Google Website Translator Gadget

dilluns, 18 de juny de 2012

Tuc de Mulleres des de la boca sud del túnel de Viella


El Tuc de Mulleres es considera un dels 3000’s més fàcils, sobretot si es puja per la vall de l’Escaleta, la que ve Benasc, Llanos del Hospital, Aigualluts i va pujant fins quasi un altiplà que separa el Tuc de Mulleres del pic de Salenques, el de la famosa cresta. Pel costat català no és tant senzill. De la boca sud del túnel de Viella fins al Tuc hi ha un desnivell de 1400 metres. Aquestes valls de la capçalera de la Noguera Ribagorçana són de desnivells importants, són dures de pujar, l’aigua hi baixa amb potència, i n’hi ha molta, és alta muntanya pura i dura.

L'objectiu: Tuc de Mulleres

Les primeres llums sempre tant maques

Molta aigua arreu
La part de baix de la vall és preciosa, els meandres que fa el riu, el bosc de faig i d’avellaners amb l’aigua pel mig, després els prats plens de flors. Però el camí no dona facilitats, des del primer moment ja es troben pedres i passos de torrents, no es pot badar ni un moment. A mesura que pugem anem veient els cims de la vall de Conangles i els Besiverris. 



El Tuc de Mulleres i el nou refugi



El nou refugi, al fons Conangles i Besiverris
 
Més amunt s’arriba al nou refugi, situat una mica més amunt que l’anterior, pel que el camí per anar al Tuc no necessariament passa pel refugi. Es perd una mica d’alçada i s’entra a la zona on, pel juny, hi ha roca i neu. Cap a 2600 metres l’itinerari ja és tot per neu. Però lamentablement el seu estat no és gaire bo, molt tova, la qual cosa vol dir que t’ensorres i rellisques. Ens posem grampons, perquè hem vist les marques a la neu dels que han passat abans. Dona més seguretat, si més no mental. Així anem pujant fins quasi a tocar el coll on el pendent s’accentua. És el pas més delicat de l’excursió, amb molta cura acabem de pujar fins a tocar la roca. Una grimpada curta fins a la cresta i ja es veu que per l’altre costat és més fàcil i el Mulleres és a tocar.

Queda molta neu encara

Estanys de Mulleres



El tram més delicat, tocant al coll, vist des del cim

La vista des del cim és impressionant, tota la cresta del massís de la Maladeta amb l’Aneto al mig, la vall de Barrancs, la Forcanada i al fons les muntanyes de l’Aran. Es veuen moltes més muntanyes, però no es pot badar, la baixada ens preocupa , més tard, més calor, més pastosa estarà la neu, així que després de menjar una mica i les fotos, cap avall. 

El massís de la Maladeta complet

La Forcanada i muntanyes de l'Aran

Com preveiem en arribar al pas delicat la neu està pitjor. Ara hi ha passat més gent i s’ha format un tobogan que fa por, l’estany del fons està uns 500 metres més avall de la pala on estem. Amb molta cura a cada pas i confiant en el piolet anem baixant, els peus rellisquen de mala manera. Superat aquest tram la cosa millora, i ja es pot baixar ràpid per la neu. 



Verd i aigua tota l'estona




Última mirada al Tuc de Mulleres

Es fa pesada la part de baix, perquè ja es porten molts metres acumulats de desnivell, però el paisatge segueix sent tant o més maco que al matí. 

Hem fet una gran excursió!.

dilluns, 11 de juny de 2012

Pel Pic de la Dona i Bacivers a la zona de Vallter


Dissabte vam anar a la zona de Ull de Ter per fer els pics de la Dona i Bacivers i vaig quedar sorprès per la quantitat de gent que hi havia fent muntanya. Els aparcaments de l’estació d’esquí de Vallter estaven molt plens tenint en compte que no és època de neu. Per les parts properes a l’estació hi havia molta gent, però el sorprenent és que fent cims també. Al Bastiments s’hi veia molta gent, fins i tot se sentia el xivarri i en tota la zona del coll de la Geganta, Pic Ombriaga, Pic de la Dona, portella de Mentet era un continu d’excursionistes.

Quan ja marxàvem vam veure algú recollint unes cintes de senyalització a l’alçada del camí que porta al refugi, devia haver-hi alguna prova esportiva, però tot i això em va sorprendre la quantitat de cotxes i persones per la muntanya. Això no es així a altres zones muntanyenques tret de les properes a l’àrea metropolitana de Barcelona i el Montseny. Suposo que deu ser per dos motius: 
  • l’alçada considerable a la que s’arriba amb vehicle (uns 2200 metres)
  • i l’aparent senzillesa dels cims: rodonets, més o menys verds, que es veuen bé des de baix, i amb poca dificultat d’orientació sempre que no hi hagi boira, en que llavors es complica.
Vista des de l'inici del camí a la Portella de Mentet
Prop de la portella de Mentet
El Canigó pujant al pic de la Dona
El Canigó des del pic de la Dona

Costabona des del pic de la Dona

Estany de Bacivers


Fita i cabana molt ben feta de pedra seca de la tartera, per on comença el camí de pujar al pic de Bacivers

Estany de Bacivers, al fons el Gra de Fajol
 
Espectacular capçalera de la vall de Bacivers
 
A Bacivers es troba geologia de colors interessants
 
Des de Bacivers, excursionistes entre el pic d'Ombriaga i el coll de la Geganta



Baixant del coll de la Geganta es troba la font de la Perdiu, no és el millor camí