Google Website Translator Gadget

dilluns, 15 de febrer de 2016

Pels voltants de l'estany de Ratera, valls d'Àneu

Agulles de Boteró, entre el Pui de Linya i Els Encantats, amb vent als cims
Entre l'estany de Sant Maurici i el començament de la vall de Ratera, pel meu gust, es tenen unes de les millors vistes del Parc Nacional d'Aiguestortes i estany de Sant Maurici. Avui només poso el reportatge fotogràfic, el camí és extremadament conegut.

Vall de Subenuix

Agulla del Portarró


Pui de Linya



Agulles de Boteró i la paret d'un dels Encantats



Al fons, el Ratera


Separació vall de Ratera i d'Amitges


Separació vall de Ratera i d'Amitges


Estany de Ratera

Estany de Ratera



dimecres, 10 de febrer de 2016

Costa Pubilla, cim de vistes

El Taga des de la carena del Costa Pubilla

Hi ha muntanyes que sense altes ni difícils són importants pel coneixement de la zona i la vista. Els tres cims Coma Armada, Costa Pubilla i Pedra Picada estan en aquesta categoria. Són cims emblemàtics que formen part de la història de l’excursionisme català, especialment de l’època en que el transport era bàsicament el tren, en aquest cas el de Puigcerdà.


Feia anys que no estava a Campelles (Ripollès) i no recordava la situació privilegiada que té, en un ampli replà de la muntanya i ben comunicat amb els voltants. Gràcies a això, per una carretera majoritàriament asfaltada, s’arriba a l’àrea del refugi forestal de Pla de Prats. A partir d’aquí seguim una ruta circular de wikiloc en direcció al Costa Pubilla.


Campelles
Sota els núvols Ripoll i Campdevànol
El camí va girant, ja quasi no veiem el Taga i Sant Amand
Un cop hem guanyat alçada veiem les muntanyes de Núria i del Freser, més a la dreta Taga, Serra Cavallera i Sant Amand. El camí va planejant entre boscos i prats, ara veiem Ripoll i Campdevànol sota uns núvols que a la tarda ens arribaran a nosaltres. Nombrosos rapinyaires ens sobrevolen o vigilen, però no els identifiquem, no són gaire grans. Als nostres peus veiem Montgrony, i al cap de poc Serra d’Ensija, Peguera, Pedraforca, Cadí i més, es perd la vista.


Al fons Pedraforca i Cadí
El Pedraforca pujant al Costa Pubilla

El track porta al coll del Coma Armada però nosaltres seguim traces que veiem i la gent que puja directa al Costa Pubilla. Hi ha discrepàncies en els noms dels cims tal com ens indica un company  d’un altre grup. Són cims semblants, verds, carenes suaus, i sense res de neu a 6 de febrer, alarmant!

La vista del cim és de 360 graus, d’aquelles que en gaudeixes. Ara veiem també les muntanyes de la Cerdanya, em sembla que treu el cap el Carlit, i més a primer terme la zona de la Molina, plans d’Anyella. Més a la dreta la immensa muntanya del Puigmal i les seves veïnes, resseguida per sota per la carretera de la collada de Toses, i més avall els pobles, sembla que és Ventolà, Navà, Planoles.

Cim del Costa Pubilla a 6 de febrer de 2016
La cadena muntanyosa del Puigmal
Refugi de La Covil
M’agraden aquestes muntanyes en que un cop dalt entens la zona. Hem seguit un camí que no coneixia, hem passat per sota el pic de la Covil fent una volta planejant i ara “veus l’excursió”. Seguim la carena cap a La Covil i al coll seguim el track, que ens porta per boscos fins al refugi de La Covil, desgraciadament molt brut. Ja som molt aprop d’on hem sortit, i així hem completat la volta a la muntanya arribant al refugi  de Pla de Prats.