Google Website Translator Gadget

Sobre cookies

dimecres, 14 de setembre de 2022

Puigpedrós

 

Estany de Malniu i la punta del Castell dels Lladres

Em va enganxar d'improvís, havíem de fer una altra excursió i vaig acabar amb un grup de gent que no coneixia pujant al Puigpedrós. M'hi vaig trobar perfectament.

Aiguamolls

Castell dels Lladres

La canal per on vam pujar, enganxats a les pedres grosses

Des de l'estació d'esquí nòrdic de Guils es segueix una pista en direcció al refugi de La Feixa, i continuant aquesta pista fins un enorme prat (de dalt es veu una clariana enmig del bosc). Vam deixar els cotxes aquí i per camí fins l'estany de Malniu. Allà per la vora dreta (del que camina) de l'estany es puja fins a uns aiguamolls, deixant a mà dreta la baixada a l'estany del Mal. Dels aiguamolls cal buscar un corriol que puja molt dret fins darrera el Castell dels Lladres (o Roc de Lladres). A continuació es va a buscar una canal àmplia amb l'únic problema de la pedra petita poc estable. Un cop dalt l'altiplà es qüestió d'anar fent, el cim es veu lluny. 

L'altiplà que ens porta al cim

Les vistes des del cim no eren el millor dia

Entretant el dia s'anava complicant, vent fred i núvols. Vam estar molt poca estona al cim, no venia de gust, i les vistes estaven molt espatllades pels núvols.

Vam baixar per la ruta clàssica del Serrat de les Perdius Blanques fins l'estany de Malniu. Una baixada amb moltes vistes espatllada pel dia.

Track 


dilluns, 29 d’agost de 2022

De Clot del Moro a les fonts del Llobregat

 

Havíem de fer aquesta ruta https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/190824-pas-de-los-sant-vicenc-de-rus-salt-den-guillem-fonts-del-llobregat-i-font-del-sofre-dels-del-73149913 amb el GREC (Grup Excursionista de Cerdanya) però les últimes pluges i haver de creuar a gual el Llobregat en una excursió col.lectiva han impedit fer la circular que s’hi proposa i hem tornat pel mateix camí. 

Pas de l'Ós

És una manera d’anar a les Fonts del Llobregat amb un recorregut espectacular, pràcticament tota l’estona a tocar del riu i amb ombra generosa. 

Es surt del trencall al Clot del Moro, Museu del Ciment, a la carretera de La Pobla de Lillet a Castellar de n’Hug, on hi ha un aparcament per uns quants vehicles. Des d’aquest lloc es camina un moment carretera amunt i s’agafa un camí a mà dreta que va a trobar el riu. El camí va per un engorjat que s’anomena el Pas de l’Ós. Aquest primer tram de l’itinerari és el que té més dificultat tècnica, una passera sobre troncs, algun punt on cal agafar-se a les pedres, un tram de camí que comença a esllavissar-se, però res de l’altre món pels avesats a anar a la muntanya. 



Es van veient petits salts d’aigua sempre rodejats de bosc i es va avançant Llobregat amunt. S’arriba a una granja, es travessa el riu i al cap de poc ja es troba l’ermita de Sant Vicenç de Rus. És romànica del segle XI-XII i diuen que té importants pintures a l'interior, que no veiem perquè està tancada. 
Sant Vicenç de Rus

Per darrera l’església hi ha un camí que va cap al riu, seguim la tònica de pujades i baixades travessant el riu de tant en tant fins que s’arriba a la carretera de Castellar de n’Hug, la travessem i es troba el complex turístic que s’ha creat a l’entorn de les fonts del Llobregat. Ara anem carretera amunt passant davant d’hotels i restaurants, fins que s’acaba i uns rètols ens informen de les diverses fonts del Llobregat. Un itinerari per fer a peu permet veure aquests salts d’aigua de naixement del Llobregat. És espectacular i surt molta aigua. Cal dir però que aquest final d’estiu ha estat plovent molt per aquesta zona. 

Fonts del Llobregat

Fonts del Llobregat

Fonts del Llobregat

Fonts del Llobregat

De tornada ens arribem a la font del Sofre, poca aigua, i uns gorgs que no mereix massa la baixada i pujada que pertoca fer per veure-ho. 

Tal com hem dit abans tornem pel mateix camí per evitar problemes (avui som molts), gaudint un cop més dels diversos salts d’aigua que ens regala l’itinerari.

Track








divendres, 26 d’agost de 2022

Els Perics, al Capcir

 

Els Perics


Hem seguit la ruta https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/puig-peric-i-petit-peric-per-lestany-de-la-balmeta-10408192  que sembla ser la clàssica, pujar al coll i des d’allà als dos cims. Des de la part de dalt de Els Angles (rue de la Piste Verte) surt una pista en no massa bon estat fins a un aparcament. D’allà surt un camí que ens porta a l’estany de la Balmeta, i rodejant l’estany i enfilant-nos s’arriba a la cabana de la Balmeta, punt de pas de molts itineraris en aquesta zona. Aquí es veu l’objectiu, els dos Perics. Amb més o ments traces de camins arribem a l’estany de la Llosa travessant uns petits bosquets d’arbres cremats fa uns anys. Seguim camí per la vall entre els dos Perics que ens va enfilant cap a un coll elevat. Des d’aquí el mateix camí es redreça força, en algun punt cal mantenir l’equilibri agafant-se amb les mans, en altres hi ha molta sorreta, però mai es perd el camí i s’arriba a dalt fàcilment.


Estany de la Balmeta

Estany de la Balmeta

Puig Peric des de l'estany de la Llosa

Cresta al Puig Peric 


Les vistes des del Peric són molt bones, hem vist fins a la Pica d’Estats i fins i tot diria que es veia la glacera de la Maladeta. Les muntanyes de l’Arieja, l’embassament de Puigbalador, la serra de Madres, Canigó i evidentment tota la Cerdanya

Petit Peric pujant al gran

Estanys de Camporrells

Estany Blau i molt més des del Puig Peric

Hem baixat pel mateix lloc que la pujada i hem seguit el camí al Petit Peric, cap dificultat. Vistes una mica diferents, els estanys de Camporrells es veien millor al coll, i es veu clarament el camí de baixada alineat amb els estanys per on passarem en direcció a la cabana de la Balmeta. La baixada del Petit Peric no té res d’especial, camí entre pedreta solta.


Camí al Puig Peric des del Petit Peric

Llac de la Bollosa i estany de la Llosa des del Petit Peric


Passem un primer estanyet petit i totalment sec, i després el de l'Herba i de l’Ànec i ens dirigim pel camí a través dels prats de pastura cap a la cabana de la Balmeta. D’allà per l’estany del mateix nom cap a on hem començat l’excursió.

Estany de l'Herba


Una excursió maca als cims més emblemàtics del Capcir amb molt bones vistes.


Track


dimecres, 10 d’agost de 2022

Estany d'en Beys a la Reserva natural d’Orlu

 

La Dent d'Orlu a l'entrada de la vall


Fa molts anys havia fet una travessa fent nit al refugi d’en Beys i tornant per l’estany de Naguille, no recordo quins cims vam pujar. En tenia bon records de magnífiques fagedes i estanys macos. Ara hi he tornat. La vall d’ha convertit en Reserva Nacional d’Orlu amb especial cura de fauna i flora. Algun cartell recomana silenci, no deixen entrar gossos ni que vagin lligats, i un cotxe de la police environnemental al mig de la vall ens vigila. El riu Orieja baixa per aquest entorn protegit entre marmotes i científics estudiosos.


El riu Orieja

Maques fagedes


La Reserva ocupa un territori no massa gran però els passos cap a les valls dels costats permeten fer múltiples rutes. Té per veïnes la zona dels estanys de Rabassoles, del Laurenti i el Roc Blanc, la portella d’Orlu i el cim de Baxouillade, la vall de Galbe amb el pics de Mortiers i Terrers i la Peira Escrita, la zona dels Perics i els estanys de Camporrells, els estanys de la vall de la Llosa i el Puig de la Cometa d’Espanya, la vall de la Grava i el seu Puig i l’enorme llac de Lanós. Per l’altre costat el pic de l’Estany Fauri i l’estany de Peyrisses que porten al gran estany de Naguille.


No s'hi admeten gossos ni lligats




Amb cotxe des d’Ax les Thermes es pot anar fins a l’aparcament del Fanguil, amb un petit peatge. El camí comença per una fageda al costat del riu Orieja. Al cap de poca estona es troba el desviament als estanys de Baxouillade. Una mica més enllà s’entra a una zona planera amb prats de pastura on s’hi observen marmotes i un cartell ens avisa de que és zona d’estudis científics. Quan s’acaba la pista es travessa el riu i comença la pujada fins a l’estany d’en Beys. S’acaben les fagedes i una cascada i un bosquet de bedolls donen la diferència en un paisatge molt obert.


Refugi d'en Beys

Estany d'en Beys


S’arriba a un collet i es veu l’estany d’en Beys, una mica més enllà el refugi d’en Beys, gran i amb unes taules a fora que conviden a aturar-s’hi. Si ens enfilem una mica es veu un estany Gourd Gaudet. Com hem dit és una bona base d’excursions.


Track



divendres, 17 de juny de 2022

De Mantet al Bastiments, circular a Vallter

Una volta envoltant l'estació de Vallter

Hem seguit una ruta d’en Jep Boix a wikiloc https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/vallter-pic-de-la-dona-bacivers-bastiments-vallter-443945 , com sempre perfecte. Des de la part superior de l’estació d’esquí hem pujat a la Portella de Mantet amb bona vista del Canigó. Aquí hem girat a mà esquerra per anar al proper Pic de la Dona. Les vistes s’amplien cap a la Cerdanya i Conflent. a s’ha assolit els 2700 m i ara serà un seguit de pujades i baixades més o menys per les carenes. Quasi sense assabentar-nos arribem al coll de la Geganta i d’aquí cal anar a trobar l’estany de Bacivers, que queda amagat fins que no ets a sobre. A l’estany estem sota el Bacivers i el Bastiments, i ara cal anar a buscar una petita cabana de pedra situada en el camí de pujada. A partir d’aquí hi ha més pedra i blocs. 


Portella de Mantet, Canigó al fons

Arribant al Pic de la Dona

Estany de Bacivers i coll entre Bacivers i Bastiments

Els que van davant es salten el cim de Bacivers i quan som al coll de Bacivers part del grup tirem enrere per pujar al cim. Allà mateix hi ha un cim però ens sembla que l’altre punta que es veu és més alta, així que anem cap allà. Un cop hi arribem constatem que la diferencia entre una punta i l’altra és mínima. Les vistes des del cim molt bones, anem ampliant horitzons. Baixem a trobar al camí que portava directe al coll. 


Des del coll de Bacivers l'estany del mateix nom

La llarga carena fins al Pic de Bastiments

El Piolet de Bastiments, al fons el cim de Bastiments

Ara ve una part molt elegant, una carena fàcil que puja primer al Piolet de Bastiments (un gran piolet i un esquí caracteritzen aquest cim)  i després al pic de Bastiments. Hi ha pedra i blocs, com al Bacivers, però sense dificultat. Aquí les vistes s’amplien cap la capçalera del Freser i Coma de Vaca. Els pics de l’Infern impressionants, esvelts. Estem a la divisòria d’aigües entre Ter i Freser.

El Canigó sempre present

Coll de la Marrana i els Gra de Fajol

Baixant del Bastiments la visió de la vall del Freser, de Coma de Vaca

Un cop acaba la carena dels Bastiments baixem cap al coll de la Marrana amb vistes cap als Gra de Fajol. Un cop allà seguim el camí que baixa en direcció al refugi vell d’Ull de Ter. Es travessa algun rierol, un Ter acabat de nàixer al que l’estació d’esquí ha modificat el camí original segons sembla. Anem a buscar una pista d’esquí per baixar i malgrat que ens emboliquem una mica no trobant la ideal, s’arriba sense dificultat a la part alta de l’estació on hem deixat els vehicles.

Baixant del coll de la Marrana

El que més m’ha agradat és l’elegància per pujar al Bastiments i també que malgrat no ser una circular perfecte vas veient vistes diferents i complementàries a cada nou cim que es puja. No és un olla comparable a la de Núria però en concepte s'hi assembla. Amb un dia amb vista ha de ser encara millor, nosaltres l’hem fet amb onada de calor que no és l’ideal.


Track de Jep Boix


divendres, 8 d’abril de 2022

Marianegra i turó d'Arenys al Montseny




Hem seguit una ressenya de Jep Boix a wikiloc que des de Santa Fe del Montseny baixa cap a les fonts i cascada de Marianegra, combinant-ho amb la pujada a un mirador, el turó d'Arenys. Es surt de Santa Fe per sota l’ermita, en direcció al torrent de Santa Fe, i anant a buscar la casa de natura Can Lleonart. 
Zona de molts camins

Es segueix pel PR-C204 direcció Arbúcies entre pistes i corriols fins al coll Samola on, tal com fa el track que seguim, pugem un turonet per veure les vistes. Es segueix el camí fins a Coll de Te. A mà esquerra de la casa restaurant surt una pista amunt, es segueix, més endavant hi ha fites i es va redreçant força fins a un mini collet que separa el Turó d'Arenys (o de Grenys) d’un antic lloc de guaita per focs. Unes petites grimpades, si arriba, i ens enfilen fins dalt. L’antic lloc de guaita té millors vistes, es veu la zona de Guilleries, l’eix transversal i Sant Hilari, al fons ens sembla que es veu el Bassegoda, i molt més. 

Vista cap a les Guilleries, l'eix, Sant Hilari, al fons el Bassegoda

Turó d'Arenys

Turó d'Arenys
Font de Prats

Retornant a coll de Te s’agafa la pista de la dreta que porta a la font de Prats, amb una casa al costat i una sequoia a sobre. Seguint la pista s’arriba a la font de Marianegra. Sempre a l’ombra, amb mullader al davant, però ragen 3 dels 4 raigs de la font de Marianegra. Ara ve la part més maca de l’itinerari, pujar pel costat del torrent (que més avall serà la riera de les Truites) gaudint dels petits però continuats salts d’aigua. S’arriba a la cascada de Marianegra, el salt més gran. Es segueix pujant per l’esquerra de la cascada i després el sender va pel mig d’un bosc esclarissat fins a trobar la pista, amb grans arbres i la font del Conill, que sempre està seca. 

Font de Marianegra

Torrent de Marianegra

Torrent de Marianegra

Cascada de Marianegra

Cascada de Marianegra

Es segueix per la pista fins a un revolt molt tancat a mà dreta, on el track que seguim segueix recte “pel mig del bosc net”. El bosc l’han tallat i hi ha diverses pistes per la zona. Per trobar el camí s’ha de seguir recte pel bosc tallat i baixant, es veu una pista més avall. En una desviació del track van a veure la Forca del Montseny. Ens hem desviat però no hem vist cap forca clavada a un faig (?). Seguim el camí i ara hauríem de passar per Cal Trompo. Un cartell avisant de gossos solts i perillosos ens fa desistir quan els gossos venen cap a nosaltres, així que seguim un camí a l’esquerra i més avall veiem la pista on hem passat en començar l’itinerari, la seguim de pujada fins a la zona de Santa Fe. 
Font del Conill

Aquí ens ha costat trobar el camí
Les fagedes es veuen molt seques

Ens arribem a la font del Frare passant per davant de la porta d’entrada a Cal Trompo, aquesta sense rètol de gossos! Seguim el camí paral·lel a la carretera fins a l’aparcament. Aquesta última part de l’itinerari no ens ha convençut, potser millor tornar pel camí de l’antic Convent que hi hem passat molt aprop.

És una excursió molt maca, que a la tardor ho ha de ser encara més, sobretot la zona de Marianegra, per mi dels millors racons del Montseny. I no és llarga, pel que permet gaudir dels paisatges.