Google Website Translator Gadget

dissabte, 17 de desembre de 2016

Puig de Sabastida, pla d'Aiats i Cabrera



Santuari de Cabrera
Volíem arribar al Pla d’Aiats i Cabrera pel Puig de Sabastida des de Cantonigrós (Osona). Ens vam inspirar en l’itinerari de wikiloc id 11635680, molt ben explicat, però el volíem fer més senzill tècnicament i més curt. Vam aconseguir escurçar el temps eliminant dificultats, però el quilometratge segueix sent llarg. 



Ermita de Sant Gil i casa de Comajoan sota els congles d'Aiats
Des de Cantonigrós es passen algunes masies convertides en cases rurals, molt maca la casa de Comajoan amb l’ermita de Sant Gil annexa. Resseguim per sota els cingles d’Aiats que anem voltant en sentit contrari a les agulles dels rellotge fins un pla o coll de Siols. D’aquí s’enfila la pujada al Puig de Sabastida, molt dreta. Es veu la muntanya de Cabrera i bones vistes de la Garrotxa. Des del cim es baixa una mica fins al coll Sabastida, i s’enfila la pujada al Pla d’Aiats. Hi ha algun pas que requereix cura en aquestes pujades bastant dretes. 


Pla d'Aiats i Cabrera des de Siols
S’arriba al mirador amb l’estelada del Pla d’Aiats on les vistes són impressionants sobre les Guilleries i la plana de Vic. Les boires cobreixen la plana i els embassaments de Sau i Susqueda. Es travessa tot el pla d’Aiats, es baixa al coll de Cabrera o Bram. Des d’aquí pugem a Cabrera per les escales. Es torna a gaudir de bones vistes, ara cap a l’altre costat, Puigsacalm, Bellmunt, Rasos de Peguera i Ensija...la plana segueix emboirada i el cel també s’està tapant.



Bones vistes a la Garrotxa

Des del Pa d'Aiats

Agullola de Rupit des del Pla d'Aiats


Bellmunt des de Cabrera
Baixem de Cabrera pel camí de les Marrades i al collet seguim pel camí cap a Sant Julià sense arribar-hi ben bé. Cal anar a passar per la sequoia, travessar un torrentet i per una bonica roureda buscar el camí de marques blaves que porta a Cantonigrós. Al primer intent no l’hem trobat perquè hi ha altres camins semblants, però és fàcil. El track ja està depurat. 

Puigsacalm des de Cabrera


A mà dreta al fons el Puig Sabastida

Des del santuari de Cabrera


Tan sols queda no perdre aquest camí, que va resseguint per sota els cingles de Cabrera primer, l’Agullola de la Tuta després, i gira al revés que les agulles del rellotge per completar la volta. Es passa per la bonica masia de Caselles i per una pista s’arriba al pont de la Rotllada i a Cantonigrós.

Prats de Sant Julià amb la sequoia a mà esquerra


La sequoia per on s'ha de passar


Caselles

És una volta molt llarga però interessant per la varietat. Paisatges macos, vistes, algun pas tècnic, varietat d’arbres, una ruta molt recomanable per qui estigui mínimament entrenat.



Track

dilluns, 12 de desembre de 2016

Campo des d'Espot ski

Campo

Des de la part inferior de l’estació d’esquí alpí d’Espot surt una pista forestal que els mapes indiquen que va a Caregue, a la vall d’Àssua, passant pel coll de la Creu de l’Eixol. A l’est d’aquest coll hi ha el Cap de la Socarrada i la carena segueix cap al Pic Rossell i una àmplia plana anomenada Campo. Fa uns anys s’havia dissenyat un circuit d’esquí de fons fins aquests prats, encara hi ha els rètols, tot i que em sembla que mai s’ha treballat la pista per aquesta modalitat d’esquí. De Campo la carena a 2000 metres segueix cap al Pui de Finestrelles, sobre Escaló i Escart. Tota la carena té molt bona vista a 360 graus, excepte el Pic Rossell en que la tapa el bosc.
Vista cap a la prolongació del Montsent de Pallars i Montroio

Pui de Linya, les Agudes, Pinetó, Roca Blanca i Teso

Vistes a la Pica d'Estats, Monteixo ...
Nosaltres anem amb raquetes i hem pujat per la pista esmentada fins a Campo. No és un gran desnivell, 400 metres, ni llarg, 6 km, però és un camí que es fa pesat per la monotonia. A la part inferior hi havia molt gel i no eren imprescindibles les raquetes i a la superior la neu era perfecta, quasi pols. Les vistes són magnífiques: cap a la vall d’Àssua, els lloms que connecten amb el Montsent de Pallars i Montroio, girant cap a la dreta Muntanyó i Picardes, per darrera sembla que surt el Saburó, més enllà la Pala d’Eixe, la carena des del Monestero fins al Pui de Linya. En un massís separat veiem les Agudes, el Pinetó, la Roca Blanca treu el cap, es veu molt poc, i el Teso. De fons veiem muntanyes de l’Aran, més a la dreta les del Pallars, es veu molt, fins Pica d’Estats, Monteixo, Salòria, Pic de l’Orri…

 Track

dissabte, 26 de novembre de 2016

Sant Julià del Mont des de Santa Pau

Sant Julià del Mont
La plana de Santa Pau dona la impressió de geografia a escala humana. Les muntanyes que l'envolten no són gaire altes, els desnivells assumibles, les distàncies entre punts d'interès també. I les masies que trobem durant la ruta s'adiuen d'allò més bé en aquest paisatge, ben situades, tranquil.les. En ser terra de volcans als camps es veuen contrasts entre el negre i el verd, així que les vistes sobre la plana són precioses.

Després d’un temps de repòs recuperant-me d’una lesió hem fet una excursió per aquesta part de la Garrotxa. Hem anat a Sant Julià del Mont, on hi ha les restes d’un monestir benedictí romànic del segle XII. De fet són dues edificacions, l'església i la rectoria, i se’n conserva el campanar, absis, parets i contraforts, i està documentat de l’any 867. La vista des del campanar, ja que des de baix l’alzinar ho tapa tot, és molt bona. Es veu des de la serra de Finestres i la Mare de Deu del Mon, cap a la plana de Banyoles, el golf de Roses i la muntanya del Cap de Creus, el Canigó i l’alta Garrotxa. Per l’altre costat, el Pirineu gironí, Puigsacalm i els diversos plans de la zona de Cabrera, Ayats, el Far. El dia no era molt net però ens ha permès veure mig boirós el golf de Roses i el mar.
La muntanya de Sant Julià del Mont des del començament

Santa Pau

Coll Satrapa, vistes cap a Finestres i suposo la plana de Banyoles

Sant Julià del Mont, rectoria

Per anar-hi ens hem arribat a Santa Pau, primer semàfor, venint d’Olot, a mà esquerra. Es segueix una pista asfaltada, es troba un encreuament dubtós, cap a l’esquerra, i després direcció a la muntanya. Es deixa el cotxe on indiquen els tracks per fer una ruta circular. Hem pujat pel coll Satrapa per un camí amb vistes tota l’estona sobre la plana de Santa Pau. De fons anem alternant les vistes a Finestres i al Puigsacalm.
El Canigó i l'alta Garrotxa des de Sant Julià del Mont

Volcans i cingles 
Un cop al coll Satrapa el camí va per darrera, per l’obaga. La vegetació canvia, aquí hi ha més color de tardor. Es segueix per la carena entre bosc fins a Sant Julià. Des de aquí hem baixat al coll de Boixedes, on ens hem desviat per un camí en forta pujada cap a l’ermita dels sants Abdó i Senén (Sant Nin i Sant Non segons alguna versió). Aquesta ermita està en un turó separat del de Sant Julià del Mont i les vistes són millors que en aquest, aquí es domina la plana de Santa Pau, el volcà de Santa Margarita, per l’altra costat es veu una part de Castellfollit de la Roca i el Pirineu al fons. És un lloc de situació privilegiada, s’hi està bé, per això hi devien posar l’ermita...
Ermita de Sants Abdó i Senén

Baixem de l’ermita i al coll de Boixedes seguim baixant per un camí que va  vorejant turonets fins arribar al pla, on ja trobem una pista asfaltada que voreja grans i tranquil·les masies fins on tenim el vehicle.


Track

dissabte, 3 de setembre de 2016

Valls de Peguera i Saburó des del poble d’Espot

Estany Tort de Peguera
L’excursió d’avui té la gràcia de recórrer una vall de punta a punta, del poble d'Espot a la collada de Saburó.

A Espot s’ajunten el riu Escrita i el riu Peguera. El primer ve de l’estany de Sant Maurici i el segon dóna nom a la vall de Peguera, ambdós inclosos totalment dins el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici. Parlar d’un riu en sentit de pujada sona una mica estrany, per tant ens situem a la capçalera i anirem baixant. Aquesta està a la coma de Peguera, una valleta que formen el pic de Peguera i un cim punxegut anomenat Saburó inferior. En aquesta valleta tancada pel nord amb un estrep del Monestero, hi ha un reguitzell d’estanys origen de la vall de Peguera pròpiament.
Les moixeres comencen a agafar color de tardor

Estanys de Lladres i Trescuros

Pocs refugis estan tant ben situats com aquest
Però avui seguim la vall de Saburó, que acaba a la de Peguera, i que està emmarcada entre el pic de Saburó, i l’abans indicat Saburó inferior, i el pic de Mainera, ambdós de 2900 metres. Les aigües van a parar a l’estany del Cap de Port, i més avall a l’estany de la Llastra. Al coll de Saburó es veu el costat Vall Fosca. Sorprèn que l’estany Saburó estigui sec, es veuen dos parets que fan de presa, i molt al fons una mica d’aigua. L’estany de Mar sí que està ple. La vista és de molta pedra, m’agrada més el costat d’on vinc.
Estany de la Llastra, al fons el pic de Peguera i a mà dreta el Monestero

Confluència de valls de Peguera i Saburó
Estany del Cap de Port

Estany del Cap de Port, sota la collada de Saburó
On s’ajunten les dues valls de Saburó i de Peguera és com un petit altiplà amb multitud d’estanyets i rierols en diverses direccions on convé seguir el camí encara que sembli que fa voltes. Una mica més avall es troben els estanys de la Llastra i la Coveta, que desemboquen a l’estany Trullo, un annex del famós estany Tort de Peguera, suposo que sense aprofitament hidroelèctric sí devien ser dos estanys diferenciats. L’estany Tort té a la seva riba el refugi Josep M Blanc, molt ben situat al meu parer. La multitud de fotografies d’aquest paratge l’han fet molt popular.



Es veu aigua a l'estany de Mar però quasi buit el de Saburó. Mireu on queda la presa, es confon amb una ombra
Pic de Saburó
Les aigües del Tort juntament amb les del Negre devien baixar espectacularment abans de les obres hidroelèctriques, ara només en sentim el soroll i veiem el riu allà baix, lluny, a la plana on hi ha els estanys bessons de Trescuro i més avall del Lladres. El camí ha anat per la pista i lluny del riu fins a Lladres. Aquí el camí que baixa al poble d'Espot, hi ha un altre camí que va a l’aparcament de Prat Pierró, també va lluny del riu una bona estona. Encara queden per baixar uns 700 metres.

Part final del riu Peguera



Cascades de la part final del riu

Cascades del Peguera
A la part final de la vall es retroba el riu i genera un dels paisatges més macos de tota la vall. Es comença amb dos ponts entre boscos de bedolls, entre ells una cascada maca, més avall el camí va enganxat al riu, i es veuen les destrosses que fa sovint amb els aiguats. El camí torna a baixar amb força pendent i lògicament el riu ha de salvar aquest desnivell. Quan veieu un gran exemplar de pi roig al costat del camí, amb cura de no relliscar, mireu cap al riu i veureu unes magnífiques cascades.

El riu ja quasi ha acabat, segueix baixant tocant al poble i acaba en un petit embassament d’aprofitament hidroelèctric. Segons el track la vall de Peguera - Saburó té uns 11 km de longitud i un desnivell acumulat d'uns 1500 metres. És una vall molt dura tant de pujar com de baixar, del refugi al poble són 1000 metres de desnivell! Però és de les valls més maques de les valls d’Àneu.



Track

divendres, 26 d’agost de 2016

Excursió popular a Alós d'Isil


Organitzada per l’Associació Cultural d’Alós a la setmana de la festa major s’ha fet una excursió circular, amb sortida i arribada a Alós d’Isil, amb molta assistència de veïns.


Ens hem enfilat força, Alós està als nostres peus

Baixant a trobar la pista a les bordes de Lapre, al fons Isil

Borda d'Albert

Esmorzar a les bordes de Lapre, amagats del sol

Bordes de Lapre, al fons Àtics i Estanyardo

L’esquema de la ruta és: Alós d'Isil - borda d'Albert - pista a les bordes de Lapre - bordes de Lapre - restes de les bordes d'Airoto - barranc d'Airoto - baixada pel camí a Isil - Isil - pel camí de Borén fins Sant Joan d’Isil, per l'altre costat de la Noguera - retorn a Isil pel mateix camí- un tros de carretera i agafem el nou camí a Alós d'Isil - "platja" d'Isil - Alós d'Isil. 



Ja som al barranc d'Airoto

Arribant a Isil

La preciosa imatge de Sant Joan d'Isil des de l'altre costat de la Noguera

La "platja" d'Isil

S’han fet explicacions als indrets més interessants, s’ha parat a esmorzar, a dinar, a banyar-se a la Noguera Pallaresa a l’anomenada “platja d’Isil”, i quasi hem estrenat el nou camí d’Isil a Alós, ple de passeres i ponts de fusta, s’hi ha treballat molt i val la pena d’anar-hi. Potser hi ha algun punt delicat per qui vagi amb criatures molt mogudes, és a dir, algun punt sense baranes i tocant al barranc. Però els paisatges són interessants. 



Un dels ponts nous entre Isil i Alòs

El tram més complicat de nou itinerari

Les múltiples passeres entre Isil i Alòs

Retorn a Alòs, observant el bany a la Noguera
Una sortida diferent amb molt “bon rotllo” per part de la gent d’Alós. 


Track