Google Website Translator Gadget

dimecres, 23 de març de 2016

De Peramea a l'estany de Montcortès, una ruta pel Pla de Corts

Situat al Baix Pallars, entre la Vall Fosca i l’inici del Pallars Sobirà al congost de Collegats, es troba un territori anomenat Pla de Corts. Vam seguir la ruta de Senders del Pallars Sobirà La geganta adormida  corresponent a l’itinerari històric del Pla de Corts. Des de Gerri de la Sal es puja a Peramea on comença la ruta. Sortint de Peramea es va cap a Pujol, es baixa a Cortscastell, es puja a Montcortès, on ens hem arribat a l’estany del seu nom. D’allà es segueix cap a Bretui  i es torna a Peramea per la masia d’Enjaume.
Sortint de Peramea

Dolmen  de la Mosquera

Creu de terme camí de Pujol

Camins preciosos a la primera part de la ruta
La primera part de la ruta, fins abans d’arribar a Montcortès està molt ben indicada. Des d’aquest poble fins Bretui està malament, sense senyalització i el camí molt abandonat, ple d’esbarzers. A partir de Bretui els camins són nets però falten indicadors. I a partir de la masia d’Enjaume torna a estar senyalitzat fins a Peramea.


A dalt de la muntanya Montcortès, al mig l'espectacular roc de Cortscastell

Roures fantàstics a la primera part de la ruta

Cortscastell
 
Església de Santa Anna de Cortscastell

Interior de l'església de Santa Anna de Cortscatell

La primera part es va força estona per camins de bosc, majoritàriament rouredes i camins macos. A partir de Montcortès són camins que voregen camps, més oberts i en més mal estat.

Montcortès

Montcortès

L'estany de Montcortès relaxant fins i tot per les vaques

Estany de Montcortès
És una ruta tranquil.la, de paisatges i pobles relaxants. En tot moment es va veient, cap al sud, la part alta del congost de Collegats. Cap a l’oest una bona estona es veu el poble de Montcortès, que es veu molt enfilat a la serra i espanta una mica la pujada. Des de Montcortès es veu una muntanya molt característica, potser la Serra de sant Gervàs. Cap a l’est sovint es veu el massís de l’Orri, vesssants de la serra de Boumort  i un petit congost que acaba entre Collegats i Gerri de la sal. Cap al nord es veuen muntanyes nevades que podrien ser el final de la carena del Montsent dePallars, Tuc de la Cometa, o les muntanyes del costat esquerra de la Vall Fosca, cap a la zona sud de Filià. Des de l’estany de Montcortès diria que es veuen les dues. 

Bretui


Bretui

A l'esquerra l'Orri, a la dreta ja veiem el final, Peramea

Molta ramaderia tota l'excursió
Els pobles: Peramea, Montcortès i Bretui són grans. Pujol i Cortscastell molt petits. Peramea és bé cultural d’interès nacional i fan visites guiades. L’estany de Montcortès és adequat per descans o picnic, hi ha una taula per això. Té l'interès de ser l'únic estany d'origen no glacial del Pirineu.
Peramea

Peramea

Peramea

Cementiri de Peramea, quina situació!

dilluns, 7 de març de 2016

Castell de Pera al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt


Restes del castell de Pera
Hem caminat pel vessant est del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, és a dir, el proper a Sant Llorenç de Savall, diria que bastant menys concorregut que el proper a Terrassa. Al km 17,1 de la carretera de Castellar del Vallès a Sant Llorenç de Savall s’agafa un trencant a mà esquerra, que en poca estona ens porta a l’aparcament del pont de la Muntada (41,677707; 2,0274930), poso coordenades per que hi ha pocs indicadors i des del cotxe quasi no es veuen. Hem seguit l'itinerari de Castell de Perai Roca Sareny. Es passa per l'escola de natura, i allà mateix s'agafa un camí que puja cap al Castell de Pera.

El castell, documentat des de l'any 1017, amb diversos propietaris, va arribar fins al segle XVII. Ara es conserven algunes runes. M'ha agradat el ben situat que està, ja que domina una zona àmplia entre els contraforts de Sant Llorenç del Munt i el Montcau, l'altiplà que va de Sant Sadurní de Gallifa a Castellterçol, i pel nord la carena de Roca Sareny que li tapa la visió del Bages. Pel forat que queda el Vallès.

La Mola de Sant Llorenç del Munt
 
Masies d'Agramunt i el Romeu sota el Montcau

Tombes de Roca Sareny

El track ens portava a Roca Sareny però hem trobat indicacions d'unes tombes megalítiques i seguint-les hem anat paral.lels a on volíem anar però per sota la carena de Roca Sareny. El lloc es diu dòlmen de Roca Sareny. Un company ha buscat informació i aquests dòlmens apareixen al magnífic llibre que donen als participants a les Rondes Vallesanes que organitza la Unió Excursionista de Sabadell, concretament a l’edició XXXII d’octubre de 2011. Hi diu que les restes trobades daten de fa entre 3800 i 4200 anys, en la època dita el Calcolític. És la única sepultura megalítica trobada a la conca del riu Ripoll. Tots els megàlits trobats fins ara es situen més al nord, cap a Monistrol de Calders. Les tombes són uns dòlmens molt petits. Un cop allà era més fàcil anar directament al coll d’Era Ventosa, malgrat que el mapa marca un camí per pujar a Roca Sareny ho hem vist molt embardissat. Des d’Era Ventosa en un moment som a Coll Pregona i aquí es troba un camí que baixa i un que puja cap a la carena. Seguim per aquest per anar a la carena dels Emprius. 

Quines vistes!
El Montseny treu el cap darrera l'altiplà de Castellterçol

Tota aquesta estona la vista és fantàstica, veiem el Montseny nevat traient el cap darrera l’altiplà de Castellterçol, veient la part final del Besòs, les tres xemeneies de l’antiga tèrmica, els gratacels del Fòrum, el turó de Montcada em sembla, ...cap al nord el Bages, al fons la serra del Port del Compte, i quan els núvols s’enretiren una mica em sembla veure el Cadí. No hi ha gaires llocs que vegis alhora Barcelona i el PrePirineu!

Queixal Corcat
Tram final del Besòs

El Marquet de les Roques
Seguint l’àmplia carena s’arriba al Queixal Corcat, una curiosa formació rocosa que sembla un queixal. A partir d’aquí el camí ja baixa. En arribar a la pista i encreuament ens arribem al Marquet de la Roques, una construcció enorme d'estil modernista. D’aquí a l’aparcament inicial molt poca estona.

Una excursió curta amb bones vistes. Track