Google Website Translator Gadget

dilluns, 30 de desembre de 2013

Matinal d'hivern per Espot

Pui de Linya des d'Envallasse


He sortit del poble d’Espot en direcció al Parc nacional d’Aigüestortes i estany de sant Maurici, ja que a l’hivern es tanca la carretera d’accés a l’aparcament de Prat de Pierró, excepte pels taxis que sí poden passar. És una llàstima que no s’arregli una sortida des d’Espot a peu una mica digna, perquè el tros que es va caminant per la carretera fins que s’agafa el camí a sant Maurici, és un rotllo ja a l’estiu, però a l’hivern, a més, és perillós pel gel. 


Pont de la Gorga, espectacular per l'acumulació de neu

L'escrita, al pont de la Gorga

He fet el camí fins a Prat de Pierró, sense que calgués posar-me les raquetes. Allà he baixat en direcció de tornada cap a l’aparcament d’estiu, passant pel pont de la Gorga i enfilant la passera de fusta. En trobar la carretera he agafat la pista que puja cap a Peguera. Hi havia roderes d’haver passat un taxi i una persona amb raquetes, així que jo he seguit sense còmodament. 


Magnífica vista de les muntanyes de Cardós i Vallfarrera

Pala d'Eixe, des d'Envallasse
Aquesta pista porta a Envallasse, on hi ha instal·lacions de la central elèctrica d’Espot. Aquí la pista segueix pujant passant per sota el Pui de Linya, cap a trobar l’estany de Lladres, a la vall de Peguera. Des de l’estany artificial surt un camí planer, excepte en salvar dos túnels, que porta al refugi Ernest Mallafré, utilitzat per alguns que fan la Carros de Foc. Però avui, després d’admirar la imponent vista cap a les valls de Cardós i Vallfarrera, he agafat una pista que baixa en picat pel bosc i porta justament a la carretera, al lloc on surt el camí que d’Espot puja a l'estany de sant Maurici. Així que he completat un triangle d’uns 600 metres de desnivell de  paisatges d’hivern. 

Tot i amb raquetes t'enfonsaves a la neu tova a la pista de baixada

Bastants arbres caiguts
En aquest camí de baixada sí que m’he hagut de posar les raquetes, ja que s’enfonsava bastant a la part de dalt. M’ha sobtat que tot just comencem l’hivern i ja he vist bastants arbres caiguts, i no poden ser de l’hivern passat perquè a l’estiu hi vaig veure passar un tot terreny.

Altre cop a tocar de la carretera a l'estany de sant Maurici

dilluns, 16 de desembre de 2013

Preparant excursió per Sauva Negra i Puigsagordi



Per dos contactes diferents m’havien comentat aquesta tardor una excursió entre Centelles i Castellcir per la Sauva Negra. És curiós que els excursionistes anem una mica per modes. Fa uns anys no havia sentit parlar mai dels Bufadors o de la Grevolosa, ara són uns clàssics. Suposo que en comentar el que fem uns i altres ens inspirem i tots acabem al mateix lloc. Ara la tardor ja s’acaba, o ha acabat, i no he pogut anar a fer aquesta ruta, però en buscar als mapes el punt de sortida vaig veure que era molt complicat, que per arribar-hi calia un navegador i coordenades. Així que avançant feina per la propera temporada em vaig arribar a donar un cop d’ull a l’inici i al final.  Coordenades 41,787601; 2,193443.

El pantà, completament glaçat, del punt de sortida
 

Tardor glaçada, gebre arreu


Efectivament, tal com havia previst, cal navegador per arribar al pantà de Santa Maria de Savall, són 9km des que es deixa la carretera de Centelles a Sant Quirze per la urbanització del Puigsagordi.  A mesura que es va pujant les vistes sobre el pla de Centelles – Hostalets i el Montseny i cingles de Bertí són impressionants. I un cop dalt la vista és cap a l’altre costat: Sant Llorenç, Montserrat, tot el Pirineu! Em va sorprendre que amb aquestes vistes s’hagués de baixar bastant fins al punt de sortida.

La Sauva Negra és una fageda molt interessant, però queda lluny dels punts més alts de Puigsagordi, pel que m’agradaria trobar alguna volta assequible, en un dia, que passés per la Sauva Negra i alhora gaudís de les vistes des d’aquest impressionant altiplà de 900 metres d’alçada. Posats a fer m’agradaria canviar el punt de sortida i fer-ho des d’un lloc més fàcil, potser Collsuspina... A wikiloc hi ha voltes que s’assemblen al que vull, però o són molt llargues o em temo que es perd la vista des del Puigsagordi. Seguiré esbrinant.

Un cop penjada aquesta entrada m'han dit que el punt de vista bona és el Castell de la Popa, prop de Castellcir, així que potser no està tant malament la ruta clàssica ...

Font de Sauva Negra


 

dimecres, 11 de desembre de 2013

Uns dies per la Cerdanya i el Capcir

La carena que separa França d'Espanya, al fons el Canigó



De turisme pel Capcir i la Cerdanya francesa, amb una petita excursió a l’ermita de Bell lloc des de Dorres i una altra a l’altre costat de la vall, cap al Mas Tartas des de Palau de Cerdanya, permeten contemplar paisatges amplis  i vistes fabuloses. Per més que ho hagis vist altres vegades, sorprèn i es tradueix en unes esplèndides postes i sortides de sol.

Ermita de Bell lloc a Dorres

Ermita de Bell lloc
Aquestes terres eren catalanes fa 300 anys, pel que tirant de wikipèdia fem un repàs de geografia política. El Llenguadoc-Rosselló és una regió administrativa al sud-est de França. Abasta dues regions històriques: la Catalunya Nord o el Rosselló - un territori de cultura catalana - i el Llenguadoc - un territori de cultura occitana. La seva capital és Montpeller.

Palau de Cerdanya
 

La Catalunya del Nord: La denominació comprèn les comarques històriques del Rosselló, el Conflent, el Vallespir, el Capcir i el nord de la Cerdanya (el que es coneix com Alta Cerdanya). La Fenolleda, malgrat ser majoritàriament occitana, s'inclou sovint en la definició de Catalunya del Nord per les seves relacions geogràfiques i administratives amb el Rosselló.
 
Estany d'Osseja



Actualment aquestes comarques constitueixen el departament francès dels Pirineus Orientals, el qual s'engloba dins de la regió del Llenguadoc-Rosselló, el qual es coneix informalment en francès com a Pays catalan.


Els Pirineus Orientals (oficialment en francès Pyrénées-Orientales) són el departament francès número 66 de la regió del Llenguadoc-Rosselló, a la frontera amb la Catalunya situada al sud dels Pirineus. Limita al nord amb el departament de l'Aude, al nord-oest amb el departament de l'Arieja (Occitània), a l'oest amb el Principat d'Andorra, al sud amb les comarques catalanes de la Baixa Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa i l'Alt Empordà i a l'est amb la mar Mediterrània. La capital és Perpinyà. Aquest departament està subdividit en tres districtes (o arrondissements), que alhora es troben dividits en cantons i, aquests, en comunes o municipis.
El Canigó des de prop de Montlluís
El cantó de Sallagosa està compost per 21 municipis, tots formen part de la comarca de l'Alta Cerdanya. El cantó de Montlluís està compost per 15 municipis, tots els del Capcir, part de l'Alta Cerdanya i part del Conflent.

El Capcir (7 municipis), té Formiguera com a cap. L'Alta Cerdanya (27 municipis), té Montlluís com a cap; l'enclavament de Llívia pertany administrativament a la Baixa Cerdanya, a Espanya.
L'Aude a Matamala
El Capcir se situa al nord-est de la Cerdanya i al nord-oest del Conflent. Al nord, fa frontera amb Occitània. És vertebrada pel riu Aude, que la drena de sud a nord. El Capcir forma un altiplà situat a 1 500 metres de mitjana i és el lligam entre l'alta vall de l'Aude i la Cerdanya. 

L'Alta Cerdanya és una comarca de la Catalunya del Nord. Representa la part més septentrional de la Cerdanya, una comarca natural catalana que quedà dividida en dues meitats pel Tractat dels Pirineus (1659). L'Alta Cerdanya pertany actualment a l'estat francès i limita amb les comarques del Capcir (al nord), el Conflent (a l'est), el Ripollès i la Baixa Cerdanya (al sud) i el principat d'Andorra (a l'oest).

Primeres llums des de Palau de Cerdanya

El cap de la comarca és Montlluís, però Sallagosa fou la capital de la vegueria de Cerdanya, creada amb la divisió de la Cerdanya el 1660, fins la divisió departamental del 1790. Avui és la capital del cantó de Sallagosa que s’estén per la major part de la comarca. Font-romeu, Odelló i Vià n'és el municipi més gran i Puigcerdà és la capital de la vall.

Presenta la singularitat d'estar situada a la conca del Segre (de fet, aquest riu neix al sud d'aquesta comarca, concretament a la cara nord del Pic del Segre), que en la seva major part pertany, actualment, a l'estat espanyol. Això aïlla la comarca de la resta de la Catalunya del Nord, per la qual es connecta a través del coll de la Perxa. La importància estratègica del pla de la Perxa en les comunicacions pirinenques, ve del fet que és el més baix a ponent del coll d'Ares. Ja hi passà una via romana, seguida després per una estrada franca. A l'edat mitjana, s'hi establí l'hospital de la Perxa.

Matamala
La Tet és un riu que neix prop del Carlit i tot seguint una direcció oest-est travessa el Conflent i la plana del Rosselló per acabar desembocant a la Mediterrània. L'Aude és un riu que neix a 2.185 m. a la comarca del Capcir, entre Les Bulloses i Els Angles, va en direcció nord i desemboca al Mar Mediterrani.