Google Website Translator Gadget

dissabte, 25 de juny de 2011

Nocturnes d’estrelles


  
Havia llegit alguna cosa sobre la fotografia d’estels i em va agradar. Vaig pensar que quan tingués la oportunitat ho provaria. Ahir vaig agafar els trastos i me’n vaig cap a una zona amb res de llum.  Ja que aquests dies el dia és tant llarg hi vaig arribar que encara s’hi  veia una mica, la qual cosa em va permetre buscar unes posicions d’enquadrament per quan fos fosc del tot. Després va aparèixer la llei de Murphy, i el comandament a distància que fins ahir havia anat bé, doncs no volia funcionar. Em vaig trobar en la disjuntiva de, o bé no passar de 30 segons d’exposició, que és el que donen les màquines normaletes, o fer exposicions més llargues aguantant jo amb el dit el disparador. Com podeu comprovar ambdues situacions són fantàstiques si el que volia era fer exposicions llargues. Tot i això, per ser la primera experiència no estic descontent. La última foto, amb quatre minuts aguantats amb el dit, permet copsar una mica el moviment dels estels. 

Fotografies a banda, el que em va deixar impressionat va ser la sensació d’estar a les fosques, al costat d’un bosc, sol, i amb aquella enorme quantitat d’estrelles a sobre, que cada cop brillaven més, a mesura que passava el temps i a mesura que els meus ulls s’hi acostumaven. No sé com explicar-ho, s’ha de viure, és magnífic! Una sensació de petitesa, d’estar a un planeta que gira i veure molts altres elements celestes que també es mouen, amb aquella tranquil·litat i elegància.  Estem tant acostumats a les llums de les poblacions que sorprèn la senzillesa de la foscor i les estrelles. Us recomano molt l’experiència.

dijous, 2 de juny de 2011

Xifres que fan pensar


Al BDigital Global Congress  d’aquest any han donat algunes xifres que fan pensar.
Un pollastre posat a una prestatgeria d’un supermercat de Londres ha fet 11.100 km per arribar-hi. Una poma n’ha fet 5.900. És lògic? És bo per la salut de qui menja el pollastre o la poma?

La humanitat porta 10.000 anys de ciutats, i la tendència a viure a ciutats augmenta entre un 1 i un 3% per any. Acabarem tots a les ciutats?

Hi ha xifres que ja no impressionen, n’estem immunitzats: al món hi ha 1 bilió de telèfons amb càmera de fotos, o 4 bilions de mòbils. O que es venguin més telèfons intel·ligents i tablets que els vulgars ordinadors.

És curiós també que, del temps que passem connectats a la xarxa internet, un 60% el dediquem a activitats que abans d’internet no fèiem, relacionades amb comunicació, amb mobilitat. Està clar que traiem el temps d’un altre lloc.