Volíem investigar la vall que forma el barranc de Comamala,
que comença més amunt d’Alòs d’Isil, a les valls d’Àneu. Té interès com a ruta
elegant cap al Mont Roig, molt directa, però amb molt desnivell. Serà
especialment interessant quan estigui operatiu el refugi sostenible que estan arreglant a
la primera borda de Pina, una base molt bona per pujar al Mont Roig.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiajTpCEfWATySnjlFCBH99FfmuxYwSla_xlYGpTRsrmhujI88agkUEnSjR_jfX1_i07LSKW-1ExR3UnXM4zJ8uaYLNwPs05NMHZajj3GvHi5z_R1NW-I_T1VIF5WG4yLwcJe_IAoiJrx3k/s1600/_DSC5612_300kf.jpg) |
El pont que creua la Noguera i més amunt el refugi |
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKrb7X_lhngqPz69E01ho2mbCvNTi84yD6M0ev6egtmYnVTXzdVpdDozBkWCORQ29BowhaSz-gNnW5stk2tW128fFXFEAkf9Gg_XcdDFCWsy1my51DhT4h8p_7SWovLy_thGYOvIeAdA5Z/s1600/_DSC5623_335kf.jpg) |
Les bordes de Pina |
Tot deixant la carretera d’Alós d’Isil cap al Fornet i
Bonabé, es creua la Noguera Pallaresa i es puja fortament fins aquesta primera
borda refugi, es segueix pujant fort fins a les altres dues bordes de Pina
situades a un lloc encantador. Segueix el camí per la vall, sempre lluny del
barranc i del torrent, molt cabalós a la primavera.
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje6PxaM4LKh5DIWSzk_weLXVCAcSuze1Gff0KhGz5yi_WJCzmytVGsSMPVXF-xNlNOAzHi6AJHVsNxRXbN0Fssb5TcHC_TjuNU1lKZAEirq4I3_gB_1kBE__mP9FcdEY1M-b41aGUtaVH-/s1600/_DSC5661_291kf.jpg) |
Borda de Pina de dalt |
![](https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjJw3DgWgfj6o7uuCPF7HsPO_ZrIUYmtnZ44WL_ahXMuIE1kUznIIz9JALM8vRK7IPZhE90DZQ6x-d6HKwm3n-b17SVoNuh2pwtnQIVNWb3MHd7TCVo0_qsKVbwa7Fpj9TXuyko-5109biL/s1600/_DSC5628_277kf.jpg) |
Fons de la vall de Comamala |
La idea era arribar fins al final de la vall on les parets
del pics de Mulats, Mostiri i Mont Roig vèrtex geodèsic per un costat, i la
serra de Pilàs per l’altre la tanquen i la separen de l’alta vall del Nyri, amb
els estanys de la Tartera. Però en un punt del camí havia baixat una allau que se
l’havia endut. Apart dels arbres caiguts i la terra esllavissada s’havia format
un pont de neu amb forats, que amb les altes temperatures d’aquest inici de
primavera, era molt poc de fiar, i per sota baixava bastant d'aigua
i amb força. Buscant un pas més amunt i més avall no n’hi havia cap d’evident,
pel que tenint en compte que no anàvem a fer cap cim sinó només a conèixer la zona,
vam abandonar. D’aquí a poc temps, amb menys aigua i la neu fossa, es podrà passar
fàcilment.
Però és una vall molt recomanable, terra de l’ós, de la brama del cérvol i tranquil.la.