De Saldes a Gresolet

El  Pedraforca tal com es veu des de Saldes

Hem seguit l’itinerari marcat amb verd i blanc corresponent al track de wikiloc del Consorci Turisme Alt Berguedà. És una volta interessant que sortint de Saldes comença pel seu castell i segueix per feixes de pedres i roures que creen un paisatge força curiós. 

El castell de Saldes

Feixes de pedres i roures

Després el camí passa a tocar de la casa de la Costa, seria millor que el camí hi passés, ja que quan te n’adones ja has pujat més del compte i t’has allunyat de la casa. El camí es torna feréstec cap al “Forat del Llop”, es passa per sota del mirador de Gresolet, quantitat de petites flors contrasten amb l’ombra del bosc. 

La casa de la Costa

Gran quantitat de floretes al bosc

Terra de desnivells i barrancs

Arriba un punt en què es veu Gresolet, però lluny. Les voltes del camí adaptades al relleu de la muntanya fan que es faci més llarg, es passen alguns torrents que baixen del Pedraforca i finalment ja es va cap a Gresolet, es veu la pista a sota i tan sols queda un últim tram per arribar al refugi i al santuari de Gresolet.

Ja es veu Gresolet!

Es travessen torrents

Gresolet, refugi i santuari

Hi ha una àrea de picnic, cotxes, un refugi i el santuari - refugi convertit en un peculiar allotjament d’una dona que ens explica que a la zona hi ha molts terratrèmols i han deixat l’església bastant malmesa, per la qual cosa tan sols es pot veure des del cor. Més aviat sembla que el temps s’hagi aturat en aquest antic santuari. La barreja dels cotxes, els picnics, refugi i el santuari decadent donen un aire ben curiós a Gresolet.

Pedraforca des del santuari de Gresolet

Interior del santuari

De totes maneres el paisatge és fantàstic, s’està sota el Pedraforca, i es veu la mítica cara nord! En direcció contrària els cims del Cadí, i la pista cap al coll de la Bauma travessa la baga de Gresolet molt recomanable a la tardor.

La majestuosa cara nord del Pedraforca

Es retorna inicialment per la pista, és interessant l’engorjat. A l’alçada de cal Bessó es tira amunt pel bosc, sempre senyalitzat amb verd i blanc, fins a Saldes altre cop. Costa de creure el desnivell acumulat que indica wikiloc, però cal tenir en compte que tota l’excursió va pujant i baixant al voltant dels 1200-1300 metres sense que hi hagi cap pujada massa llarga ni massa forta. De fet, l’última pujada a Saldes sí que és una mica llarga!.

Arribant a Saldes es torna a veure el Pedraforca amb la seva forma característica

Bordes de Pina i barranc de Comamala, més amunt d'Alós d'Isil

Volíem investigar la vall que forma el barranc de Comamala, que comença més amunt d’Alòs d’Isil, a les valls d’Àneu. Té interès com a ruta elegant cap al Mont Roig, molt directa, però amb molt desnivell. Serà especialment interessant quan estigui operatiu el refugi sostenible que estan arreglant a la primera borda de Pina, una base molt bona per pujar al Mont Roig.

El pont que creua la Noguera i més amunt el refugi

El refugi que estan arreglant

Les bordes de Pina

Tot deixant la carretera d’Alós d’Isil cap al Fornet i Bonabé, es creua la Noguera Pallaresa i es puja fortament fins aquesta primera borda refugi, es segueix pujant fort fins a les altres dues bordes de Pina situades a un lloc encantador. Segueix el camí per la vall, sempre lluny del barranc i del torrent, molt cabalós a la primavera.

Borda de Pina de dalt

Fons de la vall de Comamala

La idea era arribar fins al final de la vall on les parets del pics de Mulats, Mostiri i Mont Roig vèrtex geodèsic per un costat, i la serra de Pilàs per l’altre la tanquen i la separen de l’alta vall del Nyri, amb els estanys de la Tartera. Però en un punt del camí havia baixat una allau que se l’havia endut. Apart dels arbres caiguts i la terra esllavissada s’havia format un pont de neu amb forats, que amb les altes temperatures d’aquest inici de primavera, era molt poc de fiar, i per sota baixava bastant d'aigua i amb força. Buscant un pas més amunt i més avall no n’hi havia cap d’evident, pel que tenint en compte que no anàvem a fer cap cim sinó només a conèixer la zona, vam abandonar. D’aquí a poc temps, amb menys aigua i la neu fossa, es podrà passar fàcilment.

 Però és una vall molt recomanable, terra de l’ós, de la brama del cérvol i tranquil.la.