Google Website Translator Gadget

dimarts, 11 d’abril de 2017

Estany de Ratera al Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici

De l'aparcament de Prat Pierró (Espot) a l'estany de Ratera no val la pena explicar l'excursió ni posar el track ja que està sobradament explicat tant al lloc com buscant per internet. Així que avui poso tan sols les fotografies. La neu continuada és a partir de 2100 metres, poc abans d'arribar a l'estany de Ratera (dades de 9/4/2017).

Agulla del Portarró, Portarró, a baix estany de Sant Maurici

Encantats, vall de Monestero, estany de Sant Maurici, en primer terme restes d'allau

Vall de Subenuix


Estany de Ratera

Estany de Ratera

Estany de Ratera

Estany de Ratera

Estany de Ratera

Estany de Ratera, al fons Pui de Linya

Estany de Ratera

Part de la serra de Crabes i pic de Ratera

Alta vall de Subenuix
Els núvols van creixent

Ja plou cap al Roc de l'Estany

dissabte, 1 d’abril de 2017

Montsant pel grau de l'Escletxa, Bassis del Boter, Grau de l'Enderrocada i Pas de l'Ase






He escrit altres cops en aquest blog que al Montsant li tinc un afecte especial, suposo que és per una barreja de motius, les roques, la solitud, és feréstec, els poquíssims “oasis” amb aigua, els paisatges i ambient de vinyes i vi als peus de la serra, que té caràcter. La serra presenta una muralla bastant llarga, la qual cosa vol dir que hi ha un munt de graus per superar-la, que suposo s’han anat trobant al llarg dels segles i ara configuren els diversos camins que, equipats amb cables i altres elements, ens porten a dalt de la serra.


La ruta d’avui surt d’Escaladei, puja pel Grau de l’Escletxa,  s’arriba al Bassis del Boter, i baixa pel grau de l’Enderrocada i pas de l’Ase. Ens hem inspirat i seguit el track de Joan Queralt Álvarez molt ben detallat.


Entorn d'Escaladei, punt de sortida

La Pietat
Forn de calç








Del parking d’Escaladei es segueix el mur que delimita el recinte fins un encreuament  on es segueix cap a la Pietat. És una edificació en ruïnes en un lloc ombrívol, amb una font, i devia ser un jardí bonic, encara hi ha noms als diversos tipus d’arbres que hi ha. Diuen que era una casa de repòs i oratori.  Al cap de poc es troba un forn de calç, forn del Rosalí, i seguint la ruta ja es comença a pujar. Pel Collet de l’Hort s’agafa el camí que puja al Grau de l’Escletxa.


El camí passa arran de l'espadat

Grau de l'Escletxa

Grau de l'Escletxa

Final del Grau de l'Escletxa


Al Montsant sempre s'acaba grimpant





Quan es veu un forat a la roca i no es pot passar, a mà dreta per una estreta escletxa es grimpa uns metres, passat el lloc més estret uns cables ens ajuden a acabar de pujar. Superat el grau es va cap a un indicador dalt d’unes roques, que en el més pur estil Montsant també ens obliga a grimpar una mica per arribar-hi. Des d’aquí l’indicador orienta cap a la Punta del Boter o la Font dels Bassis del Boter. Nosaltres anem cap a aquesta última. S’ha de buscar el camí que baixa cap al barranc, no es veu massa.



Bassis del Boter


Ara és un tram salvatge de l’excursió, camins poc marcats, molta vegetació, fins arribar al Bassis del Boter, on per contrast trobem un petit “oasis” amb aigua, ombra, cirerers florits, molt maco. Es retorna una mica pel mateix camí i de seguida ens enfilem resseguint els diversos barrancs secundaris fins arribar al Mas de l’Estrem, diuen que és el mas situat a més altitud del Montsant, i el més fred.


Mas de l'Estrem

L'impressionant cingle de Codinals, alternativa de baixada
 

Aquí el camí baixa per antics marges fins al Racó de l’Estrem on segueix el barranc de la Martorella. El camí torna a ser de tipus salvatge, a estones costa una mica de trobar pel mig del barranc, es passa per la Cova dels Lladres i va a buscar el Grau de l’Enderrocada. Aquesta baixada és bastant pesada ja que els múltiples còdols rellisquen força i el camí baixa dret. S’arriba a un camí antic, normal, i ens dirigim cap al Mas dels Forçans, al costat d’una vinya i una bassa, curiosament amb una bota de vi submergida (experiments?).
Cova dels Lladres





Mas Forçans

Un trosset de GR i ens desviem cap al Mas Nou del Barranc de l’Aguila. Just abans d’arribar al mas, uns gossos ens dificulten arribar-hi, però hi ha un camí que baixa a mà esquerra, és aquest el que baixa cap al Pas de l’Ase i hem d’agafar. Torna a ser un camí salvatge, relliscós, bastant tapat per vegetació. Finalment s’arriba a una gran vinya on per l’esquerra trobem el camí per on hem pujat al començament, i ja som al mur d’Escaladei.






 

Una gran excursió, dura, bons paisatges i algunes sorpreses.


Track