Google Website Translator Gadget

diumenge, 30 de desembre de 2012

Fonts del Montseny: Matagalls per la Rupitosa



Hem pujat al Matagalls, un dels grans miradors de Catalunya amb vistes a 360 º. Em sorprén la quantitat de fonts actives que té, així que avui volíem fer una ruta circular de fonts del costat de Viladrau. Hem sortit del coll de Bordoriol i hem pujat per les fonts dels Llops i la Rupitosa. 

Font Rupitosa



No és una pujada gens directa, es fa volta planejant per les fagedes del costat de Viladrau fins que s’agafa un camí que puja de cop i ens porta a una zona de pedres per sota el Turó Gros d’en Pujol. Es voreja aquest i cap al Turó del Mig on s’acaben les fagedes i ja es veu la creu del Matagalls. Hem passat per la font del Cims i cap al Matagalls, on sempre hi ha molta gent i acostuma a fer vent, com és el cas.

Cingles de Cabrera i Viladrau sempre sota nostre

Globus per damunt la boira a la plana de Vic


La part de pedres de la pujada

S'ha acabat la pujada forta

Ja es veu la creu del Matagalls

Matagalls
Per completar la volta hem baixat per coll Pregon, ens hem arribat a la seva font, i a coll Pregon altra cop hem seguit direcció Viladrau. Més avall hi ha la font dels Mosquits. Nosaltres hi hem anat fent volta per la pista, però es pot baixar directament. Dels Mosquits pel coll Sabènia hem tornat al coll de Bordoriol. 


Font de coll Pregon

Coll Pregon

Antic pou de gel

Font dels Mosquits

Una ruta més per les fonts del Montseny: fonts que ragen, amb història, a totes hi ha plaques amb noms, poesies, i estan arreglades.

Ruta a wikiloc

dilluns, 10 de desembre de 2012

Camí de l'estany de Sant Maurici, Espot, valls d'Àneu




Per pujar a l’estany de Sant Maurici des del poble d'Espot hi han diverses opcions segons sigui estiu o hivern:
  • Taxi des del mateix poble d’Espot
  • A peu des del mateix poble d’Espot (uns 8 km, 2 hores)
  • I quan l’aparcament de Prat Pierró està obert, és a dir, quan no hi ha ni neu ni gel a la carretera, es disposa de l’opció mixta: cotxe fins aquest aparcament i la resta a peu (de l’ordre de 1 hora).
 
 Aquest hivern ha començat aviat i la carretera esmentada ja està tallada. Però aquests dies de pont Espot estava de pessebre, així que, pels qui han estat més d’un cop a Sant Maurici, era bon moment de recuperar el camí de pujar a peu des del poble sense necessitat d’arribar a dalt. A l’hivern, deixant apart el gel i les seves formes, els camins mostren detalls que a l’estiu no es veuen, la vegetació és molt diferent, i potser ja ens va bé entre-tenir-nos a 1300 metres i no cal arribar a 1900 m on hi farà més fred i vent. 








Les imatges són agafades ben aprop d’Espot, al camí de Sant Maurici. M’agrada al començament quan van sortint les muntanyes importants a mesura que camines, que fins llavors estan tapades per les més properes al poble. Amb les profundes ombres de l’hivern el contrast és brutal. A les valls d'Àneu a aquesta època es poden fer passejades molt maques sense cansar-s'hi gaire.





dissabte, 8 de desembre de 2012

Campo (Espot) amb raquetes en dia de vent



Hem pujat a Campo (1970 m) des de l'estació d'Espot Esquí amb raquetes. No era el millor dia, ha bufat fort vent tot el matí. Els cims de les muntanyes es veien tota l'estona amb la neu que volava i anaven quedant pelades. Amb la nevadeta de la última nit hem fet tota l'excursió amb neu pols, maco i cansat.

Pui de Linya

L'entorn de la Serra Mitjana

Campo

Pala d'Eixe i Pui de Linya des de Campo

Les vistes des de Campo són impressionants





A Campo el vent hi feia remolins



dimecres, 5 de desembre de 2012

Com ocupem les muntanyes. La natura pot amb tots nosaltres?



Aparcament del dolmen de la Roca d'en Toni


La humanitat prefereix viure en ciutats però té una tirada a la natura. Per origen venim de la natura, però a còpia de mil·lennis la tendència de la gent és a viure en ciutats. A vegades penso que la muntanya està massa plena.


Els grans parcs del Pirineu com el Parque Nacional Ordesa y Monte Perdido, el Parque Natural Posets Maladeta, el Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici i el Parc Natural de l’Alt Pirineu per la seva bellesa concentren molta gent, excursionistes i turistes. Els gestors dels parcs es plantegen la limitació del nombre de visitants. Algun limita de manera indirecta els visitants tancant els aparcaments quan estan plens, però permetent l’entrada de visitants amb els taxis. Altres limiten l’entrada amb els horaris del bus que porta a llocs estratègics del parc. 

Estany de Sant Maurici
De totes maneres, en aquests grans parcs del Pirineu, per molts visitants que hi hagi, i sense entrar a discutir si es fan malbé els ecosistemes perquè no hi entenc, només es veu excés de gent en punts molt i molt concrets: Banys de Benasc i pla de la Besurta, estany de Sant Maurici, Aigüestortes, vall d’Ordesa, algun punt de Pineta, Pla de Boet, Pla de Boavi, i pocs més. A la resta de territori dels parcs pirinencs no hi ha ningú ni al mes d’agost. 

Zona de la cascada Cua de cavall a Ordesa
Més aprop de les ciutats la cosa canvia. On hi hagi un lloc per aparcar hi trobem cotxes. Pels diversos camins ens creuem amb cavalls, bicicletes, gossos, quads i caminaires de tota mena: els que corren, els excursionistes, els caçadors, i segons a on, escaladors. 



Aparcament del dolmen de la Roca d'en Toni. Al fons castell de Burriac

Així doncs, la muntanya pot amb tots nosaltres? Ocupem massa espai? Els parcs ja protegeixen l’entorn natural, però he volgut fer unes fotografies, al Parc de la Serralada Litoral, que mostrin les proporcions.



I sense ser un mètode en absolut científic, ni discutir el dany que es fa als ecosistemes, veig que en quant a dimensions, la natura sempre guanya, afortunadament i que duri.

Dolmen de la Roca d'en Toni. 4000 anys el separen dels cotxes.