Google Website Translator Gadget

dilluns, 30 d’octubre de 2017

De Sant Llorenç de Morunys a Pratformiu

Paratge de Sant Lleïr de Casabella

Sant Lleïr de Casabella

Una excursió fins als plans i la font de Pratformiu i retorn. Es surt del centre del poble de Sant Llorenç de Morunys en direcció E seguint el GR1, en baixada fins a creuar el Cardener per un pont. Es remunta pel costat oposat fins arribar a Sant Lleïr. Es troba una alzina enorme i un camí que puja al turó on hi ha l’ermita romànica de Sant Lleïr de Casabella. Interessant la portalada amb decoració escultòrica i un símbols, un porxo allargat amb arcs i un petit tancat com a cementiri.

 
Sant Llorenç de Morunys

Sant Lleïr de Casabella

Sant Lleïr de Casabella

Sant Lleïr de Casabella

Tota l’estona per camins de bosc ens dirigim cap al Cap de Balç. Diuen que és un grau, però no aprecio espadats ni grans cingleres, segurament el bosc ho tapa. Certament tenim poques vistes, tot es veu a través dels arbres (mola del Lord, Busa, un trosset de l'embasament de la Llosa del Cavall). Un cop a l’altiplà seguim pistes en direcció nord, cap a on neix el rierol de Pratformiu. Un camí direcció N sense seguir la pista probablement sigui més maco, ja que passa per damunt d’un lloc anomenat “Els Espadats” al mapa Alpina.

 
Cal Gallina



Font de Pratformiu

Ca l'Arabé

Per un o altre camí s’arriba a Ca l’Arabé i Cal Gallina, i a tocar de la pista, la font de Pratformiu. No és gaire atractiva perquè queda enfonsada en terreny argilós, i l’aigua dels voltants es veu bruta, tot i que la de la font és neta. Pratformiu són uns amplis prats sense més, no hi ha grans vistes. El punt més interessant són els arbres de colors de tardor al costat de les cases esmentades, sobretot ca l’Arabé, al costat del rierol amb cirerers que comencen a estar vermells.


Ca l'Arabé

Per tornar, des Ca l’Arabé s’agafa una pista i després un camí que baixa pel costat de la Rasa dels Forats. El paisatge és espectacular per les roques i espadats, però com hem dit abans, ni gota d’aigua, el torrent és pràcticament sec. Es travessa el torrent, es segueix per boscos, i diuen que hi havien cascades, però avui res de res.

 
El torrent completament sec!

Moltes cases abandonades de fa temps

Busa i Roca Foradada


Es segueix baixant i es va parar altre cop a l’ermita de Sant Lleïr. El retorn a Sant Llorenç de Morunys es fa pel mateix camí que a l’anada.

Una excursió un xic lineal i potser massa tram de camí es repeteix en anar i tornar.   

Excursió realitzada amb el Centre Excursionista Àliga.

Track  

dilluns, 23 d’octubre de 2017

Les marrades del grau d'Olot

Camí ral de Vic a Olot

Les Marrades del Grau d’Olot és un tram de l'antic camí ral de Vic a Olot.  Per comunicar Olot amb Barcelona, el camí de Vic sempre ha estat el més recte i, en el decurs del temps, també el més utilitzat. Així durant molts segles, els nombrosos viatgers que anaren entre les dues capitals de la Garrotxa i d'Osona, van fer servir aquest camí ral que travessava el Collsacabra de nord est a sud est. És un traçat històric i de patrimoni arqueològic. Algú diu que data de l’època romana, però es considera que el més antic és del segle XI o XII, i la realització com a camí ral seria del segle XVIII. El tram de les Marrades té interès perquè és on el camí salva un desnivell important (el grau) i el traçat del camí es veu obligat a fer corbes molt tancades. Un cop salvat el desnivell es troba l’Hostal del Grau, un dels hostals on els viatgers feien parada. Hi ha un panell on Josep Pla explica que es feia el viatge entre Vic i Olot en 3 etapes, una nit de les quals es passava en aquest hostal.

Camí ral

Font de les Marrades

Font de les Marrades

Hi ha un parell de punts d’interès durant el tram de camí conservat, apart del propi camí i les seves lloses, la font de les Marrades i la Mina dels Bandolers. A la font s’hi passa per davant, és al punt més fosc de la fageda, i nosaltres que hi hem anat en dia de pluja us puc assegurar que era realment fosc. Per la Mina dels Bandolers cal desviar-se una mica per un camí indicat i per una pujada entre roques i arrels es descobreix de sobte aquest impressionant tall a la roca, natural, de 60 metres de llarg i uns 2 o 3 metres d’alçada. Les històries de bandits que no enxampen mai, de la pastoreta que s’entén amb un d’ells i els avisa de les batudes, i finalment els enxampen i pengen de la biga més gran de l’Hostal del Grau, acaben de posar-hi el punt d’interès, que ja té de per si aquest indret. 


Mina dels bandolers





L’excursió es pot començar per dos punts, pel costat Collsacabra, Falgars d’en Bas (Osona), o per les proximitats d’Hostalets d’en Bas (Garrotxa).
 
Plans damunt de l'Hostal del Grau

Hostal del Grau, actualment propietat privada
Per si no hi hagués prou motius d’excursió en aquesta zona s’hi troba també els Gorgs del torrent del Puig, que permet fer una circular força completa. Nosaltres ho volíem combinar inspirats pel track de SeCR4 però un dia de llevantada d’octubre ens ha fet canviar la ruta, tot i així hem pogut veure que el torrent del Puig és molt interessant, i un dia sense pluja hi tornarem per fer-lo sencer. La part superior de l’Hostal del Grau també és una zona força bonica, i el track d' onofregs l’aprofita i baixa, sembla que camp a través, fins a una riera i més avall connecta amb el camí de les Marrades. Per tot això el track que hem gravat avui no és el millor que es pot fer per aquesta zona, però ha estat un dia de descoberta molt interessant, hi tornarem.

Estaques metàl·liques que ajuden a baixar fins al torrent d'en Puig

Part inferior del torrent d'en Puig

Part inferior del torrent d'en Puig


La Cirera, prop del final


dimarts, 17 d’octubre de 2017

Tardor a l´Artiga de Lin

Coll de Toro al fons



Coll de Toro al fons

Barranc des Puis



Cascada de Pomero

Cascada de Pomero

Coll de Toro al fons

dilluns, 9 d’octubre de 2017

La Quar al Berguedà, al límit amb el Lluçanès

La Quar


Hem fet una volta pel territori de La Quar, al límit del Berguedà quan toca al Lluçanès. Hem seguit la ruta de wikiloc id 8349677.

Colltinyòs

La Quar

Es surt de Sant Maurici de la Quar, un molt petit nucli amb església i hostal pertanyent al municipi de La Quar de la comarca del Berguedà. Seguim el track sense massa camí fins a Colltinyòs, es creua la carretera i es segueix un camí que puja un petit cingle i per pistes es voreja Puig Corner. Es torna a trobar la carretera on un indicador ens explica sobre Santa Maria de la Quar. Correspon a l’antiga parròquia de Santa Maria de la Quar, esmentada ja el 839 en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell. És el centre històric de la baronia de la Portella.

Llom de pujada a La Quar

Vista de s de Santa Maria de la Quar

Santa Maria de la Quar

Antic pou a Santa Maria de la Quar

La Quar és una mola rocosa on hi ha el santuari del mateix nom, bastit en un petit pla voltat per un cingle vertical que té més de 100 metres i que és un excel·lent mirador. Per pujar-hi hem seguit el track que va pel llom rocós una mica aeri. No ens ha agradat massa, aconsellem el camí normal. La vista cap al Berguedà, Cadí, Moixeró, serra de Picancel, … és molt bona. La boira està marxant quan nosaltres hi pugem.
 
Camins molt macos

Font de l'Abat
Es surt del santuari per la pista però ben aviat cal buscar un petit camí no evident, abans del revolt molt tancat. A partir d’aquí es van connectant pistes i camins fins arribar a la pista gran de La Portella. Anem a la font de l’Abat com recomana la ruta que seguim. Lloc frondós, amb font i taula. Es torna pel mateix camí i seguint la pista s’arriba a La Portella.
 
Casa dels Frares

La Portella

La Portella

Hi ha constància del monestir benedictí de Sant Pere de la Portella des de l’inici del segle XI. La fundació del monestir de la Portella dins la demarcació de Santa Maria de la Quar desplaçà l’esmentada església com a centre espiritual, i els senyors de la Portella la donaren al monestir el 1069; els monjos en tingueren cura des del segle XII. L’edifici primitiu fou reedificat en època baix romànica (resta només algun vestigi d’aquesta construcció) i ampliat amb un campanar al segle XVI. Durant la primera guerra carlina va acollir la universitat del bàndol absolutista (1838 - 1840). És un lloc preciós, ampli, val la pena la visita.

Per seguir s’ha d’anar a buscar un pal elèctric amb transformador i seguir la pista que porta a creuar un rec. Es segueix fins a un indicador de camins, on ja indica Sant Maurici de la Quar. Però la pujada al coll de la Baumeta es fa llarga i dura.
 
Ermita de Sant Isidre, per fora no ho sembla

Serra de Picancel i Sobrepuny, al mig i a baix La Portella

Un cop al coll seguim la ruta i pugem a l’ermita de Sant Isidre, una petita serra amb bones vistes altre cop. Aquí veiem el baix Berguedà i el Bages, llàstima de calitxa. Hem fet la volta al revés que el track i de baixada ens toca fer algun pas equilibrista, però sense dificultat. Acabada l’opció de pujar a Sant Isidre anem en direcció a la casa de la Baumeta. Aquí, tal com ha indicat JosepCM  als comentaris de la ruta, hi ha una petita variació per no passar per la casa. Està ben senyalitzada amb cartells de fusta, pintura groga i una tanca. Tan sols caldrà tenir cura si hi aneu un dia de pluja ja que el terreny és argilós i l’inici d'aquesta desviació baixa pel dret d’un marge on han col·locat unes fustes per fer d’esglaons, però si es troba fang pot ser una mica complicat.
 
Serrat de Sant Isidre i la casa de la Baumeta
Passada la casa ja som molt a prop de Sant Maurici. Ha estat una bona volta pel territori d’un municipi, La Quar, que no és gaire habitual, i amb dos punts d’interès cultural.