Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dijous, 29 de juny del 2017

Travessa pel Parc Nacional d’Aigüestortes i estany de Sant Maurici


Portarró d'Espot
Tan sols teníem tres dies útils i volíem fer part de la popular travessa Carros de foc pel Parc Nacional d'Aigüestortes i estany de Sant Maurici, així que en vam fer quasi la meitat, 4 refugis.


Estany Rodó

Estany Llong

Sortim del parking de Prat Pierró, carretera d’Espot a l’estany de Sant Maurici, cap al refugi Ernest Mallafré, sota els Encantats. Deixem les desviacions a la vall de Monestero, més enllà la de la vall de Subenuix, i seguim cap al Portarró. Comencem a baixar i ja veiem l’estany Llong, més tard l’estany Rodó. Ens agafa la pluja abans d’arribar a l’estany Llong, no és gran cosa, però no ens encantem fent fotos a l’estany. Arribem al refugi de l’estany Llong.


Portarró i el pic del mateix nom sobre l'estany Llong

Refugi de l'estany Llong

Camí a Dellui des del refugi de l'estany Llong


Tota la tarda plovent a intervals. Un grup de nanos de colònies arriben xops, no porten cap protecció per la pluja. Una volteta prop del refugi quan ha parat de ploure permet veure que el lloc és molt maco i el camí de l’endemà cap a Dellui comença preciós.


Estany Llong

Agulles de Dellui


Vall de Dellui

Estanys de Dellui

Estanys de Dellui

Estanys de Dellui

Estanys de Dellui
Entre molses, nerets florits i esvelts avets comencem a pujar per vorejar les Agulles de Dellui. Vistes a les Agulles, a la vall, al Contraig, un moment es veu l’estany Llebreta, un camí maco.  Arribem a la part plana de la vall de Dellui amb els estanyets primer i l’estany de Dellui després. Ja veiem al final de la vall el coll on hem de pujar, collada de Dellui. Tan sols una congesta de neu que es pot vorejar fàcilment. Bona vista a la collada, on veiem el que ens queda de l’etapa, els grans llacs de la capçalera de la Vall Fosca.


Collada de Dellui

Els grans llacs de la Vall Fosca

Restes de les obres hidràuliques

Baixem i comencem a vorejar els estanys d’Eixerola, Cubieso, Mariolo, Tort, molta pedra, restes de l’època de construcció de les preses, al final es fa un xic monòton. Veiem un moment l’embassament de Sallente i l’estació superior del telefèric de la Vall Fosca i al cap de poc ja som al refugi de la Colomina. Tot just arribar cau alguna gota. Després quasi tota la tarda plovent.


Pluja des del refugi de la Colomina

Tímida posta de sol al Montsent de Pallars després de la pluja
Quasi estrenem les obres d’ampliació que s’han fet. Em sorprèn que hi hagi tres pisos de lliteres i els omplin, en lloc d’obrir altres habitacions. Ha quedat un refugi espaiós. Un gran finestral orientat cap a la Vall Fosca permet veure les muntanyes sota la pluja. A l’hora de sopar veiem una tímida posta de sol.


Estany de la Colomina i refugi

Estany de la Colomina i refugi
Pas de l'ós. Foto Albert Izquierdo

Pics de Mar i Peguera costat Vall Fosca


Estany del Cap de Port des de la collada de Saburó

L’endemà voregem l’estany de la Colomina i el de Mar i enfilem la brusca pujada del pas de l’Ós, amb unes escales de pedra que suposo de l'època de les obres. Ara ja enfilem cap al coll de Saburó vorejant, amb bastants blocs de pedra, l’estany de Saburó. Hem vist el Pic de Mar, el coll de Peguera i el Peguera, quasi inofensiu des d’aquí. Al coll tornen les vistes del Pallars Sobirà.


Estany de Cap de Port

Molt poca neu a finals de juny 2017

Baixem vorejant els estanys del Cap de Port, neu quasi inexistent per la calor avançada d’aquest any. Després els estanys de la Llastra i la Coveta, que per mi, juntament amb Dellui, inicien un dels trams més macos d’aquesta volta. Les vistes a l’estany Tort de Peguera amb el refugi al costat són del millor del Parc. Baixem fins a l’estany Negre de Peguera, preciós també, i ja som al refugi Josep M Blanc. Ja que avui és l’últim dia, hem de baixar fins a Espot, i sembla que no plourà aviat, fem l’aperitiu al refugi.


Entre els estanys de la Llastra i la Coveta

Estany Tort de Peguera, la millor imatge del Parc

Baixem per la pista dels taxis i manteniment de les preses fins a l’estany de Lladres. Ja que tenim el cotxe a l’aparcament de Prat Pierró enlloc de baixar pel camí a Espot seguim per la pista cap a Envallasse i l’aparcament. Aquest últim tram se’ns fa pesat.


Estany Negre de Peguera

Hem passat per 4 refugis, hem vist uns 20 estanys, innombrables pics, hem fet 42 km, quasi 17 hores a ritme tranquil i fent fotos, i un desnivell d’uns 2100 metres (no és exacte degut a les variacions de pressió. El navegador dona 2164 m pujada i 1999 m baixada, i el cotxe no s'ha mogut!). Una gran travessa, ens ho hem passat bé!

Panoràmica de la part alta de la vall de Peguera. Foto José Hidalgo


Track 1r dia
Track 2n dia
Track 3r dia

dimecres, 14 de juny del 2017

Bosc del Gerdar i vall de Cabanes


La vall de Cabanes és petita però sorprenent i plena de contrastos. Quan comences a l’aparcament (1500 m), poc més enllà del refugi delGerdar, la pujada és forta. Travessar l’avetosa del Gerdar és brutal, en pujar i en baixar, és dels llocs més interessants de les valls d’Àneu. Avets, aigua, ombres profundes, el so del riu. 
 
D'aquest punt en avall el bosc i el riu tenen fort pendent
 
Bosc del Gerdar

Bosc del Gerdar

Bosc del Gerdar

Un cop s’ha guanyat alçada la vall es suavitza i s’entra pròpiament a la vall de Cabanes. El camí passa entre el vessant inferior del pic de la Bonaigua i el del Teso. Hem fet la volta curta de pujar, travessar el riu (1880 m), i baixar pel bosc del Gerdar en tota la seva plenitud. 
 
El pont que permet pujar per un costat de riu i baixar per l'altra

Sota les parets del Teso

Des del pont que travessa el riu indica 1 hora fins el primer estany, el Negre de Cabanes, cal pujar un esglaó de muntanya. Abans d’arribar al Negre la vall es bifurca en dues, en una hi ha l’estany Negre (2180 m) i a l’altra el Llong (2240 m). Aquesta segona ve a ser un altiplà pedregós sota la paret del cim del Teso. 
 
Estany Negre de Cabanes

Estany Negre de Cabanes
Estany Llong i Serra de les Agudes

L’altra és pròpiament la vall de Cabanes i té més estanys, Bassiero (2620 m), Xemeneia (2480 m), i altres, sota la carena de muntanyes (Pui de la Bonaigua, Xemeneia, Bassiero) que separen Cabanes de la vall de Gerber (per l’oest). El pic de Bassiero, Montsaliente i Pui Pla acaben de tancar la vall de Cabanes (pel sudoest) i la Serra de les Agudes fins al Roca Blanca pel sud. Tot muntanyes imponents, el Bassiero és el més alt d’aquesta zona del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, únic de 2900 m. Per trobar més 2900 has d’anar-los a cercar al Peguera, Subenuix, el Gran Tuc de Colomers o el Contraix. I per l’altre costat fins a la zona del Baborte i la Pica d’Estats!

La vall de Cabanes és coneix relativament poc i per tant no és una vall molt freqüentada, ni és famosa. Suposo que els desnivells hi tenen a veure i també que les connexions amb les valls veïnes suposen franquejar uns ports a força alçada, el coll de Bassiero fa 2740 m o el Port de Sant Maurici 2780 m, cosa que dificulta fer travesses. 
 
Clariana a l'avetosa


Malgrat això, si voleu fer una excursió completa, assaborint els paisatges de menys alçada, els boscos, els rius potents, la vegetació de ribera prop del pont i al final el paisatge de pedra, de llacs i pi negre, i muntanyes importants pel voltant, és molt recomanable.


dissabte, 3 de juny del 2017

El Puig de Bassegoda creuant la serra de Gitarriu

Sant Andreu de Gitarriu
El Bassegoda està lluny, fa de mal arribar per tots costats. Així que inspirats pel alguns tracks vam intentar millorar l’aproximació, però no ens ha convençut.
Pas del Treu gran

Puig de Bassegoda

Serra de Gitarriu
La sortida és des de Sant Andreu de Gitarriu, que s’hi arriba per una pista de 9 km des de poc abans de Sadernes.  Per camins es va en direcció al Treu gran, que ve a ser com un pas de cingle que creua la serra de Gitarriu. Bastant marcat. Impressiona el lluny i alt que es veu el Bassegoda. Es passa per uns collets d’Alps i Espinabell fins al coll de Riu. Intentem la via directa al cim que indica algun track de baixada, però no veiem cap marca i ho deixem córrer, ho preveiem complicat. Així que anem per la via normal perdent alçada i tornant a pujar fins al coll de Bassegoda. Aquí comença la part més maca de l’excursió, el costat nord del Bassegoda. Comença pujant suaument fins que es redreça i acaba en la grimpada final amb ajuda de cadenes i agafadors. Més espectacular que difícil.

La grimpada al cim

La grimpada al cim
A baix, Pla de la Bateria, inici de la pujada per la cara nord
Quan som al Puig del Bassegoda sentim algun tro, el que fa que no ens encantem doncs ens queda molta excursió i la baixada amb pluja no ens fa massa il·lusió. Un cop hem fet el tram de desgrimpada més trons i es posa molt gris. Ara anem a passar per sota el cim, la cara sud, una paret impressionant. El camí va girant cap al Caire de Comadells, per anar a buscar el vessant oest de la muntanya. Molta pedra, però un camí correcte. La baixada és llarga, molt desnivell i les vistes de cingles impressionants. En un encreuament girem cap al nord per baixar a la casa de l’Agustí. Però potser és millor opció anar en direcció sud cap a la Mare de Deu de les Agulles i coll Vinardell. El pla de casa l’Agustí és maco, contrasta després de tanta cinglera i tanta pedra. La muntanya del costat del Bassegoda, el Martanyà, des del cim l’hem vist per dalt i ara el veiem des de baix, es veu altíssim!
 
Des del Puig del Bassegoda

Per sota el cim

Al Comanegra sembla que hi plou

Entretant el temps s’ha arreglat una mica, només ens ha arribat les escorrialles de la tempesta. Ara ens resta tornar a travessar la serra de Gitarriu per tancar la volta. Es puja per bosc, però així com el Treu Gran està molt indicat aquí no hi ha cap indicador, anem pels tracks. Al mig del bosc trobem un rètol que indica Treu Petit i a partir d’aquest punt el camí comença a pujar de manera brusca, molt desnivell altre cop. Des de dalt de la serra de Gitarriu, en plena alta Garrotxa, veiem la plana del Fluvià, quin contrast!
 
La plana de ca l'Agustí i el Martanyà


Pujant al Treu petit, més arrels que faig!

Des del Treu petit cap a l'oest

Baixem del Treu Petit, ara amb alguna marca de color, fins a trobar la pista per la que hem pujat amb vehicle quasi a tocar de la font. Allà mateix ja trobem una masia arreglada i poc més enllà Sant Andreu de Gitarriu, on hem deixat el cotxe.
 
La Plana del Fluvià des del Treu petit


En resum, anar al Bassegoda travessant dos cops la serra de Gitarriu comporta un desnivell considerable que no surt gaire a compte. Ara bé, les vistes de cingleres, de la serra de Gitarriu, i la volta al Bassegoda són molt interessants.

Track