Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dijous, 30 de juliol del 2020

La vall de Campcardós


El Peiraforca a la zona dels meandres del riu
La vall central del Querol que baixa del coll de Pimorent cap a La Tor de Querol i Enveig té dues valls d'orientació oest est i est oest, que quasi coincideixen al unir-se a la vall principal, una a Porta i l'altre a Porta Pimorent. Són unes valls grans, llargues i importants. La que recull l'aigua de la zona de Lanós i de la serra del Coll Roig dona nom al riu Querol, mentre que l'altre és la Ribera de Campcardós que baixa de la Portella Blanca d'Andorra. Aquest és un punt estratègic ja que hi coincideixen tres estats, Andorra, Espanya i França. La proximitat al port d'Envalira i Pas de la Casa pel costat andorrà, a les valls de la Llosa i de Meranges per l'espanyol i la de Campcardós pel francès en donen la mesura de la importància, sobretot en èpoques de contraban i tràfic de bestiar. També és un punt de pas de la travessa Camí dels Bons Homes.

La vall de Campcardós des de Porta comença pujant bastant fort, després es suavitza. El paisatge és prou variat, comença amb boscos de caducifolis, segueix una zona de parets de pedra i cabanes en diferent estat de conservació. A estones el camí està perfectament empedrat, es nota que fa molt temps que aquí hi havia vida. El riu bastant cabalós per final de juliol l'anem veient al fons de la vall. 


El riu de Campacardós i parets de pedra


Cabana de pedra

El refugi de pastors
Lluny veiem els cims del Peiraforca i el Roc Colom, la vall es va eixamplant. Ara es divisa el refugi de pastors, una zona amb molt bestiar. I la vegetació ha canviat, ara el que hi ha és el bàlec. Al cap de poc l'estany Petit quasi bé sec. Una mica més amunt, ja estem a 2000 metres, l'estany Gros, que tampoc és gran cosa, ja que l'aigua es filtra i el riu s'asseca, surt més avall en unes fonts no espectaculars. La cridòria de les marmotes és un no parar.

El riu torna a néixer mes avall

Estany Gros

Camí a la Portella de Meranges
Si es segueix una mica més s'arriba a on surt el camí a la Portella de Meranges, pel costat del Pic de Peiraforca, i una mica més amunt s'arriba a una zona de prats i meandres del riu on el camí el travessa. És un lloc bonic. A partir d'aquest punt el camí va pujant fins la Portella Blanca d'Andorra a 2500 metres. Una vall llarga, àmplia i variada, sense pèrdua possible ja que hi ha un únic camí, recomanable.


La zona de meandres


El camí a la Portella Blanca d'Andorra creua el riu, i vam coincidir amb una travessa amb cavalls





dilluns, 27 de juliol del 2020

Pic dels Estanyons o de la Colilla des de Pollineres





Un cim molt senzill amb bones vistes. La ruta comença a l’àrea d’esbarjo de les Pollineres on s’hi arriba amb vehicle des de l’estació d’esquí de fons d’Aransa. La pista no està en massa bon estat, una alternativa és arribar per l’estació d’esquí de fons de Lles i la pista transversal que va de Cap de Rec a Pollineres.

Es surt de Pollineres pel camí cap als estanys de la Pera i sense arribar-hi es puja directament al refugi. Des del refugi es puja el turonet que tapa la vista cap al nordest. Un cop dalt es veu com un altiplà ondulat, verd en la seva majoria, que limita per l’esquerra per una cresta que ens separa d’Andorra i al fons una àmplia collada. Al fons, a l’esquerra d’aquesta pseudo collada, es troba el Pic dels Estanyons, que es veu una mica.

A l'esquerra de l'àmplia collada el Pic dels Estanyons

Tossal Bovinar

Estany i refugi de l'Illa i port de Vallcivera

L’itinerari és força lliure, hi ha alguna fita, però no té pèrdua. Pujar pel costat de la cresta pot tenir la seva gràcia per les vistes, ja que el vessant andorrà cau verticalment i és espectacular.

La Pica d'Estats a través de la cresta que separa d'Andorra

Baixant del Pic dels Estanyons, al fons a l'esquerra de l'àmplia collada

Al fons el Pic dels Estanyons i a mà dreta, a l'ombre el refugi dels Estanys de la Pera
Un com al cim la vista és enorme, tot i que la calitja no ens deixa gaudir-ne gaire. Al costat veiem el Tossal Bovinar, i més enllà la Tossa Plana de Lles. Més enllà el port de Vallcivera i tota la capçalera de la vall del Madriu, l’estany i refugi de l’Illa. Diuen que el segon nom d’aquest cim, Pic de la Colilla ve d’aquí, de la proximitat amb la zona de l’Illa. Es veuen també totes les muntanyes andorranes i a la llunyania el Carlit per un costat i les muntanyes del Pallars per l’altre. El Comapedrosa, Lavans, Medacorba, i no gaire lluny la Pica d’Estats. El Cadí i el Port del Compte desdibuixats per la calitja. 

És recomanable en baixar seguir un petit tram pel costat de la cresta per veure la verticalitat del costat andorrà. Hi ha una fita “oficial” on des d’allà es veu el cim dels Estanyons amb aspecte més muntanyenc.
 
Pic de Monturull
Es baixa pel mateix itinerari. De cara al Pic de Monturull que es veu en tota la seva grandària i color. Per variar de tornada passem pels estanys de la Pera i cap a Pollineres. 
 
Estany petit de la Pera
És una excursió curta, fàcil i si el dia acompanya, amb bones vistes.


dijous, 9 de juliol del 2020

Roc de la Moixa des de la vall d'Ingla


A l'esquerra el Roc de la Moixa
Una senzilla excursió molt gratificant per les excel.lents vistes d'aquest cim, de 360 graus.

Des del poble de Riu de Cerdanya surt una pista en força bon estat que puja al refugi del Serrat de les Esposes, passa pel mirador de Cap de Ras i quan baixa cap al refugi dels Cortals d'Ingla veiem una tanca i deixem allà el vehicle.


Iniciem l'excursió seguint la pista que planeja fins al coll de Pendís. Al començament hem deixat una pista que va al Moixeró. Des de Pendís veiem el Moixeró i vistes cap al Berguedà. Seguim el GR que s'endinsa al bosc i de seguida som al coll de Vimboca, una clariana entre el bosc, maco. 

Moixeró des del coll  de Pendís

Coll de Pendís
Es va veient el Moixeró a les clarianes

Coll de Vimboca
Es segueix pel GR ara en pujada, fa una gran llaçada per salvar el desnivell, en que es troba un petit mirador, després una altra clariana i amb més pujada s'arriba al coll de Moixa. La vista del Pedraforca i del Cadí és espectacular . 
Pedraforca i Puig Terrers - Costabona des del coll de Moixa
Per anar cap al Roc de la Moixa cal no seguir el fil de la carena sinó buscar un camí una mica abans del coll pròpiament dit. No és gens difícil per la carena, però cal anar esquivant arbres i pedres. En pujar no vam veure el camí o sigui que aquesta part del track no el recomano, millor el de tornada. 

Serra de la Moixa, Moixeró, Penyes Altes i la Tossa

Boires al costat Berguedà, al fons de la vall Bagà

Serra d'Ensija
Costat Cerdanya - Alt Urgell
La Serra de la Moixa s'allarga entre Cadí i Moixeró i té unes vistes molt bones cap a Cerdanya i cap al Berguedà. No ho puc descriure ja que es veu tot en un dia clar com el que hem tingut. El més evident i perfectament alineats Moixeró, les Penyes Altes del Moixeró, la Tossa. La serra d'Ensija allargassada amb Gisclareny a sota, davant nostre cap a sud. Al fons una mica de la Serra de Busa. Cap al Cadí, el Pedraforca, el Comabona i coll de Tancalaporta. Tots els cims de la Cerdanya i l'Alt Urgell i fins alguns del Pallars.
 

La tornada la fem pel mateix camí.

A l'inici el navegador no trobava satèl·lits i no va gravar, cal afegir un km al recorregut.


Track