He sabut que l’illa de Menorca va ser declarada Reserva de la Biosfera per
la UNESCO, el que fa mirar-la amb uns altres ulls. Malgrat això quasi tot el
sud l’ha fet malbé l’excessiva urbanització. Per sort, el nord se’n va salvar a
temps. El sud devia ser molt maco, encara queden algunes cales precioses. El
nord és més feréstec, i té el seu encant. Les aigües sempre transparents,
ideals per banyar-s’hi.
Camí entre Son Xoriguer i Son Saura |
Cala Morell |
Fornells |
Entre Son Xoriguer i Son Saura |
Amb aquest entorn ens hem passejat per les platges,
cales i fars, hem trepitjat roques i camins, i ens hem topat amb el famós Camíde Cavalls. N’havia sentit a parlar, però no sabia que és el GR 223, que és un
sender històric, i que té 185 km. Dona la volta a Menorca pel seu litoral. És
una gran manera de descobrir la riquesa natural i patrimonial de l'illa.
El camí està molt ben indicat amb plafons, mapes i
postes indicadors. Pel que hem vist és molt variat de terreny, a voltes molta
pedra erosionada, altres sorra, altres pistes normals amb ombres, i quasi
sempre delimitat per les meravelloses tanques de pedra seca. Estan a la
platja sovint apareixia un grup que seguia el Camí i es remullaven una estona.
Com a excursionista em feien una mica d’enveja, però per consolar-me pensava
que l’ideal és fer-lo a la primavera, en que deu ser tot verd.
Mallorca des de Cala Blanca |
M’ha agradat veure que s’han pres mesures de
conservació d’ecosistemes fràgils per protegir dunes i llacunes, amb panells
explicatius i cordes que limiten espais de pas.
Bassa d'ànecs al costat del mar, platja de Binimel·là |
Camí a cala Pregonda, protegint ecosistemes dèbils amb cordes |
Cala Pregonda |
Llacuna seca sota el far de Favaritx |
Llacunes seques al Cap de Favaritx |
Les tanques de pedra seca |
Les tanques menorquines del Camí |
Magnífiques postes de sol |
Per internet es troba força informació, mapes i guies, empreses que
organitzen la logística, tant a peu com amb BTT, i el track de wikiloc.
Etiquetes de comentaris:
Camí de Cavalls,
dunes,
ecosistemes,
GR 223,
llacunes,
Menorca,
pedra seca,
reserva de la biosfera,
tanques
Subscriure's a:
Missatges (Atom)