Google Website Translator Gadget

dilluns, 16 de setembre de 2013

Sant Amand, una excursió clàssica en terres de llegendes, al Ripollès



La Serra de Sant Amand és una muntanya situada en el triangle format per Campdevànol, Ribes de FreserBruguera i Ogassa, al Ripollès. No té una alçada gaire considerable, 1850 metres, però era una clàssica dels centres excursionistes del segle XX degut a la facilitat de comunicacions que proporcionava la línia ferroviària de Barcelona a Puigcerdà. Sovint es complementava amb el Taga, al costat oposat un cop s’és a Coll de Jou.

Veïnat del Serrat Roig, en sortir de Bruguera

Sant Julià de Saltor

El faig gros pujant a Sant Amand
Així doncs hem fet una ruta circular sortint de Bruguera seguint les indicacions de dues rutes penjades a wikiloc que expliquen perfectament l’excursió. Els dos tracks són iguals, però les explicacions històric -  muntanyenques diferents. Per si la voleu fer les dades són:

La ruta va quasi íntegrament per camins de muntanya macos, ben cuidats i senyalitzats. La vegetació és interessant amb abundància de boixos i faigs. M’ha agradat la pujada per un bosc molt fosc al pas de les Portalleres, el paratge de Sant Julià de Saltor, entre prats, i des d’aquí veureu la creu del cim de Sant Amand. A mitja pujada al cim no deixeu de visitar el faig gros.

Al fons Campdevànol, al mig Saltor, des de la xemeneia de pujada a sant Amand

La creu del cim amb l'estelada
El bosc prop del pla de Pena

La fageda arrivant a Coll de Jou
Un cop dalt la boira no ens ha deixat veure la vista, però un cartell indicador ens diu que estem en zona de llegendes del famós comte Arnau. La carena que forma el pla de Sant Amand fins al pla de Pena era territori del rei Amand o Amanç, més tard de les monges castigades i expulsades del monestir de Sant Joan de les Abadesses, i de les cavalcades del compte Arnau. A l’esquerra del camí veureu un enfonsament geològic que aneu a saber si comunicava l'indret amb el monestir femení de Sant Joan de les Abadesses...

Indicacions del camí, cal seguir per on el 8 està obert
El Taga des de coll de Jou


i tornem a veure Bruguera d'on hem sortit

Del pla de Pena baixant cap a Coll de Jou travesseu una maca fageda. Les vistes a diferents zones del Ripollès, des de la vall de Sant Joan de les Abadesses, passant per les muntanyes de sobre Campelles com La Covil, fins al Puigmal i evidentment el Taga, acaben de completar una agradable excursió.

dimarts, 3 de setembre de 2013

Comanegra, a la Garrotxa, i els errors sense mapes de paper

El Comanegra des de la bassa de Monars

Una zona que no coneixes entre Ripollés i Garrotxa, una excursió que està entre dos mapes Alpina, una pista sense cap indicador, dos colls del Boix a la mateixa zona, et deixes un dels mapes a casa, i malgrat que al navegador hi portis tots els mapes possibles te’n vas al lloc equivocat. Doncs sí, els mapes de paper encara serveixen i molt per la visió de conjunt, i més quan no coneixes la zona.

L’excursió és al Comanegra. La pista que cal agafar per pujar al cim, la que va a la bassa de Monars, surt entre Rocabruna i Beget. Es veu un dipòsit cilíndric que queda enfilat sobre la carretera.


El Comanegra vist des del Vallespir

Prop de coll Vernadell i La Menera, Vallespir
Però el fet de trobar a faltar el mapa de paper em fa reflexionar. Alguns estan exhaurits i no es tornen a editar. Potser ja no surt a compte vendre mapes de paper? Si fos cert, necessitem portar a la motxilla un mapa digital més gran que el que veiem actualment als navegadors. A l’ordinador les excursions es veuen perfectes, caldria anar pensant en iPads de motxilla o en papers electrònics enrotllables o plegables on poder carregar-hi els mapes.

Finalment arribem a la Bassa de Monars. El Comanegra és 300 metres més amunt. És curiós, un pic que no sembla un pic, té pel costat francès una enorme i maca fageda que arriba fins la fita indicadora del cim. Les vistes són espectaculars, de l’Empordà al Pirineu oriental sencer, llàstima de calitja!. Del cim es pot baixar per un camí que va per la carena en direcció al pic de les Bruixes. Altres camins permeten tornar a la bassa de Monars, sense arribar al poble que està més avall, uns 300 metres.

La carena del Comanegra, costat català i francés

La panoràmica des del puig és impressionant
Baixant per la fageda en direcció al Puig de les Bruixes

Puig de les Bruixes, darrera el Bassegoda, i més enllà, el punxegut, ens van dir que era la Mare de Déu del Mont
Comanegra des del pla de la Serra
I una última observació, Beget no es veu d’enlloc. És curiós, i fa pensar en qui va edificar el gran campanar romànic estil vall de Boí a un poble que queda tant amagat. No es veu des de Rocabruna, tampoc venint d’Oix, ni des del cim del Comanegra o la bassa de Monars ...